dissabte, 30 de gener de 2016

Puig de la Bastida, Aiats i Cabrera

Matinal del dia 24 de gener de 2016
Excursió amb sortida i arribada a la cabana de Cal Santcrist, pujant al Puig de la Bastida, als Cingles d'Aiats i a Cabrera.
Aproximació: Anem en cotxe per la carretera C-153, d’Olot a Vic, fins al Coll del Bac, on agafem l’antiga carretera de Falgars, ara pista de muntanya que passa pel Colomer, el Coll de Comajoan i ressegueix per la base els cingles d’Aiats. Després de passar una portellera, trobem una pista que s’enfila a l’esquerra. Deixem el cotxe abans d’aquest encreuament.
Itinerari: Comencem a caminar seguint aquesta pista que s’enfila cap a l’esquerra. A pocs metres trobem la cabana de Cal Santcrist; una mica més enllà i damunt nostre a la banda esquerra hi ha un roure espectacular. Deixem la pista per on anàvem i ens enfilem marge amunt per anar a veure el roure. Val la pena. Continuem de pla pel prat fins que abans d’entrar al bosc trobem una fita on comença el camí que travessa una fageda, passa per la Font de la Roca i ens porta al Coll de Saiols, un serrat herbat des d’on veiem Cabrera al davant nostre. Més enllà, la Serra de Curull, el Massís del Puigsacalm i Llancers...
En aquest punt tancarem la volta a la tornada. Ara girem cap a l’esquerra i comencem una pujada dreta i continuada fins al Puig de la Bastida (1.241 m). Conforme anem pujant anem tenint més vista: Cabrera, el Port de la Faja, el Molí de la Faja, Falgars, la casa i el Tossal de Pujolriu, l’Antic Hostal del Grau. Un mar de boira cobreix tot el que queda més avall de les cingleres de Falgars i del Grau. Rocacorba amb les seves antenes sobresurt del mar de boira com si es tractés d’un vaixell. Nord enllà, a l’altra banda de la boira veiem el Pirineu gironí, el Canigó i l’Alta Garrotxa.
El Puig de la Bastida és un petit planell que tanca la ferradura que forma junt amb els Cingles d’Aiats. Comencem la baixada per un camí ben definit que ressegueix aquesta estreta carena fins que arribem al Coll Sa Bastida, on comença una altra pujada, passem per uns escalons tallats a la roca i ens endinsem a una fageda per on arribem a un pla obert, cada vegada amb més vista sobre el Collsacabra. Som al Pla d’Aiats, el resseguim fins a l’extrem més meridional i gaudim de l’espectacle visual que ens ofereix la boira d’on sobresurten cims, planes i carenes entre els quals distingim Pruit, l’Agullola de Rupit... al fons, el massís del Montseny i el de Montserrat.    
Seguint el camí que travessa el Pla d’Aiats, ara encarats a NO, passem a tocar les Cabanes d’Aiats i seguim enllà fins al Coll d’Aiats, Coll de Bram, el camí de les Marrades i arribem a Cabrera (aquest tram el vam descriure en aquesta altra entrada).
A Cabrera ja s’ensuma el sofregit de l’arròs. Aprofitem el sol que el calmat dia d’avui ens ofereix als que ens hem situat damunt de la boira i gaudim una vegada més de la vista. A més del que ja hem vist pel camí, cap a l’O – NO, Bellmunt i al fons, el Pedraforca, la Serra d’Ensija i el Cadí, entre altres. Anem cap a l’altra banda de l’església a buscar el començament del camí de les escales i veiem gairebé tot el recorregut d’avui, el que hem fet (Puig de la Bastida i Aiats) i el que farem, des de la Casanova dels Racons al Coll de Saiols.
Baixem per les escales fins al Coll de Bram on aquesta vegada prenem la pista que baixa a la nostra esquerra (NE). Seguim la pista uns 700 metres fins que trobem una cruïlla i agafem el trencant de la dreta, que ens porta a la Casanova dels Racons, des d’on ja veiem el Coll de Saiols on podem arribar seguint la pista o per un camí. Nosaltres ho fem per un camí que passa per uns prats i travessa els recs i torrents que baixen del Pla d’Aiats que ara estem resseguint per la seva banda nord.
Arribem al Coll de Saiols i desfem el camí que ens porta a la Font de la Roca, el roure espectacular, la Cabana de Cal Santcrist i al punt on tenim el cotxe.  
Recorregut de 9,85 km i 479 m de desnivell.  

