dilluns, 24 de novembre de 2014

Vidrà (985 m) – Santuari de Bellmunt (1.247 m) – Salt del Molí - Vidrà



Excursió matinal del dia 23 de novembre de 2014
Volta circular que surt de Vidrà, va al santuari de Bellmunt i torna a Vidrà pel Salt del Molí i el pont del Molí.
Aproximació: Anem a Vidrà per la carretera de muntanya que surt de les antigues escoles de Sant Privat i que passa pels veïnats de Collfred i de Ciuret. A la tornada, passem per Sant Quirze de Besora, per la C17 (de Barcelona a Puigcerdà) i per la C37 (Vic a Olot pels túnels de Bracons). Hi ha poca diferència de temps entre l’anada i la tornada, al voltant d’una hora.
Itinerari: Sortim de davant de l’Ajuntament de Vidrà per la carretera que va cap a Sant Quirze de Besora tot pujant fins al Coll de Vidrà on trobem un senyal vertical amb una banderola que indica Santuari de Bellmunt (pel GR3), cap a la nostra esquerra. Seguim una pista que transcorre primer prop de camps i pastures, amb alguns freixes i faigs, passa pel costat d’una bassa i acaba endinsant-se en una frondosa fageda. Deixem alguna pista secundària a la nostra esquerra i seguim per la principal, sempre la de la dreta.
Poc abans de mitja horeta la pista surt a un serrat més pedregós i després d’un revolt cap a la dreta, una clariana ens permet gaudir d’una bona vista: al davant nostre, el Santuari de Bellmunt, a la nostra esquerra, la Serra de Curull i a sota nostre, un mar de boira cap a la banda de Torelló. Seguim pel camí que ara és més pla i tornem a endinsar-nos a una fageda humida, pugem una mica i arribem a una bifurcació: el camí de la dreta ens portaria a Santa Maria de Besora (GR3 i GR151). Nosaltres prendrem el de l’esquerra, una pista que baixa una mica, amb vista a Bellmunt, enfilat a davant nostre, fins que arribem al Coll d’Hi era de Massa. En aquest punt, seguim el camí que s’enfila per la Baga de les Fages, seguint les marques blanques i grogues dels senders de petit recorregut i que ens porta, sense pèrdua, al Santuari de Bellmunt.
El Santuari de Bellmunt es troba a 1.246 m, situat al capdamunt de la serralada que porta el mateix nom. És un magnífic mirador, sobretot en dies clars. Avui la vista ens queda una mica limitada; de totes maneres, tenim una fantàstica panoràmica formada per la Serra de Milany, la Vall del Ges, la Serra de Curull, Puigsacalm, Serra de Llancers, Cabrera i Aiats i la Plana de Vic sota la boira. En un dia més clar, la vista s’allargaria cap al Pirineu, Pedraforca, Montserrat, la Mola... Pugem al turó que hi ha a tocar de Bellmunt, on hi ha una gran creu metàl·lica; s’anomena Serra Grenyada on hi ha un petit oratori de la Mare de Déu de les Alades.
Anem a buscar les escales per on hem arribat i desfem camí fins al Coll d’Hi era de Massa. La banderola que ens queda a la nostra esquerra indica La Tosca de Degollats, Sant Pere de Torelló i Vidrà. A partir d’aquest punt, ens convé estar una mica atents, ja que la senyalització és molt escassa o pràcticament inexistent.
Sortim del Coll d’Hi era de massa per la pista que baixa cap a la nostra dreta, però només de començar i abans del primer faig gros trobem a la nostra esquerra un corriol que baixa decididament enmig de la fageda. Nosaltres seguim aquest corriol i deixem de seguir la pista. Estem travessant la baga de Canemars. Quan portem uns 15 minuts baixant per la fageda, el nostre corriol s’incorpora a camí més ample (crec que és la pista que havíem deixat); el seguim cap a l’esquerra, ara més planer. Travessa unes clarianes i es torna a endinsar a la fageda. En un faig força gros veiem una marca blanca amb una fletxa que indica un camí que baixa cap a la nostra dreta i que ignorem. Continuem de planer fins que el camí surt de la fageda i  transcorre pel solell, travessa unes clarianes i s’endinsa a la roureda; surt a un serrat on gira fort cap a l’esquerra encaixonat entre dues grans roques. Comença una baixada ben pronunciada. Quan les clarianes ens ho permeten, veiem a davant nostre una línia elèctrica d’AT al fons de la vall del Ges i ens assenyala el nostre proper destí: el Salt del Molí. Acabem de baixar decididament, sentint el soroll de l’aigua, fins que trobem una pista. Som a l’antic camí ral de Vidrà (cap a l’esquerra) a Sant Pere de Torelló (cap a la dreta), actualment el PRC47.
