diumenge, 16 de març de 2014

El Castell de Sant Miquel (Girona)

Sortida del dia 9 de maç de 2014
Sortida que recorre la vall de Sant Daniel fins al castell de Sant Miquel, situat a l’extrem nord-est de les Gavarres, a cavall entre els municipis de Girona i Celrà. És una excel·lent miranda des d’on s’albiren cims i planes de les comarques gironines.
Aproximació: A la ciutat de Girona anem en cotxe fins al barri de Pedret i anem a trobar el punt de sortida: la plaça de Santa Llúcia on hi ha l’església de Sant Pere de Galligants.
Itinerari: A Sant Pere, agafem la carretera que s’enfila al costat de la riera de Galligants passant pel monestir de Sant Daniel. Cal anar deixant els diferents trencants que se separen de la riera i seguir la pista que passa pel cementiri de Sant Daniel.
Uns metres més enllà hi ha un petit aparcament i cap a la dreta en surt el camí que va a la font del Ferro. A partir d’aquest punt trobem les marques del sender PR C-195 (ratlla blanca i groga) que de moment segueix per la pista.
Passem al costat d’una casa (antic molí) i travessem un petit pont on hi ha un altre punt d’aparcament. A partir d’aquí comença la pujada pròpiament dita; es tracta d’un camí -en alguns trams força dret- que va travessant una pista que també puja a Sant Miquel més suaument.
A uns 50 metres d’aquest pont, deixem la pista i enfilem una drecera que tornarà a sortir a la pista uns metres abans de passar per sota un viaducte de la variant de la N-II al seu pas per Girona. A l’altra banda de la N-II, fem un tros per la pista i passem per can Lliure; poc després la carretera gira fort a l’esquerra i, a pocs metres, tornem a deixar la pista per enfilar-nos cap a la dreta i seguir aquest tram de camí anomenat camí del Romaní que, fent honor al seu nom, transcorre entre mates de romaní florit.
Passem per Cal Mistaire. A partir d’ara i fins al cim, el camí és molt més ample. Passem per entre unes parets de pedra, deixem el camí que baixa a la nostra esquerra cap a la font Martina, passem per les ruïnes de can Micaló i arribem a una esplanada on hi ha taules de picnic. Un últim repetjó i arribem al turó de Sant Miquel.
El conjunt anomenat Castell de Sant Miquel està format per l’ermita de Sant Miquel -mig enderrocada- i una torre de guaita, tot plegat envoltat per un fossat. Actualment es pot pujar a la torre des d’on hi ha molt bona vista.
A la baixada desfem el mateix camí fins al monestir de Sant Daniel. Poc després, a la nostra esquerra, travessem un petit pont que porta a la font del Bisbe i, per un camí que segueix el torrent de Galligants, tornem al punt de sortida.
Es tracta d’una clàssica i concorreguda ascensió dels gironins que ens ha permès conèixer un sector diferent del que estem acostumats amb una vegetació d'espessos boscos típicament mediterranis.

Temps de marxa efectiva: 2 hores
Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Pujada (1h 10 min): Sant Pere de Galligants (9:35) – Sant Daniel (9:40) – Cementiri (9:50) – Aparcament camí Font del Ferro (9:55) – Can Lliure (10:15) – Camí del romaní (10:20) – Cal Mistaire (10:25) – Can Micaló (10:35) – Castell de Sant Miquel (10:45)

Baixada (50 min): Castell de Sant Miquel (11:25) – Camí a la Font del Ferro (12:00) – Font del Bisbe (12:10) – Sant Pere de Galligants (12:15)

