dimarts, 28 de febrer de 2017

Volta pels estanys dels Esquist i de les Bulloses. Hivernal amb raquetes

27 de febrer de 2017 , dilluns de carnaval
Volta circular pel sector de les Bulloses, amb sortida des del Pla dels Avellans, pujant pels Estanys dels Esquists fins a l’estany de les Bulloses i baixant per l’estany de la Pradella.
Recorregut agraït i de bon fer que passa per cinc estanys que encara són coberts de neu glaçada.
Aproximació: Per fer aquesta sortida hem d’anar al Pla dels Avellans, que es troba a la carretera D60, que accedeix a les Bulloses des de Montlluís.
Fins al Pla dels Avellans la carretera és neta. Allà trobem una tanca que barra el pas i comença a haver-hi neu.
Itinerari: Situats al Pla dels Avellans, ens posem les raquetes i comencem a caminar carretera amunt uns 600 m. Abans d’arribar a unes ziga-zagues que en diuen “l’Acordió”, agafem un camí a l’esquerra que baixa a travessar el Tet. Uns metres més enllà trobem la senyalització de la xarxa de senders que recorren tot aquest sector.
Comencem a pujar per un camí ben trepitjat, enmig d’un bosc de pi, que es va enfilant cap a l’Estany Negre, que trobem totalment cobert de neu i glaç. El voregem per la banda esquerra i després de deixar (també a l’esquerra) el camí de l’Estany de la Pradella, arribem al seu extrem oest on iniciem una pujada dreta i decidida. Quan les clarianes ho permeten tenim una vista aèria de l’estany i al fons una bona vista del Pirineu, on reconeixem: Cambra d’Ase, Torre d’Eina, Pic Rodó, Gallinàs...
Arribem a l’Estany Llarg, també cobert de glaç i neu i el voregem per l’esquerra. Superem el desnivell que el separa del següent relleix on hi ha l’Estany del Racó, situat en una esplanada ampla i oberta ja amb vistes al Carlit, el Puig de la Cometa i els Perics (Peric Gran i Peric Petit amb la grande crête). Travessem l’estany i veiem ben a prop l’Hotel, la presa i el refugi de les Bulloses. Baixem una mica i anem a travessar la Bolloseta i acabem d’arribar al refugi.
Avui no es pot accedir a la presa, ja que s’hi estan fent treballs de manteniment. Passem a l’altra banda pel camí que passa per la base de la presa i, després de fer una visita a l’estany de les Bulloses, comencem a baixar pel Pla de les Bones Hores. A l’esquerra hi veiem el Massís del Canigó i al davant, els esquiadors que baixen per les pistes d’esquí del Sector Roc de la Calma de Font-Romeu. Deixem a la dreta la base dels remuntadors i arribem a la barraca i a l’Estany de la Pradella. Voregem l’estany seguint les marques grogues (deixem el GR que després retrobarem) i a l’altre extrem, baixem tot passant al costat d’una petita cabana per anar a retrobar el GR (podíem haver-lo seguit tota l’estona en comptes de vorejar l’estany de la Pradella) on trobem les indicacions per tornar al Pla dels Avellans. Deixem a la dreta el camí del Coll del Pam i  ens endinsem en un fantàstic bedollar, per on anem baixant fins al pla dels Avellans, on torna a haver-hi esquiadors perquè hi arriba una pista del sector la Gallinera, de Font-Romeu.
Hem arribat al Pla dels Avellans, una àmplia esplanada travessada pel Tet, que gràcies al desglaç baixa força abundós. El travessem per un pont i arribem a la carretera, al punt d’on hem sortit.
Hem caminat 12,41 km amb 402 m de desnivell.          
Temps aproximat de marxa: 3 hores 25 minuts.
Detall: 1 hora i 45 minuts de pujada i 1 hora i 40 minuts de baixada.
Per descarregar el track podeu clicar aquí

Estany Negre

Encreuament de camins a l'Estany Negre

Estany Negre i vista al sector de Cambre d'Ase, Eina, Gallinàs...

