diumenge, 27 de juliol de 2014

Fontalba (2.070 m) – Puigmal (2.911 m) – Núria (1.965 m) - Fontalba

Excursió del dia 26 de juliol de 2014
Aproximació: El nostre punt de sortida és el final de la pista que des de Queralbs puja a Fontalba. Es tracta d’una pista d’uns 11 km que en vehicle tot terreny es fa molt bé i, tot i que s’hi veien vehicles normals, és recomanable per a tot terrenys, ja que és força pedregosa.  
Itinerari: Al final de la pista, sortim al prat, la Collada de Fontalba, on comencen dos camins: el que va més cap avall i cap a la dreta que, passant pel Torrent de Fontalba, va a Núria (serà el nostre camí de tornada); el que s’enfila més a l’esquerra pel caire del serrat, és el que va al Puigmal.
Nosaltres prenem el segon que, els primers metres s’enfila suaument pel prat herbós, tot i que  de seguida continua pujant decididament. Passa per la Solaneta de Fontalba, segueix cap al cim de l’Adou (o de la Dou) i continua per la carena que ens porta al peu del Puigmal. L’últim tram, unes ziga-zagues que s’enfilen per un pendent pedregós i molt costerut, ens porten fins a l’últim replà -ja a pocs metres del cim-, on el camí se suavitza i arriba fins al cim. 
Fa un dia serè i assolellat que ens permet gaudir de molt bona vista. Mentre pugem, a la nostra esquerra distingim el Costa Pubilla, la Tossa d’Alp, el Moixeró, el Pedraforca, el Cadí...; a la nostra dreta, els Torreneules, Fontnegra, el Coll de Noucreus, el Pic de l’Infern... A darrere ens hi queden el Taga, Serra Cavallera, el Balandrau, el Pastuira... Al cim, se’ns obre la visió sobre la Cerdanya: Matamala, els Angles, Els Peric, El Carlit, Font-Romeu... I més a prop nostre: Puigmal de Llo, Pic del Segre, Finestrelles, Pic d’Eina... i tota l’Olla de Núria.
El Puigmal és una muntanya molt freqüentada. Al cim hi ha molta gent (a peu, en bicicleta i, fins i tot, una colla que arriben en cavall).  Hem d’esperar torn per fer-nos una foto amb la creu de fons.
Des del cim baixarem a Núria per la Coma de l’Embut. Primer, el camí transcorre per una tartera força dreta, erosionada i de pendent ben pronunciat. Quan s’aplana una mica, segueix baixant –ara ja més suaument- seguint el curs del Torrent de la Coma de l’Embut.
El nom de l’Embut es deu a uns fenòmens càrstics existents a la Vall de Núria: l’aigua s’escola per alguns dels diversos forats que hi ha a la coma de l’Embut (Embut 1, 2, 3 i 4, i Catau de l’Ós, descrits per diversos espeleòlegs (http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/10/forats-de-lembut-vall-de-nuria.html).
Sortim a una balconada, a les envistes de Núria, des d’on el camí travessa el Bosc de Sant Gil i  acaba d’arribar a Núria.
Tornem a Fontalba pel camí clàssic, ben traçat que, fent alguns puges i baixes, ressegueix la falda del Puigmal per la seva banda de llevant. Hi coincideixen les marques del GR-11.6, d’Itinerannia i el Camí (els 20 min primers coincideix amb el Camí de les Coves, senyalitzat des de Núria). Bona part del nostre recorregut ens ofereix bones vistes del Serrat de les Pedrisses, el camí dels Enginyers, les Roques de Totlomón... Veiem el camí del canal i el camí antic de Núria a Queralbs. A mesura que avancem, deixem enrere la vall de Núria; primer deixem de veure el santuari i després l’alberg del Pic de l’Àliga. Passem per la Barraca de Gombrèn, per l’abundós Torrent de Fontalba i arribem a la collada passant per uns prats verds i ufanosos on pasturen unes vacades i euguessades impressionantment netes, ben cuidades i amb unes cries precioses.
Una altra excursió que no hem començat gaire aviat. El dia abans al vespre hem tingut sessió de llamps, trons i pluja, cosa que ens ha fet dubtar de si faria bon temps. Finalment, hem tingut un temps formidable i hem fet una bonica sortida en companyia d’en Joan i de la Sílvia Prat [ho havia de dir ;-)!].

Temps de marxa efectiva
Fontalba – Puigmal:............................................................................................ 2h 15 minuts
Puigmal - Núria: ................................................................................................. 1h 25 minuts
Núria - Fontalba:................................................................................................  1h 40 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  5 h 20 minuts
(altres vegades hem pujat al Puigmal en menys de dues hores; avui, però, la pujada se’ns ha fet més feixuga i hi hem trigat una mica més)
Tot seguit trobareu unes quantes fotografies i, més avall, el temps de marxa efectiva més detallat.

