dijous, 20 de juny de 2019

UN PASSEIG PELS ESTANYS DEL CARLIT (CAPCIR)


Diumenge 16 de juny de 2019
El paratge natural del Llac de la Bullosa ofereix la possibilitat de fer caminades de tot tipus. Ja siguin les ascensions muntanyenques al Pic del Carlit, als Perics o a la Vall de la Grava, les travessies cap a l’Estany de Lanós o els Estanys de Camporells o curtes passejades, adaptables a les possibilitats de cadascú, tant pel que fa a distància com desnivell.
L’actual estany de la Bullosa es troba situat damunt d’una antiga zona d’aiguamolls que s’estenia des del peu del Puig Peric fins a la seva situació actual. S’hi construí la presa a començaments del S. XX per tal de regular el cabal de la Tet i proveir d’electricitat el Tren Groc. Es troba a 2.016 m d’altitud i al seu voltant hi ha una vintena d’estanys naturals.
A l’estiu, l’afluència turística i excursionista és molt elevada i l’accés hi és regulat. En una anada familiar a primers d’agost, ens van dir que aquell dia hi havíem pujat unes quatre mil persones i he de dir que no es notava, ja que els visitants quedàvem repartits en la gran extensió d’aquest espai. Hi ha un servei d’autobusos des del Pla de Barrès -on hi ha una àmplia zona d’aparcament-, fins a la Bullosa. Per l’experiència que he tingut cada vegada que l’he utilitzat (des de fa uns vint anys fins ara), he de dir que és un servei molt ben organitzat, amb un personal molt amable, que ofereix molt bon servei i molta comoditat als visitants. Res a veure amb els busos que pugen a la Besurta, al Peu de l’Aneto, servei que té molt a aprendre tant de l’organització com de l’amabilitat del site classé de la Bullosa.
Per arribar a l’aparcament del Pla de Barrès cal anar fins a Mont-Lluís i seguir les indicacions de “Lac des Bouillouses”. Allà agafem un autobús que ens porta fins a la mateixa presa de la Bullosa.
Un cop a la Bullosa, a part de les excursions llargues, hi ha diversos itineraris més curts molt ben senyalitzats. Als Estanys del Carlit hi ha dues opcions: ruta dels nou llacs (2h 20 min) o dels dotze llacs (3h 30 min). També es pot anar a l’Estany de la Pradella (1 h 30 min.) o als Estanys dels Esquists (1 h 50 min), entre altres voltes possibles.
Malgrat que és un sector on hem estat moltes vegades, ja sigui en excursions llargues, algunes ressenyades en aquest mateix blog (hivernal als estanys dels Esquists, Peric per la gran cresta) o en passejades amb familiars i amics, la bellesa de l’entorn no deixa de sorprendre’ns. Les vistes van variant segons el lloc on ens trobem, però el Carlit i els Perics (gran i petit), així com el Pirineu de casa nostra (Bastiments, Infern, Torre d’Eina, Eina o Puigmal) hi són ben visibles.
Aquesta passejada, doncs, consisteix en una volta pel sector dels Estanys del Carlit. No faig constar el temps emprat ni la distància recorreguda perquè hem passejat tranquil·lament sense tenir-ho en compte. Poso unes quantes fotografies que intenten reflectir la grandesa i bellesa d’aquest indret.
Repeteixo la recomanació que he fet en altres posts: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla, tingueu en compte que és un indret molt assolellat, per tant, cal que us protegiu del sol.

Els Perics reflectits a la Bullosa

El Perics des de l'Estany del Viver

El Carlit vist a cop de zoom

Estany de Trebens amb el Carlit al fons


Genciana vernal
amb el Carlit al fons

Vista enrere: estanys i les pistes de Font Romeu

Herba del mal d'ulls (Caltha palustris)

Genciana vernal, Gencianeta o Pastorella
(Gentiana verna)

Patacs o Silene acaule
(Silene acaulis)

dimecres, 19 de juny de 2019

UNA PASSEJADA PER LA VALL D’EINA (ALTA CERDANYA)


Dissabte 15 de juny de 2019
Aquesta sortida consisteix en una curta passejada per la part inferior de la Vall d’Eina. Com que pujarem i baixarem per allà mateix, es pot fer al gust del consumidor, segons les ganes i la condició física de cadascú; per tant és apta per a tots els públics.
La Vall d’Eina es troba situada entre el poble d’Eina, a la Cerdanya francesa o Alta Cerdanya i el Coll d’Eina (o de Núria). És una vall més aviat tancada, orientada al NO i té un microclima que afavoreix una flora especial, d’aquí ve que sigui coneguda com La Vall de les Flors. S’hi poden trobar espècies endèmiques i plantes amb interès medicinal i científic. La diversitat de flora afavoreix una gran varietat d’insectes. Va ser declarada Reserva Nacional per tal de protegir aquesta riquesa natural. En aquest enllaç podeu trobar més informació d’aquesta Reserva Nacional.

