dijous, 31 de març de 2016

Coll de Ciuret – Salt del Sallent – Pla Traver – Coll de Ciuret

Dia 28 de març (dilluns de Pasqua)
Matinal de forma circular amb sortida i arribada al Coll de Ciuret, passant per la casa del Sallent, el Salt del Sallent, Pla Traver i la casa de Platraver.  
Aproximació: El punt de sortida és el Coll de Ciuret. Per arribar-hi ens hem de situar a la carretera GIP-5227 que comunica Sant Privat d’en Bas amb Vidrà. Abans d’arribar a Ciuret (si anem en direcció a Vidrà), trobem a mà esquerra una pista amb les indicacions Puigsacalm, Pla Traver i Sallent. Agafem aquesta pista que ens porta a Coll de Ciuret on deixem a l’esquerra la que va a la Freixeneda i seguim per la pista de la dreta, travessant el Ras de la Collada, fins que trobem una bifurcació on deixem el vehicle.
Itinerari: Tenim al davant dues pistes: la de la dreta, va a la casa de Platraver; la de l’esquerra, al Sallent i a Santa Magdalena del Mont. Comencem a caminar seguint la de l’esquerra tot baixant pels rasos de les Falgueres i dels Ginebres; travessem la Riera del Sallent i, per la Solana de Pla Traver, arribem a una bifurcació on hi ha una cadena al camí de la casa del Sallent. Passant la cadena arribem a la casa, deixant la pista que trobarem més endavant als Prats del Salt del Sallent. La casa del Sallent es veu tancada i deshabitada, però ben restaurada.
A sota la casa, al costat d’un avellaner on hi ha una tanca elèctrica, comença un camí poc definit que baixa pels prats, passa per una font, travessa un petit tros embardissat i arriba als Prats del Salt del Sallent, situats damunt mateix del cingle. Anem cap a la dreta fins arribar a la riera.
Als nostres peus hi tenim un buit de més d’uns cent metres, és el Salt del Sallent, visible des de la Vall d’en Bas i des d’Olot, sobretot quan la riera va abundant. Situats damunt del salt, gaudim d’una bona panoràmica sobre Sant Privat, el Mallol i les Preses, recorregut del Gurn.
Travessem la riera i seguim el camí que ressegueix el cingle; travessem el Torrent de les Cavorques i arribem a un caire que és un bon mirador del Salt del Sallent.
Reculem fins al salt, travessem la riera i la resseguim aigües amunt fins al capdamunt dels prats (prop del pal d’Itinerannia G55). Hem deixat a l’esquerra la pista que va a Santa Magdalena. Al final dels prats, a l’esquerra de la riera, una fita ens indica el camí de Platraver, que comença enmig de boixos i s’endinsa a la fageda per anar pujant tot fent ziga-zagues pel Grau de Platraver. Més endavant el camí surt de la fageda, s’eixampla i arriba a una portellera que hem de travessar. Passem a tocar d'una casa de fusta i pujant pels prats arribem al Pla Traver on hi ha la casa de Platraver on actualment fan turisme rural.
Damunt la casa, a tocar la pista que hi arriba, trobem els senyals del camí que va al Puigsacalm i el pal d’Itinerannia G59. Nosaltres seguim per la pista i en uns 10 minuts arribem al punt d’on hem sortit.
Volta de 7,28 km i 306 m de desnivell.  
Nota: tot i tenir dubtes de si escriure Siuret o Ciuret, he optat per Ciuret, tal com consta al Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya.
Temps de marxa efectiva
Coll de Ciuret – mirador del Salt del Sallent: ........................................................  45 minuts
Mirador del Salt del Sallent – Pla Traver: ..............................................................  45 minuts
Pla Traver – Coll de Ciuret: ..................................................................................... 12 minuts
Total temps de marxa efectiva: ............................................................... 1 hora 42 minuts  
Per descarregar el track podeu clicar aquí
El Sallent