Estany Llarg

El Carlit des de l'Estany del Racó

Arribant a la Bolloseta

Estany de les Bulloses, amb els Perics i el Pic de la Cometa

Massís del Canigó des del Pla de les Hores

Estany de la Pradella

Estany i barraca de la Pradella, amb el Carlit al fons
 
GR que en aquest tram és pista d'esquí de fons

Bedollar prop del Pla dels Avellans


Powered by Wikiloc

diumenge, 26 de febrer de 2017

Pic de la Mina (2.683 m). Hivernal amb raquetes

25 de febrer de 2017
Excursió hivernal amb raquetes al Pic de la Mina, des del Coll de Pimorent.
El Pic de la Mina, de 2.683 m d’alçada, és un cim de fàcil accés i un excel·lent mirador dels cims dels seus voltants, que presenten un aspecte molt més abrupte i alpí. És força concorregut per esquiadors de muntanya i excursionistes amb raquetes, però és un recorregut molt atractiu.
Unes antigues mines de ferro situades al seu vessant NO, donen nom a aquest cim fàcil i de bon fer, sobretot si com avui, el dia hi acompanya.  

Aproximació: Per fer aquesta sortida anem fins al Coll de Pimorent (Col de Puymorens), situat a 1.920 m, a la carretera que comunica la Guingueta d’Ix (Bourg Madame) amb el Pas de la Casa i l’Arieja.  
Itinerari: Situats al Coll de Pimorent, encarats al SO, tenim al davant la Vall de la Vinyola, el Pic de Fontfreda i el Pic de les Valletes, amb els seus vessants rocallosos solcats per canals molt verticals. A la dreta d’aquests cims escarpats s’alça el Pic de la Mina, molt més suau, on pujarem pel seu vessant N-NE.
Tan bon punt sortim del coll, trobem una pista d’esquí molt planera; l’anem seguint per anar-nos aproximant a la base del nostre objectiu. Ens anem decantant cap a l’esquerra, travessant més d’una pista tot guanyant alçada i anar-nos acostant a l’extrem superior del remuntador més alt.
Travessem l’última pista i deixem els remuntadors a l’esquerra. Pugem a la carena, des d’on comencem a tenir vista de la Coma dels Pedrons i del sector del Pas de la Casa. Seguim el llom i ens situem a la base d’una pala ampla per on anem pujant fent alguna ziga-zaga fins a un petit collet, a sota mateix del cim, amb una fantàstica vista de la Coma dels Pedrons i dels sectors del Pas de la Casa i Envalira.
Superem l’últim tram, una aresta rocallosa, encara amb molta neu que ens permet acabar de pujar amb les raquetes posades i sense dificultat.  
Al cim gaudim d’una vista espectacular a 360º: Coma de l’Orri de la Vinyola, Pic de Fontfreda, Pic de les Valletes (E), Punta de la Vinyola, Coll de l’Orri de la Vinyola i Pics de Font Negra (S), Pas de la Casa, Pic d’Envalira i Pic Negre d’Envalira (SO). Cap al Nord, la coma d’en Garcia (Coma d’Engràcies) amb el Puigpedrós de Lanós, el Pic de Coma d’Or i el Carlit. I molts més cims del sector d’Andorra, de l’Alta Cerdanya i de l’Arieja que no coneixem.
Fem la tornada pel mateix camí per on hem vingut.
Hem caminat 10,97 km amb 765 m de desnivell.          
Temps aproximat de marxa: 3 hores 50 minuts.
Detall: 2 hores i 30 minuts de pujada i 1 hora i 20 minuts de baixada.
Raquetaires: Joan, Adriana, Alba i Moi
Per descarregar el track podeu clicar aquí

El Pic de Fontfreda ben emblanquinat

Vista enrere, al centre, el Carlit

Anem pujant, sempre amb el Pic de la Mina ben visible

El Pic de la Mina amb la Punta de la Vinyola al darrere

A la carena, amb el Pic dels Pedrons al darrere

Coma d'en Garcia, Puigpedrós de Lanós i Pic de Coma d'Or

Pujant per la pala cap al cim

Vista de valls i muntayes d'Andorra

Pujant l'últim tram

Al fons, Pic d'Envalira i Pic Negre d'Envalira

Punta de la Vinyola i Coll de l'Orri de la Vinyola

Al cim

Una sortida fantàstica!


