diumenge, 27 de desembre de 2015

Beuda - El Mont - Lliurona

Dia 20 de desembre de 2015
Excursió amb sortida de Beuda i arribada als Amorriadors, passat Lliurona. Recorregut que transcorre per uns camins feréstecs i rocallosos, ben característics de la Garrotxa.
Aproximació: Per fer aquesta sortida de recorregut lineal necessitem dos cotxes: un per anar fins a Beuda i un altre per tornar de Lliurona.
Itinerari: Sortim de la plaça de Beuda, del costat de l’església de Sant Feliu (romànica segle XI), per la carretera que va a Ca n’Oliveres. El camí fa una drecera i ens estalvia una forta ziga-zaga;  altra vegada a la carretera, trobem un caminet a l’esquerra amb indicacions per anar al Castellot (min. 10) el deixem i seguim per la carretera fins que al Pla del Bosc (min. 12) trobem una bifurcació. Agafem la pista de terra de la nostra esquerra que ja indica “camí del Mont”, la seguim uns 300 metres fins que trobem les marques del camí dels romeus o de Salve Regina que s’enfila cap a la nostra dreta (min. 17).
És el camí que seguien els peregrins de la banda de Beuda per pujar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Passem per les Envistes, un caire rocallós des d’on es veu el Castellot; passem per “Salve Regina”, punt que dóna nom  aquest camí, ja que els peregrins s’hi aturaven a cantar una Salve. Des d’aquí també tenim bona vista del Castellot. Seguim pujant fins que sortim a la carretera que va al santuari del Mont des de Cabanelles (1h 25 min.); hem d’anar cap a l’esquerra. A uns 200 metres, un pujant amb escales cap a la dreta accedeix a la Font de Roca Pastora (1h 30 min.). Ens hi arribem i tornem a baixar a la carretera que seguim uns 700 m fins arribar al monestir de Sant Llorenç de Sous (1h 40 min.).
Sant Llorenç de Sous, que apareix citat en un document de l’any 871, inicialment depenia del monestir de Sant Aniol d’Aguja. S'hi van instal·lar els monjos benedictins procedents de Sant Aniol quan van abandonar el petit monestir del cor de l’Alta Garrotxa, fent de Sous el seu centre espiritual i polític. Actualment, gràcies a unes obres de restauració es troba ben consolidat i és possible fer-se una idea de com havia estat.
Travessem la carretera i enfilem el camí que, pel bosc ens ha de dur al cim del Mont, passant  pel Coll de Sorreres; tornem a sortir a la carretera (2h 05 min.), la seguim uns 50 metres cap a la dreta fins al següent revolt pronunciat on la deixem per tornar al camí que seguim uns 15 minuts fins arribar al cim del Mont on hi ha el Santuari de la Mare de Déu del Mont (2h 20 min.).
Al cim del Mont, s’hi troba el Santuari de la Mare de Déu del Mont que va aconseguir un gran esplendor al segle XIV. Els terratrèmols del 1427-1428 van malmetre el monestir, però el santuari se’n va salvar. Actualment l’església està en bon estat i l’hostatgeria en funcionament
A l’Hostatgeria es pot visitar l’habitació on l’estiu de 1884 s’instal·là Mossèn Cinto Verdaguer amb la intenció d’acabar el poema El Canigó que havia començat després que en una visita al Vallespir, en quedés  prendat. L’estada al Santuari fou productiva i no trobava el moment de marxar-ne Em quedo a obsequiar la Verge en eix turó (...) Fa molts anys que no havia passat dies tan tranquils i solitaris i dolços; verament jo no he nascut per viure a les ciutats i sento un ver sentiment d'haver-hi de tornar... A mi personalment no m’estranya que allà dalt trobés la inspiració.
