divendres, 29 de desembre de 2017

De Sallent a Manresa per la Sèquia

8 de desembre de 2017
Recorregut d’una part del camí que ressegueix el traçat de la sèquia que condueix aigua des de Balsareny fins a Manresa. Aquesta sèquia es va construir al S. XIV per abastir Manresa amb aigua del riu Llobregat i així acabar amb els problemes de sequera de la ciutat. El recorregut sencer són uns 27 km, però nosaltres el comencem a Sallent i fem uns 15 km.
La sèquia de Manresa és una gran obra d’enginyeria, acabada de construir l’any 1383, se’n conserven canals de desguassos, comportes, casetes, ponts i aqüeductes. Desemboca al Parc de l’Agulla, estany artificial, construït per abastir d’aigua Manresa i altres poblacions dels voltants.
Sorprèn el bon estat de conservació de la sèquia que, envoltada de vegetació travessa les planes agrícoles i industrials del Bages.
Ha fet un dia més aviat emboirat, cosa que ens ha privat de tenir vista de la muntanya de Montserrat, però val a dir que la boira, combinada amb la gamma d’ocres tardorencs ens ha ofert un paisatge especial i bell.
És una excursió pràcticament sense desnivell, apta per a caminaires de tot tipus, fins i tot aquells que estan de recuperació de lesions diverses i a qui no els convé fer camins difícils ni gaire desnivell.
Aproximació: Hem anat en cotxe fins a Manresa i hem aparcat al Parc de l’Agulla que serà el final de l’excursió. Allà ens hi esperava un taxi, contractat prèviament, que ens ha portat fins a la Botjosa, antiga colònia minera de Sallent.
Itinerari:  Sortim del carrer 233 de la Botjosa i, seguint una pista ens anem enfilant fins que trobem el camí que segueix la sèquia. Darrere nostre hi tenim la muntanya de runa salina de la Botjosa.
El camí transcorre per la vora de la sèquia, per això no presenta gaire desnivell. Abans del Mas les Coves la sèquia entra en un túnel de més de 150 metres. Aquí, el camí s’enfila fins a la casa i torna a baixar per l’altra banda, fins a trobar l’aigua que surt del túnel. Amb la muntanya de residus salins al fons, Mas les Coves ofereix una visió especial; en un marge, un magraner ben carregat, ens recorda que som a finals de tardor.
Seguim el recorregut passant entre altres llocs per la caseta del bagant, l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, el Roure Gros i l’Amfiteatre. Seguim fent giragonses per les planes del Bages i arribem a cal Sequiaire, a tocar del Polígon la Riereta, on l’aigua travessa un torrent a través de l’Aqüeducte del Riu d’Or.
A l’alçada de la Barraca del Coll, el camí de la Sèquia està tallat i ens desvien cap a l’esquerra fins al ferrocarril que va de Manresa a Sallent. Després de travessar la via per un pont, tornem a trobar la sèquia a l’alçada de Sant Iscle i Santa Victòria. Poc després, ens endinsem a la zona urbana que ens indica que entrem a la capital del Bages i, per una zona esportiva, arribem al Parc de l’Agulla, final de la nostra caminada.
Ruta de 15 km i pràcticament sense desnivell.
Temps de marxa efectiva
La Botjosa – Roure Gros: ..................................................................................  1 h 00 minuts
Roure Gros – Font de la Riereta: ......................................................................  1 h 30 minuts
Font de la Riereta – Parc de l’Agulla: ................................................................  1 h 00 minuts
Total temps de marxa efectiva: ...................................................................  3 h 30 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ 

ACTUALITZACIÓ: en aquest enllaç hi trobareu la descripció del recorregut que va des de la Resclosa dels Manresans (Balsareny) fins a La Botjosa. Tots dos itineraris junts recorren el total de la sèquia de Manresa.