Des del punt de vista excursionista, aquesta vall comunica la Cerdanya Francesa amb la Vall de Núria i és una via d’accés al Pic d’Eina, al Torre d’Eina, al Pic de Finestrelles o al Noufonts. Cal dir que és una vall llarga (prop de 9 km i uns 1.100 m de desnivell fins al coll), per tant, es necessiten unes tres o quatre hores per arribar al Coll d’Eina.
Per accedir-hi, deixem el cotxe a l’aparcament, degudament senyalitzat, que trobem a la carretera D-33, que va de Sallagosa a Eina, passant per Llo i pel Port de Llo. Comencem a caminar, des de darrere la caseta, seguint les indicacions de la Vall d’Eina (hi ha una variant alternativa que és el Sender d’Interpretació de Prat d’en Sicardo que baixa al riu, fa una volta i torna al camí principal).
Primer passem entre camps d’herba de dall i de seguida trobem uns prats humits curulls de narcisos, Grandalla, Jonquill o Lliri blanc (Narcissus poeticus). El primer tram de camí transcorre entre freixes i bedolls. A tocar les parets de pedra que delimiten els camps, hi observem l’Aguilera, Badola, Bonets de capellà, Corniol, Corns blaus, Ocellets o Pelicans de camp (Aquilegia vulgaris).
Grandalla, Jonquill o Lliri blanc
(Narcissus poeticus)

Aguilera, Badola, Bonets de capellà,
Corniol, Corns blaus, Ocellets o
Pelicans de camp (Aquilegia vulgaris)

Seguim amunt per un camí antigament empedrat, que passa prop d’una canalització d’aigua i en alguns trams en fa de sobreeixidor. Travessem unes portelleres dels tancats per al bestiar; en un lloc o altre trobarem vaques o eugues que hi pasturen. Passem per una pineda frondosa i més endavant arribarem als prats on només vora el riu hi creix algun arbre.
A partir d’aquí el camí guanya alçada amb una pujada sostinguda, sempre per la riba esquerra del Riu d’Eina, tributari del Segre que, en aquesta època de l’any, baixa força cabalós. En els trams planers, l’aigua davalla suaument per unes grades naturals poc pronunciades i, de tant en tant, trobem algun saltant. 

Els Nerets, Boix de Núria, Ganxet o Gavet (Rhododendron ferrugineum) tot just comencen a florir, fet que ens fa pensar que potser el moment de màxima esplendor de la Vall serà més endavant. Això no obstant déu n’hi do les flors que observem: Herba del mal d’ulls (Caltha palustres), Miosotis aplestre (Myosotis alpestris), Genciana pirinenca, Gençana o Gençana pirinenca (Gentiana pirenaica), Genciana vernal, Gencianeta,  Pastorella o Gencianeta de tardor (Gentiana verna), Genciana acaule, Didaletes o Gençana acaule (Gentiana acaulis), Herba prima, Raïm de gat, Trenca-rocs o Saxífraga granulosa (Saxifrafa granulata), Agulles, Candelers, Forquetes, Herba dels talls o Gerani de bosc (Geranium sylvaticum), Orquídia de maig (Orchis majalis) i Orquídia de muntanya o Orquídia mascle (Orchis mascula) i Anemone alpina, Herba del vent o Pulsatil·la groga (Anemone alpina. subs. apifolia), entre altres.
Tot i que trobem força gent, la Vall d’Eina és un indret de pau on és possible descansar escoltant el silenci, trencat només per la remor de l’aigua. Això em fa pensar en una frase d’elaboració pròpia que sembla extreta d’un llibre d’autoajuda i que fa així: No ploris si no pots anar a tocar els cims; al peu de les muntanyes s’hi amaguen veritables joies. La Vall d’Eina, doncs, amaga vertaderes joies de la natura.
Una recomanació als visitants: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla,  tingueu en compte que la Vall d'Eina és molt assolellada i amb pocs arbres; per tant, cal que us protegiu del sol.
Per acabar, he de dir que, ja que no tinc coneixements de botànica, és probable que m’hagi equivocat en la identificació d’algunes de les flors observades. Acceptaré de bon grat les vostres correccions.