El Puigmal des de la Collada de Fontalba

A la Collada de Fontalba, veiem gairebé tot el camí de pujada
 
Vista cap al Taga i Serra Cavallera

Ens queda l'últim repetjó.
Al fons, Torreneules, l'Infern, Nou Creus...



Al cim, envoltats de gent, bicicletes i cavalls

Baixant per la Tartera, cap a la Coma de l'Embut.
Al fons: Pin d'Eina, Noufonts, Nou Creus i cims d'Ull de Ter

Puigmal de Llo, Collada d'Err i el Segre.
Al darrere: Peric, Carlit, Font-Romeu, Matamala...

Pics i comes de Noufonts i de Noucreus,
des de la Coma de l'Embut.

Salt d'aigua del Torrent de l'Embut

A les envistes de Núria

Barraca i coma de Gombrèn, amb el Puigmal emboirat

Euga i pollí a la Coma de Fontalba


Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Fontalba (10:05) – Cim de la Dou o de l’Adou (11:05) – Collet abans del cim del Puigmal (11:45/12:05) – Puigmal (12:40/13:20) – Salt d’aigua (14:05) – Envistes de Núria (14:20) – Núria (14:45/16:20) – Barraca de Gombrèn (16:50) Fontalba (18:00)

dimecres, 23 de juliol de 2014

Pic del Bac o Puig de les Agudes (1.976 m)

Sortida del dia 20 de juliol de 2014
Aproximació: El nostre punt de sortida és Setcases, concretament l’aparcament situat al costat de la carretera que puja a Vallter.
Itinerari: Sortim de l’aparcament i anem a travessar el riu Ter pel pont d’en Jepet. A l’altra banda del Ter, anem cap a la dreta, seguim uns metres el Torrent de Vall-Llobre que travessarem pel pont d’en Xeco.
A partir d’aquí el camí puja decididament pel Bac de Setcases, entre pinedes frondoses, travessant alguns prats alpins, fins arribar a Pla de Lliens on se’ns obre una espectacular vista del Pirineu: Balandrau, Font Lletera, Pastuira, la Coma d’Orri, Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona, Roca Colom, Circ de Concrós i Costabona. Mes a prop, la Collada Verda i el Puig Sistra. Es tracta d’un antic camí de pastors i traginers que comunica els pobles de Setcases i Molló.
A partir del Pla de Lliens, el camí puja seguint el clot d’un rec fins a Coll de Lliens. Arribats al coll, nosaltres deixem el GR11 que continuaria cap a Molló. Som a la carena i, a la banda de llevant, tenim unes bones vistes de la Garrotxa i l’Alta Garrotxa.
A Coll de Lliens comencem a resseguir la carena amb els seus puges i baixes: Pic de les Bigues, Pla Rodó i el nostre objectiu, el Puig de les Agudes o Pic del Bac.
Dalt del cim, recordem la incidència que hi tingué lloc un diumenge de tardor de l’any 1975. El senyor Montañà, just arribant al cim hi morí d’una aturada cardíaca; l’acompanyaven l’Isidre Charles i el meu pare, en Ramon Llongarriu. Recordo amb tot detall el moment en què el pare, des de Setcases, va telefonar a casa per comunicar el fet ocorregut. Potser perquè no feia gaire bon temps o potser perquè m’havia regirat un peu, jo aquell dia no els acompanyava. Em vaig estalviar un bon ensurt i una experiència poc agradable. Al cim, hi ha la creu que commemora la mort d’aquell excursionista olotí.
Comencem la baixada seguint la tanca que separa les pastures de Vilallonga de les de Setcases (crec que  coincideix força amb el límit municipal) fins que trobem la Font Roja. El color dels sediments de la font fan honor al seu nom. Allà travessem la tanca; deixem el terme de Vilallonga i ens endinsem al de Setcases; anem de pla (seguint camins traçats pel bestiar que hi pastura), fins al Pla de Lliens, resseguint en sentit contrari al camí que hem fet d’anada, ara uns 150 metres per sota. Arribats al Pla de Lliens,  retrobem les indicacions del GR11 i desfem camí fins arribar a Setcases.
De Setcases fins a Coll de Lliens, el camí coincideix amb el tram del GR11 que comunica Setcases amb Molló. També coincideix amb la senyalització d’Itinerannia.
Es tracta d’una excursió de poc recorregut, però d’un desnivell considerable (700 metres entre Setcases i el Pic del Bac).
La nit anterior ha plogut i tronat i al matí hem dubtat de si sortir o no. Finalment, més tard del que és habitual, hem sortit. El temps s’ha ben aguantat i ha estat una excursió agradable i molt agraïda.
Temps de marxa efectiva
Setcases – Coll de Lliens:................................................................................... 1h 55 minuts
Coll de Lliens – Pic del Bac: ..................................................................................  35  minuts
Pic del Bac - Setcases:...................................................................................... 1h 40 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................  4 h 10 minuts
(2h 30 minuts de pujada i 1h 40 minuts de baixada).

