PASSEJANT DE LES POLLINERES ALS ESTANYS DE LA PERA


Un migdia de juliol de 2019
Els Estanys de la Pera es troben situats en un circ d’origen glacial coronat pel Pic de Perafita (o Tossal de la Truita), de 2.752m i el de Monturull (o Torre dels Soldats), de 2.761m
En altres ocasions (abans de les lesions) havíem trepitjat aquests indrets, a l’hivern, amb raquetes de neu. Poso l’enllaç dels tracks de dues de les excursions hivernals: d’Aransa al Salt d’aigua del Planell Gran i d’Aransa al Refugi dels Estanys de la Pera
Aquesta vegada fem una passejada curta i a l’abast de tothom. Accedim amb cotxe fins a l’aparcament de l’àrea d’esbarjo de la Font de les Pollineres. A mi m’agrada més accedir-hi des del Refugi de Cap de Rec, però també s’hi pot arribar des d’Aransa.
El Pla de la Font de les Pollineres és una zona molt àmplia i tranquil·la (em consta que en ple Agost no ho és tant!). Hi ha unes quantes taules de pedra amb els seus corresponents bancs on es pot menjar còmodament, triant entre estar al sol o a l’ombra. El rec que baixa dels estanys, travessa mandrosament el prat. Això li afegeix un plus de frescor i de bellesa. També hi ha unes zones de barbacoes (ALERTA: Cal tenir en compte la normativa per encendre foc!)
Des de les Pollineres, per pujar als Estanys de la Pera, cal seguir un camí que no té pèrdua, està ben indicat i coincideix amb el GR-11.10. Mentre anem pujant, resseguim el torrent, ara per una banda ara per l’altra. Arribem al Planell Gran, que com el seu nom indica és planer, al fons del qual hi ha el Salt d’aigua del Planell Gran, bonic de contemplar i on qui vulgui s’hi pot refrescar. A partir d’aquí farem una curta, però pronunciada pujada per superar el desnivell que ens separa de l’Estany Petit o de baix.
Al capdamunt de la pujada podem triar anar al refugi (cap a la dreta) o fer el recorregut pels dos estanys (cap a l’esquerra). Nosaltres optem per la segona opció. Arribem a l’Estany Petit o de Baix, que enguany porta menys aigua que l’any passat. Voregem l’estany fins al seu començament (on li arriba l’aigua) i agafem el camí que ens porta fins a l’Estany Gran o de dalt, resseguint el seu desguàs que alhora nodreix l’estany de baix.
Un cop a l’Estany Gran, constatem que el nivell també és més baix que l’any passat. Voregem el llac i seguim el GR que ara pren direcció N com si volguéssim anar al Coll de Perafita, però no hi anirem. Pujarem uns deu minuts fins als Clots del Port on tombarem cap a la dreta per anar cap al Refugi dels Estanys de la Pera, que és obert i ofereix diferents opcions per menjar i beure.
Una vegada al Refugi, baixarem seguint les indicacions i en pocs minuts arribem al trencant que hem indicat anteriorment, des d’on farem la tornada pel mateix camí de l’anada, passant pel salt d’aigua, pel Planell Gran i, per la vora del torrent, arribarem al Pla de la Font de les Pollineres.
És una passejada d’uns 5 km i poc desnivell (259 m). Nosaltres hi hem estat 1h 15min per pujar i uns 40min per baixar.
Poso unes quantes fotografies que intenten reflectir la bellesa d’aquest indret i la tranquil·litat que hi hem trobat.
Repeteixo la recomanació que he fet en altres posts: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla, cal que us protegiu del sol, ja que la primera part de la ruta transcorre pel bosc i és força ombrejada, però la segona part és molt assolellada.
Per descarregar-vos el track podeu clicar AQUÍ

Bassa de la Font de les Pollineres

Mamant per davant i per darrere

Salt del Planell Gran
 
Estany Petit o de baix
 
Ànecs a l'Estany Gran

L'Estany Gran o de dalt amb el Monturull

Vaques pasturant als Clots del Port

Refugi dels Estanys de la Pera. Al fons, El Cadí


Veladre, El·lèbor blanc o Peu de llop
(Veratum album)
TÒXICA!

Aster dels Alps
(Aster alpinus)

Tora blava o Acònit blau
(Aconitum napellus)
MOLT TÒXICA!

Seneci pirinenc
(Senecius pyrenaicus)

Regalèssia de muntanya
(Trifolium alpinum)

Swertie pérenne o vivace
(Swertia perennis)

Orquídies tacades
(Orchis maculata)
de diferents tonalitats


Comentaris

  1. Passava per aquí. He fet bastants de vegades aquesta ruta. La primera vegada va ser al març del 1974, sense raquetes i amb neu tova fins més amunt dels genolls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu n'hi do caminar amb neu fins als genolls. Alguna vegada m'hi havia trobat i es fa molt feixuc.
      Actualment, amb la popularització de les raquetes, aquests sectors planers i nevats són de molt més bon fer. Tot i que cal tenir molt clar per a què es poden fer servir les raquetes i per a què cal anar amb grampons i piolet.

      Gràcies Xavier pel teu comentari.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari. Gràcies.