dissabte, 28 de febrer de 2015

Pic de la Llosa (2.504 m) i Pic de Coma Ermada (2.496 m). Hivernal amb raquetes



28 de febrer de 2015
Sortim de l’estació d’esquí de Vallter, agafant el camí de la Portella de Mentet, que surt darrere dels edificis de serveis de les pistes.
Després de la nevada de començament de setmana, hi ha força neu i ens posem les raquetes només d’enfilar el camí. De seguida ens posem al fons de la vall i pugem a la Portella resseguint el torrent. Passats els primers metres que queden a l’ombra, de seguida ens comença a tocar el sol i el paisatge esdevé meravellós. A mida que pugem, es va notant més que tindrem un matí ventat, però de moment, el vent no arriba a ser torb.
A la Portella, les ventades són més fortes i, després de dubtar si anar cap al Pic de la Dona o cap al Pic de la Llosa, ens decantem pel segon, ja que la neu no serà tant glaçada i tot i que hi farà vent, el terreny és més pla.
Travessem els Plans del Camp Magre (o de Calm Magre), passant per sota el Pic de Coma Ermada,  amb unes vistes fantàstiques del Canigó i del Roca Colom i anem en direcció a la Collada de la Llosa, des d’on acabem de pujar al Pic de la Llosa on farem una estada molt breu, just per fer algunes fotografies, ja que el vent bufa de valent.
Des del cim, baixem cap a la Collada de la Llosa i pugem al Cim de Coma Ermada, amb una espectacular vista del circ de Morens: Gra de Fajol, Coll de la Marrana, Bastiments, Pic de la Dona... Seguim pla i avall en direcció a la Portella de Morens, des d’on baixem cap a trobar el torrent per on acabem d’arribar a Vallter.

Pujant pel torrent. Encara no toca el sol


Arribant a la Portella de Mentet



El Canigó i el Roca Colom

Al Pic de la Llosa

Al Pic de Coma Ermada

A la Portella de Morens

Baixada a Vallter, amb el Gra de Fajol al davant


Temps de marxa efectiva
Vallter – Portella de Mentet:.................................................................................... 40 minuts
Portella de Mantet – Pic de la Llosa:......................................................................... 50 minuts
Pic de la Llosa – Pic de Coma Ermada – Portella de Morens:..................................... 40 minuts
Portella de Morens - Vallter: .................................................................................... 20 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  2h 30 minuts

diumenge, 22 de febrer de 2015

La Tossa Plana de Lles (2.916 m). Hivernal amb raquetes


16 de febrer de 2015
Excursió hivernal des del Refugi de Cap de Rec (1.987 m) fins al cim de la Tossa Plana de Lles (2.916 m), el cim més alt de la Cerdanya.  Un dilluns de carnaval molt ben aprofitat.
Aproximació: Anem per la carretera N-260 fins a Martinet on cal trencar cap a Lles (9 km), des d’on una carretera ampla i asfaltada, de 6 km, arriba fins a l’Estació d’esquí nòrdic de Lles i el refugi de Cap de Rec, punt de sortida i arribada de la nostra excursió.
Itinerari: Comencem a caminar a l’estació d’esquí nòrdic de Lles, en direcció al refugi del Pradell, per un camí que transcorre per un bosc alpí. Seguim les marques de l’itinerari 18 (xarxa de senders de Lles) que coincideix amb un dels circuits de raquetes de les pistes. El refugi de Pradell es troba situat en un serrat herbós des d’on hi ha una bona panoràmica de la Serra del Cadí.
A partir del refugi del Pradell, pugem seguint aquest caire herbat i trobem una pista d’esquí de fons que seguim uns 50 m cap a l’esquerra, fins que un senyal ens indica el camí cap a la Tossa Plana (itinerari 19). Deixem la pista i agafem aquest camí que puja cap a la nostra dreta (N-E) i  s’endinsa al bosc fins que surt al Pla de les Someres.
Pugem pel Pla de les Someres en direcció NE, fent el tram amb més pendent del recorregut fins que, ja prop del cim, el pendent se suavitza. A mida que ens enfilem es va ampliant la vista que tenim.
És una ascensió fàcil, de bon fer i molt agraïda pel que fa a les panoràmiques: muntanyes, valls, estanys... tot cobert de neu. Al Sud, el Cadí i el Moixeró; a l’oest, la Pica d’Estats, Montcalm i Sotllo i els cims del seus voltants; al Nord, Pessons, Montmalús, Escobes...; a l’Est, Estany i Pic de la Muga, Pic d’Envalira i Puigpedrós. I mentre pugem, ens acompanyen el Tossal Bovinar amb la Portella i el Pic de Setut.