Tot seguit trobareu unes quantes fotografies i, més avall, el temps de marxa efectiva més detallat.

Torrent de Vall-Llobre i pont d'en Xeco

Setcases
 
Vista del sector d'Ull de Ter des de Pla de Lliens

Vista de l'Alta Garrotxa des de la carena

Recordant Marc Montañà

Al cim


Font Roja


Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Aparcament de Setcases (9:40) – Punt on el GR11 deixa la pista i s’endinsa al bosc (10:03) – Pla de Lliens (tancat per recollir bestiar) (11:05) – Cruïlla GR11, gira a la dreta (11:13) – Coll de Lliens (11:35 / 11:40) – Pic del Bac (12:15 / 13:05) – Font Roja (13:15) – Pla de Lliens (tancat per recollir bestiar) (13:55) – Setcases (14:45)   

dilluns, 7 de juliol de 2014

Sant Aniol d'Aguja pel Salt de la Núvia

Sortida del dia 8 de juny de 2014, diumenge de Pasqua granada, diada de l’Aplec de Sant Aniol, l’aplec dels francesos, conegut també com aplec dels borratxos
Mai com aquell any m’havia semblat trista la diada de l’aplec dels francesos a Sant Aniol. I això que la matinada es presentava hermosa com cap altra: el blau del cel s’estenia com un vel puríssim per damunt de les cingleres, i el sol, amb sos raigs daurats, acabalava els tons brisosos d’una vegetació frondosa, frescament regalada per les pluges primaverals, que havien abundosament abeurat fins les arrels més fondes dels arbres centenaris... Les taules de les virolles i les cartes mostraven, verges encara, les enfilades de rosquilles i les estibes de pa de figa, i per més que els bunyolers s’esgargamellaven cridant... (La Punyalada, Marià Vayreda).
Aproximació: El nostre punt de sortida és l’aparcament que hi ha passada l’església de Sadernes.
Itinerari: Sortim de l’aparcament per la pista que porta cap a la Vall de Riu. Passem pel Molí d’en Galzeran, el Pont dels Aures, el Portell d’en Roca (sota Castell s’Espasa), travessem la riera pel petit pont de ferro i passem per l’hort d’en Roca (sota mateix de la Cova del Bisbe). Poc més i, després d’un tram de pista recuperat després d’una gran esllavissada que es produí en passar-hi una excavadora que ha quedat estimbada a la llera del riu, arribem al trencant de Pont de Valentí. En aquest punt deixem la pista que uns metres enllà dóna opció a baixar cap a la Muntada o a continuar cap a la Vall de Riu.
Prenem el camí que baixa cap al Pont de Valentí (25 min des de Sadernes), passem per l’antic hostal de  ca la Bruta -o de les Mosques- i continuem pel camí principal, deixant a la nostra esquerra el camí de Talaixà (35 min des de Sadernes), indicat amb uns clàssics senyals de fusta de color verd amb lletres blanques. Poc després trobem la pista que es va obrir per les obres –ara abandonades- de la Quera; el camí travessa aquest pista. Uns 10 minuts més i travessem la riera per primer cop, per unes passeres. Seguim per la riba esquerra uns minuts fins que arribem a la gorga del Gomarell on hi ha la presa per a la recollida d’aigua per abastir Montagut, Tortellà i Argelaguer.  
En aquest punt (Itinerannia G 37), si continuéssim per la riba esquerra -de pujada, a la nostra mà dreta-, aniríem directament a Sant Aniol. Nosaltres travessem la riera, per damunt la mateixa presa, cap a la seva riba dreta, tot seguint els senyals d’Itinerannia (que ens portarien a Talaixà). A l’altra banda de la riera, comença un camí que s’enfila, ziga-zaguejant i sense torbar-se, passant per unes antigues feixes i amb alguns trams amb parets de pedra seca. Ben segur que havia estat un camí savi i freqüentat; actualment, algun tros està força malmès i eixorrancat. Continuem pujant, ara més suaument, i passem a tocar les restes d’una construcció (s’hi veuen unes antigues marques vermelles que indiquen Talaixà cap a la nostra esquerra); el nostre camí es decanta cap a la dreta, alzinar enllà. Travessem una tartera on la clariana ens ofereix una bona vista: al davant, Cingles de Freixenet (o Gitarriu), a sota, la riera i la Muntada i, enrere, les estribacions de les cingleres de Ferran i Gitarriu entre les quals s’ha obert pas la riera, ens amaguen Sadernes; al fons es distingeix la serra de Finestres.
