dijous, 1 d’agost de 2019

PASSEJANT DE LES POLLINERES ALS ESTANYS DE LA PERA


Un migdia de juliol de 2019
Els Estanys de la Pera es troben situats en un circ d’origen glacial coronat pel Pic de Perafita (o Tossal de la Truita), de 2.752m i el de Monturull (o Torre dels Soldats), de 2.761m
En altres ocasions (abans de les lesions) havíem trepitjat aquests indrets, a l’hivern, amb raquetes de neu. Poso l’enllaç dels tracks de dues de les excursions hivernals: d’Aransa al Salt d’aigua del Planell Gran i d’Aransa al Refugi dels Estanys de la Pera
Aquesta vegada fem una passejada curta i a l’abast de tothom. Accedim amb cotxe fins a l’aparcament de l’àrea d’esbarjo de la Font de les Pollineres. A mi m’agrada més accedir-hi des del Refugi de Cap de Rec, però també s’hi pot arribar des d’Aransa.
El Pla de la Font de les Pollineres és una zona molt àmplia i tranquil·la (em consta que en ple Agost no ho és tant!). Hi ha unes quantes taules de pedra amb els seus corresponents bancs on es pot menjar còmodament, triant entre estar al sol o a l’ombra. El rec que baixa dels estanys, travessa mandrosament el prat. Això li afegeix un plus de frescor i de bellesa. També hi ha unes zones de barbacoes (ALERTA: Cal tenir en compte la normativa per encendre foc!)
Des de les Pollineres, per pujar als Estanys de la Pera, cal seguir un camí que no té pèrdua, està ben indicat i coincideix amb el GR-11.10. Mentre anem pujant, resseguim el torrent, ara per una banda ara per l’altra. Arribem al Planell Gran, que com el seu nom indica és planer, al fons del qual hi ha el Salt d’aigua del Planell Gran, bonic de contemplar i on qui vulgui s’hi pot refrescar. A partir d’aquí farem una curta, però pronunciada pujada per superar el desnivell que ens separa de l’Estany Petit o de baix.
Al capdamunt de la pujada podem triar anar al refugi (cap a la dreta) o fer el recorregut pels dos estanys (cap a l’esquerra). Nosaltres optem per la segona opció. Arribem a l’Estany Petit o de Baix, que enguany porta menys aigua que l’any passat. Voregem l’estany fins al seu començament (on li arriba l’aigua) i agafem el camí que ens porta fins a l’Estany Gran o de dalt, resseguint el seu desguàs que alhora nodreix l’estany de baix.
Un cop a l’Estany Gran, constatem que el nivell també és més baix que l’any passat. Voregem el llac i seguim el GR que ara pren direcció N com si volguéssim anar al Coll de Perafita, però no hi anirem. Pujarem uns deu minuts fins als Clots del Port on tombarem cap a la dreta per anar cap al Refugi dels Estanys de la Pera, que és obert i ofereix diferents opcions per menjar i beure.
Una vegada al Refugi, baixarem seguint les indicacions i en pocs minuts arribem al trencant que hem indicat anteriorment, des d’on farem la tornada pel mateix camí de l’anada, passant pel salt d’aigua, pel Planell Gran i, per la vora del torrent, arribarem al Pla de la Font de les Pollineres.
És una passejada d’uns 5 km i poc desnivell (259 m). Nosaltres hi hem estat 1h 15min per pujar i uns 40min per baixar.
Poso unes quantes fotografies que intenten reflectir la bellesa d’aquest indret i la tranquil·litat que hi hem trobat.
Repeteixo la recomanació que he fet en altres posts: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla, cal que us protegiu del sol, ja que la primera part de la ruta transcorre pel bosc i és força ombrejada, però la segona part és molt assolellada.
Per descarregar-vos el track podeu clicar AQUÍ

Bassa de la Font de les Pollineres

Mamant per davant i per darrere

Salt del Planell Gran
 
Estany Petit o de baix
 
Ànecs a l'Estany Gran

L'Estany Gran o de dalt amb el Monturull

Vaques pasturant als Clots del Port

Refugi dels Estanys de la Pera. Al fons, El Cadí


Veladre, El·lèbor blanc o Peu de llop
(Veratum album)
TÒXICA!

Aster dels Alps
(Aster alpinus)

Tora blava o Acònit blau
(Aconitum napellus)
MOLT TÒXICA!

