dilluns, 25 de novembre de 2013

Cims del Montcau (1.056 m) i la Mola (1.103 m)

Sortida del 22 de novembre de 2013
Aquesta excursió transcorre pel Massís de Sant Llorenç del Munt que, amb la Serra de l’Obac, conformen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat a la Serralada Prelitoral, entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages i gestionat per la Diputació de Barcelona.
Presenta un relleu format per replans sobreposats, coberts de vegetació i separats per petites cingleres algunes de les quals estan solcades per canals. És un paisatge aspre, on es poden veure cingleres i originals monòlits que tenen semblança amb alguns de Montserrat. Els cims més alts són la Mola (1.103 m) i el Montcau (1.056 m), ambdós inclosos al recorregut que hem fet. 
Els massissos de la Mola i de la Serra es troben separats pel Coll d’Estenalles on hi ha un punt d’informació del Parc Natural, situat a l’antiga caseta dels peons caminers. Aquest serà el punt de partida de la nostra sortida.
Aproximació en cotxe: El Coll d’Estenalles (870 m) es troba situat al quilòmetre 14,8 de la carretera que va de Terrassa a Navarcles (BV-1221). Nosaltres hi accedim des de l’Eix Transversal on, a tocar de Manresa, prenem la sortida que indica Navarcles. A partir d’aquesta població, la carretera -amb molts de revolts- s’enfila cap a Talamanca, passa prop de Mura i continua ziga-zaguejant fins al Coll d’Estenalles, on a més del punt d’informació hi ha una zona habilitada per aparcar. 
Itinerari: L’itinerari principal, que va de Coll d’Estenalles a La Mola, comença en una pista asfaltada que surt del costat del punt d’informació. Es tracta d’un camí ben senyalitzat per uns indicadors verds amb una quadradet de color taronja que assenyalen els punts principals de la ruta (IP-4), les possibles variants (Montcau, Els Òbits, Font Flàvia...), així com l’enllaç amb altres camins (GR 5 a Coll d’Eres). Coincideix amb uns trams dels senders locals SL-C50 i SL-C54.
La major part d’aquest camí transcorre pel caire de la serralada, coberta per un dens bosc, majoritàriament d’alzines. En els trams descoberts de vegetació, podem gaudir d’unes vistes panoràmiques excepcionals. Nosaltres seguim aquest camí en la major part del nostre recorregut, tot i que fem una variant a l’anada i una a la tornada.
Comencem amb una dreta i continuada pujada per la pista asfaltada. Després del primer repetjó, on s’acaba l’asfalt més recent, a la nostra esquerra en surt el camí cap al Montcau. Deixem el camí principal i prenem la variant cap al Montcau. El camí s’enfila per un llom de roca conglomerada fins un coll rocallós a pocs metres del cim. Deixem el camí per on continuarem després i acabem de pujar pel dret, sense marques ni camí fins al cim del Montcau on gaudim, per primera vegada, d’una espectacular vista: a primer terme, La Mola, La Serra de l’Obac i Montserrat; més enllà, El Montseny, el Collsacabra i la Garrotxa; encara més enllà des del Pirineu Oriental i el Canigó fins a la Maladeta. Una taula d’orientació ajuda a interpretar la panoràmica que ofereix el cim.   
Baixem aquests pocs metres pel dret i reprenem el camí on l’havíem deixat. En uns deu minuts arribem a Coll d’Eres (monòlit a Joan Maragall) on retrobem el camí principal, amb els indicadors corresponents. Ara el camí és ample, de terra i ressegueix la Carena del Pagès, coberta d’alzinar. Arribem a un punt on s’obren clarianes al bosc: la Carena de Sescorts. Aquí tenim vista sobre blocs i roques que fan pensar en Montserrat. Al davant nostre veiem la Mola i, a la dreta, la serra de l’Obac. Cal baixar per una mena de grau i seguir un camí ara més rocallós fins arribar al peu del monòlit conegut com a Morral del Drac. Continua el camí estret i fresat. Arribem a una pujada i, quan ens trobem al davant un pendent de roca, hem de deixar el camí més marcat i enfilar-nos cap a la nostra esquerra seguint unes fites molt seguides situades al pendent rocós[1] que ens porten a trobar un petit grau per superar una lleixa del relleu. El camí, ara pedregós, ens porta a un serrat herbós i pendent que mena al cim de La Mola, Sant Llorenç del Munt o la Mola de Sant Llorenç.
El Monestir de Sant Llorenç del Munt, edifici romànic, que deu el seu origen als monjos benedictins del segle XI, es troba situat al cim de la Mola. Adossat al Monestir hi ha un punt d’informació del Parc Natural i un restaurant. Té una situació estratègica que ofereix una vista panoràmica de 360º: Les Valls del Besós i el Llobregat, separades per Collserola i amb el mar de fons, Montserrat, el Montsec i el Montsant, el Pirineu Aragonès (la Maladeta), els cims més alts del Pirineu lleidetà, Serralades del Pedraforca, el Cadí, el Moixeró, Pirineu Oriental, el Canigó, planes i cims d’Osona, la Garrotxa i el Cabrerès, el Montseny... 
Fem la tornada pel camí principal fins a trobar l’indicador dels Òbits, on comença una variant passant per sota el Cingle dels Òbits i l’Avenc del Daví.
El cingle dels Òbits, encarat a llevant, i molt baumat, havia estat humanitzat: s’hi han trobat sepultures de l’edat antiga i s’hi havia construït algun habitatge adossat a la roca. S’hi conserva la paret d’una antiga vivenda de dos pisos (planta inferior com a corral i planta superior com habitatge).
L’Avenc del Daví té una fondària de 65 metres. S’hi porta a terme un programa de protecció de fauna cavernícola i no és permès d’entrar-hi de l’1 de novembre al 31 de maig, època en què es calcula que hi viuen uns 9.000 exemplars de ratpenat.
A partir d’aquest punt, el camí fa alguns puges i baixes per superar el relleu, gairebé sempre enmig d’un dens alzinar on trobem restes d’antigues places carboneres i algun tram d’antigues parets per conservar els camins. Segueix fins a trobar el camí principal, a pocs metres del Roure del Palau. Continuem cap al Coll d’Eres  i el Coll d’Estenalles.
Ha fet un dia molt fred, amb aire de tramuntana que ens ha permès tenir una vista immillorable. Al matí, a la carena del Montcau, la vegetació estava coberta de gebre, cosa que donava encara més encant al paisatge.
Temps de marxa efectiva
Coll d’Estenalles – Cim del Montcau:.......................................................................  35 minuts
Cim del Montcau – El Òbits: ...................................................................................  50 minuts
Els Òbits – La Mola: ..............................................................................................  55 minuts
La Mola – Coll d’Eres: ........................................................................................ 1h 30 minuts
Coll d’Eres – Coll d’Estenalles: ...............................................................................  25 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................  4 hores 15 minuts