Cementiri de Sant Daniel

Vista de Girona

Can Lliure

Can Mistaire
Castell de Sant Miquel
 
Ermita de Sant Miquel i vistes cap al Pirineu

Font del Bisbe

Sant Pere de Galligants

divendres, 14 de març de 2014

Sant Roc de la Barroca i Santa Lena

Sortida del dia 23 de desembre de 2013
Passejada matinal per un sector desconegut situat entre la vall del Llémena i la vall del Brugent. Un paisatge diferent, caracteritzat pel cingle de la Barroca, que s’alça majestuosament i és visible des de molts indrets.
Aproximació: Anem fins a Amer per la carretera C-63. Travessem el poble en direcció a Anglès; al final de la travessia, a mà esquerra en surt la pista que va a Sant Climent d’Amer. La seguim fins poc abans d’arribar-hi que agafem la pista que puja cap a l’esquerra. La seguim fins després del trencant de la Torre de Rocasalva (o Torre de Sant Climent). Deixem el cotxe en un racó on hi ha una banderola que indica el sender local que nosaltres seguirem.
Itinerari: El camí surt de l’altre costat de la pista. Primer baixa una mica per travessar un  torrent i de seguida torna a guanyar alçada per pujar al cingle. A partir d’ara, el camí passa pel bosc –majoritàriament alzinar- i transcorre, amb poc desnivell, per damunt de la cinglera. En algun punt s’acosta a la vora on hi ha bona vista i, ja a tocar Sant Roc, passa ran del cingle on hi ha un mirador una mica vertiginós. Un últim repanxó i sortim al pla on hi ha l’ermita de Sant Roc de la Barroca.
L’ermita és molt senzilla, sense cap pretensió arquitectònica, és esmentada l’any 1447 com a parròquia de la Barroca i es troba situada a l’extrem del cingle.
Des d’aquesta talaia tenim bona vista de Rocacorba i la vall del Llémena; el Gironès i les Guilleries.  Si el dia és molt clar – no va ser el nostre cas perquè hi havia calitja-, destaquen El Montgrí i les Medes; les Alberes i el Golf de Roses. En aquest punt limiten tres comarques: la Garrotxa, el Gironès i la Selva.
Des de Sant Roc, prenem el camí que continua vorejant el cingle -al començament molt a la vora i més endavant se n’allunya-. Hi ha alguns trams empedrats, no hi ha desnivell i transcorre enmig del bosc fins a sortir a un collet on hi ha una petita bassa i trobem la pista que el travessa.
Davant nostre tenim el Puig de Lena. Hi pugem per un camí força dret que passa al costat d’una casa en ruïnes. El cim és un pla emboscat on hi ha l’ermita de Santa Lena, edifici romànic amb absis circular, campanar amb espadanya i un porxo. Sembla que a finals del segle XIX hi vivia un ermità.
Desfem camí fins al collet on seguim la pista que baixa cap a Sant Climent. Passem a tocar la casa del Llompart i continuem per la pista que ens porta fins al nostre punt de sortida.
Bona part del camí seguim les marques blanques de la Ruta de les Ermites d’Amer: Santa Brígida, Santa Lena i Sant Roc.
En bona part del recorregut és fàcil trobar fòssils nummulits. En algun punt, el terra n’està farcit. 

Temps de marxa efectiva
Punt de sortida – Sant Roc de la Barroca:........................................................... 1 h 10 minuts
Sant Roc – Santa Lena ........................................................................................... 35 minuts
Santa Lena – Punt de Sortida .................................................................................  45 minuts
Total temps de marxa efectiva: ...................................................................  2 h 30  minuts 

