dilluns, 17 de febrer de 2014

Pic de les Bruixes i Sant Marc

15 de febrer de 2014
Sortida matinal al Pic de les Bruixes i a Sant Marc, des del Collet de l’Orri.
Bonica excursió d’un matí d’hivern poc fred, ventat i assolellat, que ens ha permès gaudir d'unes vistes formidables a tres-cents seixanta graus.
Aproximació en cotxe: Anem en cotxe fins el Collet de l’Orri, final de la pista de muntanya de les Basses de Monars, que surt de la carretera que va de Beget a Rocabruna. La pista, que passa per Coll de Golofreu i can França (ara en ruïnes), es troba en força bon estat fins a les Basses de Monars on hem vist turismes. A partir d’aquí i fins al final de la pista, només és apta per a vehicles tot terreny. Arribar fins al final ens estalvia uns quants metres tant a l’anada com a la tornada.
Itinerari: Ens situem al Collet de l’Orri. Sota la pista es veuen les restes del suport del cable que permetia pujar i baixar càrrega al Corral de Masmitjà (ara també pràcticament en ruïnes).
Des d’aquest punt, la vista ja és formidable. En un dia com el que hem ensopegat veiem des de les serralades i valls de l’Alta Garrotxa fins al golf de Roses; des del Puigsacalm fins a Rocacorba passant per Cabrera i Aiats, la serra del Corb, Finestres, Rocacorba...
Faré referència a dos dels camins que surten d’aquest punt: el que va directament a Sant Marc sense pujar a la serra de la serra de Monars (sender de la xarxa de senders de la Vall de Camprodon), i el que s’enfila al Pla de la Serra i permet carenejar la serralada de Monars (marques grogues d’Itinerànnia que fins al Pla de la Serra coincideixen amb les d’un itinerari senyalitzat pel Consorci de l’Alta Garrotxa –verd + taronja-).
Nosaltres anem pel camí que a pocs metres de la pista s’enfila cap a l’esquerra (marques grogues), travessa per la part superior l’avellaneda que dóna nom a la font i, amb una pujada continuada ens porta al Pla de la Serra. A partir d’aquí seguim la carena primer per la dreta; més endavant, per superar un tros de carena més rocallós, el camí baixa una mica per la fageda de la cara nord i torna sortir a la carena al Portell de Donantic. Per una dreta i contínua pujada arribem al Pic de les Bruixes. Des que sortim a la carena se’ns obre la vista a la banda nord: Canigó, Torres de Cabrenç i valls i muntanyes del sector de Serrallonga i Sant Llorenç de Cerdans.
Uns minuts de baixada força dreta i seguim carenejant. Cal estar al cas que hi ha un punt en què deixem la carena per baixar a la nostra dreta (al solell) on fa una mena de grau per superar un estrep rocallós*. El camí continua de pla travessant el pendent força dret, enmig de roures i algun faig molt gran fins que surt al coll de Sant Marc.
A partir d’aquí, el camí entra a la fageda i s’enfila enmig de faigs i boixos i ens porta al caire del cingle que forma el cim de Sant Marc. Aquí se’ns obre una vista fenomenal: Puig Sanoguera, Sant Aniol, Puig d’en Coll, Martanyà, Bassegoda i la Vall de Riu, els cingles de Freixenet (els Treus)... Morató, Sant Julià de Ribelles, La Comella, Puig del Casso... fins a les envistes de Sant Llorenç de Cerdans. Seguim fins al punt més alt, el Puig de Sant Marc.
Baixem de sant Marc desfent camí fins arribar al punt situat sota el Pic de les Bruixes del qual a l’anada hem fet referència. Just al moment en què el camí que hem seguit a l’anada fa una pronunciada giragonsa cap a la dreta, veiem que un camí ben marcat continua recte. El seguim, malgrat la creu que indica que Itinerànnia no continua per aquí.
Aquest camí ressegueix els contorns de la serralada de Monars sense perdre ni guanyar gaire alçada, travessant els vessants assolellats i herbosos, i alguns trams enmig de roures. Passem per una font d’on hi ha uns abeuradors per recollir l’aigua per al bestiar. Continuem i passem sota el portell de Donantic. Passem per damunt les cases de Monars. Si traiem el nas sobre uns relleixos rocosos, podem veure molt bé Ma de l’Om, Sant Sebastià i cal Bessó i Masmitjà. Passem per la font de l’Avellanosa i, travessant una roureda, arribem al Collet de l’Orri, el nostre punt de sortida.
* Fixem-nos en aquest punt que ens servirà de referència a la tornada: una creu gorga que indica que Itinerànnia no va per allà ens guiarà per tornar sense pujar a la carena.
Temps de marxa efectiva
Coll de l’Orri – Pic de les Bruixes:...................................................................... 1 h 05 minuts
Pic de les Bruixes – Sant Marc: .............................................................................   33 minuts
Sant Marc – Coll de l’Orri: ................................................................................   1 h 12 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................  2 hores 50 minuts      