Temps de marxa efectiva
Cabana de Cal Santcrist – Puig de la Bastida – Pla d’Aiats:.................................................................... 55 minuts
Pla d’Aiats - Cabrera: ............................................................................................................................  45 minuts
Cabrera – Cabana de Cal Santcrist: .......................................................................................................  60 minuts
Total temps de marxa efectiva: .................................................................................................  2h 40 minuts    

Per descarregar el track podeu clicar aquí

Cingles d'Aiats


Cabana de Cal Santcrist

Cabrera i Casanova dels Racons des del Coll de Saiols

Al Puig de la Bastida


Cap als Cingles d'Aiats

El Collsacabra des d'Aiats i Montserrat al fons

Al Pla d'Aiats, camí de Cabrera

Camí de les Marrades

Santuari de Cabrera

Casanova dels Racons, Puig de la Bastida i Aiats



Itinerari detallat:
Cotxe (9.00) - Cabana de Cal Santcrist (9.03) – Roure (9.05/9.10) – Fita camí (9.11) – Font de la Roca (9.12) – Coll de Saiols (9.17) – Puig de la Bastida (9.40 / 9.45) – Escalons tallats a la roca (9.50) – Pla d’Aiats (10.05/10.30) – Cabanes d’Aiats (10.35) – Coll d’Aiats (10.55) – Coll de Bram (11.00) – Cabrera (11.15 / 11.35) – Coll de Bram (11.42) – Cruïlla (11.52) – Casanova dels Racons (11.55) – Cotxe (12.35)

