dissabte, 16 d’agost de 2014

L'Aplec d'Escales

Avui, diada de la Mare de Déu d’Agost, un any més hem anat a Santa Maria d’Escales per celebrar el tradicional Aplec d’Escales.
L’Aplec. Diuen que la gent gran d’Oix anaven a Escales, el dia de l’Aplec i s’encomanaven a la Mare de Déu d’Escales per demanar-li, entre altres coses, pluja i salut. Es veu que n’hi havia que fins i tot hi anaven descalços. Amb els anys, però, l’aplec s’havia deixat de celebrar.
Ara fa vint-i-un anys, els que aleshores eren el jovent d’Oix, van recuperar la tradició d’anar a Escales el dia de la Mare de Déu i, des d’aleshores, cada any s’hi celebra l’aplec.
L’anada consisteix en una excursió que surt des d’Oix mateix, seguint la carretera que va a Hortmoier fins al Pont d’Escales; allà, s’agafa el camí, que transcorre per la riba dreta de la riera, passa per la Tuta d’Escales i, poc després, travessa la riera i s’enfila fins arribar a l’ermita.
Arribats a l’acollidor llogarret d’Escales, la primera feina és anar a la font a esmorzar. Algun any, per iniciativa del malaguanyat Enric Serrano que havia portat un aparell de música, a la placeta de la font, hi havíem ballat una sardana.
Després de l’esmorzar, es va cap a l’església on es canten els Goigs a la Mare de Déu d’Escales. Els primers anys es cantaven els antics goigs i des de l’any 2003, gràcies a en Gil Anglada, es canten els nous Goigs. Bé, això de cantar és un dir; més d’un any ens hi hem fet un fart de riure per entonar-los. Qui fa el que pot, no està obligat a més!
Seguidament, a fora l’església, es fa la fotografia de rigor i any rere any podem comprovar com la mainada es fan grans, com se’ns aclareix el color del cabell, com ens va creixent la panxa... Fins aquí res de nou, tot ben natural. Ara bé, per desgràcia, trobem a faltar els que havien estat part molt activa de l’Aplec i ens han deixat prematurament: la Marissa (2013) i l’Enric (2014).
A la tornada, anem cap al Pas dels Lliberals i, en un tres i no res, arribem a la palanca del Samsó on ens espera una merescuda banyada per agafar gana per dinar. Ens acabem d’arribar als plans d’Hortmoier on dinem a l’ombra -o a l’aixopluc- del cobert dels caçadors.
Després de la sobretaula, només ens quedarà tornar fins a Oix, caminada ben útil per treure’ns la mandra i pair el dinar.
La colla. De fet, no es tracta pas d'un aplec multitudinari, ans al contrari; els feligresos som un petit grup d'entre una vintena i una trentena de persones, i està format per alguns oixencs de naixement, d'adopció i estiuejants més o menys afincats al poble. Això sí: tothom hi és benvingut! 
Anar amb la gent d’Oix ofereix tot un seguit de garanties:
La logística està assegurada: Uns vehicles 4x4 pujaran el fato a Hortmomier. Que vols caminar? Carregues el dinar al cotxe i fas tota la passejada. Que et vols estalviar el tros de pista? Et portaran fins al pont trencat. Que vols anar i tornar d’Escales pel riberal? Un cop al Pont Trencat et portaran fins a Hortmoier. Que només vols anar a dinar a Hortmoier sense anar a Escales? També podrà ser. Totes les combinacions són possibles!
