dissabte, 8 de gener de 2022

Congost del Mu (La Noguera)

4 de gener de 2022

Itinerari d’anada i tornada pel congost que el Segre ha format al seu pas entre la cara nord de la Serra Carbonera i els contraforts del vessant de migjorn del Montsec de Rúbies.

El recorregut, que va des de la Font del Pont fins a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, transcorre seguint bona part del traçat de l’antic camí de ferradura que, des de l’Edat Mitjana, uneix Alòs de Balaguer i Camarasa, seguint el curs del Segre. Aquest camí també s’anomena el camí del Solà o dels Dos rius.

Lloc tranquil, poc freqüentat i de molt bon fer, amb petits trams equipats amb passarel·les i un pont penjat. Roques, trams empedrats i vegetació es complementen amb la presència d’ànecs a l’aigua, rapinyaires sobrevolant el congost i voltors vigilant des d’una penya.

Aproximació: El nostre punt de sortida és la Font del Pont, a Alòs de Balaguer. Hi ha qui continua en vehicle (millor tot terreny) fins a l’àrea de pícnic de la font de l’Espadella o fins i tot una mica més. Això pot estalviar caminar uns 6,4 km (3,2 a l’anada i 3,2 a la tornada), però el desconeixement de la zona i de l’estat de la pista ens ha fet ser prudents.

Itinerari: Comencem a caminar a la mateixa Font del Pont per la pista que transcorre per la riba dreta del Segre. Fins passada la Font de l’Espadella, el camí és una carretera de terra. Quan arribem al final de la pista, una banderola ens indica la proximitat de les primeres passarel·les, la distància fins a l’aiguabarreig i fins al Mirador de Penalta (on no anem).

A partir d’aquí, només hi ha un camí a seguir, ben fresat i sense pèrdua, alguns trams amb una vegetació que gairebé l’envaeix i d’altres, amb una bona amplada i amb restes d’un empedrat pretèrit. Resseguim els entrants i sortints d’aquest vessant pedregós i a cada entrant hi ha un barranc (ara eixuts) per on en èpoques de pluja deu baixar aigua a base de bé. La veritat és que imaginar-se traginant per aquest camí a cavall d’un matxo o d’una mula fa mitja basarda.

El cim  del Mu, que queda damunt de l’aiguabarreig, i el barranc que baixa d’aquest cim cap al Segre just en el punt més estret, són els que donen el nom a aquest congost.

Quan portem 5,7 km, arribem al Barranc del Palomar i trobem un encreuament. El camí de la dreta va al Mirador de Penalta. Nosaltres agafem el de l’esquerra que baixa per un grau amb restes d’un antic empedrat i que, fent unes bones ziga-zagues, ens du a nivell del riu Segre. El resseguim uns 300 metres, encara per la riba dreta, i arribem a un pont penjant  per on el travessem.

Ja a la riba esquerra, passem un altre barranc i l’enllaç amb un altre camí (va a Camarasa per l’ermita de Sant Jordi) i trobem les passarel·les metàl·liques, penjades sobre el pantà, que fan una mica d’impressió, per on arribem a la Central hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer.

Som a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa. Davant nostre, enfilada hi ha la presa de Camarasa (la carretera C-13 hi passa per damunt). La Noguera Pallaresa, nascuda al Pla de Beret, després de 155 km de llargària, desemboca al Segre per sota aquesta presa. L’edifici més gran, que queda sota la presa, és la Central de Camarasa i la fa funcionar la Noguera Pallaresa.

El Segre, nascut al nord del Pic del Segre, a l’Alta Cerdanya, quan arriba en aquest punt porta 187 km de recorregut i n’hi queden 79 fins a Mequinensa, on desembocarà a l’Ebre. És el responsable del funcionament de la Central d’Alòs de Balaguer, situada també en aquest aiguabarreig.

Fem un mos i un breu descans i ens hi tornem a posar. Ens queda tornar a la Font del Pont, a Alòs de Balaguer, i ho farem pel mateix camí per on hem vingut. Tindrem una altra perspectiva del congost, amb uns altres colors i una altra llum, ja que el sol és molt més amunt.

Tot i que no he fet mai el Congost de Montrebei, fent cas a l’amfitriona de l’apartament que tenim llogat a Sant Llorenç de Montgai, recomano molt i molt aquest itinerari pel Congost de Mu. Hi ha qui el qualifica d’imprescindible.

Recorregut de 13,72 km i 597 m de desnivell.

Hi hem estat 1h 50 min a l’anada i 1h 40 min a la tornada. Total 3 hores 30 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí.

Podeu trobar més informació d’aquest espai en aquest enllaç.