Per anar a la Tosca de Degollats hauríem de seguir uns metres cap a la nostra dreta. Nosaltres no hi anem i seguim la pista en direcció a Vidrà fins que després de passar per una portallera i després d’una pujada, en un revolt cap a l’esquerra, trobem l’indicador del camí del Salt del Molí, que surt a la nostra dreta.
Baixem pel sender (ara amb marques blanques i grogues) i en uns 7 minuts arribem a l’espectacular salt del Molí. Som a la fondalada del riu Ges.
Sortim de la llera del riu pel camí de la riba esquerra que s’enfila ziga-zaguejant pel costat de les ruïnes del Molí i supera el desnivell del salt. Una mica més enllà travessem el riu pel Pont del Molí. Després del pont, deixem a la nostra dreta el sender de petit recorregut i ens enfilem per l’esquerra per un camí que puja decididament fins a sortir de la fondalada del riu. Més enllà, molt més de pla, transcorre pel solell, va a passar al costat de la depuradora, per l’explotació ramadera del Cavaller de Baix i continua fins que surt a la carretera davant de l’escola de Vidrà. Tombem cap a l’esquerra i, per una zona verda, habilitada com a àrea d’esbarjo, acabem d’arribar a la plaça de Vidrà, sempre amb bones vistes de l’espectacular masia El Cavaller. 
D’on ve el nom del Coll d’Hi era de massa?: Tan bon punt vam començar a estudiar l’itinerari que faríem, ens va cridar l’atenció el nom d’aquest coll. Gràcies a Jordi Cirera Bach, autor del llibret d’itineraris Vidrà, descoberta del patrimoni natural, cultural i viari a través de 15 rutes a peu i amb bicicleta,  hem sabut un possible origen d’aquest nom. Es veu que a l’Edat Mitjana, el senyor de Besora tractava cruelment els seus súbdits que es van reunir i van acordar que a la següent cacera de senglar el matarien i ho van fer al coll situat a sota el santuari de Bellmunt. Quan els tribunals van preguntar per quin motiu l’havien mort, el poble respongué: - Perquè hi era de massa! El meu pare hi afegiria se non è vero, è ben trovato.
Senyalització: Des de Vidrà fins al Coll d’Hi era de massa, seguim el GR3. Des del coll fins a Bellmunt, el PRC-45. Des del camí ral (pista) fins al pont del Molí, seguim una variant del PRC-47. Des del pont fins a Vidrà, seguim un itinerari local de Vidrà.
Malgrat que hem fet la volta que ens havíem plantejat, malgrat haver llegit que el camí està ben indicat i malgrat tots els malgrats, hem de dir que el camí, en la seva major part no està ben indicat. Sí que hi ha alguns indicadors verticals al Coll de Vidrà, al Coll de Hi era de massa, a Bellmunt i al punt on es baixa al salt del Molí, però en general, tant el GR com el PRC necessiten una repassada. Cada vegada és més habitual anar a muntanya amb aparells GPS seguint un track. Ara bé, la nostra opinió és que algunes marques ben situades faciliten la descoberta d’indrets desconeguts.
Temps de marxa efectiva
Vidrà – Coll d’Hi era de Massa:................................................................................. 50 minuts
Coll d’Hi era de massa - Bellmunt:............................................................................ 20 minuts
Bellmunt – Coll d’Hi era de massa:............................................................................ 15 minuts
Coll d’Hi era de massa – Camí ral de Vidrà a St. Pere de Torelló (PRC-47):.................. 45 minuts
Camí ral – Salt del Molí – Vidrà:................................................................................ 57 minuts

Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  3 h 07 minuts  



El Coll de Vidrà

Bellmunt des de la Creu de Fus

La Plana de Vic coberta de boira

Abans d'arribar al Coll d'Hi era de massa, deixem
el camí de la dreta que ens portaria a Santa Maria de Besora

Indicador al Coll d'Hi era de massa

La Baga de les Fages

"L'ermita al cel suspesa", segons
Mossèn Cinto Verdaguer

Vista cap al Castell i la Serra de Milany

Bellmunt amb la Serra de Curull, Puig de l'Àliga i Puigsacalm


Tonalitats tardorenques

Vista cap a llevant
 
Indicador al camí ral de Vidrà a St. Pere de Torelló (PR-C47)

Salt del Molí

Pont del Molí
  
Masia El Cavaller de Vidrà


Vidrà, el nostre punt de sortida i d'arribada
Itinerari detallat:
Vidrà (9:15) – Coll de Vidrà (9:22) – Creu de Fus (9:42) – Cruïlla GR cap a Santa Maria de Besora (10:00) - Coll d’Hi era de massa (10:05) – Santuari de Bellmunt (10:25 / 11:30) – Coll d’Hi era de massa (11:45) – Camí ral de Vidrà a Sant Pere de Torelló (12:30) – Senyalització PRC47 cap al Salt del Molí (12:40) – Salt del Molí (12:47 / 13:05)) – Pont del Molí (13:12) – Vidrà (13:45)



divendres, 14 de novembre de 2014

Serra de Llancers: de Coll de Bracons a Joanetes



Matinal del dia 2 de novembre de 2014
Excursió curta i fàcil que ressegueix la Serra de Llancers, de ponent a llevant, des del seu començament, al Coll de Bracons, fins al seu final, Sant Miquel de Castelló, per acabar baixant fins a Joanetes.
Es tracta d’una passejada que segueix un camí ben fressat, amb indicadors i que transcorre en la seva major part enmig de fagedes majestuoses. Sortim de 1.132 m, fem petits puges i baixes a la Serra de Llancers (1.237, 1.157 i 1.124) que acaba als 953 m (Sant Miquel) i baixem a 604 m (Joanetes).
La barra de ponent: A la Garrotxa, és freqüent veure les nuvolades enganxades a les serralades properes a Santa Magdalena i el Puigsacalm. En diem la barra de Ponent. En aquesta ocasió, des del pla de les Preses ja es veia i, passant per Joanetes, s’ha fet evident que el nostre objectiu estava totalment immers en la boira. Aquelles nuvolades enganxades a la serralada, presagiaven que la visibilitat seria reduïda i que la caminada tindria un encant especial.
Aproximació: Sortim del Coll de Bracons, situat a la carretera de Joanetes a la Vola (GIV-5273), a 1.132 m. metres d’altitud, que separa el Massís del Puigsacalm de la Serra de Llancers. Com que farem una petita travessa i no tornarem al punt de sortida, passant per Joanetes hem deixat un cotxe que ens servirà, quan arribem, per pujar a Coll de Bracons a buscar l’altre cotxe.
Itinerari: A coll de Bracons, comencem a caminar travessant la tanca on comença una pista de fer bosc (en direcció S). A pocs metres, després d’un revolt, unes marques grogues ens indiquen el camí que s’enfila a l’esquerra fins gairebé a la carena. El camí gira cap a llevant i poc després baixa cap a la nostra dreta. Arribem al Collet dels Rabadans. En un dia clar, des d’aquest punt es té una bona vista de la Serra de Curull i de la fageda de la Grevolosa. Nosaltres no n’hem tinguda.
El camí s’endinsa en una fageda espectacular, transcorre per un vessant força inclinat amb uns exemplars de faigs considerables. La boira que ens acompanya hi dóna el toc final. En un dia clar, les clarianes permeten veure Cabrera, però avui no.
Quan portem aproximadament uns 45 minuts de camí, un indicador ens assenyala el Mirador de la Vall d’en Bas, situat a la carena. Val la pena anar-hi. Hem sortit de la boira i se’ns obre al davant una gran panoràmica: la serralada del Puigsacalm, la plana d’en Bas i les Preses.
Tornem al camí que ara transcorre per un bosc humit de boixos i faigs. Passem pel Coll de Llancers. A uns deu minuts del primer mirador sortim de nou a la carena des d’on la panoràmica s’obre més cap a la Garrotxa i en cinc minuts més sortim a un altre mirador. Després, el camí s’eixampla, passa per la Font de Llancers i baixa fins que surt a uns plans herbosos i assolellats. Som a tocar Pibernat. Cal baixar cap a la casa, però sense acabar d’arribar-hi i continuar en direcció a llevant fins a trobar el camí que va de Falgars a Sant Miquel de Castelló (GR2), que ja tenim a tocar. Som als Rasos de Pibernat. A davant nostre hi veiem els plans de Falgars.
Seguim aquest camí cap a la nostra esquerra, travessem una portella metàl·lica i arribem al Portell de Sant Miquel, des d’on acabem de pujar a l’ermita i castell de Sant Miquel, excel·lent mirador de tota la Vall d’en Bas i, en un dia clar, de l’Alta Garrotxa i el Pirineu.
Reculem fins al Portell de Sant Miquel, deixem el camí per on havíem arribat i, tombant cap a la dreta, ens endinsem al bosc per començar a baixar. A pocs metres trobem una bifurcació: el camí de la dreta baixa decididament i ens portaria als Hostalets; el que continua de dret va a Joanetes. Nosaltres seguim aquest segon que ens porta pel vessant assolellat dels estreps de Llancers; primer travessem uns prats de pastura (portelleres per entrar i per sortir), entre les ruïnes del Fumàs i la Casica; després es torna a endinsar al bosc per arribar a tocar el veïnat de les Comelles, travessar la Riera de Joanetes i sortir a la carretera ja a tocar el poble de Joanetes.
Ara ens falta anar a recollir el cotxe que hem deixat a Coll de Bracons.
Senyalització: aquesta sortida segueix en tot moment la senyalització d’Itinerannia. Coll de Bracons - Rasos de Pibernat [G64] – Sant Miquel de Falgars [G63] – Joanetes. Des dels Rasos de Pibernat fins a prop de Joanetes coincideix també amb el GR2.
Temps de marxa efectiva
Coll de Bracons – Rasos de Pibernat: .................................................................. 1h 40 minuts
Rasos de Pibernat – Sant Miquel de Castelló: ........................................................... 05 minuts
Sant Miquel de Castelló - Joanetes: ..................................................................... 1h 00 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  2 h 45 minuts  