En un dia clar, la vista des del cim del Mont és espectacular: de mar a muntanya i a 360 º. Avui, però, tal com es pot veure a les fotografies, no en veiem tres a cavall d’un burro. De manera que tirem per avall sense torbar-nos gaire.
Comencem la baixada seguint uns 5 minuts el mateix camí per on hem arribat, atents perquè no ens passi per alt el començament del camí (2h 25 min.) que hem de seguir per anar cap a Lliurona. Seguim aquest camí en constant baixada fins al Coll de Joncanat (2h 50 min.), encreuament de camins (el de l’esquerra ens portaria cap a Espinau). Continuem recte seguint el camí que ens ha de dur a Lliurona. Vorejant el Puig Caçador arribem al Pla de la Tomba (3h 12 min) on hi ha ben visible l’entrada del  Forat del Pla de la Tomba, catalogat i d’uns 9 m de fondària. Som a tocar el Pla del Vi des d’on comença la baixada per una frondosa i inclinada fageda amb presència de grèvols, per la Baga del Carig.
El camí s’incorpora a una pista (de bosc) a tocar del Clot de l’Auró, on hi ha uns quants faigs espectaculars. Seguim aquesta pista (cap a l’esquerra) i arribem al centenari Roure dels Capellans (3h 45 min.); continuem per la pista i arribem a l’abundosa i ben apareiada Font del Bac (3h 50 min.); un xic més enllà, ja a tocar el Coll de les Canals del Carig, trobem el Roure de la Font del Bac que ha crescut amb una pronunciada inclinació cap a llevant (3h 53 min.). Ens incorporem a la carretera cimentada que puja de Cabanelles (3h 55 min.), la seguim fins que arribem al Coll de la creu del Carig (4h 05 min.).
Al Coll de la Creu del Carig deixem la carretera, passem a tocar l’escola de Lliurona i, seguint un camí, anem en direcció al poble. Passem per l’Hostal de l’Arç (4h 05 min.), passem per la Font de Lliurona (wc públic al costat) i arribem al nucli del llogarret de Lliurona (4h 20 min.) format per l’església de Sant Andreu i mitja dotzena de cases, la majoria antigues vivendes de carboners i traginers, algunes actualment habitades pel que hom anomena neo-rurals. Seguim el camí de l’esquerra, sense enfilar-nos, que en poc més d’un quart d’hora ens porta prop dels Amorriadors (4h 40 min.) on sortim a la pista que va cap al poblet de Bassegoda. Aquí acabem la ruta d’avui. Ens cal anar cap a la dreta fins arribar al Casalot (4h. 45 min.) on trobem el cotxe que ens permet baixar cap a Beuda.
El recorregut d’avui coincideix amb la senyalització d’Itinerannia i és una part de la Ultratrail Trepitja Garrotxa.
Recorregut de 14,2 km amb 985 m de desnivell de pujada i 542 de baixada.
Temps de marxa efectiva
Beuda – Monestir de Sous:................................................................................ 1h 40 minuts
Monestir de Sous – El Mont: .................................................................................  40 minuts
El Mont – Font del Bac: ...................................................................................... 1h 30 minuts
Font del Bac – Els Amorriadors: .............................................................................  55 minuts

