dilluns, 31 d’octubre de 2016

Monteia, Sant Jordi, Sant Grau d’Entreperes, La Calma, Sant Miquel de Monteia

16 d’octubre de 2016
Volta circular des de Monteia per fer el cim de la Calma pujant per Sant Jordi, el Pas de la Guilla, Sant Grau d’Entreperes, Coll Sabassa i Coll de Jou, i baixant pel Pla de la Calma i Sant Miquel de Monteia. 
Aproximació: El punt de sortida és a les proximitats de Monteia. S’hi arriba per una carretera de muntanya (uns 6 km), que surt de Sales de Llierca, que té trams cimentats i altres de terra. Deixem el cotxe arraconat prop de la casa de Monteia, a tocar d’on comença la pista que va a l’església de Sant Miquel i el camí que va a Sant Jordi. 
Itinerari: Comencem a caminar seguint el camí que va a Sant Jordi (cartellet de fusta), per un camí ample i pedregós (direcció S). Passem pel Pla de la Bassa on el camí fa un gir cap a NO-O i anem vorejant la muntanya de la Calma, passant pel Clot de Monteia. Quan portem uns 2,5 km de camí, arribem al Coll de Montoriol on, a la nostra esquerra, trobem el camí que puja de Tortellà. Deixem per una estona el camí que seguíem (ja hi tornarem) i anem a l’esquerra a pujar el turonet que ens queda a uns 200 metres, és Montoriol on hi ha un oratori dedicat a Sant Jordi, el segon patró de Sales de Llierca, que es troba en bon estat, després d’haver estat reconstruït l’any 1997. Del cim estant, si no fos per la vegetació, tindríem una bona vista cap a llevant.
Desfem aquests 200 metres i tornem al camí que seguíem (ara també amb les marques d’Itinerannia). Uns metres més endavant trobem el Pujant de la Guilla, un atrevit grau que ens permet superar un relleix de la cinglera. Després del pujant, deixem a la dreta el camí que va cap al Pla de la Calma i seguim vorejant la muntanya en direcció NO. 
Al següent caire, abans de fer un gir cap a N-NE, gaudim de la vista sobre Sant Grau, la Quintana i Can Pentinet, Sadernes, Santa Bàrbara i els cims garrotxins que veurem des de La Calma. Seguim un camí estret i amb molta vegetació que, de pla i avall, ressegueix el Bac d’Entreperes, passant per les ruïnes de la Roca i la Font del Rodoret fins a sortir la pista que seguim fins a Can Diumenjó (r.) i Sant Grau d’Entreperes, església romànica del segle XII.  
A Sant Grau, enfilem el camí ample i pedregós (direcció E), que transcorre per un frondós bosc d’aulina. Al Clot de Ca la Nies, tenim l’opció de seguir la direcció que portàvem (camí ample) i aniríem de dret a Coll de Jou. Nosaltres ens decantem a l’esquerra, per un pujant pedregós que ressegueix el torrent (marques blaves dels caçadors) i ens porta a Coll Sabassa. 
A Coll Sabassa, més aviat a l’esquerra hi ha el camí que va a Coll de Jou. Nosaltres, però, anem per la banda dreta i pugem al promontori que ens queda entre Coll Sabassa i Coll de Jou (no calia). És un petit cim rocallós, que ens ofereix un tastet de la vista que tindrem al cim. Travessem aquest pla rocallós i baixem a trobar el camí que ve de Coll Sabassa i porta a Coll de Jou, una petita clariana herbosa envoltada de pins... que és un encreuament de camins: Monteia, Sant Grau d’Entreperes, Coll Sabassa i la Calma. Seguim el que puja a la Calma, un camí curt i dret que en pocs minuts remunta els aproximadament 120 metres que ens separen del cim. 
La Calma és un cim rocallós que fa un pla allargassat. La part de ponent, sense vegetació al davant, ofereix una bona panoràmica sobre la vall del Fluvià i l’Alta Garrotxa: Sadernes, Sant Grau d’Entreperes, Santa Bàrbara, Montpetit i Montmajor, Ferran, Bestrecà, Talaixà, Sant Marc i el Comanegra, amb el Pirineu al fons, i el Bassegoda.
Hem fet la major part del recorregut (7,7 km de 9,55) i ens queda tornar al punt de sortida. Ho farem pel Pla de la Calma i Sant Miquel de Monteia, un camí net, ben definit i sense pèrdua, que alterna trams d’alzinar i prats voltats de pins i que ens ofereix una bona vista sobre la vall del Borró: Els Trulls, Lliurona, Can Bosc, Malveí i el Mont.... Arribem a Sant Miquel de Monteia, església romànica ben conservada, amb un petit cementiri a tocar l’absis, des d’on, per un camí que ens estalvia la pista, baixem fins a Monteia.
Vista i dia tapat
Senyalització: Itinerannia: Sant Jordi, Pujant de la Guilla. Marques blaves (dels caçadors) i petits cartells de fusta als voltants de Monteia.
Vull esmentar un tema que sovint comentem mentre tresquem per aquests móns de déu: és una llàstima que caminades com l’Embardissada i altres marxes populars que recorren camins de l’Alta Garrotxa i que els organitzadors s’han donat tanta feina a netejar i senyalitzar, no deixin unes marques fixes que al meu entendre, a l’Alta Garrotxa no hi faria cap mal i que servirien d’ajuda en moltes ocasions. 
Ruta de 9,55 km, amb 578 m de desnivell.  
Temps de marxa efectiva
Monteia – Sant Jordi – Sant Grau d’Entreperes: ............................................................................ 1 h 35 minuts
Sant Grau d’Entrepres – Coll Sabassa – Coll de Jou - La Calma: ..........................................................  55 minuts
La Calma – Sant Miquel de Monteia – Monteia: .................................................................................  30 minuts
Total temps de marxa efectiva: .................................................................................................... 3 hores     
Per descarregar el track podeu clicar aquí
Caminaires: Joan, Adriana, Sílvia i Miquel