La barra de ponent amaga la Serra de Llancers

Comencem a caminar enmig d'una espessa boira

Boixeda humida

Boires a la fageda


Mirador de la Vall d'en Bas

Segon mirador

Joanetes des del tercer mirador

Sortint als rasos de Pibernat

Vista dels plans de Falgars

Sant Miquel de Castelló

Al Puigsacalm s'hi passeja la boira

Vista enrere: Sant Miquel de Castelló

A la riera de Joanetes


dilluns, 3 de novembre de 2014

La Manera, les Torres de Cabrenç i el naixement del Muga



Excursió del dia 31 d’octubre de 2014
Les Torres de Cabrenç es troben situades en una carena, orientada gairebé de N a S, que fa tres promontoris, al cim de cada un dels quals hi ha una torre.
El conjunt estava format, principalment per tres edificacions: la primera de les torres, la torre dels Senyals (per a la comunicació amb altres torres: del Mir, de Batera, del Cos...); la segona sembla que era de defensa i que hi havia una presó, i la tercera, era el Castell, o recinte principal, del qual se’n conserva un tros de muralla i una part de la volta de l’església de Sant Miquel.
Aproximació: El punt de sortida és a la Manera, el poble més meridional de França. Per arribar-hi anem fins a Coll d’Ares per la carretera C-38. A la baixada cap a Prats de Molló, agafem la pista forestal que surt d’un revolt, al començament de la baixada, i que indica el Santuari del Coral. Aquesta pista ens portarà fins a la Manera.
Itinerari: Comencem a caminar a la Manera, al carrer de Dalt, que surt del costat d’una font, al mateix carrer on hi ha l’església. Aquest carrer puja decididament cap a la Font de Dalt i el veïnat que formen les cases del seu entorn. Després de l’última casa, el carrer es converteix en camí que transcorre pel mig del bosc i es va enfilant fins que a uns 10 minuts trobem una pista; la seguim cap a la nostra esquerra, uns pocs metres, atents al camí que s’enfila a la nostra dreta. La roureda ha deixat pas als castanyers. Seguim aquest camí uns 12 minuts i trobem la pista que va tirant de pla que seguirem, ara cap a la nostra dreta, uns 7 minuts, fins que trobem un cartell que indica, cap a la nostra esquerra, el camí a les torres. Aquí serà on vindrem a parar a la tornada.
El camí s’enfila per dintre un bosc variat (castanyers, bedolls, roures) fins que surt a una clariana des d’on veiem per primera vegada les tres Torres de Cabrenç i la casa Les Estanoses a prop nostre. Continuem pel camí que ens porta a la pista que arriba fins a la casa. Arribem pràcticament a tocar la tanca de la finca. Un altre rètol ens indica el camí cap a la nostra esquerra. Una curta pujada ens porta a una altra pista que seguim uns metres cap a la dreta i que deixem uns metres més enllà. Anem seguint les marques (groc + vermell). El camí s’enfila bosc amunt i travessa una espectacular i fosca avetosa per sortir al Coll de les Estanoses.
Al Coll de les Estanoses trobem una pista que ve de Serrallonga i que seguim cap a la nostra dreta. Passem per Puig Ballador on uns indicadors ens assenyalen el camí cap a Serrallonga,  continuem uns 10 minuts per la mateixa pista, ara amb una pujada més pronunciada, i arribem a la primera de les tres torres (1.291 m). L’indret està equipat amb cartellera informativa i zona de picnic.
Des d’aquí hi ha un camí ample que careneja que passa per la segona de les torres. Nosaltres continuem pel camí que seguíem i que passa per sota la segona de les torres i arriba a un collet des d’on podem arribar-hi. Seguim cap a l’extrem de la carena fins a trobar les restes de l’antiga muralla del castell. En aquest punt deixem per un moment el camí que ens conduirà al Pla del Castell i tombem, a la nostra esquerra per enfilar-nos al capdamunt de la carena on  estava situat el Castell. S’hi poden veure algunes petites restes i una paret del que era la volta de l’església que formava part del conjunt. Una taula d’orientació ens ajuda a interpretar la panoràmica que tenim.