Seneci pirinenc
(Senecius pyrenaicus)

Regalèssia de muntanya
(Trifolium alpinum)

Swertie pérenne o vivace
(Swertia perennis)

Orquídies tacades
(Orchis maculata)
de diferents tonalitats


BONICA PASSEJADA FINS A L'ESTANY D’AUDA O LAC D’AUDE

Un migdia de juliol de 2019
L’Estany d’Auda, és un petit llac natural del Pirineu, situat al peu del Roc d’Auda (2.326 m) i del Mont Llaret (2.376 m), al terme comunal dels Angles, al Capcir, Catalunya Nord. Té una superfície de 3 hectàrees i es troba a 2.135 m d’altitud.
En aquest estany hi neix el riu Auda, que alimenta l’estany de Matamala (també als Angles) i, després de rebre uns quants afluents, segueix cap a Carcassona, Narbona i, finalment, desemboca al Mediterrani, al Grau de Vendres.  
A l’Estany s’hi pot anar des del paratge de les Bulloses o des dels Angles. Nosaltres hem escollit aquesta segona opció, accedint amb el cotxe fins al Pla del Mir on hi ha l’aparcament de les pistes d’esquí i del parc animalier.
Al Pla del Mir comencem a caminar, deixant a la nostra esquerra la tanca del parc d’animals, per una pista que seguirem una bona estona. Passem pel Pla del Buc (1,5 km) on trobem bestiar que hi pastura tranquil·lament. Al refugi Bernardi (3,5 km), agafem la pista de la dreta. Uns 200 metres més endavant trobem una bifurcació: anem pel camí de l’esquerra; el de la dreta el farem de tornada. Ens enfilarem per la pujada del Roc Felip i, un cop a dalt, trobem un planell herbat (5,3 km) seguim cap a la nostra esquerra i aproximadament 1 km més endavant ja veiem l’estany. Seguim per la seva riba dreta fins al seu començament.
A la tornada, quan som al planell herbat, continuem de dret avall fins al trencant esmentat més amunt, on acabem la variant i continuem fins al Pla del Mir pel mateix camí que a l’anada.
És una passejada d’uns 13 km i poc desnivell (352 m), fàcil i apta per a persones poc avesades a caminar o en baixa forma física. Nosaltres hi hem estat aproximadament 3 hores (1h 40min a l’anada i 1h 20min a la tornada).
L’Estany d’Auda és un paratge molt tranquil i a l’estiu fa de bon estar-hi. A l’hivern s’hi pot accedir amb raquetes.
Aquesta passejada ofereix unes bones vistes que van variant segons el lloc on ens trobem: Pirineu Oriental (des del Puigmal fins al Pic de Serra Gallinera, passant pels pics d’Eina, Cambra d’Ase, Torre d’Eina, Bastiments, Infern, Puig Rodon i de Gallinàs...), del Carlit i dels Perics.
El camí està ben indicat amb senyalització vertical i marques de pintura (vermell i groc / groc).
Poso unes quantes fotografies que intenten reflectir aquest indret, la tranquil·litat que hi hem trobat i les vistes que hem tingut.
Repeteixo la recomanació que he fet en altres posts: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla, tingueu en compte que és un indret força assolellat, per tant, cal que us protegiu del sol.
Per descarregar-vos el track podeu clicar AQUÍ

Estany d'Auda

Al país veí la senyalització és indiscutible

El Carlit des del Pla del Buc

Estany d'Auda
Cel i terra dins l'estany
 
Massís del Carlit

El Peric Gros
Camí de tornada

Orquídia tacada
(Orchis maculata)

Orquídia tacada
(Orchis maculata)

Clavellina o Clavell deltoide
(Dianthus deltoides)

dijous, 20 de juny de 2019

UN PASSEIG PELS ESTANYS DEL CARLIT (CAPCIR)