Primeres passarel·les a l'inici
del congost

L'estret

Tram amb l'empedrat ben conservat

Un voltor dalt la carena

El sol toca als cims més alts

Vista enrere cap a l'estret del Mu

Arribant al Barranc del Palomar
es veu el pont penjant

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

Travessant el pont penjant

Informació de les cartelleres

Aiguabarreig: l'aigua de la Noguera
Pallaresa arriba per
l'esquerra i la del Segre, per la dreta

Passarel·les metàl·liques entre el pont penjant
i la central (ja de tornada)

Àrea de pícnic de l'Espadella

Powered by Wikiloc

divendres, 7 de gener de 2022

Puigsacreu o Sant Abdó i Sant Senén (769 m) des de Batet de la Serra

31 de desembre de 2021: última caminada de l’any.

Per a la gent d’Olot i de la Garrotxa, és molt habitual passejar per l’altiplà de Batet de la Serra, sobretot els matins d’hivern en què fa bon temps. Arribar-se a Sant Abdó i Sant Senén arrodoneix la passejada. Això no obstant, s’hi pot arribar des d’altres llocs: Sant Martí de Santa Pau, Begudà...

La ruta d’avui és una volta circular o més ben dit, un vuit (8) o un infinit, ja que tant a l’anada com a la tornada passem pel Coll de Palomeres, intersecció de les dues parts del vuit (8).

Aproximació: El nostre punt de sortida se situa en un aparcament que hi ha davant de Can Sargatal, al començament del Pla de Godomar.

Itinerari: Caminem en direcció a la casa de Godomar, la més gran que ens queda al fons a l’esquerra del pla. La voltem per darrere, per l’obaga (N), tot seguint una pista. Passem per un encreuament on hi ha el pal d’Itinerannia “G507 - Font de Godomar” i continuem per la pista de la dreta fins al Coll de Palomeres on hi ha el pal d’Itinerannia “G25 - Coll de Palomeres” des d’on, per la pista que ressegueix la carena, en uns 20 minuts arribem al Puigsacreu on hi ha la capella de Sant Abdó i Sant Senén o Sant Nin i Sant Non.

Aquest indret és un bon mirador a banda i banda. Al nord: Sant Amand i el Taga, Serra Cavallera, Puig Ou i Talló, Montmajor i Montpetit, la Serra de Malforat, Sant Miquel del Mont... Al vessant sud: Santa Pau, amb la Serra de Finestres. Cap a llevant, el Croscat, la Serra del Corb, Cabrera i el Collsacabra al darrere. Tot pujant hem vist el Puigsacalm i Sant Magalena que ara ens queden amagats.

Després de gaudir del sol i de la vista, marxem del cim en direcció a llevant, per un corriol força dret que ens porta fins a un collet amb el pal Itinerannia “G994 - Camí de Sant Abdó”; en aquest punt deixem el camí de la dreta que ens portaria al Coll de Boixeda i anem cap a l’esquerra per un camí bac i humit, passem per una bassa on els senglars deuen fer la seva higiene i seguim el camí que desemboca en una pista que seguim en la mateixa direcció (deixem la que baixa a la nostra dreta) fins a Coll de Palomeres.

Al Coll de Palomeres agafem el camí de l’esquerra que ens porta a voltar el Volcà Garrojàs o turó de Godomar (al seu extrem S deixem a l’esquerra un camí que baixa en direcció S cap al Croscat) i arribem a un pla amb una fenomenal vista de Godomar amb el Pirineu al fons. Seguim caminant per vorejar el volcà Pujalós. Ens incorporem a la carretera asfaltada que puja del Pla del Torn i la seguim cap a la nostra dreta per l’altiplà de Batet. Passem per l’oratori de Sant Ignasi, per La Planella i, deixant a la dreta Godomar, arribem a Can Sargatal, el nostre punt de sortida.

Recorregut de 7,80 km i 206 m de desnivell. 

Hi hem estat 45 min a l’anada i 1h 15 min a la tornada. Total unes 2 hores.

Per descarregar el track podeu clicar aquí.

Per trobar un altre itinerari a Sant Abdó i Sant Senén publicat en aquest blog podeu clicar en aquest enllaç. 


Arribant al Puigsacreu


Contemplant la vista

El Croscat i al darrere: Cabrera i Aiats

Un bon dia per fer les campanades

Bassa on els senglars es desparassiten

Godomar, amb el Pirineu al fons, és com un pessebre

Un bon consell per cada dia de l'any
(i de la vida!)


Powered by Wikiloc

dissabte, 1 de gener de 2022

Cap Norfeu des de la Cala Pelosa

30 de desembre de 2021

Passejada pel promontori de Cap Norfeu, amb sortida i arribada a la Cala Pelosa.