[1] En aquest punt cal evitar anar cap al Mal Pas de Can Pobla, ja que hi ha un pas poc recomanat per la seva dificultat.


Roser de pastor gebrat. Al fons, Montserrat

Rostos gebrats, camí del Montcau. Al fons la plana del Vallès

Gebre matinal a la pujada al Montcau

Serra de l'Obac i Montserrat des del Montcau

Cingle i vivenda dels Òbits

Antiga vivenda dels Òbits

La Mola des dels Òbits

El Morral del Drac


Forat al Morral del Drac
  
Aspecte del Massís de Sant Llorenç. sobresurt el Montcau
Montestir de Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt: absis
 
Portalada

Façana de Sant Llorenç del Munt

El Montcau







Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Anada (2h 20 min): Coll d’Estenalles (09:25) – Camí al Montcau (09:30) – Cim del Montcau (10:00 / 10:10) – Coll d’Eres (10:20) – Roure del Palau (10:37) – Cruïlla camí als Òbits (10:55) – Els Òbits (11:00 / 11:40) – Morral del Drac (12:00) – La Mola (12:35)  
Tornada (1h 55 min): La Mola (13:15) – Punt del camí on es deixa el que va a Can Pobla (13:25) – Cruïlla camí als Òbits (13:45) – Avenc del Daví (14:00) – Retorn al camí principal (14:20) – Roure de Palau (14:33) – Coll d’Eres (14:45) – Coll d’Estenalles (15:10)  