Val la pena contemplar la vista que ofereix l’indret: el Canigó a davant mateix sense cap obstacle entremig; Costabona i Ull de Ter, Coll d’Ares, Montfalgars, Comanegra, Coll de les Falgueres, Pic de les Bruixes, Puig Sa Noguera, Bassegoda, Mare de Déu del Mont, Les Salines, el Fau...
Deixem el Castell i tornem al punt on havíem deixat el camí. Comença una baixada dreta i  decidida per la banda de llevant d’aquesta carena (cap a la nostra esquerra), passant primer per una fageda força vertical i que més endavant se suavitza i tomba cap a la dreta, ara de pla per una roureda. Passem al costat de dues cases en ruïnes i arribem a un pla força gran: el Pla del Castell.
Al Pla del Castell trobem una pista. Cap a la dreta va a la Manera. Nosaltres la seguim cap a l’esquerra uns 3 minuts fins que trobem, a la nostra esquerra, un indicador del camí a Costoja. Seguim per aquest camí que transcorre per una humida fageda fins que arribem a un punt on desapareix el bosc per donar pas a un paisatge lunar, una terra vermella molt solcada. Arribem al caire del serrat que forma aquest canvi de conca: a l’altra banda del caire s’hi troba el naixement del Muga i una placa que ho assenyala.
Reculem fins al Pla del Castell i comencem la baixada cap a La Manera, seguint  dues senyalitzacions diferents: ratlla taronja (que ve de Costoja) i ratlla groga. El camí, majoritàriament pista, ens porta a trobar el primer cartellet de fusta que indicava les Torres de Cabrenç, on tanquem la vota que hem fet avui. Ens queda una mitja horeta, desfent el camí que hem fet a la pujada, i arribem a la Manera.
Senyalització: Des de la Manera fins al Pla del Castell seguim les marques formades per una ratlla groga i una de vermella. Des del Pla del Castell fins a la Manera, seguim dues senyalitzacions diferents que coincideixen en aquest tram: línia groga i línia taronja. Al capdavall d'aquesta entrada hi trobareu detalls dels senyals.

Temps de marxa efectiva
La Manera – Torre dels Senyals (1a torre): ........................................................... 1h 25 minuts
Torre dels Senyals – Castell (3a torre): ..................................................................... 10 minuts
Castell – Pla del Castell: ........................................................................................  20 minuts
Pla del Castell – Naixement del Muga – Pla del Castell: ............................................. 43 minuts
Pla del Castell – La Manera: ................................................................................. 1h 2 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  3 h 40 minuts   








Vista de les Torres de Cabrenç

La fageda tot just comença a trencar el color
 

Torre dels senyals (1a torre)

Pujant al Castell. Al fons, el Pirineu
i més endavant, Santuari del Coral

Des del Castell, volta de l'església i segona torre.
Al fons, el Canigó

Vista cap al Coll de les Falgueres i el Pic de les Bruixes


Tardor incipient

Arribant al Pla de la Muga

Al naixement del Muga, vista enrere:
les Torres, Coll d'Ares, Costabona i cims d'Ull de Ter


Arribant a la Manera. Feixes i cases molt ben endreçades

Detalls de la senyalització que seguim

Marques VG que ens acompanyen
de la Manera fins al Pla del Castell

Indicador on deixem la pista per
pujar cap a les Estanoses

Indicadors que trobem a partir
del Puig Ballador / Coll de les Estanoses

Indicador a la primera torre

Indicador al castell

Al Pla del Castell (I)

Al Pla del Castell (II)

Per anar al Pla de la Muga
des del Pla del Castell, cal seguir
l'indicador a Costoja i les marques
de pintura taronges