Deu sota la casa del Sallent

Vista de la vall del Gurn des del Salt del Sallent

El Salt del Sallent des del mirador

Caiguda vertical 

Portellera arribant a Pla traver

Platraver
Itinerari detallat:
Coll de Ciuret (9.30) – cadena pista El Sallent (10.00) – El Sallent (10.03) – Deu (10.07) – Salt del Sallent (10.12) – Torrent de les Cavorques (10.14) – mirador del Salt del Sallent (10.15 /10.25) – Inici camí a Pla Traver (10.35) – Portellera (11.00) – Pla Traver (11.10 / 11.30) – Coll de Ciuret (11.42)

dissabte, 26 de març de 2016

De Beget al Coll de la Creueta per Salarsa i Bolòs

Dia 25 de març de 2016 (divendres sant)
Excursió amb sortida de Beget i arribada al Coll de la Creueta, passant per Sant Valentí de Salarsa i Santa Maria de Bolòs.
Dia plàcid, ni molt fred ni molt calorós. Una bona manera de passar el matí de divendres sant.
Aproximació: Per fer aquesta sortida de recorregut lineal necessitem dos cotxes: un per arribar a Beget i l’altre per tornar del Coll de la Creueta.   
Itinerari: Sortim de Beget seguint uns 300 metres la carretera que va a Oix, fins a l’alçada de l’ermita de la Mare de Déu del Remei; allà enfilem per la pista que aviat esdevé un caminet. Ens acostem a La Torrentera i la remor de l’aigua ens fa estar a l’aguait; ens adonem que sota mateix del camí hi ha un bon saltant. Després de travessar el torrent ens comencem a enfilar per un camí molt ben traçat que seguim una bona estona, travessant alguns prats i unes bones rouredes. Passem a tocar Can Jep Gros. Roureda enllà passem per la Creu de la Pradella i per les Penyes Mortes. Travessem el Torrent del Clot de la Vila i pugem fins al Coll de la Vila, situat entre el Beç i la Vila, on ens incorporem a la pista que seguim fins a Sant Valentí de Salarsa. A partir del Coll de la Vila cada vegada són més abundants els fantàstics roures centenaris.
Sant Valentí de Salarsa, construcció romànica del S. XII, amb un campanar d’espadanya de dos ulls ben visible des de tota la vall, es troba situada en un pla que s’enlaira damunt la riera de Salarsa. Els roures majestuosos que l’envolten fan que l’indret esdevingui bucòlic i convida a fer un recés per escoltar el silenci, només torbat pels esquellots de les vaques i la xerrameca d’algunes colles excursionistes.
Anem baixant pels prats de sota l’església i tornem a endinsar-nos al bosc per un camí ben definit que ens porta a travessar el Torrent del Ricard i sortim a la carretera que seguirem fins a Bolòs. Passem a tocar el Molladar, Plana Martina i el Tubert. Seguim pujant per la pista i arribem al veïnat de Bolòs, primer trobem El Puig, després Ca n’Andal i finalment la Rectoria i Santa Maria de Bolòs, església romànica del S. XI. Actualment els voltants són nets i l’església es conserva en bon estat després de les obres de restauració que s’hi van dur a terme.
Tant Bolòs com Salarsa, administrativament pertanyen al Ripollès des de 1965, però geogràficament continuen formant part de l’Alta Garrotxa.
A partir de Bolòs, ens queda una pujada sense treva fins al final de l’excursió. La primera sorpresa és que el camí ja no passa per la Masó, sinó que l’han desviat. Desconec el motiu d’aquest canvi en el traçat, però és una llàstima. Anem pujant pel bosc, per un camí, poc savi i molt dret (desviació traçada de nou) i sortim a la pista, que seguim pocs metres fins al Corral de la Masó on ens incorporem a un corriol que ens porta al Coll de la Masó; seguim bosc enllà vorejant el Puig dels Arcons i arribem al Coll de Bolòs. Trobem una altra pista que seguim, de pujada, uns metres, atents al camí que ben aviat surt a la nostra dreta i segueix pujant decididament, amb vistes sobre la vall de Bolòs, fins a Mas Blanc on fan cria de vaquilles, per això en podem trobar engegades per tota la finca. Lligueu els gossos, si en porteu, i respecteu el bestiar!
Després de salvar les pistes del voltant de la casa, anem a passar per sota la línia d’alta tensió on comença un camí planer i molt ben definit que sembla que ressegueix una antiga canalització d’aigua, travessa un caire entre roques, passa per un pontarró tot ple de tosca i arriba a les ruïnes de la Tosquera. Seguim pujant, per un vessant herbós amb alguns roures i boixos i arribem al Coll de la Creueta, on se’ns obre la vista cap al Nord i ens sorprèn el Costabona totalment nevat.
Deixem enrere la vall de Bolòs i Salarsa i sortim definitivament de la fondalada per on hem caminat avui. Baixem per un camí ample que seguim uns 350 metres fins a la pista que va de Camprodon a Sant Antoni, a l’alçada del monument a Cèsar August Torras (muntanyenc, excursionista i escriptor 1852 – 1923), final de la ruta d’avui.
Recorregut de 14,71 km amb 728 m de desnivell de pujada i 234 de baixada.
Nota: tot i tenir dubtes, he optat per escriure Salarsa (tal com consta al web de l’Ajuntament de Camprodon), malgrat que al Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya hi consta Salarça.
Temps de marxa efectiva
Beget – Sant Valentí de Salarsa: ........................................................................  1h 20 minuts
Sant Valentí de Salarsa – Santa Maria de Bolòs: ................................................  1h 00 minuts
Santa Maria de Bolòs – Coll de la Creueta: ......................................................... 1h 50 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................  4 hores 10 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar aquí