dissabte, 16 de novembre de 2013

Pel Bo del Quer i el Pujant dels Burros

3 de novembre de 2013 
El Bo del Quer (Bosc del Quer o Bodelquer) és un engorjat de la riera d’Oix que es va obrir pas a l’estret que formen el Montmajor i el Talló (o Llonganya).
Aproximació en cotxe: A Oix agafem la carretera que passa pel cementiri, el Vilar, la Rodeja i la seguirem fins a sota Costejà on, en una bifurcació, prenem el brancal de l’esquerra que va cap a Toralles. Seguim aquesta pista -de terra- i  passem a tocar la casa del Forn. Una forta baixada ens porta a travessar la riera d’Oix per un passallís; una pujada molt dreta i un parell de revolts ben pronunciats ens porten a unes planes, sota de cal Quic. Aquí comença el nostre camí. Deixem el cotxe en una raconada de la pista.  
Itinerari: Agafem el camí que baixa cap a la vora del riu (senyalització vertical itinerari Consorci Alta Garrotxa). Aquest camí segueix el curs del riu, passem per una bardellera, deixem a la nostra dreta el baixant cap a les gorgues d’en Batlle. Trobem unes passeres que travessen la riera, continuem una estona més per una humida fondalada fins arribar a unes planes. Aquí comença la pujada cap al Saguer, que podem fer seguint una antiga pista o per un camí força més dret -degudament senyalitzat- que ens estalvia alguns trams de pista.
Al Saguer comença el camí del Bo del Quer. Després de passar per sota la casa, a tocar de l’era i abans d’un petit hort, a la nostra esquerra en surt el camí (senyalització vertical GR-83 de Mataró al Canigó) [1].  
El camí passa per la Font de la Solana del Saguer -sense aigua-, poc després, al clot de les Roques de la Miranda, veurem que hi va haver una forta esllavissada (any 1989) que va arribar a desviar el curs de la riera i va fer perdre el camí antic. Al final del tram esllavissat, el camí s’acosta a un caire, les Roques de la Miranda, i retroba el tram que es va perdre per l’esllavissada. Abans de continuar, anem uns metres cap la nostra esquerra i ens arribem al caire de les roques on tenim una bona vista del Montmajor, davant nostre, a l’altre costat de la riera. Reculem aquests metres i tornem al camí, travessem una tartera, la clapissa de la Miranda, i arribem al Molí de la Coromina, punt d'entrada a la Vall del Bac.
A la tornada, sortim del Molí pel mateix camí per on hem vingut, però a uns cent metres on el camí passa per uns prats (antigues feixes on hi ha una fita i creu colors verd i taronja), agafem un corriol que surt a la nostra esquerra. Aquest camí puja per les feixes del Quer, que estan força emboscades. El camí, en alguns trossos està ben marcat i amb algunes fites; en d’altres, es fa una mica perdedor (segueix algunes marques blanques i en algun tram blanques i blaves). Al final de les feixes, entra en un alzinar –ara ja és més net- i es decanta cap a la nostra dreta  fins arribar a un replà que seguim clarament cap a la dreta fins arribar al Collet del Matxo o Pujant dels Burros. En aquest punt, el camí que va cap a la nostra esquerra puja cap a Llonganya i el Talló. Nosaltres seguim cap a la dreta, baixem aquest petit grau -dels Matxos o dels Burros-, travessem el Camp de la Solana i arribem a Coll Sagordi, punt de coincidència de diferents rutes: el PRC-186 (blanc i groc), el GR-83 de Mataró al Canigó (blanc i vermell), l’itinerari 6 del Consorci (taronja i verd), i Itinerània (groc) [2].
A Coll Sagordi, agafem la pista que passa a tocar el Cortal i ens fins porta al Saguer, des d’on desfarem el camí d’anada fins arribar al nostre punt de partida.