Total temps de marxa efectiva: ...................................................................  4h 45 minuts   

Per descarregar el track podeu clicar aquí


Pujant pel camí dels romeus o Salve Regina

Monestir de Sous

Detall de Sant Llorenç de Sous

Pujant a Coll de Sorreres

Al cim del Mont

Al Roure dels Capellans

Font del Bac

Roure de la Font del Bac

Creu del Carig

Hostal de l'Arç

Sant Andreu de Lliurona

Final de caminada amb bufada d'espelmes. Per molts anys!




Itinerari detallat:
Beuda (8.25) – Camí al Castellot (8.35) – Pista “Camí del Mont” (8.37) – Inici del camí (8.42) – Salve Regina (9.30) – Carretera (9.50) – Font de Roca Pastora (9.55) – Monestir de Sous (10.05 / 10.50) – Carretera, ziga-zagues (11.15) – Santuari del Mont (11.30 / 11.35) – Camí cap a Coll de Joncanat (11.40) – Coll de Joncanat (12.05) – Pla de la Tomba (12.27) – Pla del Vi (12.30) – Roure dels Capellans (13.00 / 13.20) – Font del Bac (13.25 / 13.35) – Roure de la Font del Bac (13.38) – Coll de les Canals del Carig (13.40) -  Coll de la Creu del Carig (13.50) – Hostal de l’Arç (14.00) – Lliurona (14.05) – Els Amorriadors (14.25) – El Casalot (14.30)

dilluns, 14 de desembre de 2015

Castell de Besora des del Castell de Montesquiu

Matinal del dia 8 de desembre de 2015
El Castell de Besora dóna nom a al Bisaura, subcomarca coneguda pel seu valor arquitectònic i pel seu paisatge natural de gran bellesa.
Aproximació: La volta d’avui surt del Castell de Montesquiu. Per arribar-hi anem a Sant Quirze de Besora, travessem el pont i com si anéssim en direcció a Vidrà (BV-5227), just després de travessar la via del tren, agafem la carretera cap a l’esquerra que ens porta fins al Castell de Montesquiu.
Itinerari: Comencem a caminar a l’aparcament del Castell de Montesquiu (650 m.) per la carretera asfaltada, deixant el castell a la nostra esquerra. Passem al costat d’una bassa d’aigua on hi ha un encreuament. La pista de l’esquerra és per on arribarem a la tornada. Nosaltres seguim per la de la dreta i anem pujant pel Serrat del Castell fins que sortim a uns plans herbosos i enlairats; som al Pla de Revell. Des d’aquest pla elevat, malgrat que tenim un dia poc clar, veiem el Pedraforca, el Puigmal, Sant Amanç i el Taga, la Serra de Bufadors, Llaés, Bellmunt... I més pròxim i davant nostre, el Castell de Besora.
Passem per la bassa de Revell i arribem al final del pla on un senyal ens indica que hem de girar cap a la dreta. Baixem per un petit grau que ens porta a passar per sota un cingle i sortim a un coll format per margues de color gris. Travessem aquest caire i, a l’altra banda, anem cap a l’esquerra per vorejar el cim de Besora pel costat del bac, seguint un camí que ens porta al coll de la Mongia (a la tornada agafarem la pista que ens queda a l’esquerra). Arribem fins a la casa del Pla, des d’on, seguint els rètols indicadors, enfilem el camí que, tot fent unes bones ziga-zagues enmig del bosc, ens porta al cim del Castell de Besora (1.025 m), un pla enlairat des d’on la vista que teníem al Pla de Revell s’amplia a la banda de Milany i el Puigsacalm. A sota mateix ens hi queda el poble de Santa Maria de Besora.
El Castell de Besora fou construït al s IX per encàrrec de Guifré el Pilós per repoblar aquelles terres i va esdevenir el veritable centre de poder del terme. Al S. XIV els senyors de Besora es van traslladar a viure al Castell de Montesquiu. Actualment la resta més vistosa de Besora és l’església de Santa Maria, antiga parròquia consagrada l’any 855. Del castell en queden ben poques restes i sembla que s’hi estan fent excavacions.
Fem la tornada, baixant fins al coll de la Mongia on, en comptes d’anar pel camí per on hem vingut, seguim la pista i, vorejant el Pla de Revell per la banda obaga, arribarem al Castell de Montesquiu.
L’actual Castell de Montesquiu és un gran casal d’origen medieval on s’han anat fent modificacions adaptades a les necessitats de cada època, fins que a començaments del S.XX se li va donar l’actual aparença de castell envoltat de jardins. És la seu del Parc del Castell de Montesquiu, gestionat per la Diputació de Barcelona i ha estat rehabilitat per conservar i revaloritzar els seus continguts arquitectònics i històrics i adaptar-lo com a centre de recursos. Envoltat d’uns jardins molt ben conservats, es pot visitar i al seu interior s’hi conserven les sales nobles moblades.
Hem fet una volta de 9,92 km amb 421 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Castell de Montesquiu – Castell de Besora (per pla de Revell):........................... 1h 25 minuts
Castell de Besora – Castell de Montesquiu: .......................................................  1h 10 minuts
Total temps de marxa efectiva: ........................................................................  2h 35 minuts  