Passant pel Pla de la Bassa

Cartellets que són una bona ajuda

Vista cap a llevant amb el Montgrí i el mar

Oratori de Sant Jordi a Montoriol

Pujant de la Guilla


Font del Rodoret

Can Diumenjó


Sant Grau d'Entreperes

Coll Sabassa

Entre Coll Sabassa i Coll de Jou

Des de la Calma: vista de l'Alta Garrotxa

Des de la Calma: vista de la vall del Fluvià

Conjunt format per Can Bosc, La Tossa d'Espinau,
Malveí i el Mont

Sant Miquel de Monteia
Itinerari detallat:
Monteia (9.15) – Pla de la Bassa (9.25) – Sant Jordi (9.50) – La Roca (r.) (10.35) – Font del Rodoret (10.40) – Can Diumenjó (r.) (10.47) – Sant Grau d’Entreperes (10.50 / 11.10) – Coll Sabassa (11.30) – Coll de Jou (11.45) – La Calma (12.05 / 12.35) – Sant Miquel de Monteia (13.00) – Monteia (13.05)

dimarts, 25 d’octubre de 2016

Del Coll de la Creueta a l’Hostal de la Vall del Bac

22 d’octubre de 2016
Excursió en forma de travessa, que surt del Coll de la Creueta i, per un seguit de colls i collets recorre la serralada que separa la vall de Bolòs i Salarça de la Vall del Bac, passant prop del Puig Ou i el Talló –sense pujar-hi-, fins arribar al Coll Sagordi, des d’on per l’engorjat del Bosc del Quer, que segueix la riera de la Vall del Bac aigües amunt, arriba a l’Hostal de la Vall del Bac.  
El motiu de fer aquesta sortida el dia que se celebra per tercer any consecutiu l’esdeveniment esportiu Trepitja Garrotxa, cursa de muntanya en format Ultratrail (110 km),  Trail (64 km) i cursa (22 km), ha estat el de viure l’ambient de la cursa des d’una perspectiva ben particular, ja que el recorregut i l’horari ens han permès creuar-nos amb tots els corredors de les modalitats Ultratrail i Trail.
Si bé a priori una part del recorregut pot semblar monòtona, perquè que no es fa cap cim, hi ha poc desnivell, passa molt per pista o perquè la vegetació pot privar de tenir bones panoràmiques, cal dir que ha estat una caminada fantàstica, la varietat cromàtica de la tardor ens ha acompanyat en tot moment i el recorregut ha estat entretingut. El camí Bodelquer i arribar a la Vall del Bac han estat la cirereta del pastís.  
Aproximació: Per fer aquesta sortida necessitem fer una combinació de vehicles, menys dificultosa del que aparentment sembla. Tot passant per l’Hostal de la Vall del Bac deixem un cotxe i seguim amb l’altre cap a Sant Pau de Segúries, Camprodon, Font del Boix fins a l’aparcament que hi ha situat a tocar el monument de Cèsar August Torras (distingit muntanyenc, 1852-1923) on comença l’excursió.
Itinerari: Comencem seguint la pista cimentada que va cap a Sant Antoni. Passem per la casa dels Oms i, més enllà, arribem a un punt on el camí deixa la pista i va cap a l’esquerra. Travessem unes terrelleres de color vermell amb una clariana que ens ofereix bona vista del Pirineu, des del Costabona fins al Canigó, Molló, el Montfalgars... Arribem al collet d’en Sivilla i la collada del Remei. Deixem Puig de Dot a la nostra dreta, travessem la línia d’AT i arribem a Coll de l’Alec on hi ha preparat un avituallament per als corredors (encara no n’hi ha arribat cap).
Seguim cap al Coll de Canemar i, abans d’arribar al Coll de la Bau, ens sorprèn el primer corredor, en Jordi Artola (acabarà en 1r lloc la Ultratrail), que fa poc més de dues hores que ha sortit i ja ha fet uns 20 km. Al Coll de la Bau ens incorporem a la pista i la seguim fins a tocar les Planelles on, per un caminet, pugem pels prats i anem cap als Cingles de la Miranda on ens incorporem a la pista que ve d’Arrencafels i que seguirem fins al Pla de Resclusanys, tot vorejant el Puig Ou, passant pel Camp Dalt (o Camp del Pla).