Mas les Coves i muntanya de residus salins







Parc de l'Agulla

Itinerari detallat: La Botjosa (10.55) – Sèquia (11.03) – Mas les Coves (11.30) – Santa Magdalena de Bell-lloc (11.45) – Roure Gros (11.55 / 12.10) – Casa del Sequiaire (13.35) – Font de la Riereta (13.40 / 14.45) – Sant Iscle i Santa Victòria (15.30) – Parc de l’Agulla (15.45)

dimecres, 27 de desembre de 2017

L’excursió més curta i el descans més llarg



El darrer diumenge d’hivern, el 19 de març, vam sortir de casa per anar a fer una matinal garrotxina i sense complicacions; una cosa curta i senzilla compatible amb un dinar casolà en la més reduïda intimitat familiar.
Sortíem de casa en direcció a Anglès per la carretera c-63 i abans d’arribar a Sant Feliu de Pallerols, enfilàvem la pista asfaltada de Sant Iscle de Colltort. Deixàvem el cotxe arraconat a la paret de l’ermita. Quina llàstima que al voltant de Sant Iscle no hi hagi una zona d’aparcament o les indicacions d’on deixar el cotxe sense ocasionar molèsties a la gent que viu en aquella vall!
Amb la intenció de fer una volta circular des de Sant Iscle cap al Volcà de Can Tià, Fontpobra i el Castell de Colltort, vam començar a caminar carretera avall i quan encara no havíem fet ni 200 metres, em vaig fer una santíssima regirada al peu esquerre que em va fer caure de genolls i vaig acabar asseguda damunt l’asfalt. Davant la mirada incrèdula d’en Joan, que anava pocs metres darrere meu i no entenia què hi feia asseguda al mig de la carretera, immediatament vaig saber que m’havia fet força mal.
El que inicialment va semblar un esquinç vulgaris que es curaria amb vuit o quinze dies de repòs va acabar essent un esquinç de 3r grau amb trencadura del lligament lateral extern. Després de valorar si intervenció o immobilització ens vam decidir per la segona opció: cinc setmanes de botina de guix sense posar el peu a terra, seguides d’un període de rehabilitació que ja es va allargar més del que estava previst.
El peu es va anar guarint alhora que la lesió d’inestabilitat d’espatlla que arrossegava de feia un temps anava empitjorant o, si més no, anava essent cada vegada més dolorosa i insuportable, cosa que dificultava la vida diària. Ja a la llista per ser intervinguda, esperava amb ànsia i deler -tot al mateix temps- el dia de la intervenció que suposaria l’inici de la recuperació.
I va arribar el dia 4 d’agost, el dia de la intervenció d’inestabilitat d’espatlla dreta. Sortia de l’hospital el migdia de l’endemà, un dels dies més calorosos de tot l’estiu del 2017 (42º), convençuda que després de les 6 setmanes d’immobilització que m’acabaven de prescriure, seguides d’uns 3 mesos de rehabilitació, podria tornar a fer vida relativament normal.
Ha passat Nadal, s’acosta Cap d’any i avui, vuit mesos després de l’excursió més curta, entre una cosa i altra, encara estic immersa en aquesta situació de descans forçat i en mode off pel que fa a sortides a muntanya –i a altres tantes coses de la vida-.
Ara, més que mai, entenc el valor de l’expressió “carpe diem” a la qual hi afegiria “carpe nocte” perquè no se sap mai què ens espera l’endemà de l’avui.



dilluns, 20 de març de 2017

Volta per Montserrat: Santa Cecília, Sant Jeroni, Montserrat, Santa Cecília

17 de març de 2017
Es tracta d’una volta circular per la Muntanya de Montserrat, des de Santa Cecília cap al Portell de Migdia, el Cim de Sant Jeroni, el Mirador del Moro, l’ermita de Sant Jeroni, el Pla dels Ocells, el Pla de Santa Anna, l’Abadia de Montserrat i tornada a Santa Cecília pel Pla de la Trinitat.
L’itinerari no presenta dificultat, tot i que la pujada al Portell del Migdia es fa per una canal un xic dreta i en algun punt va bé ajudar-se de les mans. Després del Portell del Migdia, fins que no es troben les marques del PR, el camí és una mica perdedor;  l’ajuda del GPS per seguir la ruta és molt útil.
Fantàstica i agraïda volta d’un dia de final d’hivern en què el groc intens de l’almesquí (Narcissus assoanus), la flaire del romaní i les diverses floretes del sotabosc mediterrani ens recorden que tenim la primavera a tocar.

