diumenge, 5 de desembre de 2021

Santa Bàrbara de Pruneres des d’Oix, per Aiguabella

4 de desembre de 2021

Volta circular des d’Oix a Santa Bàrbara, pujant per Aiguabella i baixant pels camps de la Sala i el Pla d’en Pei.

Santa Bàrbara és una ermita del S XII, situada estratègicament al cim que porta el mateix nom i que ens ofereix molt bona vista de molts cims i valls de la Garrotxa i, si el dia és clar, de l’Empordà fins al Montgrí.

Avui a Santa Bàrbara s’hi celebra l’aplec anual que, des de fa uns quants anys organitzen els Amics de l’Alta Garrotxa i l’Associació Cultural Terra Aspra. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de la CoViD19 no es va poder celebrar i enguany hem estat molt contents de poder-hi tornar a ser, tot i que s’hi ha deixat de fer alguns actes com el dinar.

Aproximació: El punt de sortida se situa al poble d’Oix, una de les principals portes d’entrada a l’Alta Garrotxa.

Itinerari: Per sortir d’Oix és recomanable anar al capdavall de la zona verda i agafar el camí cap a l’esquerra que segueix la riera aigües avall i que ens porta al Pont d’Oix. Actualment, aquest és el traçat assenyalat per Itinerannia. Fa uns anys en motiu de la cursa Trepitja Garrotxa (segona edició, any 2015), es va netejar i senyalitzar un caminet que va de l’extrem SE del poble directament al Pont d’Oix. Avui l’hem volgut seguir i malauradament ens hem trobat que ni està senyalitzat ni és transitable i que, per passar, hem hagut de vorejar un camp sembrat, saltar una tanca de ferro rodó corrugat (rea) i seguir pel desaigua del clavegueram del poble fins a trobar el camí que va al pont. Sembla que el problema és el clavegueram d’Oix. En realitat, però és la manca d’una depuradora d’aigües residuals d’aquest petit poble, que de moment van a parar a la Riera d’Oix. Per aquesta riera hi baixen les mateixes aigües que a la Vall del Bac formen el Lliercó o Riera de la Vall del Bac i que, passat el Pont Trencat s’ajuntaran amb la Riera d’Hortmoier per formar la Riera d’Escales, que alhora, a Castell Sespasa rebrà les aigües de la de Sant Aniol per acabar essent el Llierca. Per tant, és urgent el tractament d’aquestes aigües residuals, més encara si tenim en compte que el poble està ubicat a l’àrea protegida de l’Alta Garrotxa.

El Pont d’Oix, d’origen medieval, actualment ben conservat gràcies a la restauració que hi van fer els Amics de l’Alta Garrotxa l’any 1991, té un sol arc de mig punt i era de gran importància per travessar la riera quan baixava plena. Un arc secundari i molt més petit, permetia agafar el camí a Pruneres o a Castellfollit de la Roca. Hi ha un cartell que diu “Pont medieval que, segons diu la llegenda, utilitzava el senyor de la Quera de Talaixà, el baró, per fer ús del dret de cuixa a donzelles del veïnat de Santa Bàrbara de Pruneres.” Tant de bo aquesta llegenda no sigui veritat i les donzelles d’antany haguessin pogut viure lliures d’abusos!

Després del pont, el camí fa un gir a l’esquerra i va a parar a una pista que seguim també cap a l’esquerra i que travessa el Clot de la Moixina. Ben aviat la pista es converteix en un camí que, en direcció E-NE, passa pel límit entre els camps de cultiu, on ara neixen els sembrats, i el bosc. Quan s’acaben els camps i a les envistes del Pla d’en Pei, deixem les marques d’Itinerannia per on arribarem a la tornada. Seguim cap a la nostra dreta, tot acostant-nos al Torrent d’Aiguabella que de seguida travessem. Ens comença a tocar el sol i avui s’agraeix. Fem un pujant pedregós i tornem a travessar el torrent en un lloc planer i amb més amplada. A la dreta ens hi queda un saltant on l’aigua llisca per un pendent de tosca i cau a una gorga que a l’estiu -si hi ha prou aigua- és deliciosa.

Entrem en un bosc de pi on, en altres moments de l’any, s’hi escauria la dita que diu ensuma nas que en tastaràs; ara, però ja fa massa fred. El camí comença a ser més dret i força xorrancat i en poca estona arribem a la casa d’Aiguabella, restaurada fa poc i on han indicat el camí que la voreja per evitar passar pel mig de les construccions. Cal anar en compte que, després de voltar la casa, s’ha de deixar el camí de l’esquerra que va cap al clot (on tornaríem a trobar el torrent d’Aiguabella) i anar a la dreta fins gairebé a tocar la casa on retrobem el camí que puja al Coll de Palomeres. És un camí assolellat que, a mida que guanyem alçada, ens oferirà més vistes al nostre voltant -proper i no tant proper-. Quan som a uns 100 m per sobre dAiguabella distingim Santa Magdalena i Puigsacalm (SO), Pineda, Montpetit i Montmajor (O), Talló, Puig Ou, Serra Cavallera, Balandrau i Pastuira (NO); el Peirer i la Serra de Bestrecà (davant nostre (N) i que amaguen la Vall d’Hortmoier) i el Comanegra.