Powered by Wikiloc

divendres, 24 de febrer de 2017

La Ultra TrepitjaGarrotxa en set etapes

Des del punt de vista esportiu, la TrepitjaGarrotxa és una cursa de muntanya que té diferents modalitats: Ultra (110 km), Trail (64 km) i Cursa (22 km), que transcorre per corriols, camins i pistes de l’Alta Garrotxa. Va néixer gràcies a la idea d’un equip de persones del Centre Excursionista d’Olot que van fer possible l’esdeveniment esportiu que se celebra el mes d’octubre i alhora la senyalització permanent d’un recorregut per l’Alta Garrotxa.
Avui, però, no vull parlar de la TrepitjaGarrotxa (TG) com a cursa on una colla de corredors aspiren a ser finishers i alguns a fer podi. En vull parlar com a una ruta d’excursionisme.


Un migdia de la tardor de 2015, quan un petit grup d’amics excursionistes tornàvem de fer una passejada tardoral per la serra de Gitarriu, ens vam animar a fer el recorregut de la TG. Érem conscients que estàvem davant d’un projecte un xic agosarat i molt motivador. Es tractava de fraccionar el recorregut en etapes lineals que fossin factibles a ritme d’excursionista i que tinguessin un punt inicial i final de fàcil accés. Ens en van sortir set. Algunes les hem fet amb el suport de pacients conductors que ens han portat a la sortida o ens han recollit a la tornada i altres fent combinació de vehicles.
Durant la travessia hem vist valls i muntanyes, hem passat per moltes cases abandonades i per algunes de recuperades. Ens hem preguntat la història d’alguns indrets i les que no sabíem, ens les hem inventat. Hem passat fred, ens ha tocat el vent, el sol i la boira. Hem suat, hem bufat, hem grimpat i  hem travessat rieres cabaloses. Hem trepitjat herba, fullaca, pedra i molta terra aspra i de mala petja. Hem menjat, hem begut, hem descansat i ens hi hem ben esperxangat. Hem rigut, hem menjat ganyips, galetes, neules i torrons. Ens hem fet companyia i hem compartit preocupacions i alegries. Perquè anar d’excursió, en el fons, és això.
I així, com qui no vol la cosa, hem arribat a Beuda d’on havíem sortit per fer la primera de les set etapes d’aquesta travessia per l’Alta Garrotxa. Hem recorregut uns cent vint quilòmetres, hem fet més de 5.500 metres de desnivell, hem caminat més de 35 hores i hem xerrat fins a l’infinit. 
Tot seguit penjo els enllaços de les set excursions que conformen tota la volta. Cal tenir en compte, però, que si bé la Ultra TrepitjaGarrotxa és un recorregut de 110 km, el que hem fet nosaltres és una mica més llarg, ja que hi hem afegit les aproximacions de cada una de les etapes i hem fet algun extra com ara pujar al Puig de Bassegoda des del Pla de la Bateria. Com a conseqüència d’aquests afegits, el recorregut és més llarg i hi ha diferència entre el desnivell positiu i negatiu, que en una volta circular serien iguals.   
Sant Llorenç de Sous