Plafó informatiu del sector

Cingle de la Barroca


Vista cap a la vall del Brugent

Mirador prop de Sant Roc

La vall del Llémena

Ermita de Sant Roc a l'extrem del cingle de la Barroca

Interior de Santa Lena

Santa Lena amb el Far al fons

La Torre de Rocasalva, on hem començat a caminar


Sant Climent d'Amer


diumenge, 9 de març de 2014

Montpetit

Matinal del dia 31 de desembre, últim dia de l’any 2013
Excursió al Montpetit des d’Oix pujant per Pineda i Coll Sapell i baixant per Toralles i el camí del Bac del Forn
Aproximació: Anem en cotxe fins a Oix.
Itinerari: Sortim a peu d’Oix per l’antiga carretera de Pera que va cap al Vilar (actualment càmping La Solana), La Rodeja i Costejà; quan som a tocar el cementiri, agafem la pista de l’esquerra que baixa a travessar la riera i s’enfila cap als Alous, La Ferreria i Pineda. De la casa de Pineda anem cap a la font i agafem el camí que ens portarà directament a Coll Sapell, on trobem la pista que va cap a Toralles des del collet de Camporiol i a la qual s’ha incorporat la pista que hem deixat a Pineda.
A Coll Sapell, ignorem la pista i anem cap a la nostra dreta, pujant per un serrat herbós que aviat s’endinsa en el bosc; trobem el camí que passa per un antic forn de calç i ens porta al cim de Montpetit.
El cim és cobert de vegetació, però ofereix la possibilitat de tenir vistes parcials en diferents petits miradors: la Vall de Carrera, Llongarriu i part de la Vall del Bac; Toralles i el Montmajor amb el Pirineu al fons; el veïnat de Pera i el Bestrecà, i més enllà el Bassegoda i el seus voltants.
Anem a buscar el camí que baixa cap a ponent i per anar cap a Toralles. El primer tram és força dret, després baixa decidit, sempre pel bosc, i ens porta fins a Sant Martí de Toralles.
A Toralles, girem cap a la dreta per la pista que, passant per Cal Quic i el Forn, torna a Oix. Seguim uns minuts aquesta pista fins poc després del pla de la Costa (actualment hi ha les quadres del bestiar equí). En un revolt de la carretera (a uns tres minuts de Toralles), agafem una pista secundària que en surt cap a la nostra dreta, la seguim durant uns set minuts i comença el camí que volíem seguir. És el camí del Bac del Forn que volta el Montpetit pràcticament sense desnivell, ens porta a travessar el Clot de Pineda (pontarró de fusta) i ens torna al quintà de Pineda, per on pujarem pel prat fins a la casa mateixa on tanquem la volta i des d’on baixem per la pista fins al poble d’Oix.
Temps de marxa efectiva
Oix – Font de Pineda:............................................................................................. 45 minuts
Font de Pineda – Coll Sapell: .................................................................................   15 minuts
Coll Sapell - Montpetit: ..........................................................................................   45 minuts
Montpetit - Toralles:................................................................................................. 30 minuts
Toralles - Pineda:..................................................................................................... 45 minuts
Pineda – Oix: ........................................................................................................  40 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  3h 40  minuts
     
Montpetit des de Coll Sapell

Antic forn de calç

Montmajor, ben a prop

Vista de Llongarriu i la Serra de Malforat

El Bassegoda des de Montpetit

Sant Martí i el Mercer de Toralles

Palanca al camí del Bac del Forn

Montpetit i Montmajor

Oix i rodalies des de Pineda


Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Anada (1h 45 min): Oix (8:40) – Pineda (9:22) – Font de Pineda (9:25) – Coll Sapell (9:40 / 9:50) – Forn de calç (10:05) – Montpetit (10:35)

Tornada (1h 55 min): Montpetit (11:15) – Toralles (11:45) – Camí del Bac del Forn (11:55) – Clot de Pineda, rec (12:20) – Pineda (12:30) – Els Alous (13:00) – Oix (13:10)

