divendres, 26 d’octubre de 2018

Puig Neulós (1.257 m) pel Coll de l’Ullat


21 d’octubre de 2018
Volta circular per pujar al Puig Neulós, cim culminant de la Serra de l’Albera, des del Coll de l’Ullat. Variant apta per a tot el públic encara que no s’estigui en plena forma física i molt més curta que la que vam fer en una altra ocasió, des de Requesens.
El Coll de l’Ullat, situat a 938 m., és un indret molt concorregut. Hi ha un refugi i una àrea de pícnic amb barbacoes.
Tot i que al vessant sud hi havia una mica de calitja, ha fet un dia fantàstic.
Aproximació: Per pujar al Coll de l’Ullat, travessem el Pertús (per la NII / D900) i, després de les últimes cases, agafem la carretera D71A que surt cap a la dreta, passa per Sant Martí de l’Albera i en 12 km arriba al Coll de l’Ullat. És una carretera asfaltada, una mica estreta, però apta per a qualsevol vehicle.
Un cop al coll, hi ha una carretera asfaltada que puja fins al Puig Neulós, però l’accés és privat al públic a partir d’una altura determinada.
La baixada la fem passant per Sant Joan de l’Albera, per la carretera D71, també asfaltada i una mica més estreta i més llarga, que desemboca a la carretera principal (D900), una mica més al nord, a l’altre costat del riu.
Itinerari: Al Coll de l’Ullat hem d’anar en direcció SE per un camí força dret que s’enfila per una pineda amb uns exemplars molt alts (marques GR més color groc). Quan portem uns 15 minuts, el pi comença a donar pas al faig i el camí es torna més planer. Sortim a un caire, el Roc Fuirós anomenat “el mirador del Canigó”, ja que ofereix una perspectiva molt bona del massís del Canigó. Al Roc Fuirós, per l’altra banda, hi ha unes vies d’escalada, per això pel camí hi havia indicadors blaus que deien “escalade”.
Després d’observar la panoràmica, des del Canigó fins al Bassegoda, tornem al camí que es torna a endinsar a la fageda i en uns 15 minuts ens porta a la carena, a l’alçada del Roc dels Tres Termes. Seguim la carena, resseguint la tanca i arribem al Coll del Pou, on hi ha una portellera; la travessem i seguim el camí (indicacions verticals caigudes) i en 4 minuts arribem al Pou de Neu del Puig Neulós. Es tracta d’un pou de glaç ben conservat, després de la restauració que s’hi va fer el 1992.
Desfem camí fins a la carena on retrobem el camí. De la carena estant, gaudim de molt bona vista. A la banda francesa (N- NE), la Costa Vermella amb la platja d’Argelés, l’estany de Salses i un seguit de poblets que conformen la plana del Rosselló. Seguint cap a l’esquerra, (NO-O), la Serra de Madres, el Massís del Canigó, Pla Guillem, el Costabona i els cims d’Ull de Ter; més a prop nostre, el Roc de Frausa (sobre les Salines), el Comanegra, el Pic de les Bruixes, Sant Marc i el Bassegoda, que destaca especialment. Més enrere (SO) són ben visibles, el Puigsacalm i Santa Magdalena, Cabrera, Aiats, el Far... A migjorn (S) ben visible el Castell de Requesens i, per tancar la volta (S-SE), la plana de l’Alt Empordà, amb força calitja, d’on sobresurt la Serra de Rodes i el Castell de Sant Salvador de Verdera.
Seguint la carena, acabem d’arribar al cim on s’hi troben unes construccions i antenes de telecomunicacions. Arrecerats del vent, gaudim una vegada més de la vista i fem un mos mentre ens assolellem.
Baixem del cim en direcció Nord i trobem un camí-carretera ample que s’endinsa a la fageda que ja presenta un color trencat de començaments de tardor. Quan portem uns 10 minuts trobem a la Font de Puig Neulós, amb una taula i uns bancs de pedra. Continuem pel camí, un xic difícil de seguir per la fullaraca que el cobreix, amb marques de color groc que ajuden a no perdre’l. A uns 20 minuts des del cim, arribem a una pista de terra que segueix travessant la fageda i que seguim avall. Més enllà s’incorpora a la carretera asfaltada; els faigs, amb algun castanyer, donen pas als pins i, un parell de revolts més avall, agafem una drecera a l’esquerra que ens torna al Coll de l’Ullat on tanquem la volta que hem fet avui.
Ruta de 7,22 km i 311 m de desnivell.
Temps de marxa efectiva
Coll de l’Ullat – Pou de Neu: ..................................................................................  45 minuts
Pou de Neu – Puig Neulós: ....................................................................................  30 minuts
Puig Neulós – Coll de l’Ullat: ..................................................................................  55 minuts
Total temps de marxa efectiva: .......................................................................  2 h 10 minuts  
Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ



Començament del camí
enmig de pins

El pi deixa pas al faig.
Marques GR i groga


Roc Fuirós amb el Canigó al fons

Cap a l'Alt Empordà encalitjat.
A primer terme, el castell de Requesens

Pou de Neu del Puig Neulós

Des del Coll del Pou, vista cap a la Garrotxa

Massís del Canigó

Cim del Puig Neulós

Plana del Rosselló


Tanques de les instal·lacions dalt del cim

Cim del Puig Neulós

Camí de baixada per la fageda del vessant nord

Font de Puig Neulós

Rosselló i Costa Vermella (Argelés...)

I més fageda

També hi ha algun castanyer

dilluns, 17 de setembre de 2018

De Balsareny a Sallent per la Sèquia


16 de setembre de 2018
Aquesta sortida junt amb la que vam fer el 8 de desembre de 2017, de Sallent a Manresa per la Sèquia, completen tot el recorregut de la sèquia de Manresa, construïda al S. XIV per abastir d’aigua Manresa i acabar amb els problemes de sequera de la ciutat.
El recorregut total són uns 25 km: des de la Resclosa dels Manresans (Balsareny) fins a la colònia minera La Botjosa (passat Sallent) hi ha 9,55 km; des de La Botjosa fins al Parc de l’Agulla de Manresa, 15,10 km.
Ha fet un dia molt calorós i hem fet el recorregut al migdia, de manera que hem passat molta calor. Tal com vam dir quan vam fer l’altra part del recorregut, pràcticament no hi ha desnivell, cosa que la fa apta per a caminaires de tot tipus, fins i tot aquells que estan de recuperació de lesions diverses i a qui no els convé fer camins difícils. 

Aproximació: Hem anat en cotxe fins a Balsareny. Des del poble hem anat a trobar l’inici de la sèquia, a la Resclosa dels Manresans. Al final del recorregut, a la Botjosa, ens ha recollit un taxi que ens ha tornat a Balsareny.
Itinerari: Aquest tram comença a la Resclosa dels Manresans, situada a la llera del Llobregat, al seu pas prop del Castell de Balsareny. Aquesta resclosa és de forma semiel·líptica i, malgrat el pas del temps, és l’originària que es construí amb troncs de fusta, posteriorment fou reblerta de pedres i més tard, coberta amb formigó. A la caseta que hi ha al costat de la presa s’hi troba la comporta que regula l’entrada d’aigua a la sèquia.
La primera part del recorregut transcorre relativament a prop del curs del Llobregat i és força ombrívol, amb vegetació i fauna propis del bosc de ribera: verns, salzes, ànecs... Entre el riu i la sèquia hi ha uns horts ben fèrtils que aprofiten la sèquia per regar.
Quan portem 2,3 km, comença el tram més humanitzat i industrialitzat. Al llarg de l’itinerari passem molt a prop de les vies de comunicació: l’Eix del Llobregat, autovia C-16 (que travessem per sota), caminem una estona pel voral de la carretera C-16z, des del Molí fins a les Mines de Vilafruns (Santa Bàrbara de Vilafruns) i passem a la vora de polígons i d’antigues colònies industrials, ara abandonades, i de diverses mines d’extracció de potassa, la més gran, “Potasas del Llobregat, SA”. Al final del recorregut arribem a colònia minera de La Botjosa, encara habitada.
Malgrat que la sèquia està ben conservada i les vores estassades i netes de vegetació, en alguns trams, l’entorn presenta un aspecte suburbial i una mica decadent pel fet que passa per instal·lacions abandonades.
Val la pena esmentar que l’aqüeducte del Vilar està fora de circulació: està en força mal estat i el seu accés està cobert de vegetació. A aquesta alçada, agafem la via del tren de les mines de potassa que seguim ben bé més de 2 km, fins que unes banderoles ens indiquen com tornar a accedir a la sèquia, en un tram on ja torna a estar descoberta i que transcorre en paral·lel a una muntanya de residus de la mina. Seguim fins a l’accés des de la colònia minera de La Botjosa, punt on vam iniciar l’altre recorregut i on acabem l’itinerari d’avui.
Ruta de 9,55 km, pràcticament sense desnivell.
Temps de marxa efectiva
Resclosa dels Manresans – Colònia minera de la Botjosa: ..................................  1 h 55 minuts
Total temps de marxa efectiva: .......................................................................  1 h 55 minuts  
Per descarregar el track podeu clicar AQUÍ
Itinerari detallat: Resclosa dels Manresans (13,15) – Font de Sant Roc (13,30) – Mines de Vilafruns (14,08) – Aqüeducte de Conangle (14,15) – Aqüeducte de Malpàs (14,30) – Vies del tren de les mines de potassa (14,50) – Tornada a la Sèquia (15,00) – La Botjosa (15.10)