El Comanegra presideix la serralada

El Pic de les Bruixes ens espera

Carenejant per la serralada de Monars

Les torres de Cabrenç i el Canigó

Tram del camí que s'endinsa a la fageda

Vista des de la carena

Portell de Donantic

Arribant al Pic de les Bruixes

Faig. Camí al coll de Sant Marc

El cim de Sant Marc

Vista de Sant Aniol i El Bassegoda
des de Sant Marc

El camí de tornada que flanqueja la serra de Monars

Font de l'Avellanosa

Un indret excepcional


Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Coll de l’Orri (9:25) – Pla de la Serra (10:00) – Portell de Donantic (10:23) – Pic de les Bruixes (10:30)
Pic de les Bruixes (10:37) – Coll de Sant Marc (11:00) – Sant Marc (11:10)

Sant Marc (11:50) – Coll de Sant Marc (11:55) – Cruïlla on agafem el camí directe cap al Coll de l’Orri (12:10) – Font amb abeuradors (12:15) – Sota Portell de Donantic (12:30) – Font de l’Avellaneda (13:00) – Coll de l’Orri (13:02)

divendres, 14 de febrer de 2014

Portella de Mantet (Hivernal amb raquetes II)

Sortida del dia 2 de febrer de 2014

Una altra vegada sortim l'endemà d'una bona nevada al sector d'Ull de Ter, per fer una excursioneta amb raquetes de neu.

Deixem el cotxe a un dels aparcaments de les pistes de Vallter. Anem a buscar el camí de la Portella de Mantet que surt del darrere els edificis de les pistes.

Comencem a caminar amb la intenció de fer una passejada i amb ganes d'arribar a la portella de Mantet si el vent ens ho permet.   

Fem la pujada seguint el curs del rec al damunt del qual hi ha un bon gruix de neu. La neu acumulada el dia abans fa que l'ascensió sigui còmoda i agradable. 

Per segona setmana consecutiva, gaudim del paisatge hivernal. El circ de Morens presenta una bellesa excepcional. Avui, però, les condicions hivernals són una mica més dures, ja que fa força vent i a la carena, que ha estat molt ventada, en comptes de neu hi ha glaç. 

Pugem fins a la Portella de Mantet, ens arribem pràcticament a la portella de Morens i, amb una actitud prudent i assenyada, decidim recular. 

La retirada em recorda una annècdota ocorreguda l'any 1980, quan érem molt joves i arribant al cim de l'Aneto vam decidir travessar el Pas de Mahoma en unes condicions poc favorables, mentre tots els nostres acompanyants i altres persones més grans decidien no passar. Un senyor aragonès va dir en veu alta "vale más una buena retirada que una hostia bién pegada". Amb els anys he pensat si aquell dia la força de la joventut va fer que pequéssim de massa atrevits o fins i tot d'un xic imprudents. 

La passejada a la Portella de Mantet ha estat prudent i totalment recomanable!

Penjo unes quantes fotografies. He de dir que m'ha costat fer una tria. Espero no haver-me excedit.

