dilluns, 20 de març de 2017

Volta per Montserrat: Santa Cecília, Sant Jeroni, Montserrat, Santa Cecília

17 de març de 2017
Es tracta d’una volta circular per la Muntanya de Montserrat, des de Santa Cecília cap al Portell de Migdia, el Cim de Sant Jeroni, el Mirador del Moro, l’ermita de Sant Jeroni, el Pla dels Ocells, el Pla de Santa Anna, l’Abadia de Montserrat i tornada a Santa Cecília pel Pla de la Trinitat.
L’itinerari no presenta dificultat, tot i que la pujada al Portell del Migdia es fa per una canal un xic dreta i en algun punt va bé ajudar-se de les mans. Després del Portell del Migdia, fins que no es troben les marques del PR, el camí és una mica perdedor;  l’ajuda del GPS per seguir la ruta és molt útil.
Fantàstica i agraïda volta d’un dia de final d’hivern en què el groc intens de l’almesquí (Narcissus assoanus), la flaire del romaní i les diverses floretes del sotabosc mediterrani ens recorden que tenim la primavera a tocar.

Portell del Migdia, entre els Ecos i les Talaies

Aproximació
: El punt de sortida és a l’església de Santa Cecília de Montserrat. Per arribar-hi, anem fins al Coll de Can Massana per la carretera BP-1101, on agafem la BP-1103 (C546) i arribem a Santa Cecília, situada al km. 5,5 aprox.
Itinerari:  Sortim de Santa Cecília seguint uns 300 m la carretera en direcció al Coll de Can Massana, fins que trobem unes escales per on pugem a trobar el camí de l’Arrel (Montserrat – Coll de Can Massana, GR-172); el seguim cap a la dreta uns 800 m, fins que trobem una bifurcació on deixem el GR i trenquem a l’esquerra seguint la indicació “Camí de la Canal de la Font de la Llum”. Anem pujant i quan portem uns 10 min des que hem agafat aquest camí, trobem un camí a la dreta que, en uns 3 minuts, ens porta a la Font de la Llum, situada entre la paret i un bloc caigut del sector dels Ecos. Ja feia estona que sentíem caure pedres; a la font n’hem sabut el motiu: un petit escamot de cabres salvatges (Cabra pyrenaica hispanica) n’era el motiu.
Tornem cap a la canal i seguim pujant pel camí, ara més dret, on trobem blocs i arbres caiguts, però que no presenta confusió. Passem entre alguns exemplars de teix (Taxus baccata), que buscant refugi en les canals, han acabat una mica torturats. Arribem al Portell del Migdia, cobert de vegetació, situat entre els Ecos i les Talaies, que no té cap mena de vista i, en canvi, de lluny és ben visible.
Baixem uns metres seguint el Torrent del Migdia i trobem el PRC-78 i el seguim cap a l’esquerra (marques blanc i grogues una mica escadusseres). Aquest primer tram és una mica confús, però seguint unes marques de color groc i amb l’ajuda del track, arribem a una roca descoberta de vegetació des d’on reconeixem algunes de les formacions rocoses: a la dreta els Ecos, els Plecs del Llibre, la Salamandra... i davant nostre el Camell de Sant Jeroni que anem a voltar seguint el sender, amb els seus baixants i pujants.
A l’altra banda del Camell, comencem a pujar continuadament; passem per un serrat on hi ha una fita, girem cap a l’esquerra (a la dreta ens hi queda l’Albarda Castellana) i, en pocs minuts, arribem al camí de Sant Jeroni, un camí freqüentat i condicionat amb graons cimentats; el seguim de pujada, passant pel Monument a Mossèn Cinto i arribem a la Miranda o el Cim de Sant Jeroni (1.236 m), punt culminant del massís de Montserrat, des d’on tenim una vista panoràmica fenomenal, tot i que el dia és una mica encalitjat. Mentre esmorzem, ens acompanyen alguns ocellots (cercavores i pitroig) que s’acosten per arreplegar les engrunes que ens van caient.
Baixem les escales i continuem pel camí fins a l’ermita de Sant Jeroni, on deixem per una estona el camí marcat i anem pujant en direcció al cim on hi ha unes antenes, el Mirador del Moro, estació superior del que fou l’aeri de Sant Jeroni. L’indret és una mica vertiginós, ja que ens trobem al capdamunt de la paret de l’Aeri, de més de 300 m de caiguda vertical, considerada la més vertiginosa de Montserrat.