Per descarregar el track podeu clicar aquí

Bassa de Revell. Al fons el Castell de Besora

Vorejant per sota el Pla de Revell

Camí al Castell de Besora

El Pla

Serra de Bufadors

Camí entre el Pla i el Castell de Besora

Pla Revell des del Castell de Besora

Església de Santa Maria, del conjunt del Castell de Besora

Castell de Montesquiu

divendres, 11 de desembre de 2015

Sant Amanç o Sant Amand (1.851 m)

Matinal del dia 7 de desembre de 2015
Volta circular que ressegueix la meitat oest de la muntanya de Sant Amanç i puja al cim.
Aproximació: Deixem el cotxe a la carretera que puja de Bruguera a coll de Jou. Com que no puc indicar a quin punt quilomètric, donaré un parell d’indicacions: després de Bruguera, al segon revolt fort (paella) que gira cap a l’esquerra, on hi ha terra molt vermella i en surt una pista cap a la dreta (Coordenades: 42.270236, 2.1868280). Al començament d’aquesta pista es veu un camí a l’esquerra, és per on arribarem a la tornada.
Itinerari: Del punt on deixem el cotxe hem de baixar uns metres per la carretera (en direcció a Bruguera) fins on comença una pista que baixa cap a la nostra esquerra. Deixem la carretera, passem el filat i seguim la pista fins al coll de la Portella on ens incorporem al camí que puja de Bruguera (marques grogues) i que ara segueix per la pista. Després d’un revolt amb un mur de contenció, travessem el Torrent Roig i una mica més  enllà (abans d’un revolt molt fort cap a la dreta), trobem el camí que s’enfila cap a la nostra esquerra i que seguirem fins al coll de Saltor. És un camí ben fresat que transcorre pel vessant O de Sant Amanç –cingles de Sant Eloi- i que fa uns quants pujants i baixants per superar alguns serrats, fins que ja al vessant de migjorn,  arriba de pla al coll de Saltor, encreuament de camins i on trobem una pista.
Al coll de Saltor, seguim uns metres la pista, per damunt del petit veïnat de Sant Julià de Saltor, i atents a una fita, agafem el camí cap a l’esquerra (hi ha més d’un pujant i tots van a parar al mateix camí). Torna a ser un camí ben definit que transcorre pel bosc i que es va enfilant decididament. Arribem a un caire on hi ha uns abeuradors fets amb bidons; el camí gira cap a l’esquerra; uns metres més enllà trobem el Faig Gros -molt esfotrassat- i comença una forta pujada per una mena de canal anomenada la Garganta fins que surt a la Font del Pi i acaba d’arribar a Sant Amanç.
El camí de tornada travessa els plans de Sant Amanç (direcció O-NO) i baixa fins a un replà de sota el cim que fa una mena de balconada; en aquest punt cal girar fort a la dreta per seguir el camí de baixada que passa per una mena de grau, entre pedres, travessa una tartera i per una fageda arriba a coll de Jou, separació natural amb la muntanya del davant, el Taga.
Anem per la pista en direcció a Bruguera (cap a la nostra esquerra) i, després de passar per davant d’un abeurador, trobem el camí per on baixem (marques grogues i cap a l’esquerra). La roca calcària del començament s’alterna amb un terreny vermell i argilós que suposem que dóna el nom al torrent Roig que travessem -més amunt del que hem fet a l’anada-. Passem pel pla de Jou.  Ens queda un tram de camí amb un pendent ben pronunciat i sortim a la pista argilosa que hem esmentat al començament i arribem a la carretera on hem començat la volta.
Pel fet de ser una volta circular que ressegueix part de la muntanya de Sant Amanç, fent força entrants i sortints, passa per una bona varietat de boscos: fageda, roureda, boixeda, pineda... Encara que el camí passi pel bosc, hi ha prou clarianes perquè, en un dia clar, hi hagi bona vista cap al Pirineu, la vall de Ribes, Montgrony... Avui hem tingut molta boira i han estat pocs els moments en què hem vist paisatge.
El recorregut d’avui coincideix amb dues senyalitzacions: del coll de la Portella al coll de Saltor, Itinerannia i el Camí. De coll de Jou fins al final, Itinerannia. Entre Saltor i el cim algunes marques de pintura. Del cim a coll de Jou, a unes marques vermelles que ajuden a no perdre el camí, sobretot al començament de la baixada. Del cim fins a Coll de Jou, el Camí.
Hem fet una volta de 10,14 km amb 633 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Carretera de Bruguera – Collet de Saltor:........................................................... 1h 10 minuts
Collet de Saltor – Sant Amanç: ..........................................................................  1h 05 minuts
Sant Amanç – Carretera de Bruguera: ................................................................ 0h 55 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  3h 10 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar aquí