A pocs minuts de la tartera trobem l’encreuament amb el camí que ve de Talaixà i va cap a Sant Aniol (GR-11). En aquest punt, deixarem de seguir les marques d’Itinerannia que van pel camí de l’esquerra cap a Talaixà. Nosaltres continuarem a la nostra dreta, cap al Salt de la Núvia i Sant Aniol (hi coincideixen les marques del GR (blanc i vermell) i les de l’itinerari senyalitzat del Consorci de l'Alta Garrotxa (verd i taronja). Poc més enllà trobem primer el Salt de la Núvia o Malpàs de la Quera (creu de terme gravada a la pedra any 1862) (7 min de l’encreuament de camins) i, poc després, el Pas del Capellà.
Continuem resseguint aquest vessant, ara cobert d’alzinar, travessem unes grans tarteres i arribem a un altre serrat, el portell de la Guilla, que també ofereix una vista espectacular. Seguim pel camí, que transcorre enmig de l’alzinar, i baixarem cap a Ca l'Abat, el rec del Bac de Can Barrufa i arribem a Sant Aniol.
Fem la tornada pel clàssic camí de Sant Aniol, que segueix a la vora de la riera. Sortim de Sant Aniol travessant la riera per un pont penjat; situats a la riba esquerra, a uns 12 minuts de Sant Aniol trobem un altre important encreuament de camins. Cap a l’esquerra aniríem a Bassegoda o Albanyà (GR-11 i Itinerannia). Nosaltres seguim cap a Sadernes. Poc després travessem la riera per unes passeres, seguirem uns 20 min per aquesta banda fins a la Gorga del Citró, on  un altre pont penjat ens tornarà a la riba esquerra. Passarem pel Gomarell  i una mica més avall, per unes passeres, passem cap a la riba dreta on trobem la pista que ve de la Muntada; la seguim, travessem la riera per un passallís i, després d’una curta i forta pujada, la pista que seguim s’incorpora a la que baixa de Riu. Seguim en direcció a Sadernes i, passant a tocar del baixant a Pont Valentí, tancarem la nostra volta. Ens queda una mitja horeta de camí per arribar a Sadernes.
Des de Sant Aniol fins aquest punt hem travessat cinc vegades la riera: dues per ponts penjats (Sant Aniol i Gorga del Citró); dues per passeres, i una per la pista de la Muntada. Encara travessarem la riera dues vegades més: el passallís després de l’hort d’en Roca i el Pont dels Aures (entrada al terme municipal de Sales de Llierca). De manera que, quan serem a Sadernes haurem passat set vegades d’una riba a l’altra.
Cal esmentar els treballs de recuperació de l’antic refugi que estan duent a terme els Amics de Sant Aniol: http://www.amicsdesantanioldaguja.cat/#
Temps de marxa efectiva
Sadernes – Salt de la Núvia:................................................................................. 1h 37 minuts
Salt de la Núvia – Sant Aniol: ................................................................................... 25  minuts
Sant Aniol - Sadernes:.......................................................................................::. 1h 30 minuts
Total temps de marxa efectiva: .....................................................................  3 h 30 minuts
(2h d’anada i 1h 30 minuts de tornada).
Jonça (Aphyllanthes monspeliensis)


Cingles de Freixenet (o de Gitarriu), la vall de Riu
i, en primer terme, les estribacions del Martanyà
 
Vista cap a Sadernes. A primer
terme, La Muntada

Raig abundós a la font de Sant Aniol

L'hereu i la pubilla amb Santi Vila,
conseller de Territori i Sostenibilitat
Sardana i rectoria en plena restauració

Ermita de Sant Aniol enmig d'una vegetació esplendorosa

Encreuament de camins: a Sant Aniol, a Sadernes, a Bassegoda...


Itinerari i temps real i efectiu detallat:
Aparcament de Sadernes (8:30) – Pont de Valentí (8:55) – pista de la Quera (9:10) – El Gomarell (9:27) – cruïlla camí de Talaixà (10:00 / 10:07) – Salt de la Núvia (10:12) – Portell de la Guilla (10:27 / 10:50) – Sant Aniol (11:00 / 12:15) – El Gomarell (12:53) – Sadernes (13:45)