Beget

Vista del Sunyer, carena de Ricolta i el Comanegra

Can Jep Gros, i el riberal de Beget amb el Bestrecà,
el Ferran i Sant Marc

Caminant entre roures

Sant Valentí de Salarsa

Santa Maria de Bolòs

Conjunt de la Rectoria i l'església de Santa Maria de Bolòs

Mas Blanc

Ruïnes de la Tosquera

Fent un mos al Coll de la Creueta


Estampa d'un "divendres de passió"



Powered by Wikiloc

Itinerari detallat:
Beget (7.35) – Can Jep Gros (8.00) – Creu de la Pradella (8.15) – Torrent del Clot de la Vila (8.30) – Sant Valentí de Salarsa (8.55 / 9.45) – El Molledar (10.10) – El Puig (10.40) – Ca l’Andal (10.43) – Bolòs (10.45 / 11.10) – Corral de la Masó (11.35) – Coll de la Masó (11.40) – Coll de Bolòs (12.05) – Bifurcació R-74 (12.22) – Mas Blanc (12.32) – Pontet de tosca (12.45) – La Tosquera (12.48 / 12.53) – Coll de la Creueta (13.00) – Monument a Cèsar August Torras (13.05)


diumenge, 20 de març de 2016

Pic de la Dona (2.702 m). Hivernal amb raquetes



19 de març de 2016
Després de la nevada de dimecres al vespre, avui hi havia un bon tou de neu que configurava un paisatge preciós. Tots els cims d'Ull de Ter eren blancs i els arbres carregats de neu. Tot plegat, fantàstic.
Sortim de l’estació de Vallter 2000. Darrere els edificis de serveis hi ha el camí que puja a la Portella de Mentet (GR). Ens podem posar les raquetes només de començar, ja que hi ha neu a tocar els edificis. Pugem pel Clot de la Portella fins a la Portella de Mentet.
El paisatge és meravellós i només de sortir, ja gaudim de fantàstiques vistes dels Gra de Fajol. Conforme anem pujant, la vista es va ampliant i mirem on mirem les muntanyes són cobertes de neu.
A la Portella, l’estat de la neu ens ajuda a decidir-nos a seguir cap al Pic de la Dona. I la veritat és que es pujava molt bé, sobretot seguint la traça que han deixat esquiadors que han pujat abans que nosaltres. Fora de les traces, tot i anar amb raquetes, ens enfonsem força. En unes pedres que sobresurten de la neu veiem quatre perdius blanques.
A mida que avança el matí, la boira va guanyant terreny i abans del cim quedem totalment sota la boira. Arribem al cim i com que “el Pirineu és el Pirineu”, decidim tornar pel mateix camí per on hem vingut, ja que amb la boira, la visibilitat és nul·la i és fàcil desorientar-se.
La boira ens acompanya tota la baixada i arribant a Vallter comença a nevar una mica.

Matinal de 6,18 km i 539 m de desnivell.