Arribant al collet de Saltor

Sant Julià de Saltor

Camí de pujada entre faigs i boixos

El Faig Gros

Vista des de la Garganta. S'entreveu el Pedraforca

Al cim de Sant Amanç

Camí de baixada

Vista cap al Puigmal

A coll de Jou, amb el Taga al davant

La boira amaga el cim de Sant amanç
Itinerari detallat:
Carretera de Bruguera (8.50) – Coll de la Portella (9.03) – Camí / deixar pista (9.15) – Collet de Saltor (10.00) – Camí cap a Sant Amanç / deixar pista (10.05) – Abeurador (10.35) – Faig Gros (10.38) – Font del Pi (10.50) – Sant Amanç (11.05 / 11.45) – Coll de Jou (12.07) – Pla de Jou (12.30) – Carretera de Bruguera (12.40)

diumenge, 6 de desembre de 2015

A l’aplec de Santa Bàrbara de Pruneres des del Pont del Llierca

Sortida del dia 5 de desembre de 2015
Seguint el que ja comença a ser tradició, arribar a Santa Bàrbara el dia de l’aplec per un camí diferent, enguany hi hem anat des del Pont del Llierca. Podeu veure la ruta de l’any passat i la de fa dos anys.
El dia comença amb pluja, això no obstant, decidim tirar endavant el pla que teníem, de manera que comencem a caminar amb un cel força tapat. A mig camí, cauen quatre gotes, però després les clarianes guanyen terreny i, tot i que hi ha més boires que no pas sol, podem fer el que teníem previst.
Aproximació: Deixem un cotxe a l’aparcament de Sadernes, ens anirà bé a la tornada, i amb l’altre anem fins al pont del Llierca, punt de sortida d’avui.
Itinerari: Al mateix aparcament del Pont del Llierca, ens incorporem al camí que puja a Santa Bàrbara (GR-1 + Itinerannia).  Es tracta de l’antic camí de Tortellà a Oix.
Nota: En lletra cursiva, les paraules del meu pare, Ramon Llongarriu, extretes de l’article Cossos Sants, publicat a l’Olotí, núm. 367, 25-IX-1986 i al llibre La Meva Garrotxa, un antic i oblidat país, pàg. 254.
Si pugen mai la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres pel camí que va de Tortellà a Oix, és a dir, començant per l’anomenat pujant del Pont, caminaran entremig de plantes aromàtiques; farigola, barballó i romaní. Quan arribin a Planseslloses Nou, vora el mateix camí ral, hi trobaran la pilastra, restaurada l’any 1952, retornant la imatge de Sant Roc a la fornícula i, al darrere a la cara de migdia, s’hi col·locaren unes majòliques amb la figura de la Verge de Fàtima. [...]
Seguim el camí ben fresat i senyalitzat que va pujant per aquest vessant de llevant, amb vistes de la vall del Llierca, el Cós, Montagut, Sant Eudald de Jou... A una mitja hora de camí trobem l’oratori dels Cossos Sants o de Sant Roc. Segons la crònica que en va publicar Ramon Llongarriu -el meu pare-, durant una sequera persistent, el bouer de l’Espigoler portava el bestiar a abeurar a la bassa de sota el Pont del Llierca. Pel camí, un dels bous burxava insistentment el terra com si hi volgués fer un clot. Encuriosit, el bouer, anà a demanar una eina i ell i els de la casa [Planseslloses] anaren a veure què podia ser aquell neguit del bou. En enfondir curosament el sot, amb gran sorpresa hi descobriren dos cossos infantils incorruptes allà enterrats qui sap per qui i quan... El poble de Montagut ha recordat sempre més el fet i manté el nom de Cossos Sants per aquell lloc, on s’aixecà un pedró amb una fornícula de cara a tramuntana on es col·locaren les imatges de Sant Roc i Sant Pere Màrtir i, cada any, el dia set de juny, i això fins l’any 36, s’hi feia un aplec durant el qual un guardabosc vell dirigia el Rosari[...]