Temps de marxa efectiva
Planes de Cal Quic – El Saguer de Pera:................................................................... 45 minuts
El Saguer – Molí de la Coromina: ............................................................................. 35 minuts
Molí de la Coromina – Pujant dels Burros: ................................................................. 50 minuts
Pujant dels Burros – Coll Sagordi: ............................................................................ 25 minuts
Coll Sagordi – El Saguer – Planes de Cal Quic: ......................................................... 60 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................  3 hores 35 minuts




[2] PRC: Senders de Petit Recorregut de Catalunya. GR: Senders de Gran Recorregut

Tram de l'antic camí a les Roques de la Miranda.
El Montmajor ben a prop

 
Vista de la Vall de la riera d'Oix des del Camp de la Solana.

Plans de Coll Sagordi amb el Montmajor i el Montpetit


Confluència de camins a Coll Sagordi


dilluns, 11 de novembre de 2013

Sa Riera – Aiguafreda – Sa Tuna – Begur – Sa Riera

27 d’octubre de 2013
Es tracta d’una volta que ens porta a recórrer Begur i els seus voltants, per la costa i per l’interior, seguint trams del camí de ronda, del Sender Mediterrani (GR-92) i d'alguna de les seves variants. Deixem el cotxe a l’aparcament de Sa Riera i anem cap a la platja on una banderola ens indica que hem trobat el camí de ronda - sender local (marques blanques i verdes). Cap al Nord el camí ens portaria cap a Pals, passant per les Platges de l’Illa Roja i del Racó. Nosaltres anirem costa avall.
Sortim de l’extrem sud de la Platja de Sa Riera. Al començament el camí és cimentat i amb escalons d’obra. En aquest tram el camí fa molts puges i baixes perquè és una zona de penya-segats. Seguim el camí de ronda fins a la Punta de la Creu i la reserva de Ses Negres. Aquí, arran de la tanca d’una casa, el camí s’enfila per unes escales molt dretes que ens portaran als carrers d’una urbanització. Es podria continuar arran de costa per un sender espectacular que les guies no recomanen perquè el terreny és molt abrupte i el camí no gaire net de vegetació. Nosaltres pugem per les escales i seguirem per carrers d’aquesta urbanització on cal estar atents a les marques (blanc i verd) per no equivocar-nos de carrer. En general, el camí segueix els carrers que toquen més cap a la costa. Hem de trobar el carrer S’Antiga i seguir-lo fins al capdavall on cal girar cap a la nostra esquerra (Indicadors restaurant Vintage), fins a trobar una banderola de l’Ajuntament de Begur del sender local – camí de ronda que ens indica Cala Aiguafreda.
Val la pena observar la vista que tenim de Cap Sa Sal i intentar fer-nos la idea de com era aquest indret abans que s’hi construís l’enorme edifici -primer hotel, ara apartaments- de Cap Sa Sal. Suposem que el motiu que el camí de ronda quedi tallat i s’hagi de passar pels carrers de la urbanització és aquest gran i espectacular muntatge turístic. Llàstima!
En aquest punt reprenem el camí de ronda. Baixem per unes escales que ens porten arran de costa on el camí transcorre a primera línia i a pocs metres per damunt del mar. En pocs minuts arribarem a la Cala d’Aiguafreda. Aquí podem observar una au aquàtica (corb marí?) que ens mostra repetidament la seva impressionant habilitat per capbussar-se i nedar per sota l’aigua, traient el cap per empassar-se la presa, senyal inequívoc que ja ha omplert el pap. El camí continua -molt ben arreglat- resseguint la costa i en uns quinze minuts, després de voltar un altre petit cap, arribem a Sa Tuna.
A Sa Tuna, nosaltres continuem costa avall seguint les marques blanques i vermelles que corresponen a una variant del GR-92 o Sender mediterrani. En  pocs minuts, arribem a S’Eixugador, que ens ofereix vistes del tram que ens espera. Des d’aquest punt és fàcil -i curt- arribar-se a la punta des Plom. A partir de S’Eixugador, el nostre camí emprèn una forta pujada, per un sender ben indicat, resseguint el caire. Passem a tocar la peanya d’un antic monument i al cap de 12 o 15 minuts, cap a mà esquerra, ens endinsem en una pineda penjada sobre uns dels penya-segats més impressionants de la Costa Brava: S’Encalladora. Mentre travessem aquesta pineda no som conscients de com n’és d’abrupte el terreny per on transcorre el camí; ho veiem més endavant quan som prop del Cap de Begur.
El camí ara ens porta als carrers d’una altra urbanització de Begur. Seguim sempre pels carrers de més avall fins a trobar-ne un, sense sortida, que ens porta cap al bosc. Retrobem les marques blanques i vermelles i enfilem camí amunt en direcció al Cap de Begur on hi ha l’antic far de Begur. Des d’aquí és possible gaudir d’una bona vista de la Badia d’Aiguablava.
A tocar del far, una banderola ens indica el camí que seguim cap a Begur. Ara transcorre pels carrers de diferents urbanitzacions i passa al costat -una mica per sota- del Puig de Sa Guàrdia i pel Pla de Son Ric. En uns 45 minuts arribem a Begur.
Travessarem Begur, enclavament històricament estratègic, que conserva algunes de les seves antigues onze torres de guaita i molts edificis colonials aixecats pels americanos després de fer fortuna a les Amèriques. El nucli de Begur, actualment poble turístic, està ben conservat; hi ha moltes botiguetes i terrasses de bars força plenes de gent. Enfilem, pel carrer de Santa Reparada, cap a l’ermita de Sant Ramon on comença la pujada al Castell. Des d’aquest punt, en els dies més clars i sense calitja, hi ha molt bona vista: a la costa, les Illes Medes, l’Estartit, la platja de Pals i les cales de Begur; a l’interior, les planes agrícoles, els poblets de l’Empordà i el Pirineu.
Des del Castell, baixem fins al carrer Onze de Setembre, on hi ha l’Oficina de Turisme, i seguim cap al Parc de l’Arbreda d’on surt el sender local degudament assenyalat que, resseguint el torrent de Sa Riera, ens porta, al nostre punt de partida: la cala Sa Riera.
És una volta molt recomanable que permet gaudir d'un bon paisatge costaner. Tot i ser a finals d’octubre, hem tingut un dia calmat i xafogós. La calor ens ha permès gaudir d’una bona banyada a Sa Riera, a mitja tarda.
El temps de marxa efectiva* és el següent:
Sa Riera – Sa Tuna: .................................................................................... 1 h 20 minuts
Sa Tuna – Cap i Far de Begur: .......................................................................... 43 minuts
Far – Begur – Castell de Begur: .................................................................. 1 h 07 minuts
Castell de Begur – Sa Riera: ............................................................................. 50 minuts
Total temps de marxa efectiva: ........................................................................ 4 hores
 *Més avall trobareu l'horari real i l'itinerari més detallat per si us interessa