dissabte, 8 de març de 2014

Volta pel Massís de Montgrí

Sortida matinal del dia 3 de març de 2014, dilluns de carnaval
Volta circular pel Massís de Montgrí: Santa Caterina, Castell de Montgrí, Cim de Montplà, Coll de Puig Roig i Santa Caterina.
La veritat és que teníem altres plans més agosarats, però en llevar-nos al matí i trobar-nos que plovia, hem deixat que el dia avancés i hem sortit cap a marina on el temps sempre és un xic més benèvol que a muntanya. A mida que les hores han anat passant, ha anat fent més bo.
El Montgrí és un massís pedregós, de roca calcària i vegetació mediterrània (el tram que trepitgem és vegetació de mata baixa). En un dia clar, ofereix molt bones vistes a mar i a muntanya: Roses, Sant Pere Pescador, L’Escala i Montgó, Punta de la Barra i les Medes, la plana del baix Ter i fins a Begur. A muntanya: els Àngels, Rocacorba, Guilleries i Puigsacalm, Alta Garrotxa, Pirineu Oriental i Canigó, muntanyes de l’Alt Empordà... Separa les planes del Baix i l’Alt Empordà.
El Puig Rodó, el Montgrí i el Montplà formen l’emblemàtica silueta del Montgrí, visible des de tants i tants llocs coneguda també com el Bisbe, per la semblança que pot tenir amb un bisbe estirat amb les mans damunt la panxa i amb el castell com a anell pastoral símbol de la unió del bisbe amb l’església.
Aproximació: Anem en cotxe al poble d’Ullà, al costat de Torroella de Montgrí. D’Ullà en surt una pista forestal en bon estat que recorre la vall de Santa Caterina i permet accedir fins a l’ermita mateix (5,5 km). Allà deixem el cotxe.
Itinerari: De Santa Caterina anem cap al Coll de la Creu, seguint les marques blanques i verdes del sender local (SL). Al Coll de la Creu trobem el GR92 que puja des de la banda de Torroella. Continuem cap al Castell seguint les dues marques (GR + SL).
El Castell de Montgrí es troba situat al capdamunt de la muntanya central del Massís de Montgrí. Es va construir entre 1294 i 1301 per tal d’utilitzar-lo com a punt de control en una disputa entre Jaume II i el comte d’Empúries, però va acabar la contesa i el castell va quedar inacabat. Actualment, gràcies a unes obres de consolidació, és possible pujar-hi per una escala de cargol situada a l’interior d’una de les quatre torres i fer la volta per la muralla en què acaben les quatre parets de 13 metres d’alt que constitueixen la planta quadrada. És una magnífica talaià de l’Empordà.
Des del cim, sortim cap a llevant, seguint les marques del GR, i baixem per un camí dret i pedregós cap al Coll d’en Garrigars. És un coll ben pronunciat on també hi arriben camins d’una i altra banda. A partir d’aquí, pugem cap al Montplà, que es tracta d’un pla enlairat més que d’un cim. El travessem i encarem la baixada cap al Coll de Puig Roig. Poc després del Montplà, deixem les marques del GR que continua travessant el massís del Montgrí en direcció Est i cap a la costa.
Al Coll de Puig Roig retrobem marques blanques i verdes del sender local que ens tornaran al punt de sortida: l’església de Santa Caterina.
Com he anat esmentant, en nostre recorregut hem trobat trams amb marques del sender local (blanc i verd) i d’altres amb les del GR92 (blanc i vermell): El GR92 surt de Torroella de Montgrí, al costat de l’Institut, puja al coll de la Creu passant per dues capelletes, i arriba al castell de Montgrí, des d’on continua massís enllà per continuar cap a l’Escala. 
El sender local, ben indicat amb senyalització horitzontal i vertical, ofereix diverses possibilitats per recórrer el Massís del Montgrí.
Una altra possible volta pel massís podria ser la següent: Torroella, Coll de la Creu, Castell de Montgrí, Montplà, Coll de Puig Roig (SL), Santa Caterina, Coll de la Creu, Torroella (aprox. 2h). 
Temps de marxa efectiva
Santa Caterina – Coll de la Creu:............................................................................. 15 minuts
Coll de la Creu – Castell de Montgrí: .......................................................................   20 minuts
Castell de Montgrí – Coll d’en Garrigars: .................................................................   10 minuts
Coll d’en Garrigars – Cim del Montplà:....................................................................... 20 minuts
Cim del Montplà – Coll de Puig Roig – Santa Caterina:............................................... 15 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  1h 20 minuts 