Portell del Migdia, entre els Ecos i les Talaies

Aproximació
: El punt de sortida és a l’església de Santa Cecília de Montserrat. Per arribar-hi, anem fins al Coll de Can Massana per la carretera BP-1101, on agafem la BP-1103 (C546) i arribem a Santa Cecília, situada al km. 5,5 aprox.
Itinerari:  Sortim de Santa Cecília seguint uns 300 m la carretera en direcció al Coll de Can Massana, fins que trobem unes escales per on pugem a trobar el camí de l’Arrel (Montserrat – Coll de Can Massana, GR-172); el seguim cap a la dreta uns 800 m, fins que trobem una bifurcació on deixem el GR i trenquem a l’esquerra seguint la indicació “Camí de la Canal de la Font de la Llum”. Anem pujant i quan portem uns 10 min des que hem agafat aquest camí, trobem un camí a la dreta que, en uns 3 minuts, ens porta a la Font de la Llum, situada entre la paret i un bloc caigut del sector dels Ecos. Ja feia estona que sentíem caure pedres; a la font n’hem sabut el motiu: un petit escamot de cabres salvatges (Cabra pyrenaica hispanica) n’era el motiu.
Tornem cap a la canal i seguim pujant pel camí, ara més dret, on trobem blocs i arbres caiguts, però que no presenta confusió. Passem entre alguns exemplars de teix (Taxus baccata), que buscant refugi en les canals, han acabat una mica torturats. Arribem al Portell del Migdia, cobert de vegetació, situat entre els Ecos i les Talaies, que no té cap mena de vista i, en canvi, de lluny és ben visible.
Baixem uns metres seguint el Torrent del Migdia i trobem el PRC-78 i el seguim cap a l’esquerra (marques blanc i grogues una mica escadusseres). Aquest primer tram és una mica confús, però seguint unes marques de color groc i amb l’ajuda del track, arribem a una roca descoberta de vegetació des d’on reconeixem algunes de les formacions rocoses: a la dreta els Ecos, els Plecs del Llibre, la Salamandra... i davant nostre el Camell de Sant Jeroni que anem a voltar seguint el sender, amb els seus baixants i pujants.
A l’altra banda del Camell, comencem a pujar continuadament; passem per un serrat on hi ha una fita, girem cap a l’esquerra (a la dreta ens hi queda l’Albarda Castellana) i, en pocs minuts, arribem al camí de Sant Jeroni, un camí freqüentat i condicionat amb graons cimentats; el seguim de pujada, passant pel Monument a Mossèn Cinto i arribem a la Miranda o el Cim de Sant Jeroni (1.236 m), punt culminant del massís de Montserrat, des d’on tenim una vista panoràmica fenomenal, tot i que el dia és una mica encalitjat. Mentre esmorzem, ens acompanyen alguns ocellots (cercavores i pitroig) que s’acosten per arreplegar les engrunes que ens van caient.
Baixem les escales i continuem pel camí fins a l’ermita de Sant Jeroni, on deixem per una estona el camí marcat i anem pujant en direcció al cim on hi ha unes antenes, el Mirador del Moro, estació superior del que fou l’aeri de Sant Jeroni. L’indret és una mica vertiginós, ja que ens trobem al capdamunt de la paret de l’Aeri, de més de 300 m de caiguda vertical, considerada la més vertiginosa de Montserrat.