Nerets, Boix de Núria, Ganxet o Gavet
(Rhododendron ferrugineum)

Herba del mal d’ulls
(Caltha palustres)

Miosotis aplestre
(Myosotis alpestris)

Genciana pirinenca, Gençana
o Gençana pirinenca
(Gentiana pirenaica)

Genciana vernal, Gencianeta,
 Pastorella o Gencianeta de tardor
(Gentiana verna)

Didaletes o Gençana acaule (Gentiana acaulis)

Herba prima, Raïm de gat,
Trenca-rocs o Saxífraga
granulosa (Saxifrafa granulata)

Agulles, Candelers, Forquetes,
Herba dels talls o Gerani de bosc
(Geranium sylvaticum)

Orquídia de maig (Orchis majalis)

Orquídia de muntanya o
Orquídia mascle (Orchis mascula)

Anemone alpina, Herba del vent
o Pulsatil·la groga
(Anemone alpina. subs. apifolia)


diumenge, 2 de juny de 2019

UNA PASSEJADA PEL PLA DE LA CALMA (MONTSENY)


Divendres 31 de maig de 2019
Aquesta sortida consisteix en una ruta en cotxe des del poble de Tagamanent fins a Coll Formic, travessant el Pla de la Calma, un altiplà situat per damunt dels 1.200 m, a l’extrem occidental del Massís del Montseny. Durant el recorregut farem algunes parades per visitar i/o descobrir alguns indrets d’aquest paratge, desconeguts per nosaltres, que val molt la pena visitar.
A més del recorregut en cotxe per aquests rasos, farem dues passejades a peu: primer pujarem al Tagamanent i després visitarem la Barraca d’en Ramon, situada al Turó del Poniol i anirem fins al Puig del Suï. Tots dos són molt planers, fàcils i aptes per a tots els públics.
Comencem la ruta al poble de Tagamanent, on trobem ben indicat el camí cap al Pla de la Calma. Es tracta d’una carretera de muntanya, d’uns 8 km, asfaltada, estreta, amb revolts i pronunciat pendent, però de bon transitar.
Al començament del Pla hi trobem un petit aturador al peu del Tagamanent, és el Collet de Sant Martí. Des d’aquest punt fins a les ruïnes del Cafè, el recorregut que avui farem en cotxe coincidirà amb el GR-5. No ens aturem encara, seguim per la pista uns 400 metres més (allà diu 200) i arribem a un aparcament on deixem el cotxe.
Des d’aquest aparcament farem la primera passejada a peu per pujar al Tagamanent. Comencem a caminar seguint l’itinerari senyalitzat pel camí que s’enfila al Bellver, equipament del Parc Natural del Montseny (avui dia feiner tancat). La terrassa d’aquesta casa ens ofereix les primeres vistes de la Mola i el Massís de Montserrat i, a tocar, l’esvelt cim del Tagamanent. Des d’aquí, per un camí alternatiu a la carretera, ens anem acostant a la base d’aquest promontori, el Coll de Sant Martí, des d’on fem la pujada al cim, deixant a mà dreta les ruïnes de Sant Martí.

L'església de Santa Maria al cim del Tagamanent

Des de Bellver: La Mola, el Montcau i Montserrat

El Tagamanent

Les ruïnes de Sant Martí

Al cim del Tagamanent hi ha les restes d’un antic castell. Tot i que, de la construcció medieval que va ser, en queda ben poc, s’hi conserva l’antiga parròquia de Santa Maria, ara restaurada i la rectoria que s’hi construí al costat, aprofitant les parets de l’antic castell.
Després d’una visita ràpida als edificis i de gaudir de la vista que ens ofereix aquest promontori (la Mola, Montserrat, Pirineu, Puigsacalm...), desfem camí fins a l’aparcament. Tornem al cotxe i ens reincorporem a la pista per seguir en direcció a Coll Formic. Passem per l’Agustí, equipament del PN i museu etnològic (tancat) i per unes bones ziga-zagues (en aquest punt és on la carretera està més malmesa) en poc tros guanyem força alçada i arribem al Pla de la Calma. A mida que avancem travessem petits planells (Pla de la Llacuna, dels Trèmols, dels Pous...) fins que arribem a les Roques Blanques, encreuament de pistes (la de l’esquerra és la que seguirem més tard per anar a Coll Formic) i punt de parada.