Temps de marxa efectiva
Refugi de Cap de Rec – Refugi del Pradell:............................................................... 45 minuts
Refugi del Pradell – Pla de les Someres, cabana (r.):.................................................. 45 minuts
Pla de les Someres – Tossa Plana de Lles:........................................................... 1h 40 minuts
Tossa Plana – Refugi del Pradell: ........................................................................ 1h 20 minuts
Refugi del Pradell – Refugi de Cap de Rec: ............................................................... 40 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  5h 10 minuts



Refugi de Pradell amb el Cadí al fons


En algun lloc, malgrat la neu, les fites són visibles

Al fons, la Tossa d'Alp i el Moixeró

El Tossal Bovinar, la Portella i el Pic de Setur

Traça a la neu tova

Prop del cim amb vista cap a la Pica d'Estats


Estany i Pic de la Muga, Puigpedrós...

Al cim de la Tossa Plana. Al fons la Pica d'Estats

Cims d'Andorra: Pessons, Escobes...

Hem fet el cim (2.916 m)

De tornada cap al refugi de Cap de Rec
Senyalització:
La senyalització de la xarxa de senders de Llers i Aransa ajuda a seguir bé el camí. Les banderoles verticals i les marques de pintura als arbres a una bona alçada permeten que sigui visible malgrat la neu. A partir del moment en què ja no hi ha vegetació, en els blocs de roca grossos, és visible algun senyal.
De Cap de Rec fins al Refugi del Pradell, seguim l’itinerari 18; del Pradell fins a la Tossa Plana, seguim l’itinerari 19. A més, el primer tros, fins al Refugi del Pradell, coincideix amb el circuit de raquetes de les pistes d’esquí nòrdic de Lles i, a més de la de la xarxa de senders de Lles, hi ha la senyalització de les pistes.

Sant Miquel del Mont i Sant Valentí des de Bianya



15 de febrer de 2015
Excursió matinal per anar a Sant Valentí on el diumenge més proper al dia d’aquest sant, el Centre Excursionista d’Olot organitza, ja fa molts anys, un aplec i ofereix una xocolatada a tots els assistents.
Enguany hem triat anar-hi des de l’Hostalnou de Bianya per fer un recorregut diferent del que hem fet altres anys (des de l’Hostal del Sol o per l’Esparc). La nostra ruta d’enguany passa per Sant Miquel del Mont i Sant Valentí, dos cims de la mateixa serralada i dues bones talaies, de la comarca, el primer, i d’Olot, el segon.
Aproximació: Anem per la N-260 fins a l’Hostalnou de Bianya on deixem el cotxe. El nostre punt de sortida se situa davant mateix de l’Estanc, encara a l’altre costat de carretera on hi ha un plafó informatiu i unes banderoles amb diferents indicacions.
Itinerari: Travessem la N-260 davant mateix de l’Estanc per situar-nos a la mateixa vorera, travessar la placeta de l’Hostalnou i seguir per un carrer que, travessant el pla del Colomer, va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, seguint també les indicacions que ens ho confirmen. Passem per la riera de Santa Margarida i la cruïlla de Can Dolores. Passem pel costat de la Font i del Molí i arribem a la casa del Colomer.
Voltem la casa per la nostra dreta i anem a trobar una pista que en surt darrere la casa mateix i que gira cap a l’esquerra, seguint les marques grogues d’Itinerannia. Aquesta pista s’enfila per una roureda amb uns exemplars considerables. Després d’uns cinc minuts, al costat d’un mullader, el camí deixa la pista i se’n va cap a l’esquerra i amunt, travessant un bosc més espès i passant per uns trossos encara prou ben conservats d’aquest vell camí empedrat que comunicava La Vall de Bianya i Olot, travessant la serralada que formen Sant Miquel del Mont i Sant Valentí pel collet més baix situat entre Ventolà i el Castell del Coll.
Una vegada al collet, anem cap a la nostra dreta a trobar la pista, passem pel Castell del Coll i Sant Andreu del Coll. Aquí agafem el camí que ens porta a la Font dels Saiols. Després de la font, trobem la pista que va als Saiols (cap a la dreta); la travessem i, sense seguir-la, ens enfilem per un camí que puja de dret i força ben indicat, cap a la carena i a Sant Miquel del Mont, situat a la confluència dels termes d’Olot, Riudaura i la Vall de Bianya. El cim, coronat per l’església romànica de Sant Miquel, ben conservada, és un punt estratègic i un bon mirador de la comarca.
Des de Sant Miquel del Mont, desfem el primer tros de camí i anem a passar per la casa dels Saiols, des d’on seguint la pista, baixem cap a Sant Andreu del Coll on prenem una drecera que ens porta al Castell del Coll, des d’on, seguint la pista tornem a passar pel collet, ens enfilem a Can Joanet, Ventolà i seguim fins a Can Bricalla (en ruïnes), escenari de l’aplec on prenem una reconfortant i esplèndida xocolata desfeta que, com cada any ens han preparat els experts xocolaters, Josep i Flora, que ens dona escalf per continuar la nostra ruta.
Seguint el marcat -i avui freqüentat- camí, ens arribem fins a l’oratori de Sant Valentí on hi ha gent que invoca el sant perquè l’ajudi en els afers amorosos. Després d’invocar –o no- el sant, desfem camí passant altra vegada per Can Bricalla, Ventolà i Can Joanet fins arribar al collet on deixem la pista i girem cap a la dreta per anar a trobar el camí per on tornem cap al Colomer i l’Hostalnou de Bianya.