Pujada pel fons de la vall

No som els primers de pujar. I no serem els últims

Torb prop de la Portella de Mantet
 
Portella de Mantet. El vent ha deixat poca neu i ben glaçada

Si el vent afluixa, la vista del circ de Morens és espectacular

Carenejant, el torb ens acompanya


Camí a la Portella de Morens

A la baixada, els Gra de Fajol són el teló de fons


Quan el vent amaina l'estada és plaent







dijous, 13 de febrer de 2014

Coll de la Marrana (Hivernal amb raquetes I)


Sortida del dia 26 de gener de 2014

L'endemà d'un dia de condicions metereològiques adverses que van ocasionar una nevada al sector d'Ull de Ter, amb en Joan, anem a fer la que serà la meva primera sortida amb raquetes de neu.

Nosaltres començarem a caminar des de Pla d'Hospitalet, però com que hi ha molta neu a les vores de la carretera, deixem el cotxe a un dels aparcaments de les pistes de Vallter. Baixem a peu per la carretera fins al Pla d'Hospitalet d'on surt el camí del refugi d'Ull de Ter. 

Comencem a caminar sense cap objectiu concret, amb la intenció de fer una passejada vora el refugi d'Ull de Ter per prendre vistes i provar com es va amb raquetes de neu. Per la comoditat amb què es camina, pel bon estat de la neu, per la bellesa del paisatge i pel bon temps que fa, ens engresquem a anar tirant i arribem al coll de la Marrana.

Aquesta sortida curta i agradable ens ha permès assaborir les condicions hivernals en el seu vessant més amable i dolç, i gaudir-ne.

Prenem vistes dels voltants i ens fixem especialment en la Portella de Mantet, que acabarà essent el nostre proper objectiu.

És una experiència totalment recomanable!

Com que es tracta d'una simple passejada no poso el temps de marxa efectiva, em limito a penjar unes quantes fotografies. Espero no empatxar-vos.