Sa Riera

Cap Sa Sal

Corb marí a Aiguafreda

Punta des Plom

A l'esquerra Cap Sa Sal i a la dreta Punta des Plom


Paratge de S'Encalladora

S'Encalladora

Cap i antic far de Begur

Arribada a Begur i vista del Castell


Vista des del Castell de Begur: l'Estartit i les Medes

Al Castell de Begur

Itinerari i temps real i efectiu detallat:
De Sa Riera a Sa Tuna (1h 20 min.): Sa Riera (09:40) – Escales que porten als carrers de la urbanització (10:10) – Seguim uns 20 minuts pels carrers de la urbanització - Final del Carrer S’Antiga (10:30) – Banderola que indica el camí de Ronda, a tocar del cap Sa Sal (10:35) – Cala Aiguafreda (10:45) – Sa Tuna (11:00) 
De Sa Tuna al Castell de Begur (1h 50 min.):  Sa Tuna (11:30) – S’Eixugador (11:35) – Peanya d’un antic monument (?) (11:45) – Carrer de la urbanització (11:58) – Collet a tocar del Cap de Begur Banderola (12:13) – Trencant cap a Aiguablava (Banderola minuts....) (12:35) – Begur (12:58) – Castell de Begur (13:20).
Del Castell de Begur a Sa Riera (50 min): Castell (14:25) – Parc de l’Arbreda (14:40) – Banderola camí a Sa Riera (14:55) – Sa Riera (15:15).