Diumenge 16 de juny de 2019
El paratge natural del Llac de la Bullosa ofereix la possibilitat de fer caminades de tot tipus. Ja siguin les ascensions muntanyenques al Pic del Carlit, als Perics o a la Vall de la Grava, les travessies cap a l’Estany de Lanós o els Estanys de Camporells o curtes passejades, adaptables a les possibilitats de cadascú, tant pel que fa a distància com desnivell.
L’actual estany de la Bullosa es troba situat damunt d’una antiga zona d’aiguamolls que s’estenia des del peu del Puig Peric fins a la seva situació actual. S’hi construí la presa a començaments del S. XX per tal de regular el cabal de la Tet i proveir d’electricitat el Tren Groc. Es troba a 2.016 m d’altitud i al seu voltant hi ha una vintena d’estanys naturals.
A l’estiu, l’afluència turística i excursionista és molt elevada i l’accés hi és regulat. En una anada familiar a primers d’agost, ens van dir que aquell dia hi havíem pujat unes quatre mil persones i he de dir que no es notava, ja que els visitants quedàvem repartits en la gran extensió d’aquest espai. Hi ha un servei d’autobusos des del Pla de Barrès -on hi ha una àmplia zona d’aparcament-, fins a la Bullosa. Per l’experiència que he tingut cada vegada que l’he utilitzat (des de fa uns vint anys fins ara), he de dir que és un servei molt ben organitzat, amb un personal molt amable, que ofereix molt bon servei i molta comoditat als visitants. Res a veure amb els busos que pugen a la Besurta, al Peu de l’Aneto, servei que té molt a aprendre tant de l’organització com de l’amabilitat del site classé de la Bullosa.
Per arribar a l’aparcament del Pla de Barrès cal anar fins a Mont-Lluís i seguir les indicacions de “Lac des Bouillouses”. Allà agafem un autobús que ens porta fins a la mateixa presa de la Bullosa.
Un cop a la Bullosa, a part de les excursions llargues, hi ha diversos itineraris més curts molt ben senyalitzats. Als Estanys del Carlit hi ha dues opcions: ruta dels nou llacs (2h 20 min) o dels dotze llacs (3h 30 min). També es pot anar a l’Estany de la Pradella (1 h 30 min.) o als Estanys dels Esquists (1 h 50 min), entre altres voltes possibles.
Malgrat que és un sector on hem estat moltes vegades, ja sigui en excursions llargues, algunes ressenyades en aquest mateix blog (hivernal als estanys dels Esquists, Peric per la gran cresta) o en passejades amb familiars i amics, la bellesa de l’entorn no deixa de sorprendre’ns. Les vistes van variant segons el lloc on ens trobem, però el Carlit i els Perics (gran i petit), així com el Pirineu de casa nostra (Bastiments, Infern, Torre d’Eina, Eina o Puigmal) hi són ben visibles.
Aquesta passejada, doncs, consisteix en una volta pel sector dels Estanys del Carlit. No faig constar el temps emprat ni la distància recorreguda perquè hem passejat tranquil·lament sense tenir-ho en compte. Poso unes quantes fotografies que intenten reflectir la grandesa i bellesa d’aquest indret.
Repeteixo la recomanació que he fet en altres posts: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla, tingueu en compte que és un indret molt assolellat, per tant, cal que us protegiu del sol.

Els Perics reflectits a la Bullosa

El Perics des de l'Estany del Viver

El Carlit vist a cop de zoom

Estany de Trebens amb el Carlit al fons


Genciana vernal
amb el Carlit al fons

Vista enrere: estanys i les pistes de Font Romeu

Herba del mal d'ulls (Caltha palustris)

Genciana vernal, Gencianeta o Pastorella
(Gentiana verna)

Patacs o Silene acaule
(Silene acaulis)

dimecres, 19 de juny de 2019

UNA PASSEJADA PER LA VALL D’EINA (ALTA CERDANYA)


Dissabte 15 de juny de 2019
Aquesta sortida consisteix en una curta passejada per la part inferior de la Vall d’Eina. Com que pujarem i baixarem per allà mateix, es pot fer al gust del consumidor, segons les ganes i la condició física de cadascú; per tant és apta per a tots els públics.
La Vall d’Eina es troba situada entre el poble d’Eina, a la Cerdanya francesa o Alta Cerdanya i el Coll d’Eina (o de Núria). És una vall més aviat tancada, orientada al NO i té un microclima que afavoreix una flora especial, d’aquí ve que sigui coneguda com La Vall de les Flors. S’hi poden trobar espècies endèmiques i plantes amb interès medicinal i científic. La diversitat de flora afavoreix una gran varietat d’insectes. Va ser declarada Reserva Nacional per tal de protegir aquesta riquesa natural. En aquest enllaç podeu trobar més informació d’aquesta Reserva Nacional.