Una mica més enllà sortim a la pista de Planseslloses, la seguim cap a l’esquerra fins a una bifurcació on  deixem la pista de l’esquerra i seguim cap a la dreta. Quan portem prop d’una hora de camí, en un revolt de la pista, un petit rètol ens indica el camí de Santa Bàrbara. Deixem la pista que segueix cap a Polí i ens enfilem per un camí (marques d’Itinerannia i GR-1) que s’endinsa al bosc i puja decididament pel bac fins a sortir a coll Pregon on trobem el final d’una pista i una bifurcació: a l’esquerra el camí que va a Sant Eudald de Jou; a la dreta, la pista que seguirem i que ens porta a coll de Palomeres.
Al coll de Palomeres trobem la carretera de muntanya que va des del coll de can Poriol fins a Santa Bàrbara; la seguim tot passant per la casa de Palomeres i les ruïnes de Can Joandillo (aquí en surt la pista cap a la dreta que va a la casa del Pujol passant per coll Sitrelles, per on passarem a la baixada) . Seguim uns metres més per la carretera fins que, després de passar una portellera, deixem la pista i anem cap a la dreta pel camí que puja el promontori on es troba l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres.
Un any més, la muntanya de Santa Bàrbara s’ha omplert de vida per unes hores, recordant el temps en què a cada casa hi havia foc i que els boscos eren plens de gent que intentava guanyar-s’hi la vida. En entrar la fosca, però, la xerrameca i la música de la diada donaran pas al silenci que s’apoderarà de les nits i els dies que vindran, senyal inequívoc que la vida a l’Alta Garrotxa ha canviat i no és –ni tornarà a ser- la mateixa vida que havia tingut.
A les 4 de la tarda, amb prou temps perquè no se’ns faci fosc, marxem de Santa Bàrbara en direcció a la Canova, pel camí que passa per padró de l’Esteve Sala i coll Sitrelles, on ens incorporem a la pista del Pujol que seguim uns metres (cap a l’esquerra) fins que trobem el camí de coll de Jou - a l’esquerra-. Aquest camí transcorre pel bac i enllaça amb els camins que van cap a la riera d’Escales, el cingle Manllada, la Beta... A tocar de coll de Jou, deixem a la dreta el camí que va al Pujol; passem per la casa de Coll de Jou i baixem fins que sortim a la llera del Llierca –eixuta-; la travessem, voltem els prats del Molí d’en Galceran i arribem, encara de clar, a l’aparcament de Sadernes on trobem el cotxe que hi hem deixat al matí. Imatges i descripció d’aquest camí de baixada -en sentit invers- en aquest altre itinerari.
El recorregut d’avui coincideix amb Itinerannia, i del Pont del Llierca al coll de Palomeres, també amb el GR-1.
Hem fet una volta de 10,91 km amb 542 m de desnivell positiu i 501 m de desnivell negatiu.
Temps de marxa efectiva
Pont del Llierca – Santa Bàrbara de Pruneres:.................................................... 1h 55 minuts
Santa Bàrbara – Sadernes: .................................................................................  1h 00 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  2h 55 minuts  