Us deixo algunes fotografies i l'enllaç  del track



Els Gra de Fajol

Pujant pel Clot de la Portella

Vista enrere amb el Gra de Fajol
i el Coll de la Marrana

 
Pujant a la Portella, davant nostre
veiem gent coneguda
  
Amb la Mireia i en Joan a la
Portella de Mentet
 
Ells es preparen per una baixada d'snow amb neu verge

Seguim cap al Pic de la Dona

El Canigó. A primer terme, quatre perdius blanques


Vista de Bastiments i Bacivers
  
Portella de Mentet, Plans de Calm Magre, Pic de la Llosa,
Roca Colom, Crestes de Rojà i Costabona
 
Les boires vénen i van

Al Pic de la Dona

A la Portella de Mentet, amb boira


Baixada de la Portella
 
Prop de Vallter




dilluns, 14 de març de 2016

De Talaixà a Beget per Sant Marc, el Pic de les Bruixes, Comanegra i Coll del Boix


Dia 12 de març de 2016
Excursió amb sortida del Vaquer de Talaixà i arribada a Beget, passant pels cims de Sant Marc, Pic de les Bruixes i Comanegra, i baixada pel Coll del Boix, el Collet Clotic i el Coll del Sunyer.
Recorregut que fa els tres cims del tríptic de Monars i que segueix uns camins ben característics de l’Alta Garrotxa.
Dia clar, serè i assolellat que ens ha permès tenir molta vista i que gràcies a una mica d’aire fresc no hem passat calor.  
Aproximació: Per fer aquesta sortida de recorregut lineal necessitem dos cotxes: un per arribar fins al Vaquer i l’altre per tornar de Beget.  
Itinerari: Comencem a caminar a la casa del Vaquer i pugem al llogarret de Talaixà. Darrere l’església de Sant Martí, enfilem el camí que va cap a la Torre de Talaixà i seguim fins a una bifurcació coneguda com el Semàfor: el camí de la dreta va a les Balmes d’Uja i al Camp d’en Roc, passant per la Dolceia; nosaltres seguim el que segueix de dret que ens porta a les ruïnes del Cortal (r.), una de tantes cases (133!) que formaven Talaixà. Continuem resseguint un dels relleixos que configuren aquest vessant de Sant Marc i arribem al Pujant del Llop que ens serveix per canviar de relleix. Ens trobem en una balconada sobre la Vall d’Hortmoier limitada pel Ferran i el Bestracà. Una curta pujada més i arribem al Pla d’en Quera on la vista s’amplia cap al vessant de solell del Comanegra amb Maians i les Basses de Monars; Santa Bàrbara, la Vall d’Oix, Montpetit i Montmajor; més lluny, des de Sant Amanç i el Taga fins al Costabona, passant pel Puigmal, el Pastuira, Bastiments i el Gra de Fajol, entre altres.
Helicòpters i moviments al final de la pista de les Basses de Monars, ens fan pensar que potser hi ha un rescat. Després veiem que tiren aigua, i més endavant, pel fum ens adonem que es tracta d’un incendi que els bombers han estat vigilant tota la nit i que ha revifat una mica.
Amb l’energia i la xerrameca que ens ha proporcionat un bon esmorzar, continuem amunt, travessem el Pla Magre, el Pla Llarg i el Collet de l’Arç i arribem al Coll de Sant Marc on ens desviem de la ruta prevista per fer el cim. Des de Sant Marc, la visió s’amplia sobre Sant Aniol, Puig de les Canals, el Bassegoda, Coll Roig, Coll de Principi; la Serra de Gitarriu, la Calma, la Tossa d’Espinau, la Calma...; Ribelles (Sant Julià, Morató, la Comella...), Costoja, la Serra de Bac Grillera... i fins al Puig Neulós.
Tornem al Coll de Sant Marc i emprenem el camí que ens porta al Pic de les Bruixes. Conforme anem avançant se’ns van fent visibles als nostres peus les cases de Monars: primer Maians i Masmitjà, i més enllà veurem Ma de l’Om, Sant Sebastià i cal Bessó, que queden més enclotades. Al Pic de les Bruixes la vista s’amplia cap a les Torres de Cabrenç i el Montnegre i cap a Coll d’Ares i el Canigó.
Seguim per la carena cap al Portell de Donantic i el Pla de la Serra, a migjorn, tenim vista de moltes carenes i serralades de tota la Garrotxa, en darrer terme, des de Finestres fins al Puigsacalm. Entre prats i faigs, trepitgem restes de neu i ens sorprèn la presència d’una flor que no coneixíem; es tracta de Dent de ca (Erythronium dens-canis), una liliàcia que floreix als prats pirinencs quan la neu es fon. Ens delectem observant-la. Fem la darrera pujada d’avui que, enmig d’uns faigs majestuosos ens porta al cim del Comanegra (1.557 m). 
Resseguint la carena i deixant a la nostra esquerra el camí que baixa cap a les Basses de Monars per les Triades, arribem al Pla de la Primavera (Collada Fonda). Fem una aturada per descansar i agafar forces pel que ens queda. Baixem fins a la pista que va a les Basses de Monars; la seguim de baixada uns 700 metres, fins a un pronunciat revolt cap a la dreta.
Som al Coll del Boix on comença el camí que seguirem fins a Beget. Passem per damunt dels cingles de la Gralla i en baixem per un parell d’escalers. Seguim entre prats i bosc i arribem al Collet del Clotic on fem un pronunciat gir cap a l’esquerra i ens endinsem en un dens i fosc alzinar fins que sortim a un prat des d’on, si ens hi fixem, podem veure la Trompa de l’Elefant, forma ben curiosa d’una paret del cingle de la Gralla.  El camí torna a fer un gir cap a la nostra dreta, per travessar la Solana del Sunyer, tot resseguint per sota la Carena de Ricolta. Ens tornem a endinsar a l’alzinar. Aquest tram de camí que anys enrere devien recórrer traginers, carboners i matxos carregats de sarrions de carbó, conserva restes d’una arquitectura que va servir per aprofitar agrícolament i forestal aquests vessants. Sortim del bosc al final de la carena de Ricolta i, per uns prats, baixem al Coll del Sunyer, per on passa la carretera que va de Beget a la collada de Costa Rasa.
Seguim la pista de baixada poc més d’un quilòmetre, passem pel Sunyer i, més avall, ens incorporem al camí de Can Reguer que ens porta a travessar el torrent dels Trulls, que avui baixa abundós i arribem a Beget pel carrer de Josep Duñach (en Feliça).
Recorregut de 19,15 km amb 1.116 m de desnivell de pujada i 1.298 de baixada.
Temps de marxa efectiva
El Vaquer – Pic de Sant Marc: ...........................................................................  2h 20 minuts
Sant Marc – Pic de les Bruixes - Comanegra: ....................................................  2h 00 minuts
Comanegra – Coll del Boix - Beget: .................................................................... 2h 40 minuts
Total temps de marxa efectiva: ........................................................................  7 hores    