Tornem a l’ermita de Sant Jeroni i comencem a baixar seguint el Camí nou de Sant Jeroni, fins a un encreuament on agafem el Camí Vell, que surt cap a l’esquerra i que ens porta al Pla dels Escurçons, el Pla dels Ocells i el Pla de Santa Anna. Pel camí reconeixem algunes de tantes formacions rocoses: el Cavall Bernat, el Bisbe, la Prenyada...
Del Pla de Santa Anna, en surt el camí que seguirem per tornar a Santa Cecília. Abans, però, per la proximitat, decidim baixar fins al Monestir de Montserrat. L’anada, igual que la tornada fins a aquest punt, transcorre per un camí molt més transitat, a la major part del qual hi ha escalons i que té un desnivell ben pronunciat i passa pel Pas dels Francesos o Escales dels Pobres, un estret que ens situa damunt del Monestir, on acabem d’arribar seguint el curs del Torrent de Santa Maria.  
El Monestir de Montserrat, abadia benedictina, és coneguda com insígnia de la cultura i les tradicions catalanes: la Moreneta, patrona dels catalans, l’Escolania, la gran biblioteca, el posicionament dels abats en favor de la cultura catalana són alguns dels valors afegits d’aquesta gran edificació. La seva situació, en una muntanya de relleu accidentat, fa que la seva arquitectura sigui una mica irregular.
A Montserrat, tot i ser un divendres, el brogit és considerable; hi ha molts visitants: grups escolars i turistes europeus i asiàtics que, embadalits per l’espectacularitat de l’entorn, no paren de fotografiar cada racó de l’esplanada i del Monestir. Les paradetes de formatges i fruits secs ens recorden les antigues matonaires que apareixien en els contes infantils d’en Patufet.  
Tornem a pujar fins al Pla de Santa Anna on agafem el camí de l’Arrel (GR 172 i GR4) que ens porta al Pla de la Trinitat, passant per sota la Trumfa, la Mòmia i el Pebrot. A partir del Pla de la Trinitat, seguim per un camí ample i marcat, amb constant i suau baixada, tot gaudint d’unes espectaculars vistes de les parets dels Flautats, el Cavall Bernat i el cap de l’Indi, la paret dels Diables, la de l’Aeri i la de Sant Jeroni. A sota nostre, hi tenim el Montestir de Sant Benet, al fons, el Llobregat i a l’altra banda del riu, la Serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt, amb les característiques siluetes del Montcau i la Mola. Tot plegat fa ben entretingut aquest camí de tornada fins a Santa Cecília, on arribem quan el sol es pon darrere les Agulles.
Ruta 16,44 km i 1.000 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Santa Cecília – Portell del Migdia: ..........................................................................  55 minuts
Portell del Migdia – Sant Jeroni: .......................................................................  1 h 20 minuts
Sant Jeroni – Pla de Santa Anna: ......................................................................  1 h 15 minuts
Pla de Santa Anna – Monestir de Montserrat – Pla de Santa Anna: .......................  30 minuts
Pla de Santa Anna – Santa Cecília: ....................................................................  1 h 15 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  5 h 15 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ

Santa Cecília amb les siluetes del Montcau i la Mola

Cabres salvatges (Cabra pyrenaica hispanica) 

La Font de la Llum

Teix a la Canal de la Font de la Llum

A la dreta, els Plecs del Llibre i el Montgròs;
a l'esquerra el Camell de Sant Jeroni

El Camell de Sant Jeroni

La Salamandra, els Ecos, el Portell del Migdia i les Talaies

La Salamandra

Arribant a Sant Jeroni: Pic del Moro i al fons,
els Flautats, la Roca de Sant Salvador i la Prenyada

Els Plecs del Llibre, el Montgros, el Gegant i
els Ecos des del cim de Sant Jeroni

Antiga estació superior de l'Aeri de
Sant Jeroni, des del Mirador del Moro

El Cavall Bernat (vessant SO)


Vista cap al sector de Sant Joan i Santa Magdalena

La Panxa del Bisbe

El Monestir baixant del Pla de Santa Anna

La vall del Llobregat

Pas dels Francesos 

Passant pel Pla de la Trinitat

Cavall Bernat, Paret dels Diables,
Paret de l'Aeri...