Temps de marxa efectiva
L’Hostalnou de Bianya – Sant Miquel del Mont:.................................................... 1h 20 minuts
Sant Miquel del Mont – Aplec de Sant Valentí:...................................................... 1h 00 minuts
Aplec – Oratori de Sant Valentí:.................................................................................. 5 minuts
Sant Valentí – L’Hostalnou de Bianya: ................................................................. 1h 15 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  3h 40 minuts
Tot seguit algunes fotografies de la sortida i més avall trobareu l’horari real i el temps efectiu  detallat.



Enfilant el Pla del Colomer

Font i molí del Colomer

El Colomer

El camí de pujada ben definit

Tram de camí que es conserva empedrat

Al punt més baix de la carena de St. Miquel del Mont

El Castell del Coll (S. XIII- XIV)

Sant Andreu del Coll (S XII)

Sant Miquel del Mont (S. XII)

Castell del Coll, Sant Andreu i els Saiols
arrenglerades, presidides per Sant Miquel del Mont

Arribant a l'aplec

En Josep i la Flora, experts xocolaters

Olot i voltants, des de Sant Valentí

L'oratori de Sant Valentí

Itinerari detallat:
L’Hostalnou de Bianya (9:00) – El Colomer (9:02) – Camí (mullader) deixem la pista (9:15) – Collet (9:40) – Castell del Coll (9:45) – Sant Andreu del Coll (9:52) – Font dels Saiols (9:55) – Sant Miquel del Mont (10:20 / 10:35) – Els Saiols (10:50) – Sant Andreu del Coll (11:00) – Castell del Coll (11:00) – Collet (11:05) – Can Joanet (11:10) – Ventolà (11:12) – Can Bricalla (aplec) (11:35 / 12:03) – Sant Valentí, oratori (12:08 / 12:20) – Ventolà (12:35) – Can Joanet (12:40) – Collet, camí cap a Bianya (12:50) – El Colomer (13:15) – L’Hostalnou de Bianya (13:25).
Senyalització:
Itinerannia des de l’Hostalnou de Bianya [pal G-174 Hostalnou de Bianya] fins al collet [pal G-20 Castell del Coll].
Des del Castell del Coll fins a Sant Miquel del Mont hi ha uns cartellets de fusta verds amb lletres blanques que indiquen les diferents possibilitats que ens ofereixen els diversos camins i dreceres. Trobo que no hi fan cap nosa i permeten a qui no s’ho coneix, arribar allà on vol sense equivocar-se.