Pont del Llierca i el Serrat del Pont

Oratori de Cossos Sants

Torrent de Plujà i la vall del Llierca amb la Calma al fons

Ambient d'aplec

Sardana 

És l'hora de les corrandes

Cançons a la vora del foc


Per descarregar el track podeu clicar aquí  



Itinerari detallat:
Pont del Llierca (8.50) – Oratori de Planseslloses (9.20 / 9.25) – Encreuament pistes, anem a la dreta –barrera- (9.40) – Rètol “Santa Bàrbara”, camí a coll Pregon (9.50) – Coll de Palomeres (10.27) – Palomeres (10.30) – Can Joandillo (10.35) – Santa Bàrbara (10.50 / 16.00) – Padró de l’Esteve Sala (16.05) – Coll Sitrelles (16.15) – Coll de Jou (16.25) – El Llierca (16.48) – Aparcament de Sadernes (17.00)

dimarts, 24 de novembre de 2015

Sant Aniol d'Aguja per Talaixà i el Salt de la Núvia

22 de novembre de 2015
En aquesta ocasió anem a Sant Aniol coincidint amb la festa del “Ja no hi plou”, organitzada pels Amics de Sant Aniol per celebrar que el refugi ja té teulada.
Com es va dir en els parlaments que van fer les autoritats presents a l’acte, la restauració de l’antic refugi de Sant Aniol és possible gràcies a la voluntat i els esforços dels Amics de Sant Aniol que, de forma voluntària, participen a les jornades de treball i al transport de material en què col·laboren també els visitants ocasionals d’aquell indret.
El cas de Sant Aniol és un exemple més de com a partir d’una inquietud, amb la voluntat, la insistència i la perseverança del poble s’aconsegueix fer respondre les administracions i unint esforços s’assoleix l’objectiu. Una força que emana del poble i que empeny les autoritats a implicar-se en el territori.
Primer dia d’una fredorada anunciada que comença amb un cel encapotat que de mica en mica i amb l’ajuda del vent dóna pas a un sol d’hivern que escalfa una mica la celebració.