Castell de Balsareny

Resclosa dels Manresans
 

C-16, Autovia o Eix del Llobregat
 
Un bon tram d'aquesta ruta coincideix amb el GR-270


Via de tren de les mines.
Al fons, Serra de Sant Llorenç del Munt

Aqüeducte del Vilar
 


Muntanya de runa salina de La Botjosa




Powered by Wikiloc

dissabte, 18 d’agost de 2018

Un passeig als voltants de Sarllé: Ruta de les tres cascades



10 d’agost de 2018
Sarllé (Cerler, en castellà) situat a 1.540 m és el poble més alt del Pirineu aragonès. Situat a uns 6 km de Benás (Benasque), és conegut per l’estació d’esquí de Cerler, que té més de 13 km2 esquiables.
A Sarllé, Benás, Ansils, Grist i Saúnc, s’hi parla l’aragonès benasquès, altrament dit patuès. Tot i que el que vam sentir més va ser castellà, també hi vam sentir força català i en menys quantitat, una mica de patuès. Els programes de la festa major que se celebra per Sant Llorenç “Fiestes ta onrá a San Llorens”, sí que estava escrit en la seva parla, que realment és força diferent del que estem acostumats.
Sarllé ha estat el lloc escollit per fer-hi una curta estada de tres dies aquest estiu.


Ruta de les tres cascades:
Es tracta d’una passejada senzilla i apta per a tothom, d’uns 6,5 km de llargària i amb un desnivell d’uns 250 m. És una volta circular que nosaltres vam seguir en el sentit de les agulles del rellotge, tot i que la majoria dels visitants la feien al revés.
El punt de partida és al carrer més elevat del poble, una mica més amunt de la piscina municipal i del pavelló, just al davant de l’Hotel HG.
Els primers 2 km segueixen una pista que va passant entre prats dallats. En un revolt on hi ha un indicador deixem la pista i agafem el camí que es va enfilant per uns prats fins que s’endinsa al fons del barranc, trobant primer la cascada de la Mascarada, saltant d’aigua del torrent del mateix nom, després la del Clotet i finalment, la més abundant i espectacular, la d’Ardonés o del Boom.
La tornada transcorre per l’altra banda del barranc fins que al Pont de Valdiello o Palanca del Molí travessem el Torrent i ens situem a la riba dreta per on hem vingut. En uns 15 minuts arribem a la petita ermita de Sant Pere Màrtir. Pocs metres més avall es conserva un tram de camí empedrat per on ens acostem a Sarllé i tanquem la volta circular.
Itinerari i temps:
(sense descomptar les parades per observar els saltants i fer fotografies)
Sarllé / Hotel HG (10.15) – Cascada de la Mascarada (11.05) – Cascada de Clotet (11.15) – Cascada de Ardonés o del Boom (11.20) – Pont de Valdiello (11.45) – Ermita de Sant Pere màrtir (12.00) – Sarllé (12,15)


El Pic Sarllé encaputxat en un matí de núvols i boires.

Vista de dos dels tres torrents

Cascada de la Mascarada.

Cascada de Clotet


Cascada d'Ardonés o del Boom

Cartell antic de la ruta, el Pic Sarllé al fons

Detall de la porta de l'ermita de Sant Pere Màrtir

Camí empedrat cap a Sarllé