dilluns, 9 de febrer de 2015

D’Albanyà a Tortellà

8 de febrer de 2015
Aquesta excursió correspon a la 6a etapa de les 24 Hores a Muntanya en la seva 33a edició, que organitza anualment el Centre Excursionista d’Olot. L’organització ha posat al servei dels excursionistes el desplaçament de Tortellà a Albanyà, fent possible d’aquesta manera fer una travessia sense haver-nos de preocupar per la logística del transport.
Enguany, unes quatre-centes persones han participat a aquest esdeveniment. A la 6a etapa (18 km) hem estat unes cent cinc persones, de les quals una quinzena, hauran fet el recorregut complet de les 24 Hores a Muntanya (79 km).  
Itinerari:
Sortim d’Albanyà seguint la pista que va cap a Bassegoda i que coincideix amb el GR11 i Itinerannia. Després de travessar el pont sobre la Muga, trobem el camí d’anar a Lliurona. És un sender que s’enfila per un serrat boscós i passa per Coll Bertan i la Parada. Després de la casa, deixem la font a l’esquerra i seguim la pista amunt, que deixem pocs metres després per agafar un camí que en surt cap a l’esquerra i que s’enfila decididament i fent ziga-zagues per superar els Cingles de la Parada i anar a sortir al Pla de la Creu, des d’on acaba de pujar, ara molt més suaument fins a la Collada de les Arcades. Seguim de pla cap al Coll de la Creu o La Creu del Carig, a tocar les primeres cases de Lliurona.
Seguim pels prats, en direcció Sud, pel costat de la pista fins a la Collada de les Canals del Carig, on deixem a l’esquerra la carretera que baixa cap a l’Hostal de Can Vilar i prenem la pista que, passant per la Font de l’Arç i Pla Salarics, ens porta fins al Coll d’Espinau, deixant sempre a la nostra esquerra la Tossa d’Espinau que voltem per la banda del bac.
A Coll d’Espinau deixem la pista que baixa cap a Beuda i agafem el camí que, vorejant el Malveí per la banda de solell, que passa pels Cingles de Rocallonga i ens porta fins a la casa de Coma de Roure, oferint-nos alguna bona vista de la Mare de Déu del Mont.
Des de la casa de Coma de Roure, podem desviar-nos per anar a Sant Miquel de Coma de Roure. Passem pel costat de la casa i baixem per un camí que transcorre entre feixes i un espès bosc d’alzines i que en alguns trams és molt pedregós i anem cap al Collet de Pinell. Deixem a l’esquerra el camí que baixa cap al Torrent d’Espinau. Nosaltres continuem voltant per sota el Puig d’en Roure pel seu vessant sud fins que sortim al final d’una pista que seguim, passant per les cases de Can Roure i Can Servosa del Racó. Més enllà trobem la cruïlla de la pista que va a Can Bosc; poc després travessem el riu Borró; seguim per la pista i passem a tocar Can Servosa del Pla, Can Cairot i Can Bestrus. A sota mateix del castell de Sales, deixem a mà dreta la pista de l’Orri i Monteia i continuem per un camí rural que passa per Can Guixeric i el Palol i arriba a Tortellà.

 
Albanyà

Coll Bertran i La Parada

La Parada

La cabana de la Parada on vam
pernoctar per Setmana Santa del 1981
fent Travessa cap a Besalú

Cingles de la Parada. Al fons, La Fau i més enllà Les Salines

La Creu del Carig

El Bassegoda

Esmorzar al Coll d'Espinau

La Mare de Déu del Mont

Cingles de Rocallonga

Sant Miquel i la casa de Coma de Roure

La plana de Sales de Llierca i Tortellà

Arribant a Tortellà



Temps de marxa efectiva
Albanyà – La Creu del Carig:............................................................................... 1h 30 minuts
La Creu del Carig – Coll d’Espinau: .......................................................................... 40 minuts
Coll d’Espinau – Coma de Roure: ............................................................................. 45 minuts
Coma de Roure – Pista, Can Roure: .................................................................... 1h 00 minuts
Can Roure – Tortellà: .......................................................................................... 1h 30 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  5h 25 minuts