Gairebé planejant, travessem dos filats, uns marges pedregosos que ens indiquen que som en unes antigues feixes, passem per una bassa i arribem a la pista de Santa Bàrbara (que ve del Collet de Camporiol). Busquem per on travessar aquest altre filat i seguim la pista cap a la nostra esquerra. Som a tocar la casa de Palomeres. En aquest punt, hem guanyat molta vista: Bassegoda, Gitarriu -cingles i ermita-, la Calma i Malveí... la plana empordanesa i fins a la Mediterrània. Una mica més endavant, els Gra de Fajol i el Bastiments treuen el nas darrere el Coll de Bestrecà i, visualment, queden ben a prop de l’ermita de Sant Andreu on la setmana passada s’hi va celebrar l’aplec que des de fa uns anys s’ha recuperat.

Seguim la pista uns 500 metres i arribem a Can Joandillo (r.) on hi ha una bifurcació: pel brancal de la dreta, aniríem a Coll Sitrelles i al Pujol, mentre que el de l’esquerra va a la Sala, passant per la font, i a Santa Bàrbara. També hi ha un pal d’Itinerannia (G186 – Mirador de Palomeres). Després de Can Joandillo, la pista passa per un filat; en aquest punt deixem la pista i agafem el camí (hi ha una fita) que s’enfila al capdamunt del monticle on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres. El camí puja decididament pel vessant de solell, entre ginebrons, càdec, alzines i bruguerola, enmig de pedres i algunes antigues feixes. Arribem al pedró que fa pocs anys es va reconstruir, des d’on sentim l’acordió d’en Manelic de Pera que amenitza la festa, i la remor de les enraonies dels aplegats.

Santa Bàrbara de Pruneres és un conjunt format per l’església romànica de finals del segle XII, restaurada en diverses ocasions, i la casa, actualment habitada. Es tracta d’un conjunt arquitectònic situat al cim de la muntanya que porta el mateix nom i que és un fantàstic mirador. De ponent cap a llevant, la vall d’Oix tancada pel tàndem que formen Montpetit i Montmajor, el Talló, Bestracà, Ferran, Bassegoda, la Manllada, Gitarriu, Entreperes i La Calma; cap a migjorn, les valls del Llierca i del Fluvià i, si el dia hi acompanya, fins al Montgrí.

L’aplec d’enguany, en format reduït, consisteix en: rebuda i esmorzar (pa, embotit, xocolata, vi i begudes per a tothom), missa en honor a Santa Bàrbara i cant dels goigs. No hi falten les ganes que en l’edició de l’any que ve es puguin fer els encantaments de coca, la sardana, el dinar de costum i la sobretaula amenitzada per en Manelic.

Un any més, la muntanya de Santa Bàrbara s’ha omplert de vida per unes hores, recordant el temps en què a cada casa hi havia foc i que els boscos eren plens de gent que intentava guanyar-s’hi la vida. Després d’esmorzar i fer petar la xerrada, ens acomiadem per tornar cap a Oix. Ho fem per la pista que arriba a l’ermita des de la Sala, però la deixem en el primer revolt fort cap a la dreta, d’on surt un camí-drecera que ens porta als prats de damunt la Sala, punt on retrobem la pista que seguim fins a l’encreuament: a la dreta va cap a la Sala, a l’esquerra, cap al Collet de Camporiol, i de dret, cap on volem anar nosaltres, Oix pel Pla d’en Pei. Hi ha un pal d’Itinerannia (AG15 – Mirador de la Sala). Seguim la pista herbosa que va baixant pels antics camps de la Sala on hi ha algunes alzines disperses; al final del prat, fa un gir fort cap a la dreta, s’endinsa a un alzinar net i espès i el camí, que ja no és una pista, va baixant (direcció E), passa per una bassa on el senglars deuen fer la seva higiene corporal i segueix fins que surt als prats ja a les envistes del Pla d’en Pei on trobem un altre pal d’Itinerannia (AG14 – Pla d’en Pei) i enllaç amb el camí que va d’Oix al Pont Trencat, pas obligat per anar a Escales o a Hortmoier.

Del Pla d’en Pei, anem cap al camí per on al matí hem arribat al Torrent d’Aiguabella. Un cop al camí, el seguim tot vorejant els camps, creuant la Riera d’Oix pel Pont d’Oix i, ja per la riba esquerra, acabem d’arribar al poble passant per la zona verda (pal d’Itinerannia G980 – Oix zona infantil) fins que arribem al petit aparcament que hi ha a tocar el poble, on hem començat a caminar.

Hem caminat  8,92 km i hem fet 344 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 30 min a l’anada i 1h 10 min a la tornada; en total: 2h 40 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

Glaçada als sembrats amb
el Ferran al fons

Torrent d'Aiguabella

Santa Bàrbara, el nostre objectiu

La casa d'Aiguabella

Palomeres

Pedró i casa de Santa Bàrbara

Vistes a l'Oest: la vall d'Oix tancada pel
Montpetit i Montmajor. Al fons, el Pirineu

Ambient d'aplec a Santa Bàrbara

El Bassegoda presideix la vista que
tenim des de Santa Bàrbara

Baixant pels camps de la Sala

Can Pei, el castell i Oix

El Pla d'en Pei

Pont medieval d'Oix

Powered by Wikiloc