El Gra de Fajol amb el primer sol del matí

Prop del refugi d'Ull de Ter,
amb el Gra de Fajol al darrere

Pujada després del Refugi d'Ull de Ter
 
El vent aixeca la neu, però fa molt bon temps

On no ha tocat el sol la neu és més dura

Claror especial a l'ombra del Gra de Fajol


Camí al coll de la Marrana. Indret molt freqüentat

Vista cap al Canigó amb la portella de Mantet al davant

Formes característiques de la neu

Cornisa arribant al coll de la Marrana

Vista des del Coll de la Marrana: Tirapits amb els Torreneules al fons

Arribant al Pla d'Hospitalets, amb la Portella de Mantet al fons








dijous, 6 de febrer de 2014

Bolòs

Sortida del dia 1 de febrer de 2014
Excursió matinal a Santa Maria de Bolòs des de la font del Boix passant pel Coll de la Creueta, la Tosquera, Mas Blanc, Coll de Bolòs, Collada de la Masó, Corral de la Masó i la Masó. Tornada pel mateix camí.
Es tracta d’un camí ben fressat, amb entitat pròpia i, tot i que en algun tram està un xic malmès, en alguns trossos es mostra clarament com un “camí savi”. Es troba senyalitzat en la seva major part, però en els punts on es troben les diferents pistes, cal estar al cas de no perdre el camí.
En el nostre recorregut coincideixen les marques del sender local (blanc i groc PR C-187 i PR-C186), Itinerànnia (senyalització amb marques grogues, en aquest tram poc regulars. Es passa pels punts R73 i R74) i el Camí.
Bonica excursió d’un matí d’hivern fred i poc assolellat. Trepitgem neu entre la font del Boix i el Coll de la Creueta.
Aproximació en cotxe: A Camprodon, seguim per la carretera que volta el poble (C38) i a la segona rotonda (en direcció a Molló), seguim les indicacions per anar a la piscina i al golf. Quan s’acaba el carrer continuem per la pista asfaltada (de seguir-la arribaríem a Font-Rubí). Deixem a l’esquerra la font del Botàs i, a la dreta, l’entrada del golf, poc després hem d’agafar la pista, ara sense asfaltar, que s’enfila a la nostra dreta fins a la font del Boix. Deixem el cotxe prop de la font del Boix.
Itinerari: Sortim de la Font del Boix per les escales on comença el camí que porta al monument a Cèsar August Torras (muntanyenc, excursionista i escriptor 1852 – 1923) i continua fins a trobar la pista que va a Sant Antoni i que travessem en diagonal cap a l’esquerra fins al primer revolt d’on surt el camí, a la nostra dreta, que ens porta al coll de la Creueta. Del coll, el camí baixa i a pocs metres travessa una tanca per evitar el pas del bestiar. Pel mig del bosc, arribem a la casa de la Tosquera.
El camí ara segueix per una pista que deixarem a pocs metres de la casa, prenent el camí cap a la nostra dreta. Aquest sender -ara una obra d’enginyeria civil- passa per sobre una conducció d’aigua, travessa el rec per un pontarró on s’hi han fet calcificacions (vet aquí el nom de Tosquera) i continua sense perdre nivell, travessant un caire per un pas tallat entre roques.  
A uns 15 minuts de la Tosquera passem per sota la línia d’alta tensió i arribem a la carretera que ens acaba d’acostar a Mas Blanc (actualment hi fan cria de vaquilles que podem trobar engegades per tota la finca). Per retrobar el camí hem de deixar la casa a sota, a la nostra dreta, i enfilar-nos uns metres a l’esquerra; trobarem una tanca a la nostra dreta que haurem de travessar per agafar el camí que ens portarà cap a Bolòs.
A uns 10 minuts de Mas Blanc, trobem una bifurcació (punt Itinerànnia R74 nom Mas Blanc) i deixem el que s’enfila (ens portaria a Rocabruna PR C-187) per agafar el camí que surt a la nostra dreta i avall (PR C-186).
A uns 10 minuts de la bifurcació ens incorporem a una pista que seguim uns 3 minuts. Després de passar una tanca hem d’estar a l’aguait que el camí s’enfila cap a la nostra dreta per superar el Coll de Bolòs; pugem una mica més i voltem el Puig dels Arcons per una tram planer i de suau baixada fins a la Collada de la Masó i el Corral de la Masó. Poc després trobem la pista per on baixem fins poc abans d’arribar a la Masó on seguim un corriol que ens portarà fins a Santa Maria de Bolòs.
Santa Maria de Bolòs, església romànica del S. XI, tot i que des del 1965 administrativament pertany al Ripollès, geogràficament es troba a l’Alta Garrotxa. A causa del despoblament del veïnat de Bolòs a partir dels anys seixanta, l’església havia quedat molt malmesa i l’entorn molt embardissat. Recordo que en una visita l’any 1992, vam tenir dificultats per accedir a l’església. Actualment els voltants estan molt nets i l’església es troba en un bon estat de conservació després d’una considerable restauració.
Temps de marxa efectiva
Font del Boix – Mas Blanc:.....................................................................................  40 minuts
Mas Blanc – Santa Maria de Bolòs: .......................................................................   65 minuts
Santa Maria de Bolòs – Mas Blanc: .......................................................................   75 minuts
Mas Blanc – Font del Boix:.....................................................................................  50 minuts
Total temps de marxa efectiva: ...........................................................  3 hores i 50 minuts   

  

Monument a Cèsar August Torras

Coll de la Creueta

Pontet prop de la Tosquera

Camí de la Tosquera a Mas Blanc

Vista de la Vall de Bolòs


L'església de Bolòs amb la rectoria

Santa Maria de Bolòs


Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Font del Boix (8:20) – Monument a Cèsar August Torras (8:25) – Coll de la Creueta (8:30) – La Tosquera (8:40) – Línia alta tensió (8:55)  - Mas Blanc (9:00) – Corral de la Masó (09:55) – Santa Maria de Bolòs (10:05)

Santa Maria de Bolòs (10:55) – Coll de la Masó (11:20) – Mas Blanc (12:10) – La Tosquera (12:30) – Coll de la Creueta (12:50) – Font del Boix (13:00)