Tot seguit algunes fotografies de la sortida i més avall trobareu l’horari real i el temps efectiu  detallat.
Itinerari detallat:
Albanyà (08:35) – La Parada (09:10) – Pla de la Creu (09:45) – Collada de les Arcades (09:55) – Coll de la Creu o La Creu del Carig (10:05 / 10:25) – Coll d’Espinau (11:05 / 11:30) – Casa de Coma de Roure (12:15 / 12:40) – Pista prop de Can Roure (13:40 / 13:55) – Can Roure (14:07) – Can Servosa del Racó (14:30) – Riu Borró (14:40) – Cruïlla carretera de l’Orri (15:02) – Can Guixeric (15:12) – El Palol (15:15) – Tortellà (15:25)
 
Senyalització:
Itinerannia: d’Albanyà [AE66] al Collada de les Arcades [AE70], i de Coll d’Espinau [G142] a la Font (de la Llosa) abans de la casa de Coma de Roure.

dissabte, 7 de febrer de 2015

De Sant Martí del Clot a Llongarriu pel Coll de la Barcadura


1 de febrer de 2015
Excursió a la Vall del Bac travessant la Serra de Malforat pel Coll de la Barcadura, pas natural d’aquesta serra solcat de camins ancestralment concorreguts, que comunicaven Olot, Capsec i la Vall del Bac. Eren camins mercaders. El Coll de la Barcadura, doncs, era un important pas de comunicació per anar o tornar de la Vall del Bac.
Hem fet l’anada pel camí que des de Sant Martí del Clot passa per Can Vilotja, variant del camí ral de Sant Martí del Clot a la Vall del Bac, i la tornada pel Quiquiriquic.
Matinal d’un dia fred i rúfol tal com correspon a primers de febrer, res que no sigui previsible ni que surti del que és normal en aquesta època de l’any.
Aproximació: Anem en cotxe fins a la Font del Padrí, prop de Sant Martí del Clot, on accedim pel camí rural que surt de la carretera C-26, després de la Coromina (casa de colònies) amb   indicadors “Font del Padrí” i “Sant Martí del Clot”. El punt de sortida i arribada és a la cruïlla entre el camí que puja a Sant Martí del Clot i el que continua cap a l’Oliva, Can Nyera i la Coma d’en Roca.
Itinerari: Comencem a caminar en aquesta bifurcació on trobem un senyal vertical [Itinerannia G1, Sant Martí del Clot i cartellet del “Camí”], en direcció cap a l’Hostal de la Vall del Bac, seguim la pista cimentada que porta al veïnat de Sant Martí del Clot. Poc després de l’església, a mà dreta ens queda Can Vilotja; a tocar aquesta casa i també a mà dreta, surt el camí que seguirem de pujada.
Travessem uns prats on trobem un parell de tanques de pastura i comencem a pujar  per un camí que transcorre per un bosc humit, espès i força brut i que al començament és dret i molt solcat per l’aigua i, segurament, pel pas de motos. El camí no té visibilitat, només en algun caire amb una mica de clariana, podem veure el Pla d’en Beia, els plans de Farró i Santa Magdalena i el Puigsacalm al fons. Més endavant, acabem pujant més suaument per un camí ample i més planer que transcorre per un alzinar molt més net fins que arribem a una esplanada de la Serra de Malforat on trobem una pista. Som al Coll de la Barcadura. Entre la boscúria s’endevina el Montmajor i més enllà veiem el Comanegra i el Pic de les Bruixes.
Al mateix coll, a la dreta aniríem cap al Coll de Passa-serres i el Joncars. Nosaltres baixem uns metres seguint la pista que ens portaria al Coll de les Barqueres; després de la primera rebrincola cap a la dreta, sota mateix d’un faig molt gros que queda sobre la pista, en surt un camí que baixa cap a la nostra esquerra. Seguirem aquest camí i quan portem uns 7 minuts des del coll, deixarem el més marcat que baixa a la nostra dreta (hi arribarem, de pujada quan tornem) i continuarem pel que no és tant marcat que ens portarà al Collet de l’Erola, trobem una antiga pista de bosc que seguim uns metres (cap a la nostra dreta); al final d’aquesta pista, intuïm el camí que baixa cap a Llongarriu passant per la font. Aquest darrer tram fins a la font és molt curt (uns 7 minuts), però és poc marcat i un xic brut. A l’altra banda del rec, trobem un camí ample que ens acompanya fins a Llongarriu mateix.
Deixaré per una altra ocasió descriure la sensació que produeix el fet de passar per Llongarriu tants anys després d’haver-hi fet llargues estades d’estiu, de les quals en servo grats records -d’infància en el meu cas-, de quan xais, vaques, conills, gallines i porcs, i el tragí i les enraonies deixaven constància d’un temps i una forma de vida.  
A Llongarriu agafem el camí que surt entre el corral i l’església i que porta a l’Hostal de la Vall del Bac. Poc abans d’arribar-hi trobem un encreuament de camins [Pal Itinerannia G-171 Camí de Llongarriu], avui nosaltres agafem el de la dreta que indica “L’Hostalnou de Bianya” i el seguim fins al Coll de la Barcadura.
Altra vegada al coll, deixem a la dreta el camí que ens tornaria a Sant Martí del Clot i seguim la pista que va de pla, uns cent metres fins que, en un caire, a mà dreta en surt un camí ample i fressat. És el camí del Quiquiriquic, que seguim de baixada. És un camí ben fressat que  segueix un contrafort de la Serra de Malforat; passa pel Quiquiriquic de Dalt i l’Era d’en Seneca. Més avall, en un serrat, trobem un bifurcació: cap a l’esquerra per on baixaríem a Madevall i l’Aulina; nosaltres seguim cap a la dreta, baixem per un bosc amb molt sotabosc i anem a sortir a uns plans, Els Reposadors, que ens porten fins al Roc de les Tres Creus on agafem la pista de la dreta que ens porta fins a La Plana.
La Plana ja es troba situada al pla de Bianya. Només ens queda tornar al punt de sortida seguint la pista que, des de la dreta de la casa, va fins a trobar la carreterota que porta a Can Nyera i a la Coma d’en Roca. Quan arribem a la cruïlla, molt a prop de Can Nyera, girem a l’esquerra per, tot seguint la pista, passar per l’Oliva i arribar a la cruïlla a tocar la Font del Padrí on hem començat a caminar.