Des del punt de vista excursionista, aquesta vall comunica la Cerdanya Francesa amb la Vall de Núria i és una via d’accés al Pic d’Eina, al Torre d’Eina, al Pic de Finestrelles o al Noufonts. Cal dir que és una vall llarga (prop de 9 km i uns 1.100 m de desnivell fins al coll), per tant, es necessiten unes tres o quatre hores per arribar al Coll d’Eina.
Per accedir-hi, deixem el cotxe a l’aparcament, degudament senyalitzat, que trobem a la carretera D-33, que va de Sallagosa a Eina, passant per Llo i pel Port de Llo. Comencem a caminar, des de darrere la caseta, seguint les indicacions de la Vall d’Eina (hi ha una variant alternativa que és el Sender d’Interpretació de Prat d’en Sicardo que baixa al riu, fa una volta i torna al camí principal).
Primer passem entre camps d’herba de dall i de seguida trobem uns prats humits curulls de narcisos, Grandalla, Jonquill o Lliri blanc (Narcissus poeticus). El primer tram de camí transcorre entre freixes i bedolls. A tocar les parets de pedra que delimiten els camps, hi observem l’Aguilera, Badola, Bonets de capellà, Corniol, Corns blaus, Ocellets o Pelicans de camp (Aquilegia vulgaris).
Grandalla, Jonquill o Lliri blanc
(Narcissus poeticus)

Aguilera, Badola, Bonets de capellà,
Corniol, Corns blaus, Ocellets o
Pelicans de camp (Aquilegia vulgaris)

Seguim amunt per un camí antigament empedrat, que passa prop d’una canalització d’aigua i en alguns trams en fa de sobreeixidor. Travessem unes portelleres dels tancats per al bestiar; en un lloc o altre trobarem vaques o eugues que hi pasturen. Passem per una pineda frondosa i més endavant arribarem als prats on només vora el riu hi creix algun arbre.
A partir d’aquí el camí guanya alçada amb una pujada sostinguda, sempre per la riba esquerra del Riu d’Eina, tributari del Segre que, en aquesta època de l’any, baixa força cabalós. En els trams planers, l’aigua davalla suaument per unes grades naturals poc pronunciades i, de tant en tant, trobem algun saltant. 

Els Nerets, Boix de Núria, Ganxet o Gavet (Rhododendron ferrugineum) tot just comencen a florir, fet que ens fa pensar que potser el moment de màxima esplendor de la Vall serà més endavant. Això no obstant déu n’hi do les flors que observem: Herba del mal d’ulls (Caltha palustres), Miosotis aplestre (Myosotis alpestris), Genciana pirinenca, Gençana o Gençana pirinenca (Gentiana pirenaica), Genciana vernal, Gencianeta,  Pastorella o Gencianeta de tardor (Gentiana verna), Genciana acaule, Didaletes o Gençana acaule (Gentiana acaulis), Herba prima, Raïm de gat, Trenca-rocs o Saxífraga granulosa (Saxifrafa granulata), Agulles, Candelers, Forquetes, Herba dels talls o Gerani de bosc (Geranium sylvaticum), Orquídia de maig (Orchis majalis) i Orquídia de muntanya o Orquídia mascle (Orchis mascula) i Anemone alpina, Herba del vent o Pulsatil·la groga (Anemone alpina. subs. apifolia), entre altres.
Tot i que trobem força gent, la Vall d’Eina és un indret de pau on és possible descansar escoltant el silenci, trencat només per la remor de l’aigua. Això em fa pensar en una frase d’elaboració pròpia que sembla extreta d’un llibre d’autoajuda i que fa així: No ploris si no pots anar a tocar els cims; al peu de les muntanyes s’hi amaguen veritables joies. La Vall d’Eina, doncs, amaga vertaderes joies de la natura.
Una recomanació als visitants: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla,  tingueu en compte que la Vall d'Eina és molt assolellada i amb pocs arbres; per tant, cal que us protegiu del sol.
Per acabar, he de dir que, ja que no tinc coneixements de botànica, és probable que m’hagi equivocat en la identificació d’algunes de les flors observades. Acceptaré de bon grat les vostres correccions.

Nerets, Boix de Núria, Ganxet o Gavet
(Rhododendron ferrugineum)

Herba del mal d’ulls
(Caltha palustres)

Miosotis aplestre
(Myosotis alpestris)

Genciana pirinenca, Gençana
o Gençana pirinenca
(Gentiana pirenaica)

Genciana vernal, Gencianeta,
 Pastorella o Gencianeta de tardor
(Gentiana verna)

Didaletes o Gençana acaule (Gentiana acaulis)

Herba prima, Raïm de gat,
Trenca-rocs o Saxífraga
granulosa (Saxifrafa granulata)

Agulles, Candelers, Forquetes,
Herba dels talls o Gerani de bosc
(Geranium sylvaticum)

Orquídia de maig (Orchis majalis)

Orquídia de muntanya o
Orquídia mascle (Orchis mascula)

Anemone alpina, Herba del vent
o Pulsatil·la groga
(Anemone alpina. subs. apifolia)