Per descarregar el track podeu clicar aquí


A Talaixà, començament de la ruta d'avui

Sant Martí de Talaixà i el Ferran

Des del Pujant del Llop: Vall d'Hortmoier, Ferran, Bestracà
Santa Bàrbara, Montpetit, Montmajor...

Fent un bufet al Pujant del Llop

Des del Pla d'en Quera, vista cap al Pirineu

De camí al Collet de l'Arç, amb Sant Marc al fons

Al Coll de Sant Marc amb vista al Pic de les Bruixes i
al Comanegra. El Pirineu al fons.

Sant Aniol, Martanyà, Bassegoda, Vall de Riu,
Cingles de Gitarriu, la Calma, Mare de Déu del Mont...

Ribelles, Costoja, Serra de Bac Grillera, les Salines
i el Puig Neulós, entre altres

Al cim de Sant Marc, amb tota la Serra de Monars

Camí del Pic de les Bruixes

Al cim del Pic de les Bruixes

Dent de ca (Erythronium dens-canis)


L'incendi controlat prop del Corral
de Masmitjà encara fumeja

Pujant al Comanegra, vista enrere de
la Serra Llarga de Monars. Al fons el Bassegoda i fins a la
Mare de Déu del Mont.

Fageda de la cara nord del Comanegra

Cim del Comanegra

Massís del Canigó des del Pla de la Primavera

Cingles de la Gralla i el Comanegra

La Trompa de l'Elefant


Arribada a Beget



Powered by Wikiloc

Itinerari detallat:
El Vaquer (8.35) – Talaixà (9.00 / 9.20) – El semàfor (9.40) – El Cortal (10.02) – Baixant del Llop (10.25 / 10.45) – Pla d’en Quera (10.50 / 11.30) – Coll de Sant Marc (12.00) – Sant Marc (12.15 / 12.20) – Encreuament (12.45) – Pic de les Bruixes (12.55 / 13.15) – Pla de la Serra (13.55) – Tòtem (14.25) – Comanegra (14.40 / 14.45) – Pla de la Primavera (15.15 / 16.05) – pista de les Basses de Monars (16.20) – Coll del Boix (16.30) – Collet Clotic (17.00) – mirador de la Trompa de l’Elefant (17.10 / 17.15) – Coll del Sunyer (17.55) – Beget (18.20)