Menjar i beure. Tot i que cadascú es porta el dinar, s’organitza un àpat considerable on qui més qui menys treu alguna cosa per compartir: l’amanida, les olivetes, la truita, la carn... el vi blanc, el cava... les galetes, la fruita, la grana... Vaja, que acaba essent un dinar de festa major!
Gresca i xerinola. I, com que una cosa porta l’altra, al voltant d’una taula ben parada, amb bones menges, bon beure i bona gent, les converses són fluides i s’enraona de tot i més. Algun any s’hi ha fet una partida de  botifarra.
Els goigs. Com he esmentat més amunt, des de l’any 2003, s’hi canta la nova versió dels Goigs feta per en Gil Anglada. També he parlat de la bona voluntat per cantar-los. He de dir que, enguany, gràcies a la col·laboració d’en David, la cantada ha estat prou lluïda i hem estat capaços d’interpretar una versió diferent, però amb certa dignitat.
L’hivern del 2013/14, a l’església d’Escales, hi va aparèixer una “edició especial” dels Goigs d’Escales; era la versió del 2003 amb un afegitó que deia: A la Marissa Llongarriu, que estimava aquests paratges. Va ser una iniciativa d’en Gil, company de feina de la Marissa. Li agraeixo sincerament, sobretot perquè -com diu l’afegitó- ella estimava aquests paratges. Al capdavall d'aquest escrit hi trobareu aquests goigs.
El camí. Hi ha diversos camins per arribar a Escales. El del riberal, que passa per la tuta, és un camí agradable, frescal i de bon fer en aquesta època de l’any. En una altra entrada d’aquest blog, faig una descripció del nostre recorregut.[1]
El camí del Pas dels Lliberals, en una diada calorosa pot ser una mica més feixuc, sobretot perquè s’hi passa molt cap al migdia.
Un cop a la palanca del Samsó, ja tornem a estar a la fresca i un bon bany hi acaba d’ajudar. Enguany, la riera baixava abundosa i l’aigua era ben fresca.
La calor. El dia 15 d’agost, caminant pel clot d’Escales, al cor de l’Alta Garrotxa, hi ha molts anys que s’hi passa força calor. Això, però, no espanta la gent d’Oix, avesats a trescar per aquests endorrials que sovint es mostren com a terra aspra i de mala petja; per això, la calor no ha tret mai lluïment a aquest Aplec. He de dir que enguany, la diada ha estat fresca i agradable per caminar.
La riera. En aquest racó de l’Alta Garrotxa hi coincideixen la Riera d’Oix i la de Beget. La primera, que travessem poc després del Pont Trencat, era eixuta. La segona, baixava abundosa; per això, quan després de la tuta, el camí travessa la riera, ens hem hagut de descalçar i travessar-la amb l’aigua fins a mitja cama. Són pocs els anys en què ens hem de descalçar, però enguany, la riera feia molt de goig.
El temps de marxa efectiva
Oix – Pont Trencat: ................................................................................................. 40 minuts 
Pont Trencat – Santa Maria d’Escales: ..................................................................... 30 minuts
Escales – Palanca del Samsó: ................................................................................ 40 minuts
Hortmoier (cobert dels caçadors) – Oix: .............................................................. 1 h 10 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................................  3 hores



