16 de setembre de 2018
Aquesta sortida junt amb la que vam fer el 8 de desembre de 2017, de
Sallent a Manresa per la Sèquia, completen tot el recorregut de la sèquia
de Manresa, construïda al S. XIV per abastir d’aigua Manresa i acabar amb els
problemes de sequera de la ciutat.
El recorregut total són uns 25 km: des de la Resclosa dels Manresans
(Balsareny) fins a la colònia minera La Botjosa (passat Sallent) hi ha 9,55 km;
des de La Botjosa fins al Parc de l’Agulla de Manresa, 15,10 km.
Ha fet un dia molt calorós i hem fet el recorregut al migdia, de manera
que hem passat molta calor. Tal com vam dir quan vam fer l’altra part del
recorregut, pràcticament no hi ha desnivell, cosa que la fa apta per a
caminaires de tot tipus, fins i tot aquells que estan de recuperació de lesions
diverses i a qui no els convé fer camins difícils.
Aproximació: Hem anat en cotxe fins a
Balsareny. Des del poble hem anat a trobar l’inici de la sèquia, a la Resclosa
dels Manresans. Al final del recorregut, a la Botjosa, ens ha recollit un taxi
que ens ha tornat a Balsareny.
Itinerari: Aquest tram comença a la Resclosa
dels Manresans, situada a la llera del Llobregat, al seu pas prop del Castell
de Balsareny. Aquesta resclosa és de forma semiel·líptica i, malgrat el pas del
temps, és l’originària que es construí amb troncs de fusta, posteriorment fou
reblerta de pedres i més tard, coberta amb formigó. A la caseta que hi ha al
costat de la presa s’hi troba la comporta que regula l’entrada d’aigua a la
sèquia.
La primera part del recorregut transcorre relativament a prop del curs
del Llobregat i és força ombrívol, amb vegetació i fauna propis del bosc de
ribera: verns, salzes, ànecs... Entre el riu i la sèquia hi ha uns horts ben
fèrtils que aprofiten la sèquia per regar.
Quan portem 2,3 km, comença el tram més humanitzat i industrialitzat.
Al llarg de l’itinerari passem molt a prop de les vies de comunicació: l’Eix
del Llobregat, autovia C-16 (que travessem per sota), caminem una estona pel
voral de la carretera C-16z, des del Molí fins a les Mines de Vilafruns (Santa
Bàrbara de Vilafruns) i passem a la vora de polígons i d’antigues colònies
industrials, ara abandonades, i de diverses mines d’extracció de potassa, la
més gran, “Potasas del Llobregat, SA”. Al final del recorregut arribem a
colònia minera de La Botjosa, encara habitada.
Malgrat que la sèquia està ben conservada i les vores estassades i netes
de vegetació, en alguns trams, l’entorn presenta un aspecte suburbial i una
mica decadent pel fet que passa per instal·lacions abandonades.
Val la pena esmentar que l’aqüeducte del Vilar està fora de circulació:
està en força mal estat i el seu accés està cobert de vegetació. A aquesta
alçada, agafem la via del tren de les mines de potassa que seguim ben bé més de
2 km, fins que unes banderoles ens indiquen com tornar a accedir a la sèquia,
en un tram on ja torna a estar descoberta i que transcorre en paral·lel a
una muntanya de residus de la mina. Seguim fins a l’accés des de la colònia
minera de La Botjosa, punt on vam iniciar l’altre recorregut i on acabem l’itinerari
d’avui.
Ruta de
9,55 km, pràcticament sense desnivell.
Temps de marxa efectiva
Resclosa dels Manresans – Colònia minera de la Botjosa: .................................. 1 h 55 minuts
Total temps de marxa efectiva: ....................................................................... 1 h 55 minuts
Itinerari
detallat: Resclosa dels Manresans (13,15) – Font
de Sant Roc (13,30) – Mines de Vilafruns (14,08) – Aqüeducte de Conangle (14,15)
– Aqüeducte de Malpàs (14,30) – Vies del tren de les mines de potassa (14,50) –
Tornada a la Sèquia (15,00) – La Botjosa (15.10)
 |
| Castell de Balsareny |
 |
| Resclosa dels Manresans |
 |
| C-16, Autovia o Eix del Llobregat |
 |
| Un bon tram d'aquesta ruta coincideix amb el GR-270 |
 |
| Via de tren de les mines. Al fons, Serra de Sant Llorenç del Munt |
 |
| Aqüeducte del Vilar |
 |
| Muntanya de runa salina de La Botjosa |
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.