dissabte, 23 de gener de 2016

De Lliurona a Talaixà pel Bassegoda i Sant Aniol

Dia 16 de gener de 2016
Excursió amb sortida de Lliurona i arribada a Sadernes, passant pel cim del Bassegoda, Sant Aniol, el Salt de la Núvia i Talaixà.
Recorregut que transcorre per uns camins ben característics de l’Alta Garrotxa i puja a l’emblemàtic cim del Bassegoda.
Dia fred i ventat que ens ha permès tenir una bona visibilitat.
Aproximació: Per fer aquesta sortida de recorregut lineal necessitem dos cotxes: un per arribar fins a Lliurona i l’altre per tornar de Sadernes.  
Itinerari: Comencem a caminar passat Lliurona, als Amorriadors, seguint la carretera, primer cimentada i després de terra, que porta al llogarret de Bassegoda. Passem pel Coll de Teies i pel Collet de Can Nou (aquí podem estalviar-nos una forta marrada de la carretera, pujant per un caminet que torna a sortir a la carretera). Ens incorporem al GR-11 (que ve d’Albanyà per Corsavell), passem per la Font de Can Nou (50 min.) i poc després arribem a Can Nou (55 min.).
Darrere la casa de Can Nou deixem la pista i agafem el camí que s’endinsa al bosc i ens porta a Can Galan, edifici de les antigues escoles i habitatge del mestre de Bassegoda, que avui està habilitat com a refugi (1h 05 min.). A partir d’aquí, el camí segueix un traç molt ben definit, fent ziga-zagues sobre un terreny rocallós cobert d’alzines, que conforma un paisatge fantàsticament garrotxí i en contínua i decidida pujada arriba a la carretera (1h 46 min.), que seguim cap a la nostra dreta, els pocs metres que ens separen del Coll de Bassegoda (1h 50 min.).
El Coll de Bassegoda és una altra cruïlla: a la dreta i en direcció E, el camí que va a Puig Escaleró; endavant i per la pista, cap a Coll de Principi i Ribelles, i a l’esquerra en surt el camí que va al Pla de la Bateria i puja al cim de Bassegoda. Nosaltres seguim aquest camí, senyalat amb marques grogues, que per un bosc de pi ens porta al Pla de la Bateria (2 h 05 min.), clariana herbada i enlairada on el vent hi toca amb força i des d’on observem que al Pirineu hi bufa un torb que fa basarda. Seguim pujant, ara cap a l’esquerra per un ample i dret camí que mica en mica s’estreny i es va enfilant, sortint del bosc i permetent-nos gaudir cada vegada de més vista: el Puig Escaleró, que segueix la carena on som, Albanyà, Lliurona, el Fau, les Salines... Passem per un collet i saltem al vessant solell i ens situem al peu de l’últim tram rocallós del Bassegoda. Per un caminet aeri i costerut arribem al peu d’una paret vertical per on grimpem amb facilitat gràcies a unes cadenes i graons. Hem fet el cim de Bassegoda, de 1.373 m (2h 30 min.), esvelt i encimbellat, amb un cert aire llegendari i desafiant, que el fa summament atractívol i que infon un cert respecte. Quan un hi és a dalt, veu que no n’hi havia per tant, que és un cim assenyat i bon minyó, una mica esquerp, però un bon amic, a fi de comptes (Josep Girona Casagran).
Des de dalt del cim tenim una vista a 360º, difícil de descriure: des de Can Menera i la Serra de Gitarriu, Lliurona i la Vall del Borró, passant per l’Estany de Banyoles, fins al Golf de Roses i el Montgrí; des de Santa Bàrbara i la Vall d’Oix fins al Taga i el Pirineu, passant per Montpetit i Montmajor; des del Puig de les Canals, Sant Marc, les Bruixes i el Comanegra fins a la Muga, el Casso i el Canigó... Diríem noms de cims, valls i muntanyes i ens en deixaríem molts al sac. Un regal per a la vista!
Baixem aquest últim tram per buscar un recer on poder reposar i menjar una mica. Arrecerats del vent, el sol escalfa i recuperem forces i “arreglem el país”.
Reculem pel mateix camí, passant pel Pla de la Bateria i fins que trobem la pista, on fem una petita drecera que ens porta al punt on la carretera per on anem (que ve del Pla de la Bateria) s’incorpora a la que hem deixat al Coll de Bassegoda (i va cap a Principi), i acabem d’arribar fins al Coll de Principi (2h 55 min.). Pocs metres més enllà del coll, trobem una banderola (Itinerannia AE79) i, deixem la pista, anant cap a l’esquerra pel camí que va a Principi. És un camí que baixa per un bosc a recer i assolellat que ens ajuda a refer-nos del fred i el vent que ens ha tocat al cim, i que ens porta al Corral de Principi (r.) (3h 15 min.).
Al Corral de Principi deixem a l’esquerra el camí que va a les Baumes del Cànem (que segueix cap a la Placeta Blanca i al Collet de Santa Maria o a Can Agustí de Riu)  i anem cap a la dreta, sortim a la pista que deixarem de seguida per anar a travessar el Torrent (eixut) de Principi o Torrent del Tumany, tornem a fer camí, ara amb unes bones imatges del vessant obac del Bassegoda i el caire de Comadells i tornem a sortir a la pista que seguim avall cap a l’esquerra; deixem el camí que va a Sant Vicens de Principi i passem per can Principi (r.) (3h 35 min.). Tornem a deixar la pista tot agafant el camí (cap a la nostra esquerra), passem per una antiga font i, travessant una espès bosc que, segons l’orientació, alterna trossos de roures, d’alzines i de pins. Arribem al collet amb terra vermella que fa honor al seu nom, Coll Roig (3h 50 min.).
El camí cap a Sant Aniol baixa decididament pel Bac del Forn, cobert de faigs, passa pel Serrat Saiol, travessa alguna tartera i, al seu punt més baix, travessa la Riera de la Comella, avui ben abundosa (4h 50 min.), ja a tocar del Coll del Molí de Sant Aniol, des d’on anem cap a Sant Aniol d’Aguja (5h 05 min.), on ja fa estona que no hi toca el sol.
A Sant Aniol, anem a buscar el camí del Salt de la Núvia que ja hem descrit en altres ocasions. Passem per la Portella de la Guilla, el Pas del Capellà i el Salt de la Núvia (5h 45 min.), avui amb més prudència que mai, ja que el vent bufa amb força i en aquests caires exposats, ens sentim una mica desprotegits. Poc després del Salt de la Núvia, trobem una bifurcació, deixem a l’esquerra el camí que baixa a la gorga del Gomarell i a la Muntada, i anem pel camí de la dreta que ens porta a la Quera (6h 05 min.) i segueix cap a Talaixà (6h 25 min.), camí amb restes d’arquitectura civil, ample i amb trams empedrats.  
A Talaixà deixem la senyalització que hem seguit bona part del camí d’avui (Itinerannia, GR-11, i itineraris del Consorci de l’Alta Garrotxa) i agafem el clàssic camí que baixa cap a Pont de Valentí, des d’on seguint la pista, ja de llostre, acabem d’arribar a Castell Sespasa (7h 20 min.).
Recorregut de 23,28 km amb 1.249 m de desnivell de pujada i 1.765 de baixada.
Temps de marxa efectiva
Lliurona – Puig de Bassegoda: ...........................................................................  2h 30 minuts
Puig de Bassegoda – Coll de Principi: .....................................................................  25 minuts
Coll de Principi – Sant Aniol: ............................................................................... 2h 10 minuts
Sant Aniol - Talaixà: ...........................................................................................  1h 20 minuts
Talaixà – Castellsaspasa: ......................................................................................... 55 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  7h 20 minuts  