Temps de marxa efectiva
Font del Padrí – Coll de la Barcadura:................................................................. 1 h 10 minuts
Coll de la Barcadura – Llongarriu: ............................................................................. 25 minuts
Llongarriu – L’Hostal de la Vall del Bac: .................................................................... 15 minuts
L’Hostal – Coll de la Barcadura: ............................................................................... 40 minuts
Coll de la Barcadura – Font del Padrí: .................................................................. 1h 10 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  3h 40 minuts

Tot seguit algunes fotografies de la sortida i més avall trobareu l’horari real i el temps efectiu  detallat.

Cap a Sant Martí del Clot
Pla d'en Beia i la plana de Farró. Al fons Santa Magdalena i el Puigsacalm

Al Coll de la Barcadura

Montmajor. Més enllà el Comanegra i el Pic de les Bruixes

Llongarriu

Església de Santa Maria Sacot i
un dels set xiprers de Llongarriu,
símbol de l'antiga hospitalitat

L'Hostal, Cal Ferrer, La Coromina, Can Biel i el Montmajor

Neva arribant al Coll de la Barcadura

Camí del Quiquiriquic

La Plana

Can Nyera

L'Oliva

Itinerari detallat:
Font del Padrí (8:40) – Can Vilotja (8:45) – Coll de la Barcadura (9:50) – Camí cap a Llongarriu [deixem les marques Itinerannia] (9:58) – Font de Llongarriu (10:07) – Llongarriu (10:15 / 10:45) – Hostal de la Vall del Bac (11:00 / 11:05) – Coll de la Barcadura (11:45) – Camí del Quiquiriquic (11:48) – Cruïlla camí a Madevall o a la Plana ( 12:10) – Els Reposadors (12:20) – Roc de les Tres Creus (12:25) – La Plana (12:30) – Cruïlla pista Can Nyera i Coma d’en Roca o L’Oliva i Font del Padrí (12:35) – L’Oliva (12:48) – Font del Padrí (12:55).