El Cap Norfeu és una gran massa rocosa, situada entre la badia de Montjoi i la de Jóncols, que s’endinsa en el mar. És el conjunt de roca calcària més important de la península de Cap de Creus i es troba al seu extrem sud-est. La seva naturalesa calcària fa que en el seu perímetre s’hi hagin format nombroses coves, accessibles des del mar. És un dels espais del PN del Cap de Creus de més valor mediambiental, per això té el grau de protecció màxim: Reserva Natural Integral. Per tal de protegir algunes espècies, entre el 15 de desembre i el 31 de maig el camí per anar a la cova de les Ermites està tancat.


Cap Norfeu des de prop de Cala Montjoi

Aproximació: El nostre punt de sortida se situa a la Cala Pelosa. Per arribar-hi hem d’anar a Roses i des d’allà per la carretera de Montjoi, anem fins a Cala Montjoi, fins on la carretera és asfaltada. A partir d’aquí és una pista de bon fer i sense asfaltar que va a Cala Jóncols passant per Coll de Canadell. Nosaltres la seguim fins al trencant de Cala Pelosa i baixem a l’esplanada que hi ha abans de la platja on podem aparcar fàcilment.

Itinerari: Comencem a caminar a la vora de la platja, pel camí de ronda costa amunt (direcció S), per un tram de costa una mica abrupte. A tocar de la Casa Raola trobem una bifurcació (poc marcada): el camí de l’esquerra és per on arribarem a la tornada; ara seguim pel de la dreta, més costaner, que es va enfilant cada vegada més decididament per portar-nos al punt més alt del Cap Norfeu on hi ha la Torre de Norfeu.

La Torre de Norfeu, situada a 170 m d’altura, va ser construïda l’any 1598 com a torre de guaita i de defensa de les cales de Jóncols i La Pelosa, de les incursions de pirates. La planta baixa era la cisterna i la primera planta principal com a habitatge.

Seguim en direcció SE pel camí que ressegueix aquesta carena arrodonida fins que trobem un encreuament amb una banderola. Continuem pel camí de la dreta fins al Mirador de Norfeu i el Morro Gros (extrem SE), preciosa talaia sobre la immensitat de la Mediterrània. Fa molt bon dia -molt calorós per ser a finals de desembre- i la vista és fenomenal. Al vessant sud: Cap de Begur, Les Medes, L’Escala, i tot el Golf de Roses, amb Empuriabrava, Roses, Cala Montjoi i La Pelosa.

Tornem al Mirador i voregem la punta del cap, ara en direcció N. Passem per la Barraca dels Palauencs, mostra de l’arquitectura en pedra seca i vestigi de la vida rural d’antany, a base de subsistència i d’aprofitament dels recursos naturals. Des de la barraca seguim fins a la Trona (extrem NE) des d’on quedem encarats cap a Cap de Creus, que ens queda amagat darrere la Punta de Sa Figuera. Tenim bona vista de Cala Jóncols i de Cala Canadell i tot el vessant sud / sud-est del Pení (607 m).

Desfem camí fins a la barraca on hi ha una bifurcació: el camí de l’esquerra és per on hem arribat; ara anem pel de la dreta que, entre garrics i carrascar, ens tornarà a la bifurcació per on hem passat abans. Abans, però, deixem a la nostra dreta el camí de les Coves Encantades (ara tancat per protegir espècies amenaçades).

Quan arribem a la cruïlla, desfem camí per la carena arrodonida cap a la Torre Norfeu i continuem fins a una placeta on hi ha una bifurcació: si abans hem arribat de la costa pel camí de l’esquerra, ara anem pel de la dreta, un camí ample que en uns 350 metres, ens porta a Coll de Canadell, encreuament de pistes on hi ha un plafó informatiu del Parc Natural.

Des d’aquí, baixem per un camí-barranc, curt i força dret, que voreja la Casa Raola, fins que arribem al camí de ronda per on tornem a la Cala Pelosa, d’on hem sortit.

Hem caminat  6,42 km i hem fet 266 metres de desnivell. 

Hem caminat aproximadament 2h 45 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí.

Més informació: a la web del PN del Cap de Creus hi ha un itinerari que transcorre per aquest paratge. El podeu trobar en aquest enllaç.


Restes d'antigues terrasses on una vegetació
de maquis, vulnerable al foc, ha substituït
els conreus abandonats 

Romaní (Rosmarinus officianlis),
una aromàtica ben present

La Torre de Norfeu

La Figuera de moro (Opuntia ficus-indica) s'ha
adaptat al litoral mediterrani

Cap de la Barra, les Medes i Cap de Begur

Vista des del Morro Gros

Barraca dels Palauencs

Penya-segat propi del Cap Norfeu,
al sector de La Trona

De La Trona mirant cap al Nord

Badia de Jóncols. Al fons, el Pení, Coll del Pení
i el Puig Alt

De tornada cap a la Torre de Norfeu


Powered by Wikiloc