A les Colladiques o Pla de Resclusanys és on veiem passar la majoria de corredors, uns molt lleugers, altres un xic afeixugats, uns com aquell que no fa res i altres com si fessin un gran esforç, però la majoria amb bona cara, un bon somriure i ben contents de trobar-nos i que els fem fotografies.
Seguim un camí ample que travessa el Pla del Talló i s’incorpora a la pista que va a Llonganya. La seguim uns metres i la deixem a les immediacions de Llonganya on agafem el camí que baixa pel Pujant del Burro i el Pujant del Matxo, travessa el Camp de la Solana i arriba a la Collada del Cortal on hi ha un altre punt d’avituallament que ja tanca perquè ja han passat tots els corredors.
Ens incorporem a la pista del Seguer de Pera que, fent unes llaçades ben pronunciades, baixa cap a la casa. Al Seguer, a tocar l’hort, comença el camí Bosc del Quer o Bodelquer, que ressegueix la riera de la Vall del Bac, un centenar de metres per damunt, en l’engorjat que s’ha format entre el Talló (Llonganya) i el Montmajor. El camí transcorre entre alzines, tarteres, roques i és una mena de balconada damunt la riera. Passa per la Font de la Solana del Seguer –eixuta- i pel clot de les Roques de la Miranda on encara és ben visible l’esllavissada de l’any 1989 que va arribar fins a la riera i va fer perdre un tram de camí. Al caire de les Roques de la Miranda hi ha les restes d’un tram del camí vell, empedrat i amb barana i que ara serveix de mirador.
Travessem la tartera de la Miranda i en poca estona més arribem al Molí de la Coromina, passem per les Gorgues del molí i, travessant uns prats, arribem a Cal Ferrer (i les escoles). Passem la palanca de Cal Ferrer i, a l’altra banda de la riera, travessem les Planes de la Coromina, amb vistes a la casa que els dóna nom, situada al peu del Montmajor, i arribem a l’Hostal de la Vall del Bac, punt final de la nostra sortida.
Bona part del recorregut, des del Coll de la Creueta fins al Coll Sagordi, alterna entre prats i bosc i entre pista i camí. A partir de Llonganya, el terrer és ben característic de l’Alta Garrotxa, amb molta roca calcària i boscos d’alzina. En aquest terreny aspre i de mala petja, ens sentim com a casa.
Senyalització: Itinerannia (groc), durant tot el recorregut. PR C-186 (blanc i groc i banderoles verdes) fins el Seguer de Pera. Consorci de l’Alta Garrotxa (verd i taronja), des de la Collada de Resclusanys fins a l’Hostal de la Vall del Bac. GR-83, des de Coll Sagordi fins a l’Hostal de la Vall del Bac.
Hem caminat 18,62 km, amb 429 m de desnivell positiu i 939 m de desnivell negatiu.  
Temps de marxa efectiva
Coll de la Creueta – Pla de Resclusanys: ......................................................................................... 2 h 15 minuts
Pla de Resclusanys – Coll Sagordi: .......................................................................................................  50 minuts
Coll Sagordi – El Seguer – L’Hostal de la Vall del Bac: ....................................................................  1 h 05 minuts
Total temps de marxa efectiva: .......................................................................................... 4 hores 10 minuts     
Per descarregar el track podeu clicar aquí