Aproximació: En aquesta ocasió anem en cotxe fins a la zona d’aparcament de Castell s’Espasa.
Itinerari:  Comencem a caminar per la pista en direcció cap a la vall de Riu fins al trencant de Pont de Valentí (15 min.); aquí deixem la pista i baixem cap a la nostra esquerra, travessem la riera pel pont, passem pel costat de l’antic Hostal de Ca la Bruta (en obres) i seguim en direcció a Sant Aniol fins que trobem una bifurcació amb uns rètols -tan discrets com útils- que indiquen Talaixà, el nostre proper objectiu (22 min.). El camí de Talaixà va pujant tot fent ziga-zagues enmig d’un alzinar, travessa dues vegades la pista que es va obrir per fer les obres de la Quera (abandonades) i passa per algunes placetes carboneres. Quan les clarianes ho permeten, veiem a l’altra banda de la riera l’ermita de Sant Feliu de Riu. Més endavant, en un tros de terra vermella, una clariana ens ofereix una bona vista de la vall de Riu (1h 10 min.). El camí s’aplana una mica i acaba de pujar fins al coll de Talaixà (1h 30 min.) que tal com es pot veure en els indicadors que hi ha, és una bona cruïlla de camins.
Talaixà es troba situat en un coll amb unes vistes privilegiades. Al llogarret de Talaixà actualment no hi ha vida. Hi queden dempeus l’església de Sant Martí i la Casa de Talaixà, habilitada com a refugi (CEO). Actualment els voltants de la casa de Talaixà fan goig, són nets i arreglats i des que hi ha la latrina els prats i els voltants estan nets de regals indesitjables. S’hi nota la mà dels que en tenen cura i que hi van sovint. La Masó que, igual que la Quera, cau a trossos, ja només és testimoni d’un temps i una vida que no tornaran.  
Després d’una curta visita a Talaixà, tornem a la cruïlla de camins on agafem el que va a Sant Aniol (GR-11 i Itinerannia); passem pel que queda de la Quera (1h 45 min.). En aquest camí, tant abans com després de la casa, s’hi conserven alguns trams empedrats i alguns arcs i parets que són veritables obres d’arquitectura civil. Prop de la Quera cal estar a l’aguait de deixar la pista i agafar el camí (marques GR-11 i Itinerannia). Deixem a la nostra esquerra el camí que porta a la Lleixa Closa (1h 50 min.) i seguim baixant fins que en un altre encreuament (2h.) (aquí deixem les marques d’Itinerannia i s’hi afegeixen les del Consorci –taronja i vermell-) ens incorporem al camí que puja de la Muntada i que seguirem fins a Sant Aniol passant pel Salt de la Núvia i el Pas del Capellà i el portell de la Guilla (2h 17 min.). Continuem el camí d’anada baixant cap a Ca l’Abat i arribem a Sant Aniol (2h 35 min.).
A Sant Aniol assistim als actes de celebració de la festa del “Ja no hi plou” que consisteixen en uns parlaments, un concert i un dinar popular a base d’arròs, botifarra i coca. La fredorada que acaba d’entrar fa que els organitzadors hagin decidit fer el dinar dintre el refugi. Tot i així, el dia és fresc i convé no torbar-se gaire. Ha estat una festa molt digna.
Fem la tornada pel camí clàssic de Sant Aniol a Sadernes (descrit en una altra entrada), fins arribar a Castell s’Espasa, el nostre punt de sortida (3h 50 min.).
Ruta 14,15 km i 610 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Aparcament de Castell s’Espasa - Talaixà: ...........................................................  1h 30 minuts
Talaixà – La Quera – Cruïlla amb camí de la Muntada: .............................................  30 minuts
Cruïlla amb camí de la Muntada- Sant Aniol: ...........................................................  35 minuts
Sant Aniol – Castell s’Espasa: ................................................................................ 1h 15 minuts

Total temps de marxa efectiva: ......................................................................  3h 50 minuts   


Font: http://www.amicsdesantanioldaguja.cat/

Font: http://www.amicsdesantanioldaguja.cat/

La vall de Riu des del camí de Talaìxà

Casa de Talaixà amb els cingles de Ferran al darrere

Sant Martí de Talaixà

Serra de Freixenet o Gitarriu

Tram empedrat del camí cap a la Quera

Camí del Salt de la Núvia amb el puig de les Canals de fons

Al portell de la Guilla amb la Serra de Banyadors

Visita tècnica de les obres del refugi

Refugi de Sant Aniol amb la teulada acabada

Plegada de paraigües, símbol que al refugi ja no hi plourà més

Actuació del grup Niu

Emprenem el camí de tornada deixant enrere Sant Aniol

Pont de Valentí i Ca la Bruta o Hostal de les Mosques

Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ


Itinerari detallat:
Aparcament de Castell s’Espasa (8.00) – Pont de Valentí (8.15) – Camí de Talaixà (8.22) – Terra vermella / Mirador de la vall de Riu (9.10) – Talaixà (9.30 / 9.45) – La Quera (10.00) – Camí (a l’esquerra) que va a la Lleixa Closa (10.06) – Cruïlla amb el camí que puja de la Muntada (10.15) – Portell de la Guilla (10.32 / 11.07) – Sant Aniol (11.25 / 15.00) – Aparcament de la Muntada (15.40) – Cruïlla camí de Talaixà (15.55) – Ca la Bruta i Pont de Valentí (16.03) – Aparcament de Castell s’Espasa (16.15)