De Beget al Coll de la Creueta per Salarsa i Bolòs

Dia 25 de març de 2016 (divendres sant)
Excursió amb sortida de Beget i arribada al Coll de la Creueta, passant per Sant Valentí de Salarsa i Santa Maria de Bolòs.
Dia plàcid, ni molt fred ni molt calorós. Una bona manera de passar el matí de divendres sant.
Aproximació: Per fer aquesta sortida de recorregut lineal necessitem dos cotxes: un per arribar a Beget i l’altre per tornar del Coll de la Creueta.   
Itinerari: Sortim de Beget seguint uns 300 metres la carretera que va a Oix, fins a l’alçada de l’ermita de la Mare de Déu del Remei; allà enfilem per la pista que aviat esdevé un caminet. Ens acostem a La Torrentera i la remor de l’aigua ens fa estar a l’aguait; ens adonem que sota mateix del camí hi ha un bon saltant. Després de travessar el torrent ens comencem a enfilar per un camí molt ben traçat que seguim una bona estona, travessant alguns prats i unes bones rouredes. Passem a tocar Can Jep Gros. Roureda enllà passem per la Creu de la Pradella i per les Penyes Mortes. Travessem el Torrent del Clot de la Vila i pugem fins al Coll de la Vila, situat entre el Beç i la Vila, on ens incorporem a la pista que seguim fins a Sant Valentí de Salarsa. A partir del Coll de la Vila cada vegada són més abundants els fantàstics roures centenaris.
Sant Valentí de Salarsa, construcció romànica del S. XII, amb un campanar d’espadanya de dos ulls ben visible des de tota la vall, es troba situada en un pla que s’enlaira damunt la riera de Salarsa. Els roures majestuosos que l’envolten fan que l’indret esdevingui bucòlic i convida a fer un recés per escoltar el silenci, només torbat pels esquellots de les vaques i la xerrameca d’algunes colles excursionistes.
Anem baixant pels prats de sota l’església i tornem a endinsar-nos al bosc per un camí ben definit que ens porta a travessar el Torrent del Ricard i sortim a la carretera que seguirem fins a Bolòs. Passem a tocar el Molladar, Plana Martina i el Tubert. Seguim pujant per la pista i arribem al veïnat de Bolòs, primer trobem El Puig, després Ca n’Andal i finalment la Rectoria i Santa Maria de Bolòs, església romànica del S. XI. Actualment els voltants són nets i l’església es conserva en bon estat després de les obres de restauració que s’hi van dur a terme.
Tant Bolòs com Salarsa, administrativament pertanyen al Ripollès des de 1965, però geogràficament continuen formant part de l’Alta Garrotxa.
A partir de Bolòs, ens queda una pujada sense treva fins al final de l’excursió. La primera sorpresa és que el camí ja no passa per la Masó, sinó que l’han desviat. Desconec el motiu d’aquest canvi en el traçat, però és una llàstima. Anem pujant pel bosc, per un camí, poc savi i molt dret (desviació traçada de nou) i sortim a la pista, que seguim pocs metres fins al Corral de la Masó on ens incorporem a un corriol que ens porta al Coll de la Masó; seguim bosc enllà vorejant el Puig dels Arcons i arribem al Coll de Bolòs. Trobem una altra pista que seguim, de pujada, uns metres, atents al camí que ben aviat surt a la nostra dreta i segueix pujant decididament, amb vistes sobre la vall de Bolòs, fins a Mas Blanc on fan cria de vaquilles, per això en podem trobar engegades per tota la finca. Lligueu els gossos, si en porteu, i respecteu el bestiar!
Després de salvar les pistes del voltant de la casa, anem a passar per sota la línia d’alta tensió on comença un camí planer i molt ben definit que sembla que ressegueix una antiga canalització d’aigua, travessa un caire entre roques, passa per un pontarró tot ple de tosca i arriba a les ruïnes de la Tosquera. Seguim pujant, per un vessant herbós amb alguns roures i boixos i arribem al Coll de la Creueta, on se’ns obre la vista cap al Nord i ens sorprèn el Costabona totalment nevat.
Deixem enrere la vall de Bolòs i Salarsa i sortim definitivament de la fondalada per on hem caminat avui. Baixem per un camí ample que seguim uns 350 metres fins a la pista que va de Camprodon a Sant Antoni, a l’alçada del monument a Cèsar August Torras (muntanyenc, excursionista i escriptor 1852 – 1923), final de la ruta d’avui.
Recorregut de 14,71 km amb 728 m de desnivell de pujada i 234 de baixada.
Nota: tot i tenir dubtes, he optat per escriure Salarsa (tal com consta al web de l’Ajuntament de Camprodon), malgrat que al Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya hi consta Salarça.
Temps de marxa efectiva
Beget – Sant Valentí de Salarsa: ........................................................................  1h 20 minuts
Sant Valentí de Salarsa – Santa Maria de Bolòs: ................................................  1h 00 minuts
Santa Maria de Bolòs – Coll de la Creueta: ......................................................... 1h 50 minuts
Total temps de marxa efectiva: .............................................................  4 hores 10 minuts  