Comencem a caminar amb por de pluja

Coll de la Creu i Muntanya del Montgrí amb el castell

El camí que puja de Torroella al Coll de la Creu

Baix Empordà: de l'Estartit a Begur

Punta de la Barra, l'Estartit i les Medes

Castell de Montgrí

Ermita de Santa Caterina i el golf de Roses

Castell, Coll de la Creu i Puig Rodó

Ermita de Santa Caterina


dimecres, 5 de març de 2014

Mestrecà extrem o la Cresta del Gall

Sortida matinal del dia 10 de març de 2013
El nom de Mestrecà extrem necessita dos aclariments: el primer, pel fet de dir-ne Mestrecà, que és com s’anomena Bestrecà en la parla altgarrotixina més autèntica; el segon, pel qualificatiu extrem, que es deu a la conya que vam fer els participants d’aquesta sortida que va ser més que una caminada.
La cresta del Mestrecà –coneguda com La Cresta del Gall- és una carena rocallosa de pedra calcària que, com a fruit de l’erosió, presenta arestes i solcs, pujants i baixants. Això no obstant, la roca és franca i ferma. No hi ha un camí marcat ni un recorregut clar, sinó que es tracta d’endevinar quin és el traç que permet anar carenejant fins arribar al cim.
Alguns trams són coberts de vegetació: alzines i arbustos, i d’altres, totalment pelats. Aquests últims són els que ens permeten gaudir d’unes vistes agradables i ben originals: la vall d’Hortmoier vista a vol d’ocell, la cresta del Ferran a tocar d’on som, la riera de Beget al seu pas per Escales camí de Sadernes... i Garrotxa, Alta Garrotxa i Pirineu Oriental, en general.
Tot i que es tracta d’una cresta i que és la continuació del Ferran, he de dir que no té res a veure amb l’ascensió a la cresta del Ferran que requereix preparació i material adequats. La cresta del Gall es pot fer amb seny i prudència combinant la caminada amb alguna grimpada, però no es tracta d’escalar. És recomanable anar protegit de cames per evitar rascades i pelats amb els cantells de les pedres que tallen com ganivets esmolats.
Aproximació: Deixem el cotxe al Pont Trencat o pont d’Escales.
Itinerari: A partir del Pont trencat, seguim a peu per la pista d’Hortmoier. Acabada la pujada, poc abans del pas més estret sobre la riera de Beget, es veu a mà esquerra una marca que indica l’accés cap a la carena de Bestrecà. El camí puja enmig de bosc, passa per unes antigues places carboneres i s’enfila molt de dret cap al caire.
A partir d’aquest moment, cal anar seguint per la cresta fins arribar al cim.
No disposo del temps de marxa efectiva i cal dir que tampoc no serviria de gaire, ja que depèn de si la colla és nombrosa o no i de si es tracta de persones avesades a aquests tipus de sortides.
Per anar del Pont d’Escales al cim de Bestrecà i baixar fins a Oix, nosaltres hi vam esmerçar unes quatre hores. Va ser una sortida amena i molt entretinguda.

