Baixant de Coll Roig a Sant Aniol. El Puig de les Canals

Al Coll de Sant Marc

Sant Valentí de Salarsa

Al Mirador de l'Avi

Oix, el Ferran i el Bassegoda

Arribant a Tortellà

dijous, 23 de febrer de 2017

Sant Aniol d’Aguja, el Salt de la Núvia i Talaixà

19 de febrer de 2017
Excursió matinal de forma circular, amb sortida de Castell s’Espasa per anar a Sant Aniol. En aquesta ocasió, pugem pel clàssic camí que va travessant la riera i, després de Sant Aniol, anem cap al Salt de la Núvia i Talaixà, des d’on tornem cap a Pont de Valentí i Castell s’Espasa.
Aproximació: Anem a Sadernes i, per la pista que va a la Vall de Riu i a Bassegoda, seguim fins a la zona d’aparcament de Castell s’Espasa on deixem el cotxe a la zona habilitada com aparcament.
Itinerari: Seguim la pista fins que trobem el camí que baixa a l’antic Hostal de Ca la Bruta, travessant la riera pel Pont de Valentí. Després de la casa comença el camí de Sant Aniol. Al cap d’una estona deixem a l’esquerra el camí de Talaixà per on arribarem a la tornada i continuem cap a Sant Aniol. Abans de la Muntada travessem la riera, que baixa molt plena, amb una mica de dificultat –no pas perill!- per unes passeres que avui justegen una mica. Arribats al Gomarell, després de carregar algun sac de sorra per contribuir amb l’helicoptering de les obres de restauració de Sant Aniol, seguim amunt pel camí que voreja la riera. A la Gorga del Citró, les passeres són insuficients i ens descalcem per passar a l’altra banda. Sort que les properes passeres són més fermes i ens permeten passar a la riba esquerra sense dificultat. Passem a la vora del Prat i del Molí i, travessant per última vegada la riera, ara pel pont penjat, arribem a Sant Aniol.
Sant Aniol és un lloc d’aturada obligada. Hi esmorzem, visitem l’ermita –que trobem oberta gràcies als Amics de Sant Aniol- i veiem com avancen les obres.
Enfilem el camí que surt de darrere la font (GR, Itinerannia i Consorci) que va cap al Salt de la Núvia. Primer, travessem el torrent de Can Barrufa, passem per ca l’Abat i anem pujant fins al Portell de la Guilla, des d’on tenim molt bones vistes de la capçalera de la riera de Sant Aniol. Seguim cap al Salt del Capellà (sorpresa, hi ha posat unes cadenes per agafar-s’hi) i el Salt de la Núvia (creu de terme gravada a la roca). Poc després, trobem una bifurcació i deixem a l’esquerra el camí que baixa directament al Gomarell, per seguir el de la dreta cap a Talaixà, un camí on s’hi conserven alguns trams empedrats i alguns arcs i parets que són veritables obres d’arquitectura civil. Trobem el camí de la Lleixa Closa, que ens queda a la dreta, passem pel que queda del gran casal de la Quera i arribem a Talaixà.
Com hem dit en altres ocasions, el llogarret del Talaixà, situat al coll homònim, té unes vistes privilegiades: la Vall de Riu, amb el Martanyà, el Bassegoda i els cingles de Gitarriu. Actualment sense vida, hi queden dempeus l'església de Sant Martí i la Casa de Talaixà, habilitada com a refugi (CEO). Els voltants de la casa de Talaixà fan goig, són nets i arreglats i des que hi ha la latrina els prats i els voltants estan nets de regals indesitjables. S’hi nota la mà dels que en tenen cura i que hi van sovint. La Masó que, igual que la Quera, cau a trossos, ja només és testimoni d’un temps i una vida que no tornaran. 
Agafem el camí de baixada cap a Pont de Valentí, que segueix el vessant NE del Ferran i que baixa per l’alzinar, tot fent ziga-zagues, passant per algunes places carboneres. Val la pena aturar-se a la terra vermella per tornar a contemplar la Vall de Riu. A mig camí, en una clariana amb la terra vermella, veiem Sant Feliu de Riu a l’altre costat de la riera i tornem a tenir vista de la Vall de Riu. Travessem dues vegades la pista que es va obrir per restaurar la Quera i arribem a l’encreuament amb el camí de Sant Aniol, on tanquem la volta circular per tornar cap a Ca la Bruta, Pont de Valentí i, per la pista, arribem a Castell s’Espasa.
Recorregut de 13,84 km i 601 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Aparcament de Castell s’Espasa – Sant Aniol: ......................................  1h 25 minuts
Sant Aniol – Talaixà:  ........................................................................................  1 hora
Talaixà – Castell s’Espasa: ................................................................................  1 hora
Total temps de marxa efectiva: ........................................................  3h 25 minuts  


Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ

La riera baixa alegre

Prop del Molí de Sant Aniol

Sant Aniol i el Puig de Sant Marc

Arribant pel pont penjat

L'ermita de Sant Aniol

Puig de les Canals, Collet de Clarioles i Molí de Sant Aniol

El Pas del Capellà amb el Puig de les Canals

El Salt de la Núvia

Arribant a la Quera

La Quera

Conjunt de la Quera des de Talaixà

Martanyà i Bassegoda, Vall de Riu i Serra
de Gitarriu, des de Talaixà

Sant Martí de Talaixà

Baixada cap a Pont de Valentí

Powered by Wikiloc

Itinerari detallat: Aparcament de Castell s’Espasa (8.50) – Pont de Valentí (9.00) – Camí de Talaixà (9.10) – Passeres de la Muntada (9.30 / 9.35) – Passeres del Citró (10.00 / 10.10) – Sant Aniol (10.30  / 11.00) – Portella de la Guilla (11.15) – Pas del Capellà (11.25) – Salt de la Núvia (11.28) – Encreuament [Pal G36] (11.30 / 11.45) – Camí al Forat de la lleixa closa (11.55) – La Quera (12.00) – Talaixà (12.15 / 12.45) – Pont de Valentí (13.30) – Castell s’Espasa (13.45)

dissabte, 18 de febrer de 2017

Puigllançada (2.409 m). Hivernal amb raquetes

18 de febrer de 2017
Excursió hivernal amb raquetes per pujar al Puigllançada, des de la Collada del Pedró.
El Puigllançada, de 2.409 m d’alçada, es troba al municipi de Bagà, al Berguedà. El cim sobresurt de les muntanyes dels seus voltants i només la veïna Tossa d’Alp priva que des del cim hi hagi una vista panoràmica a 360º. La llista de cims coneguts que es veuen des del Puigllançada seria gairebé inacabable. N’esmentarem alguns: Serra d’Ensija i Cap Llitzet, Pedraforca, Comabona i Serra del Cadí; Moixeró i les Penyes Altes; Tossa d’Alp, Puig d’Alp i Coll del Pal; Tossa Plana de Lles, Puigpedrós... Carlit, Perics i Serra de Madres; des de Cambra d’Ase al Puigmal, Balandrau, Font Lletera, Pastuira...; Puigsacalm i voltants, cingles del Far, Rupit i Tavertet...; Montseny i Montserrat...  
Recorregut fàcil i de bon fer, sobretot si, com avui, hi ha un bon gruix de neu i la situació meteorològica hi acompanya. Hem tingut un matí suau i assolellat.
Aproximació: Per fer aquesta sortida anem fins a l’aparcament d’Alabau, de l’estació hivernal La Molina, que es troba a la Collada del Pedró, a la carretera BV-4031 que comunica La Molina amb Castellar de N’Hug.
Itinerari: Des de la Collada del Pedró anem a l’altra banda de les instal·lacions d’Alabau, cap al Clot de l’Hospital per anar pujant per les Costes de l’Huguet en direcció S-SO.
És una pujada continuada que va superant el desnivell d’aquestes terreny ondulat que a l’estiu és concorregut per nombrosos caps de bestiar i a l’hivern per amants de l’esquí i els esports d’hivern. És molt obert i amb molta visibilitat i es pot pujar per on hom vol.
Abans d’arribar a l’Amorriador de Rus passem prop de la part superior dels remuntadors on comencen la pista del Torrent Negre. La bonança i l’acumulació de neu fa que avui sigui molt concorregut, però hi cabem tots!
A mida que guanyem alçada se’ns va ampliant la panoràmica. No és fins a dalt del cim que ens surten al davant el Pedraforca amb la Serra d’Ensija a un costat i el Comabona a l’altre.  
Al davant ens hi queda el Puigllançada on arribem per un vessant de molt bon fer. Després de regalar-nos amb la vista des del cim, desfem camí fins a la Collada del Pedró.
Hem caminat 8,5 km amb 589 m de desnivell.           
Temps aproximat de marxa: 3 hores.
Detall: 2 hores de pujada i 1 de baixada.
Raquetaires: Joan, Adriana i Mireia
Per descarregar el track podeu clicar aquí

Cap al Clot de l'Hospital 













Pedraforca, Serra del Cadí i Moixeró

Al cim del Puigllançada

Baixada, amb vistes al sector del Puigmal, amb la
Serra de Madres al fons




Powered by Wikiloc