Posta de sol

Powered by Wikiloc

Itinerari detallat: Santa Cecília (9.20) – Bifurcació, deixar el GR (9.45) – Font de la Llum (10.00) – Portell del Migdia (10.15) – Envistes del Camell de Sant Jeroni (10.45 / 10.50) – El Camell de Sant Jeroni (11.05) – Fita camí ample, esquerra (11.25) – Camí de Sant Jeroni (11.30) – Miranda de Sant Jeroni (11.40 / 12.15) – Ermita de Sant Jeroni (12.20) – Mirador del Moro (12.30) – Ermita de Sant Jeroni (12.37) – Encreuament, camí vell de St. Jeroni (12.50) – Pla dels Ocells (13.15) – Pla de Sant Anna (13.30) – Montserrat (13.45 / 14.45) – Pla de Santa Anna (15.00) – Pla de la Trinitat (15.15 / 15.50) – Santa Cecília (16.50)

diumenge, 12 de març de 2017

Roca Colom (2.506 m), Roques Blanques (2.456 m), Puig de la Llosa (2.504 m) i Puig de Coma Ermada (2.496 m). Hivernal amb raquetes

11 de març de 2017
Sortim de l’estació d’esquí de Vall Ter 2000, seguint el Torrent de la Portella, cap a la Portella de Mentet. Anem en direcció E a travessar els Plans de Calm Magre o Campmagre, deixant a la nostra esquerra la coma que forma el Rec de Coma Ermada i deixant, a la dreta, el Pic de Coma Ermada, el Puig de la Llosa i Les Roques Blanques, per on farem la tornada.
Després de travessar aquesta extensió de prop de 4 km que són els Plans de Calm Magre, avui coberts per un bon gruix de neu, arribem a la Portella de Callau i, seguint el llom que tenim al davant, pugem en direcció E-SE, al cim del Roca Colom.
A la tornada, resseguim la carena que encercla el Circ de Concrós, que ens queda a sota nostra a la banda esquerra; passem per la Portella de Callau, pel cim de Les Roques Blanques i arribem al Puig de la Llosa. Baixem a la Collada de la Llosa i fem l’últim cim d’avui, el Puig de Coma Ermada, deixant a sota nostre, a l’esquerra, el Circ de Coma Ermada.
Seguim en direcció O-NO de baixada cap a travessar el Pla de Coma Ermada i arribem a la Portella de Morens per on anem baixant cap al Torrent de la Portella (de Mentet) i, desfent el camí que hem fet de pujada, ara amb una neu molt pastosa, arribem a Vallter 2000.  
Ha estat un matí d’hivern amb un bon gruix de neu, però amb una temperatura pròpia de finals de primavera o potser d’estiu, per això, cap al migdia, la neu era molt tova i pastosa.
Hem fet una volta d’11,31 km i 623 m de desnivell.
Temps aproximat de marxa: 4 h 20 minuts.
Temps de marxa efectiva
Vallter 2000 – Portella de Mentet: ......................................................................................  35 minuts
Portella de Mentet – Roca Colom: ................................................................................   1 h 25 minuts
Roca Colom – Puig de la Llosa: .............................................................................................  45 minuts
Puig de la Llosa – Vallter 2000: ......................................................................................... 1h 30 minuts
Total temps de marxa efectiva: .................................................................................. 4 h 15 minuts
Raquetaires: Joan, Adriana, Sílvia i Miquel
Per descarregar el track podeu clicar aquí

Pujant pel Torrent de la Portella

Els Gra de Fajol i el Puig dels Lladres

Arribant a la Portella de Mentet

A la Portella de Mentet. Al fons, els Fra de Fajol, Coll
de la Marrana i Bastiments

El Rec de Coma Ermada. Al fons, la Serra de Madres

El Massís del Canigó, amb el Set Homes, el Tretzevents
i la Pica del Canigó

El Roca Colom i la Portella de Callau

Arribada al Roca Colom

Circ de Concrós des del Roca Colom. A la dreta, el
Puig de la Llosa; al fons, el Pastuira

Al Roca Colom, amb vistes al Canigó

Pujant al Puig de la Llosa

Antiga barraca sota el Puig de Coma Ermada

De tornada a Vallter, amb els Gra de Fajol


Powered by Wikiloc

dimecres, 8 de març de 2017

Serra de Rodes, Sant Salvador Saverdera i Sant Pere de Roda

4 de març de 2017
Volta circular des de la urbanització Bellavista de Palau-saverdera, per pujar per la Serra de Rodes fins a Sant Salvador Saverdera i baixar cap a Sant Pere de Roda, Mas Ventós, Sant Onofre i per alguns dels molts monuments megalítics que hi ha a la Serra de Rodes.
Itinerari molt agraït per les vistes que ofereix. 