El Canigó, Molló, Montfalgars...

Colors de tardor

Portelles d'en Pitança

Prop del Coll de la Bau

Vista enrere, amb la muntanya de Sant Antoni

Pista d'Arrencafels a Resclusanys

Terra aspra i de mala petja


El Cortal

Tram del camí en desús

Camí del Bodelquer

Gorgues del Molí, a la Vall del Bac

Planes de la Coromina i la casa que hi dóna nom

Tres Jordi corredors: a l'esquerra, el 1r classificat de la Ultra;
a la dreta, el 3r i el 6è de la Trail

Als de la Trail els queden uns 40 km, als de la Ultra,
uns 90 km... No els queda res!
Itinerari detallat:
Pista Coll de la Creueta (8.45) – Collet d’en Sivilla (9.20) – Collada del Remei (9.25) – Coll de l’Alec (9.40)  - Coll de Canemar (9.55) -  Coll de la Bau (10.05) – Cingles de la Miranda (10.35) – Camp Dalt (10.45) – Pla de Resclusanys (11.00 / 11.30) – Pista / Camí prop de Llonganya (11.50 / 12.00) –Pujant del Burro (12.05) – Pujant del Matxo (12.12) – Collada del Cortal (12.25) – Coll Sagordi (12.30 / 12.35) – El Cortal (12.40) – El Seguer de Pera (13.00) – Font (13.05) – Molí de la Coromina (13.27) – Cal Ferrer (13.35) – Hostal de la Vall del Bac (13.40).


dimecres, 19 d’octubre de 2016

Puig de Dòrria (2.548 m) i Tossa del Pas dels Lladres (2.663 m)