Fotografies d'alguns aplecs:

Al Pont Trencat, descansant abans d'agafar el camí (2013)

Travessant la riera descalços (2014)

Esmorzant a la font (2013)

Interior de l'església (2013)


Foto de grup (2014)

Aplec 2011 (Foto d'Enric Serrano)

Al Pas dels Lliberals (2014)

Fixeu-vos-hi, com han crescut! (2000)

Banyada a la riera de Beget (2013)

Dinar al cobert dels caçadors (2013)



Cantada dels goigs d'enguany (2014):




Goigs a lloança de Santa Maria d'Escales:

diumenge, 3 d’agost de 2014

Balandrau (2.584 m)

Matinal del dia 3 d’agost de 2014
Aproximació: El nostre punt de sortida es troba situat a la pista forestal que va de Tregurà Pardines; concretament el punt proper al Collet de la Gralla, d’on surt un ample camí (antiga pista) que va fins al Coll de Tres Pics.   
Itinerari: Comencem a caminar a tocar del Collet de la Gralla enfilant per l’ample i marcat camí que ens porta fins al Coll dels Tres Pics, passant entre el Castell dels Moros (el deixem a la dreta) i el Turó de la Bersola (el deixem a l’esquerra), per la Collada de Font Lletera, per la Font Lletera i, seguint pel Clot de la Congesta, amb un fort i últim repetjó arriba a la Collada de Tres Pics.
Tot pujant, tenim vista del Costabona i, mirant enrere, de l’Alta Garrotxa, el Puigsacalm, el Montseny i, al fons, Montserrat. Al Coll de Tres Pics, se’ns obre una bona vista de la Coma del Fresser, amb el Fresser i Bastiments al fons, i de Coma de Vaca, encerclada pel Torreneules, el Pic Superior de la Vaca i el Tirapits. A la nostra dreta ens hi queden, ben visibles, el Pic de Font Lletera i el Pastuira. A sota mateix es veu l’antic refugi de Coma de Vaca (el nou, des del coll mateix no es veu).
Nosaltres agafem el camí que surt cap a la nostra esquerra, que al començament segueix la carena. Es tracta d’un camí ben definit amb un seguit de fites que fa que no tingui pèrdua. Deixem a la nostra esquerra els Tres Pics i els voltem per la banda del Freser, de manera que tenim una bona vista dels camins que passen per aquell sector: el camí del Canal, el camí dels Enginyers i més enllà, el camí de Fontalba a Núria, amb el Puigmal al damunt. Es veu bé, també, una part del recorregut del cremallera que puja a Núria. Poc després de començar a caminar, darrere el Torreneules Petit, es distingeix el Torreneules Gros i es van diferenciant els cims de l’Olla de Núria.
Amb mitja horeta de pujada des del Coll, arribem al Cim del Balandrau (Malandrau). A més de la vista sobre el sector de Núria, ara en tenim també del Pedraforca, Montserrat, La Mola, el Montseny...
Emprenem la baixada cap a la Coma de Fontlletera, sense seguir un camí gaire definit. Primer baixem uns metres fins a situar-nos al llom que baixa en direcció Sud-est i continuem baixant cap al clot. Passem per la Cabana de Fontlletera i arribem al Torrent de Font Lletera, que el seguim fins a trobar la pista que ve de Tregurà. Només ens queda seguir-la fins arribar al punt de partida.
Ha estat un matí ben clar i serè. Hem gaudit de bona vista i d’una molt bona temperatura per caminar. Al migdia, però, quan hem arribat a la pista, ja pujava la boira.
Hem vist dos escamots d’isards, un exemplar se’ns ha acostat de manera que l’hem pogut veure molt bé i, a la baixada, hem trobat marmotes.
Esmentar que el camí de pujada fins al Coll dels Tres Pics, tot i que no hi ha pràcticament senyals, coincideix amb Itinerannia, que continua cap al refugi de Coma de Vaca.
Excursió agradable a un cim molt agraït, sobretot pel que fa a vista. És la segona vegada que he arribat a aquest cim. La primera va ser l’any 1976 (ja fa una pila d’anys) i hi vaig pujar des del Serrat. Després havien vingut dos intents més, tots dos fallits. El primer, acompanyada del pare (any 1978 aproximadament); havíem sortit de Tregurà i poc abans d’arribar a la Creu de Fusta vam recular perquè ell no es trobava bé; unes hores després vam saber que havia tingut la seva primera angina de pit. El segon, a l’any 2000, amb una colla amb mainada, em vaig quedar a mig camí amb la més petita.  
Temps de marxa efectiva
Collet de la Gralla – Coll de Tres Pics:.................................................................. 1h 10 minuts
Coll de Tres Pics - Balandrau: .................................................................................. 30 minuts
Balandrau – Collet de la Gralla:........................................................................... 1h 20 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................................  3 hores
Tot seguit trobareu unes quantes fotografies i, més avall, el temps de marxa efectiva més detallat.

Balandrau, Tres Pics i Coll de Tres Pics
des del Coll de Font Lletera
 
Vista de l'Alta Garrotxa

Coma de Vaca i Coma del Freser des del Coll de Tres Pics

Isard als Tres Pics

Gorges del Freser amb Fontalba i el Puigmal al fons

Cim de Balandrau amb el Bastiments al fons

Cabana de Font Lletera

Al migdia, la boira ens atrapa

Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Collet de la Gralla (08:35) – Bassa de sota el Castell dels Moros (8:53) – Bassa Collada de Font Lletera (09:00) – Font Lletera (09:25) – Coll dels Tres Pics (09:45 / 10:05) – Balandrau (10:35 / 11:25) – Torrent de Font Lletera (12:10) – Pista (12:15) – Collet de la Gralla (12:45)