Aproximació: El punt de sortida és a la Urbanització Bellavista, de Palau-saverdera, els carrers de la qual tenen nom de filòsofs i pensadors. Al capdamunt de la urbanització, trobem el carrer de Hegel on deixem el cotxe a tocar del minúscul carrer de Heidegger.
Itinerari:  Sortim de la urbanització Bellavista pel carrer Menéndez y Pelayo, al final del qual comença un ample camí (marques grogues) que passa entre feixes d’olivars delimitades per parets de pedra seca, sempre amb vistes al Golf de Roses. Travessem el Rec del Salt d’Aigua i el Rec de Queralbs i arribem a la urbanització Mas Fumats on entrem pel carrer d’Almeria; seguim pel d’Alacant i acabem al d’Eivissa.
El carrer d’Eivissa, situat a l’extrem de llevant de Mas Fumats, és un cul de sac. Al final del carrer, trobem el camí (cap a l’esquerra) que puja per la Serra de Rodes, seguint unes marques de color groc. Es tracta d’un camí amb una pujada dreta i continuada i amb algun pas amb semi-grimpada; en la seva major part passa per la carena, això fa que ens ofereixi una bona panoràmica que es va ampliant, a mida que anem guanyant alçada. Només de sortir de la urbanització, a llevant hi tenim el Pení, el camí de Cadaqués i el Serrat de Can Berta, i a migjorn, una visió cada vegada més aèria del Golf de Roses.
Passem pel dolmen de Puigsaquera, trobem una caseta metàl·lica un xic socarrimada i arribem al Puigsaquera (472 m). Ara ja tenim una vista aèria de la plana de l’Alt Empordà on es distingeixen els Aiguamolls del sector del Muga i del Fluvià, el Golf de Roses fins a l’Escala amb les Illes Medes al fons. Seguint cap a ponent, la Mare de Déu del Mont i els cims de l’Alta Garrotxa i del Pirineu gironí, encara molt emboirats.
Més enllà, al Coll de la Jacona trobem el camí que puja del Coll de Sant Genís i el Serrat de Can Berta (E) i trobem una placa de la ruta dels quatre refugis de la Tramuntana (Coll de Banyuls, Forn de Calç, Les Salines i Bassegoda), que seguirem una bona estona, així com una senyalització amb doble línia (colors verd i vermell).
Voregem el Puig de Queralbs (621 m) pel vessant E-NE i arribem a una esplanada des d’on tenim una bona visió de Port de la Selva i la Selva de Mar. Davant nostre, encara una mica lluny, veiem per primera vegada el Castell de Sant Salvador, el nostre proper objectiu.
Seguim carenejant per un tram força entretingut on el camí passa per un terreny rocallós amb petits però pronunciats puges i baixes i que en algun tram ens hem d’ajudar de les mans per superar-los. Veiem Sant Onofre i Palau-saverdera a sota nostre. Trobem el camí que puja de la Selva de Mar, passem pel Coll de la Coma (línia elèctrica) i superem un parell més de cims rocallosos: la Verderola (630 m) i el cim de Sant Salvador Saverdera on hi ha un vèrtex geodèsic (670 m). Deixem a l’esquerra un camí que va a Palau-saverdera i pugem l’últim turó d’aquesta carena, el del Castell de Sant Salvador, fortificació medieval esmentada per primera vegada l’any 904 com a pertinença dels comtes d’Empúries, de la qual es conserven restes de muralles, torres, cisterna i de l’ermita de Sant Salvador.
Baixem cap a Sant Pere de Roda (o de Rodes), antic monestir benedictí del comtat d’Empúries, amb referències històriques de l’any 878 i amb gran vitalitat fins a finals del s. XIV, és un exemplar singular de l’arquitectura medieval catalana. La controvertida restauració que s’hi va fer a finals del segle XX el va salvar de l’estat d’abandonament en què es trobava als anys seixanta – setanta.
Seguim pel camí enquitranat cap a l’església de Santa Helena, que formava part del poble medieval de la Santa Creu de Rodes, antic llogarret pròsper d’activitat artesana i comercial destinada especialment als peregrins que acudien al monestir.
Agafem el camí de l’esquerra que, superant la Serra de Santa Helena i la de les Rameres arriba a Mas Ventós, antic gran casal, actualment àrea de lleure, des d’on, per una pista, anem baixant cap a l’emblanquinada ermita de Sant Onofre, situada a 420 m d’altitud, construïda al segle XIV. Tradicionalment s’hi feien romeries per demanar salut i pluges i bon temps per als conreus. Actualment s’hi fa un aplec per la segona Pasqua.
Entre l’ermita i la font agafem el camí de baixada que passa pels castanyers d’en Queló Mateu, segueix el curs del Rec de Sant Onofre i arriba a un camí ample entre dues parets de pedra seca que seguim avall fins que trobem l’indicador de l’itinerari megalític de Fontasia. En aquest punt agafem un camí cap a l’esquerra que, per entre feixes i ja més de pla, passa pel Dolmen de Fontasia, el Paradolmen d’en Poet II, el Paradolmen d’en Poet I i el Dolmen dels Escalons d’en Poet.
Anem a travessar el Rec de Fontasia (al mapa, de Fantasia), trobem una línia elèctrica i arribem a la carretera de Bellavista, a l’alçada d’un equipament (depuradora?) i, baixant per la pista, arribem a la part superior de la urbanització Bellavista on entrem pel Carrer Hegel i arribem al punt d’on hem sortit.
Malgrat les ventades i la nevada de la nit anterior al Pirineu, la primavera ja despunta; en són una mostra les primeres plantes florides que hem trobat: Estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus), Cap d’ase, tomaní o timosa (Lavandula stoechas), Calabruixa petita o all de bruixa (Muscari neglectum), bruc i una varietat de narcís que no hem sabut identificar, entre altres plantes florides. 
Ruta 14,47 km i 826 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Palau-saverdera – Castell de Sant Salvador: ............................................  2h 50 minuts
Castell de Sant Salvador – Mas Ventós – Sant Onofre: .................................  55 minuts
Sant Onofre – Palau-saverdera: ....................................................................  45 minuts
Total temps de marxa efectiva: ...........................................................  4h 30 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ

Sant Onofre surt de la boira.
Al matí el dia no promet gaire.

Olivars camí de Mas Fumats

Golf de Roses, des de la Serra de Rodes

Dolmen de Puigsaquera

Aspecte de la Serra de Rodes

Vista del Port de la Selva i la Selva de Mar

Sant Salvador Saverdera

Castell de Sant Salvador, la Vall de la Santa Creu,
el Coll del Perer i el Puig del Vaquer. Al darrere, Llançà,
Cap de Ras, Colera...

Castell de Sant Salvador, Santa Helena i la Serra de
l'Albera, amb el Puig Neulós

Montestir de Sant Pere de Roda a vista d'ocell

Sant Pere de Roda des de Santa Helena

Santa Helena a l'antic poblat medieval de la Santa Creu

Estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus)

Ermita de Sant Onofre

Cap d'ase, tomaní o timosa (Lavandula stoechas)

Camí de Sant Onofre a Palau-saverdera

Paradolmen dels Escalons d'en Poet II


Powered by Wikiloc

Itinerari detallat: Urb. Bellavista de Palau-saverdera (10.35) – Rec de Queralbs, ruïnes (10.58) – urb. Mas Fumats (11.10) – Dolmen Puigsaquera (11.45) – Coll de la Jacona (12.15) – Camí de la Selva de Mar (12.40) – Vèrtex geodèsic (13.20) – Castell de Sant Salvador (13.25 / 14.05) – Sant Pere de Roda (14.15) – Santa Helena (14.30 / 14.35) – Mas Ventós (14.50 / 15.00) – Sant Onofre (15.15 / 16.00) – Dolmen de Fontasia (16.25) – Urb. Bellavista de Palau-saverdera (16.45)