Tornem a l’ermita de Sant Jeroni i comencem a baixar seguint el Camí nou de Sant Jeroni, fins a un encreuament on agafem el Camí Vell, que surt cap a l’esquerra i que ens porta al Pla dels Escurçons, el Pla dels Ocells i el Pla de Santa Anna. Pel camí reconeixem algunes de tantes formacions rocoses: el Cavall Bernat, el Bisbe, la Prenyada...
Del Pla de Santa Anna, en surt el camí que seguirem per tornar a Santa Cecília. Abans, però, per la proximitat, decidim baixar fins al Monestir de Montserrat. L’anada, igual que la tornada fins a aquest punt, transcorre per un camí molt més transitat, a la major part del qual hi ha escalons i que té un desnivell ben pronunciat i passa pel Pas dels Francesos o Escales dels Pobres, un estret que ens situa damunt del Monestir, on acabem d’arribar seguint el curs del Torrent de Santa Maria.  
El Monestir de Montserrat, abadia benedictina, és coneguda com insígnia de la cultura i les tradicions catalanes: la Moreneta, patrona dels catalans, l’Escolania, la gran biblioteca, el posicionament dels abats en favor de la cultura catalana són alguns dels valors afegits d’aquesta gran edificació. La seva situació, en una muntanya de relleu accidentat, fa que la seva arquitectura sigui una mica irregular.
A Montserrat, tot i ser un divendres, el brogit és considerable; hi ha molts visitants: grups escolars i turistes europeus i asiàtics que, embadalits per l’espectacularitat de l’entorn, no paren de fotografiar cada racó de l’esplanada i del Monestir. Les paradetes de formatges i fruits secs ens recorden les antigues matonaires que apareixien en els contes infantils d’en Patufet.  
Tornem a pujar fins al Pla de Santa Anna on agafem el camí de l’Arrel (GR 172 i GR4) que ens porta al Pla de la Trinitat, passant per sota la Trumfa, la Mòmia i el Pebrot. A partir del Pla de la Trinitat, seguim per un camí ample i marcat, amb constant i suau baixada, tot gaudint d’unes espectaculars vistes de les parets dels Flautats, el Cavall Bernat i el cap de l’Indi, la paret dels Diables, la de l’Aeri i la de Sant Jeroni. A sota nostre, hi tenim el Montestir de Sant Benet, al fons, el Llobregat i a l’altra banda del riu, la Serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt, amb les característiques siluetes del Montcau i la Mola. Tot plegat fa ben entretingut aquest camí de tornada fins a Santa Cecília, on arribem quan el sol es pon darrere les Agulles.
Ruta 16,44 km i 1.000 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Santa Cecília – Portell del Migdia: ..........................................................................  55 minuts
Portell del Migdia – Sant Jeroni: .......................................................................  1 h 20 minuts
Sant Jeroni – Pla de Santa Anna: ......................................................................  1 h 15 minuts
Pla de Santa Anna – Monestir de Montserrat – Pla de Santa Anna: .......................  30 minuts
Pla de Santa Anna – Santa Cecília: ....................................................................  1 h 15 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  5 h 15 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ

Santa Cecília amb les siluetes del Montcau i la Mola

Cabres salvatges (Cabra pyrenaica hispanica) 

La Font de la Llum

Teix a la Canal de la Font de la Llum

A la dreta, els Plecs del Llibre i el Montgròs;
a l'esquerra el Camell de Sant Jeroni

El Camell de Sant Jeroni

La Salamandra, els Ecos, el Portell del Migdia i les Talaies

La Salamandra

Arribant a Sant Jeroni: Pic del Moro i al fons,
els Flautats, la Roca de Sant Salvador i la Prenyada

Els Plecs del Llibre, el Montgros, el Gegant i
els Ecos des del cim de Sant Jeroni

Antiga estació superior de l'Aeri de
Sant Jeroni, des del Mirador del Moro

El Cavall Bernat (vessant SO)


Vista cap al sector de Sant Joan i Santa Magdalena

La Panxa del Bisbe

El Monestir baixant del Pla de Santa Anna

La vall del Llobregat

Pas dels Francesos 

Passant pel Pla de la Trinitat

Cavall Bernat, Paret dels Diables,
Paret de l'Aeri...

Posta de sol

Powered by Wikiloc

Itinerari detallat: Santa Cecília (9.20) – Bifurcació, deixar el GR (9.45) – Font de la Llum (10.00) – Portell del Migdia (10.15) – Envistes del Camell de Sant Jeroni (10.45 / 10.50) – El Camell de Sant Jeroni (11.05) – Fita camí ample, esquerra (11.25) – Camí de Sant Jeroni (11.30) – Miranda de Sant Jeroni (11.40 / 12.15) – Ermita de Sant Jeroni (12.20) – Mirador del Moro (12.30) – Ermita de Sant Jeroni (12.37) – Encreuament, camí vell de St. Jeroni (12.50) – Pla dels Ocells (13.15) – Pla de Sant Anna (13.30) – Montserrat (13.45 / 14.45) – Pla de Santa Anna (15.00) – Pla de la Trinitat (15.15 / 15.50) – Santa Cecília (16.50)

diumenge, 12 de març de 2017

Roca Colom (2.506 m), Roques Blanques (2.456 m), Puig de la Llosa (2.504 m) i Puig de Coma Ermada (2.496 m). Hivernal amb raquetes

11 de març de 2017
Sortim de l’estació d’esquí de Vall Ter 2000, seguint el Torrent de la Portella, cap a la Portella de Mentet. Anem en direcció E a travessar els Plans de Calm Magre o Campmagre, deixant a la nostra esquerra la coma que forma el Rec de Coma Ermada i deixant, a la dreta, el Pic de Coma Ermada, el Puig de la Llosa i Les Roques Blanques, per on farem la tornada.
Després de travessar aquesta extensió de prop de 4 km que són els Plans de Calm Magre, avui coberts per un bon gruix de neu, arribem a la Portella de Callau i, seguint el llom que tenim al davant, pugem en direcció E-SE, al cim del Roca Colom.
A la tornada, resseguim la carena que encercla el Circ de Concrós, que ens queda a sota nostra a la banda esquerra; passem per la Portella de Callau, pel cim de Les Roques Blanques i arribem al Puig de la Llosa. Baixem a la Collada de la Llosa i fem l’últim cim d’avui, el Puig de Coma Ermada, deixant a sota nostre, a l’esquerra, el Circ de Coma Ermada.
Seguim en direcció O-NO de baixada cap a travessar el Pla de Coma Ermada i arribem a la Portella de Morens per on anem baixant cap al Torrent de la Portella (de Mentet) i, desfent el camí que hem fet de pujada, ara amb una neu molt pastosa, arribem a Vallter 2000.  
Ha estat un matí d’hivern amb un bon gruix de neu, però amb una temperatura pròpia de finals de primavera o potser d’estiu, per això, cap al migdia, la neu era molt tova i pastosa.
Hem fet una volta d’11,31 km i 623 m de desnivell.
Temps aproximat de marxa: 4 h 20 minuts.
Temps de marxa efectiva
Vallter 2000 – Portella de Mentet: ......................................................................................  35 minuts
Portella de Mentet – Roca Colom: ................................................................................   1 h 25 minuts
Roca Colom – Puig de la Llosa: .............................................................................................  45 minuts
Puig de la Llosa – Vallter 2000: ......................................................................................... 1h 30 minuts
Total temps de marxa efectiva: .................................................................................. 4 h 15 minuts
Raquetaires: Joan, Adriana, Sílvia i Miquel
Per descarregar el track podeu clicar aquí

Pujant pel Torrent de la Portella

Els Gra de Fajol i el Puig dels Lladres

Arribant a la Portella de Mentet

A la Portella de Mentet. Al fons, els Fra de Fajol, Coll
de la Marrana i Bastiments

El Rec de Coma Ermada. Al fons, la Serra de Madres

El Massís del Canigó, amb el Set Homes, el Tretzevents
i la Pica del Canigó

El Roca Colom i la Portella de Callau

Arribada al Roca Colom

Circ de Concrós des del Roca Colom. A la dreta, el
Puig de la Llosa; al fons, el Pastuira

Al Roca Colom, amb vistes al Canigó

Pujant al Puig de la Llosa

Antiga barraca sota el Puig de Coma Ermada

De tornada a Vallter, amb els Gra de Fajol


Powered by Wikiloc