15 d’octubre de 2016
El Puig de Dòrria, de 2.548 m, és el sostre de la Serra de Planès, que s’erigeix damunt Planoles, Planès i Dòrria. Forma part de la carena que uneix la Collada de Toses i el Puigmal.
Tot i la seva diferència d’alçada amb el seu veí, el Puigmal, de 2.911 m, és un cim molt agraït per la vista que té de les muntanyes de la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà.
S’hi pot accedir des de diferents indrets. Nosaltres ho hem fet pel vessant sud, des de l’aparcament que es troba situat entre el Refugi Corral Blanc i el Coll de les Barraques.
Aproximació: A l’entrada de Planoles, poblet situat a la carretera de la collada de Toses (N-260), comença una pista de muntanya, asfaltada i transitable per qualsevol vehicle, que puja al Coll de les Barraques (Indicacions Can Fosses i Coll de les Barraques). Abans d’arribar al coll, hi ha un espai habilitat com aparcament just abans d’una tanca que barra el pas als vehicles.
Itinerari: Tant bon punt sortim del cotxe, la temperatura i l’aire que fa ens auguren un matí de cel net i bona vista. Sortim de l’aparcament cap a la tanca, un cop passada anem pujant i quan portem uns 300 metres, agafem un camí cap a l’esquerra (marques de color blanc i groc) que s’endinsa al bosc i va pujant fins a un punt de la carena anomenat la Cogòlia (1.907 m) amb una banderola que indica l’encreuament de camins: el que va a Núria (blanc i groc) i el del Puigmal (blanc i verd). Entre arbres s’endevina el Puigmal amb una bona enfarinada.
A partir d’aquest punt, anem pujant pel llom de la Serra de Planès. El camí transcorre pel bosc i a partir del Roc Blanc ressegueix el caire herbós. Tenim bona vista per tots costats: Serra de Montgrony, Puigllançada, Tossa d’Alp, Serra d’Ensija...; Puigmal, Balandrau, Cerverís, Collada Verda, Taga, Sant Amanç...
Prop dels 2.400 m, comencem a caminar damunt dos o tres dits de neu. El camí se separa de la carena i es decanta cap a la dreta fins al Pas dels Lladres (o Collet de Queralbs).  En aquest punt se’ns obre una bona panoràmica cap al nord: Tossa Plana, Puigpedrós, cims d’Andorra... Carlit, Perics... Deixem el camí marcat i seguim les fites, en direcció sud, fins al Pic de Dòrria, visible des d’on som. Ens hi acompanya un vent molt fred. A les vistes anteriors s’hi afegeixen el Pedraforca i el Cadí.
Tornem al Pas dels Lladres  amb la intenció de pujar al Tossal del Pas dels Lladres. Ho farem seguint el camí que va al Puigmal -en aquest tram és una pista-, que seguim fins que trobem els remuntadors de les pistes de Puigmal que arriben fins a dalt la Tossa del Pas dels Lladres.
Fem la baixada directament al Pas dels Lladres, a tocar la fita fronterera núm. 506, i, seguint el camí per on hem pujat, anem baixant fins a la Collada de les Barraques.
Senyalització: Marques de color blanc i verd (camí al Puigmal), fins al Pas dels Lladres o Coll de Queralbs.
Volta de 12,8 km i 833 m de desnivell.  
Temps de marxa efectiva
Collet de les Barraques – Puig de Dòrria: ........................................................................... 1 h 55 minuts
Puig de Dòrria – Tossa del Pas dels Lladres: .............................................................................  35 minuts
Tossa del Pas dels Lladres – Collet de les Barraques: .........................................................  1 h 15 minuts
Total temps de marxa efectiva: ............................................................................... 3 hores 45 minuts     
Per descarregar el track podeu clicar aquí



Encreuament de camins

Serra de Montgrony: La Covil, Coll de Coma Ermada,
Costa Pubilla, Roc dels Llamps i Coll de la Bona

El Puigmal, enfarinat, visible pràcticament
tot el camí

Vista enrere amb el Taga i Sant Amanç

Puigllançada, Tossa d'Alp, Serra d'Ensija,
Pedraforca, Serra del Cadí... des del Pas dels Lladres


Cims de la Cerdanya: Tossa Plana i Puig Pedrós,
entre altres

Cims de la Cerdanya francesa: Carlit, Perics...


Puigmal de Llo, Puigmal de Segre i Puigmal d'Err
des del Puig de Dòrria

Puigmal de Llo, de Segre i d'Err

El Puigmal des de la Tossa del Pas dels Lladres
Puig de Dòrria des de la Tossa del Pas dels Lladres

Itinerari detallat:  Aparcament Collet de les Barraques (9.10) – La Cogòlia (9.15) – Roc Blanc (9.20) – Barraca del Teixidor (9.45 / 9.55) – Pas dels Lladres (11.05) – Puig de Dòrria (11.15 / 11.30) – Tossa del Pas dels Lladres (12.05 / 12.35) – Aparcament Collet de les Barraques (13.50) 





dilluns, 17 d’octubre de 2016

Costabona (2.465 m), Roc de la Mort de l’Escolà (2.463 m) i Roca Colom (2.506 m) des de la Collada Fonda