L'Agustí. Museu etnogràfic


Ara farem la segona passejada a peu. Caminem seguint la pista de la dreta (Camí del Pi Novell o PRC-139) i en pocs minuts arribem al Pla de la Terma, el Coll i el Turó de Poniol on hi ha la Barraca d’en Ramon o Sitja del Llop. En aquest punt cal una explicació: a l’interior d’aquesta barraca hi ha un megalit que és una reproducció de l’original Sitja del Llop. En aquest enllaç ho trobareu ben explicat.
Des d’aquest cim ja tenim vistes de les Agudes i el Turó de l’Home. A la seva dreta i més a prop nostre, el Puig de Drau, amb una antena al cim, i en direcció a SO el Puig de Suï on anirem nosaltres, seguint la pista, travessant els Plans de Vallfornès, el Turó del Socarrat i el Pla de Suï. Un ramat d’ovelles, ja esquilades, pastura tranquil·lament per aquest indret. El fort sol i la calor d’aquest migdia fa que ja es comencin a amorriar. El Puig del Suï es troba a 1.319 m d’altitud. Des del cim se’ns obre la vista cap a Llevant fins al mar (avui encalitjat). Nosaltres desfem camí fins a les Roques Blanques on seguirem, Pla de la Calma enllà, amb el nostre recorregut en cotxe.


Aspecte del Pla de la Calma

Vistes a llevant, des del Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon o Sitja del Llop

Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home

Ramat pasturant al Puig del Suï

Més vista dels cims del Montseny des del Puig del Suï


Travessem el Pla de la Ginesta fins al Pla del Cafè on trobem les ruïnes del Cafè, antic hostal de parada obligada per als traginers. Una bonica alzina amb un sotabosc farcit de farigola i altres varietats florals acompanyen les ruïnes. En aquest punt, el GR-5 deixa la pista i continua cap al poble de Montseny, i la variant GR-5.1 segueix la pista cap a Coll Formic.
Des d’aquest punt, de parada obligada, ens queden encara més visibles (de dreta a esquerre) el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls. Aquí, comencem a trobar els primers camps conreats.

Ruïnes del Cafè amb Les Agudes i el Turó de l'Home de fons

Alzina als prats del Cafè

Farigola (Thymus vulgaris)

Farigola (Thymus vulgaris)

Lli, Lli blau o Lli de Narbona (Linum narbonense)

Lliri blanc (Narcissus poeticus)

Pensament del Montseny (Viola bubanii)



Després de gaudir d’aquest paratge, tornem al cotxe i seguim per la pista, travessant el Collet de Terrús, el Pla del Llamp Dret i el Collet de la Teuleria i arribem al Pla de l’Ase Mort, on comença la baixada cap a Coll Formic (1.142 m.).
Tot i haver fet la travessa en cotxe, cal dir que el Pla de la Calma és molt freqüentat també per excursionistes que fan la travessa del Montseny a peu. Sigui quin sigui el mitjà utilitzat, es tracta d’un indret molt recomanable: la seva altitud fa que sigui ben airejat i permet gaudir de molt bones vistes i d’una gran sensació d’amplitud. Val a dir que m’ha sorprès que aquesta carretera estigui oberta al trànsit rodat, ja que el Massís del Montseny està qualificat com a Parc Natural i Reserva de la Biosfera i, en caps de setmana i èpoques de vacances, si hi ha gaire trànsit, ha de ser un caos i una molèstia per als excursionistes.
Finalment, vull afegir un ingredient que m’ha ajudat a gaudir d’aquesta sortida: he pogut observar unes quantes orquídies. Això ha estat la cirereta del pastís.

Pentecosta (Orchis morio) de diferents tonalitats.


  


Orquídia de muntanya, Abellera de muntanya grossa (Orchis mascula) de diferents tonalitats.





Orquídia cremada o Orchis socarrat (Orchis ustulata).



Abellera catalana o catalàunica (Ophrys bertolonii)







Una recomanació als visitants: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla,  tingueu en compte que el pla és molt obert i no hi ha gens d’ombra, per tant, cal que us protegiu del sol. 

PS: davant la dificultat de diferenciar la Pentecosta (Orchis morio) i l'Orquídia de muntanya, orquídia mascle o Abellera de muntanya grossa  (Orchis mascula) és probable que m'hagi equivocat. Si és així, agrairé la vostra ajuda per tal de diferenciar-les.