Per descarregar el track podeu clicar aquí


Beget

Vista del Sunyer, carena de Ricolta i el Comanegra

Can Jep Gros, i el riberal de Beget amb el Bestrecà,
el Ferran i Sant Marc

Caminant entre roures

Sant Valentí de Salarsa

Santa Maria de Bolòs

Conjunt de la Rectoria i l'església de Santa Maria de Bolòs

Mas Blanc

Ruïnes de la Tosquera

Fent un mos al Coll de la Creueta


Estampa d'un "divendres de passió"



Powered by Wikiloc

Itinerari detallat:
Beget (7.35) – Can Jep Gros (8.00) – Creu de la Pradella (8.15) – Torrent del Clot de la Vila (8.30) – Sant Valentí de Salarsa (8.55 / 9.45) – El Molledar (10.10) – El Puig (10.40) – Ca l’Andal (10.43) – Bolòs (10.45 / 11.10) – Corral de la Masó (11.35) – Coll de la Masó (11.40) – Coll de Bolòs (12.05) – Bifurcació R-74 (12.22) – Mas Blanc (12.32) – Pontet de tosca (12.45) – La Tosquera (12.48 / 12.53) – Coll de la Creueta (13.00) – Monument a Cèsar August Torras (13.05)


Comentaris

  1. Després d'haver estat tres cops per la zona AVISO que el pas per la finca Mas Blanc i, en concret, vora les runes de La Tosquera és EXTREMADAMENT PERILLÓS! Mencioneu que hi ha "vaquilles". De fet, es tracta d'una explotació de braus (toros de lidia). Està senyalitzada i tancada però de forma INSUFICIENT! El darrer cop vaig tenir una molt mala experiència. Sempre procuro evitar explotacions i masos (simplement per respecte) però aquest cop em vaig trobar enmig d'un bon merder. Gràcies!
    Aquí teniu més informació, si voleu: https://www.purezayemocion.com/noticia/4421/campo-bravo/toros-andres-moreno-los-coquilla-del-pirineo-catalan.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per avisar. He de dir que quan hi vam passar nosaltres, vam parlar amb un pastor/vigilant i no vam tenir cap problema. Malauradament aquestes explotacions que no respecten el dret de pas són una xacra per al nostre territori i per a tots aquells que el trepitgem sempre amb tot el respecte que es mereix qui hi viu i qui i treballa. L'abandonament de la pagesia de muntanya, deixada de la mà de déu des de molts anys enrere, ha fet que en alguns indrets hagin proliferat aquest tipus d'explotacions que no tenen res a veure amb la història i la geografia econòmica d'aquest territori.
      Salut i bones caminades!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari. Gràcies.