8 d’octubre de 2016
Sortida matinal des de la Collada Fonda cap al Costabona i al Roca Colom, amb la variant afegida de la Portella de Rojà i el Roc de la Mort de l’Escolà.
Aproximació: Sortim de la Collada Fonda on s’hi arriba per la pista forestal, en bon estat, que comunica Setcases i Espinavell. Nosaltres hi pugem pel Costat d’Espinavell i en baixem pel de Setcases.
Itinerari: Situats a la Collada Fonda, comencem a caminar en direcció nord, seguint el filat metàl·lic que ressegueix el serrat que baixa del Costabona. Per un camí ben traçat i fàcil de seguir, passem per les Roques d’en Marcer. Més endavant, tombem una mica cap a l’esquerra i seguim pujant, ara en direcció NO, cap a la Font de Fra Joan. Deixem a l’esquerra el refugi de Costabona, acabem de pujar al Coll del Pal, una bona esplanada on coincideixen diversos camins.
Al Coll del Pal girem cap a la dreta, deixant a la nostra esquerra el camí que va al Roca Colom i el que va a la Coma del Tec. Els retrobarem més endavant. Anem cap al Pas del Meridià i pugem al cim del Costabona per un camí marcat i sense pèrdua.
Al cim hi fa un bon sol que contrasta amb l’espessa boira que de moment cobreix les valls i que no sabem si més tard se’ns acostarà. Un ramat d’ovelles aprofita la calma i el bon temps. La plana no és visible, però sí que ho són ells cims del voltant i el Massís del Canigó.  
Després d’esmorzar al cim, baixem fins al Pas del Meridià i anem en direcció al fons de la coma del Tec i el travessem poc després del seu naixement. Ara anem en direcció NE, resseguint aquest vessant que baixa de la Mort de l’Escolà, i arribem a la Portella de Rojà on hi ha el Refugi que porta el mateix nom.
Fem un fort gir a l’esquerra i, resseguint la carena, pugem al Roc de la Mort de l’Escolà (2.462 m). Continuant en la mateixa direcció, baixem una mica fins al collet de la Mort de l’Escolà i amb una lleugera pujada arribem al Roca Colom (2.506 m). A la vista que teníem s’hi afegeixen el Pic de la Llosa, Coma Ermada, Pic de la Dona i cap al sector d’Ull de Ter (Bacivers, Bastiments, Grans de Fajol...).
Fem la tornada seguint el camí concorregut i ben traçat que va al Coll del Pal, on tanquem la volta circular i, seguint el mateix recorregut em fet a l’anada, passant per la Font de Fra Joan i les Roques d’en Marcer, arribem a la Collada Fonda, que al migdia està coberta de boira espessa.
Senyalització: Una bona part d’aquesta volta segueix les marques del GR 11.8 (Collada Fonda – Coll del Pal i Roca Colom – Collada Fonda) i una part Itinerannia (Collada Fonda – Coll del Pal)
Volta de 13,24 km i 800 m de desnivell.  
Temps de marxa efectiva
Collada Fonda - Costabona: ............................................................................................................. 1 h 30 minuts
Costabona – Mort de l’Escolà – Roca Colom: ..................................................................................  1 h 25 minuts
Roca Colom – Collada Fonda: ..........................................................................................................  1 h 05 minuts
Total temps de marxa efectiva: .................................................................................................  4 hores     
Per descarregar el track podeu clicar aquí



Mar de boira als peus del Costabona

Vista enrere del camí de pujada: Puig Sistra i Puig de
les Agudes


Les Esquerdes de Rojà i el Massís del Canigó 


Cim del Costabona

Vistes cap a l'Ullat, Pla de les Eugues i Xalet
de les Conques 

Des del Costabona, les Crestes de Rojà i el Canigó

La Coma del Tec, el Roca Colom i al fons, de dreta
a esquerra, Pic de la Dona, Bacivers, Bastiments,
l'Infern, Grans de Fajol...

Arribant a la Portella de Roja. A la dreta, les
Esquerdes de Rojà

Pujant al Roc de la Mort de l'Escolà

El camí cap al Canigó. La boira es va acostant

Camí al Roca Colom

El Pic de la Llosa i al fons els cims d'Ull de Ter
Itinerari detallat:
Collada Fonda (8.30) – Font de Fra Joan (9.20) – Coll del Pal (9.40) – Pas del Meridià (9.45) – Costabona (10.00 / 10.45) – Tec (11.10) – Recordatori mort excursionistes (11.15) – Portella de Rojà (11.30) – Roc de la Mort de l’Escolà (11.40) – Roca Colom (12.10 / 12.20) – Coll del Pal (12.45) – Collada Fonda (13.25)