Per descarregar el track podeu clicar aquí

Sortida: fa un fred i un vent que ens acompanyaran tot el dia

Font de Can Nou

Can Nou de Bassegoda

Can Galan, refugi de Bassegoda

Pujant de can Galan cap al Coll de Bassegoda

Vista a migjorn cap a la Mare de Déu del Mont

Al Pla de la Bateria

Puig del Casso i el Pirineu amb torb

Puig Escaleró i Albanyà

Grimpada per arribar al cim

Prenent un bany de vent al Bassegoda

Martanyà, Puig de les Canals, Sant Marc, Pic de les Bruixes,
Comanegra, Taga i Sant Amanç, Serra Cavallera...

...l’espectacle meravellós, el dilatat panorama d’un món de somni,
d’una polícroma i càlida gamma colorística, feta de verds luxurians,
d’atzurs diàfans, de terrosos ocres, de grisos cendrosencs...
(Josep Girona i Casagran)


Qui millor per ensenyar-nos on queda Oix envoltat de
Santa Bàrbara, el Ferran, Bestracà, Montpetit,
Montmajor...?

El Martanyà i vista a migjorn des del Corral de Principi 

Can Principi

Senyalització que ens ha acompanyat bona part del camí

Camí al bosc, entre Principi i Coll Roig

Coll Roig

Sant Aniol

Deixem enrere el Puig de Bassegoda

A Talaixà ens acomiadem de la colla: fins a la propera!

Queden molts indrets per visitar i molts camins per recórrer.
Continuarà... 



Itinerari detallat:
Lliurona, Els Amorriadors (8.30) – Font de Can Nou (9.20) – Can Nou de Bassegoda (9.25) – Can Galan (9.35 / 10.00) – Carretera (10.42) – Coll de Bassegoda (10.45) – Pla de la Bateria (11.00) – Puig de Bassegoda (11.25 / 12.35) – Pla de la Bateria (12.50) – Coll de Principi (13.00) – Camí (13.05) – Corral de Principi (13.20 / 13.25) – Clot de Principi, torrent (13.33) – Casa de Principi (13.45) – Coll Roig (14.00 / 14.10) – Serrat Saiol (14.35) – Riera de la Comella (15.10) – Coll del Molí de Sant Aniol (15.12) – Sant Aniol (15.25 / 15.30) – Portella de la Guilla (15.50) – Pas del Capellà (16.07) – Salt de la Núvia (16.10 / 16.40) – La Quera (17.00 / 17.10) – Talaixà (17.30) Enllaç camí de Sant Aniol (18.05) – Pont de Valentí (18.15) – Aparcament de Castell Sespasa (18.25)

dilluns, 18 de gener de 2016

Comanegra (1.557 m) -pel Pla de la Primavera- i Pic de les Bruixes (1.393 m)