dimarts, 4 de març de 2014

Castellar de la Muntanya

Sortida matinal del dia 9 de febrer de 2014
Excursió matinal a Castellar de la Muntanya anant per la Cau i tornant per Vivers, amb sortida i arribada a Sant Joan les Fonts.
Aproximació: Deixem el cotxe a Sant Joan les Fonts, als aparcaments que hi ha al davant de les escoles
Itinerari: Anem fins a sota l’església de Sant Joan les Fonts on trobem el camí que s’enfila per unes escales al costat de l’església, passa per damunt del Molí Fondo i porta al Boscarró. És un camí ample i ben marcat. 
El Boscarró i el Molí Fondo són dos punts d’observació de materials volcànics. Al Molí Fondo s’hi poden observar tres colades de lava sobreposades que el treball de l’aigua fluvial ha deixat al descobert. La colada més antiga prové dels volcans de Batet i data de 700.000 anys; de la del mig se’n desconeix edat i origen, i la que es troba al damunt prové del Volcà La Garrinada i data d’uns 120.000 anys. El Boscarró és una antiga pedrera de basalt que va deixar al descobert aquests grans blocs de lava de la tercera colada i on és possible observar les diferents formes que adopta la lava en el seu refredament: prismàtic, lenticular o massiu.
Poc abans del Boscarró trobem la pista de Castellar que ve de l’altre costat de les escoles, punt on hi ha unes banderoles que indiquen el camí que ara retrobem. Nosaltres hem preferit fer aquesta petita variant passant per l'església i el Molí Fondo. Al Boscarró hem de baixar fins a trobar la pista cimentada que travessa la Riera de Bianya i s’enfila amb força pendent. Passem pel Mas Colom (turisme rural) i deixem a l’esquerra el camí que ens portaria a Mas Camplà. Un xic més enllà, en un revolt molt pronunciat, agafem el camí que surt cap a l’esquerra i que ens portarà fins a la Cau. És un camí ben marcat que va guanyant desnivell enmig del bosc, passa per les feixes de la Cau i ens porta a la pista que arriba a la Cau des de la carretera de Castellar. A partir d’aquest punt seguim la pista i en un quart d’hora trobem l’enllaç amb la carretera principal de Castellar a l’alçada de mas Teller (Itinerànnia punt G166). Seguim la carretera i passem per Can Nicus (ruïnes), el trencant del Puig i per Mas el Prat (totes dues de turisme rural), arribem a Santa Maria de Castellar de la Muntanya.
El conjunt està format per l’església, datada del 1.079, que va quedar molt danyada pels terratrèmols del segle XV. Manté les característiques del romànic del segle XII: planta rectangular amb absis semicircular. Té l’entrada a migdia i s’hi conserva la pica baptismal. El campanar, a l’extrem de ponent, és una torre amb teulat a dos vessants i amb una finestra a cada un dels quatre costats. La sagristia, la rectoria i els nínxols que s’hi van anar afegint deixen molt amagada l’església.
Ens arribem al Soler, molt a prop de l'església, des d’on tenim vista de totes les cases que formen el llogarret de Castellar i de l’antic camí que travessant prats i feixes ens portaria -evitant la pista- fins a tocar el Coll de Vivers. Tornem cap a l’església per agafar aquest camí que seguim fins a trobar la pista del Puig. El camí és poc marcat i ens trobem travessant prats enmig de les vaques i amb l’inconvenient que tot és molt moll (el dia abans havia fet una calamarsada i encara hi ha molta mullena). Decidim seguir la pista i fer aquest tram de carretera fins al Coll de Vivers.
Al Coll de Vivers deixem la pista que baixa directament a Sant Joan i anem a passar per la casa de Vivers, on baixem uns metres per la carretera que hi arriba (cimentada); poc després la deixem per agafar el camí que en surt cap a l’esquerra que, baixant decidit enmig del bosc, passant per la casa de Malvilar i les restes de la capella de Sant Sebastià, ja a tocar de l’antiga fàbrica La Sebastiana.
A la Sebastiana, abans que la carretera travessi el riu, agafem el caminet que en surt cap a la dreta en direcció al poble, travessem el Fluvià per una passarel·la metàl·lica ben abillada amb baranes i continuem fins a sortir al costat de la fàbrica Torras-paper. Des de la Sebastiana el camí ens fa pensar que devia ser el recorregut que seguien els treballadors per anar a treballar a la fàbrica.
Ara el camí segueix pels carrers primer del polígon i la zona esportiva i després del poble de Sant Joan, passant per la Plaça Major i pels carrers de Sant Antoni i Santa Magdalena fins que el pont sobre el Fluvià ens acosta a l’església d’on tornem al nostre punt de sortida.
Es tracta d’una volta ben senyalitzada i gens perdedora que segueix el camí marcat per Itinerànnia i enllaça els punts G16, G166, G167 i G17.
Temps de marxa efectiva
Sant Joan les Fonts (escoles) – La Cau:............................................................. 1 h 05 minuts
La Cau - Castellar: ................................................................................................   40 minuts
Castellar - Vivers: .................................................................................................   30 minuts
Vivers – Sant Joan les Fonts (escoles)...................................................................... 45 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................................  3 hores

El Boscarró
Vistes de la Vall del Fluvià des del camí de la Cau
Pista de la cau: alzina tallada a punt de carregar
 
Muntanya del Cós, Mare de Déu del Mont, La Calma i Tossa d'Espinau
Vivers
Sta Maria de Castellar i la rectoria, més enllà el Soler.
El Bassegoda, al fons



Montpetit, Montmajor i Toralles
Rètols indicatius d'Itinerànnia al punt G16



Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Sant Joan les Fonts (9:00) – El Boscarró (9:07) – La Cau (10:05) – Mas Teller (Carretera de Castellar) (10:20) – El Puig (10:27) – Mas Prat (10:40) – Castellar (10:45)
Castellar (11:30) – El Puig (11:40) – Can Nicus (11:45)

Can Nicus (12:05) – Coll de Vivers (12:15) – Vivers (12:20) – Sant Sebastià (12:45) – Zona esportiva (12:55) – Escoles (1:05)