Matinal del dia 9 de gener de 2016
Volta circular per pujar al Comanegra i al Pic de les Bruixes des de les Basses de Monars, anant pel Pla de la Primavera i tornant pels Rasos de Monars i la font de l’Avellanosa.
Matí boirós en què no hem vist el cim del Comanegra, però que el joc de boires i núvols amb les faigs i les roques ens ha ofert unes visions espectaculars alternant llum i ombres. Un verdader espectacle.
Aproximació: Anem en cotxe fins a les Basses de Monars per la pista de muntanya que surt de la carretera que uneix Rocabruna i Beget. La pista es troba en bon estat, tot i que jo la recomanaria més per a vehicles tot-terreny que per a turismes. Deixem el cotxe poc abans d’arribar a les Basses.
Itinerari: Des de les Basses, reculem uns 200 metres per la pista per on hem vingut fins que trobem un camí ample que s’enfila al marge dret. Seguim aquest camí que al començament és ample i costerut i que més endavant s’estreny i s’aplana i va en diagonal directament al Pla de la Primavera, on ens situem a la carena de la Serra Llarga de Monars on, malgrat la boira, veiem la banda Francesa; la Menera, les Torres de Cabrenç, el Puig del Casso...
Al Pla de la Primavera fem un gir a la dreta per avançar pel camí que ressegueix en gran part el llom de la serralada i ens endinsem a la boira. Abans d’arribar a una formació rocosa, el camí se separa una mica de la carena pel vessant de migjorn, més enllà torna a acostar-s’hi passant per una bretxa al costat d’un faig gros i molt ben integrat. Aquí també hem trobat el camí que puja de les Basses de Monars enfilant-se de dret pels Triaders. Acabem de seguir carena fins al cim del Comanegra (1.557 m). Al cim gaudim d’un espectacle fantasmagòric: les siluetes dels faigs i les formacions rocalloses enmig de la boira.
Seguim la carena de baixada en direcció a llevant, travessem un grup de faigs espectaculars, i passem al costat d’un tòtem que ens indica el punt més meridional de França. Seguim avall per un terreny que la minsa nevada de la vigília de Reis va deixar molt moll, procurant que les relliscades no acabin en caiguda. Sortim al Pla de la Serra on trobem a la nostra dreta el camí que puja des del Collet de l’Orri i, a la nostra esquerra, les indicacions del camí cap a la Menera.
Hem sortit de la boira i, a mida que el dia s’aixeca, davant nostre, veiem el Pic de les Bruixes i Sant Marc; darrere seu, el Bassegoda, la Calma...; a migjorn, els contraforts de la serralada de Monars, el Bestracà, la Vall del Fluvià, Santa Magdalena i el Puigsacalm, Finestres...
Ara el camí transcorre per la cara nord una mica per sota la carena, per una fageda amb força pendent on costa de no relliscar, fins que torna a enfilar-se ja a tocar el Portell de Donantic. Ens queda resseguir el llom fins arribar al següent cim: el Pic de les Bruixes (1.393 m).
Seguint carena enllà, baixem del cim per un pendent força dret i quan som al primer replà (a uns 350 metres del cim), fem un gir cap a la dreta fins que en un roure on el camí que continua cap a Sant Marc fa un gir a l’esquerra, nosaltres deixem el camí marcat i anem altra vegada cap a la dreta (creu groga d’Itinerannia que no continua) i ens encararem al Coll de l’Orri i les Basses de Monars.
Seguim aquest camí que ressegueix els contraforts herbosos de la serralada de Monars per sota el Pic de les Bruixes, el Portell de Donantic i els Rasos de Monars, passa per un abeurador i per la Font de les Bruixes. Arribem a uns relleixos rocallosos, val la pena sortir a contemplar la vista, ja que són una balconada sobre el llogarret de Monars: Ma de l’Om, Sant Sebastià, Cal Bessó i Masmitjà.
A partir d’aquí el camí travessa una roureda i arriba a la Font de l’Avellanosa ja a tocar el Coll de l’Orri on s’incorpora a la pista per on acabem d’arribar a les Basses de Monars, final de la volta d’avui.
Recorregut de 9,74 km i 491 m de desnivell.  
Temps de marxa efectiva
Basses de Monars – Pla de la Primavera - Comanegra: ........................................................................  50 minuts
Comanegra – Pic de les Bruixes: ..................................................................................................................  1 hora
Pic de les Bruixes – Font de l’Avellanosa – Basses de Monars: .........................................................  1h 20 minuts

Total temps de marxa efectiva: ..................................................................................................  3h 10 minuts    


Bassa de Monars

Cingles de la Gralla i Carena de Ricolta

Arribant al Pla de la Primavera

Les Torres de Cabrenç i les Estenoses

Arribant a la carena, sota el cim

Al cim del Comanegra


El Pic de les Bruixes i Sant Marc

Ma de l'Om, Masmitjà i el Torrent de les Valls

Camí cap al Portell de Donantic

Al Pic de les Bruixes, Sant Marc al davant

Maians, el Toll, Hortmoier i Bestracà

Roure prop del Collet de l'Orri



Per descarregar el track podeu clicar aquí
Itinerari detallat:
Basses de Monars (9.10) – Pla de la Primavera (9.30) – Carena, bretxa (9.58) – Comanegra (10.00 / 10.07) – Tòtem (10.15 ) – Pla de la Serra (10.35) – Portell de Donantic (10.50 / 11.03) – Pic de les Bruixes (11.22) – Tombar cap a la dreta, deixar Itinerannia (11.32) – Abeurador (11.42) – Font de les Bruixes (11.45) – Font de l’Avellanosa (12.20) – Collet de l’Orri, pista (12.22) – Basses de Monars (12.40) 

dissabte, 16 de gener de 2016

Escales, el Ferran (983 m) i Talaixà

Dia 1 de gener de 2016
Excursió des del Pont d’Escales a Santa Maria d’Escales, el Maranyó, coll de la Bassa, Balma del Corneta, coll de la Bassa, coll de Terres, el Ferran, Talaixà, el Vaquer, el Samsó i tornada al Pont d’Escales (o Pont de Cal Xicot).
Una vegada més tornem a recórrer aquesta part de l’Alta Garrotxa que tant li agradava a la Marissa, el dia de Cap d’Any, coincidint amb el tercer aniversari de la seva mort.
Itinerari: L’anada fins a Santa Maria d’Escales l’hem explicat en una altra entrada. Situats doncs a Escales, prenem el camí que surt de sobre l’església, que s’endinsa al bosc i que puja cap al Maranyó.
Poc després de la casa del Maranyó -molt esfotrassada-, en un planell deixem a la nostra esquerra el camí que va directament a coll de Terres (retolació pintura); nosaltres anem cap a la dreta pel camí que ens porta al coll de la Bassa.
El coll de la Bassa és una autèntica balconada: a sota mateix d’on som nosaltres, la fondalada per on transcorre la riera d’Escales de camí cap a la riera de Sant Aniol; a l’altra banda, la muntanya de Santa Bàrbara, la Sala, coll Sitrelles i les cases de Coll Joell i el Pujol; més cap a la dreta, el Maranyó, al peu de la cresta de Ferran que té continuïtat, més enllà del Grau d’Escales, amb la cresta del Gall (Bestracà); al fons, Montpetit i Montmajor.
El coll de la Bassa també és un encreuament de camins: cap amunt i endinsant-se al bosc (NE) el camí que va a coll de Terres (que agafarem més tard per anar al Ferran); al fons del planell (E), en surt el camí que va a la Beta, que seguirem nosaltres per anar a la Balma del Corneta.
El camí a la Balma del Corneta transcorre per un alzinar pedregós, en continua baixada fent algunes ziga-zagues per salvar unes lleixes i acabar sota mateix del coll de la Bassa on trobem una altra bifurcació: a l’esquerra deixem el camí que baixa a la Riera d’Escales passant per la Beta; nosaltres tombem a la dreta i, salvant un petit mal pas, arribem a la Balma del Corneta. Conten que en la contenda entre carlins i liberals, un soldat fugitiu encarregat de tocar la corneta, feu d’aquesta cova el seu amagatall. D’aquí en vindria el nom. Actualment, per la flaire i les restes, sembla que s’hi refugia bestiar cabrum.
Tornem al coll de la Bassa desfent el camí per on hem vingut. Situats al coll del la Bassa, agafem el camí de coll de Terres (ara ens queda a la nostra dreta), que es va enfilant per endinsar-se en un espès alzinar i, vorejant el Puig de Plansesserres, arriba al coll de Terres, un altre encreuament de camins: a l’esquerra el camí que ve del Maranyó; a la dreta el que puja del Grau Sadidorta; nosaltres seguim de dret pel camí que va al cim de Ferran. Passem pel Pujant Nou, un pas fet amb paret seca, encara prou ben conservat i anem salvant desnivell. Conforme anem pujant, guanyem vista cap a llevant: la Cova del Bisbe, Lliure, els cingles de Freixenet i la Calma. Seguim pujant, passem al costat d’una bassa (eixuta) i arribem al Pla de Ferran, on hem acabat la pujada pronunciada i, ja gairebé de pla, per un terreny rocallós cobert d’alzines, arribem al cim de Ferran (983 m).
Al cim del Ferran comença la cresta que baixa fins al Pas dels Lliberals (Grau d’Escales), aèria i reservada per a experts capaços d’afrontar les dificultats que presenta. La vista que hem anat tenint a la pujada, al cim se’ns amplia, de ponent cap a llevant: la Vall d’Hortmoier, seguida del Cingle Ample i el Cortal, als contraforts de Sant Marc, el llogarret de Talaixà -a sota mateix d’on som-, el Puig Sa Noguera i el de les Canals.   
Des del cim, per un camí molt dret, que no perd gens el temps, baixem a Talaixà on tindrem ocasió d’estar a la Casa de Talaixà, propietat del Centre Excursionista d’Olot (CEO) que ha fet d’aquest indret un espai ben arreglat i acollidor. La restauració i acomodació d’aquesta casa ha estat possible per la col·laboració de moltes persones del món excursionista, impulsada sobretot a iniciativa de l’Enric Serrano (epd), continuada per la dedicació d’en Pep Corominas, que, junt amb l’Adelina en tenen cura com si es tractés de casa seva. Dinar a Talaixà a la vora del foc, amb una bona amanida, costelles, rostes de cansalada i torrades amb allioli, ha estat una bona manera de començar l’any.
Talaixà, situat al coll que porta el mateix nom, entre els contraforts de Sant Marc i el Ferran, és un bon mirador de la Vall de Riu presidida pel Martanyà i per l’imponent Bassegoda.
Baixem de Talaixà seguint el traçat del GR-11 i, passant pel Vaquer, el Collell i el Samsó, arribem a la plana d’Hortmoier on travessem la Riera de Beget per la Palanca del Samsó i deixem de seguir el GR. Ens incorporem a la pista que va a Oix (cap a l’esquerra), passem pel Grau d’Escales (entre les parets de Ferran i del Bestracà) i arribem al Pont d’Escales, on tanquem la volta d’avui. Aquesta baixada també la vam descriure en un altre itinerari.
Recorregut de 11,89 km i 792 m de desnivell.  
Temps de marxa efectiva
Pont d’Escales – Escales – Coll de la Bassa: ............................................................................................  55 minuts
Coll de la Bassa – Balma del Corneta – Coll de la Bassa: .........................................................................  22 minuts
Coll de la Bassa – Cim de Ferran: ........................................................................................................  1h 08 minuts
Cim de Ferran – Talaixà: ............................................................................................................................ 30 minuts
Talaixà – Pont d’Escales: ....................................................................................................................... 1h 05 minuts

Total temps de marxa efectiva: ..........................................................................................................  4 hores    

Santa Maria d'Escales

Portellera prop del Maranyó

El Maranyó

Encreuament de camins sobre el Maranyó

Al coll de la Bassa

Al coll de Terres

El Pujant Nou

Cingles de Freixenet -o Gitarriu i la Calma

Pla de Ferran

Al Ferran

Talaìxà amb Sant Marc amb boira

Arribant al coll de Talaixà

Vista de la Vall de Riu, amb el Martanyà i el Bassegoda

La Casa de Talaixà


Cresta del Ferran, Grau d'Escales i Bestracà

Camí de baixada del Collell al Samsó


Per descarregar el track podeu clicar aquí

Itinerari detallat:
Pont d’Escales (8.45) – Tuta d’Escales (8.55) – Escales (9.07 / 9.27) – el Maranyó (9.45) – Bifurcació: a coll de Terres o a coll de la Bassa (9.52) – Coll de la Bassa (10.00 / 10.25) – Balma del Corneta (10.35 / 10.45) – Coll de la Bassa (10.57) – Coll de Terres (11.25) – Escaler (11.30) – Cim de Ferran (12.05 / 12.15) – Talaixà (12.45 / 15.20) – El Vaquer (15.45) – El Collell, camí deixar la pista (15.50) – Palanca del Samsó (16.10) – Pont d’Escales (16.25)