dissabte, 30 d’octubre de 2021

Puig Neulós (1.257 m) des del Coll de l’Ullat

23 d’octubre de 2021

Volta circular des del Coll de l’Ullat al Puig Neulós, baixant per la Font del Puig Neulós, la fageda del vessant nord-oest del cim i arribant a Coll de l’Ullat per la Reina de les Fonts.

Vista des del cim, cap al SO


Com que aquesta excursió és la repetició de la que vam fer ara fa tres anys (
enllaç), em saltaré els apartats Aproximació i Itinerari, que normalment poso en aquestes publicacions. En canvi, posaré més fotografies, ja que hem trobat un dia molt clar, amb molt bona vista i una fageda amb una gran varietat cromàtica.

Només vull afegir que des que hem sortit a la carena, al cim i fins que hem tornat a entrar al bosc, hem notat molt el vent: la tramuntana. Precisament, quan esmorzàvem al cim ben arrecerats, ens ha sorprès trobar un conegut amb qui hem parlat del vent que hi feia. M’ha agradat molt l’expressió que ell ha fet servir: “Oh. Aquí és on es fabrica!” L’he trobat genial!

Hem caminat  7,39  km i hem fet 313 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat 1h a la pujada i 1h i 10 min a la baixada. Total 2h i 10 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

Els raigs de sol entren a la fageda

Canigó des del Roc Fuirós

I ara la Garrotxa, d'on sobresurten
el Bassegoda i el Puigsacalm

Mirant cap al sud-oest

La Costa Vermella amb la Platja d'Argelés

Roc dels Tres Termes (La Jonquera),
L'Albera (Vallespir) i La Roca de l'Albera (Rosselló)

Arribant a la carena ens sorprèn
el Golf de Roses, argentat

Una altra vista del Canigó

I una vista cap al N-NO
on sobresurt el Pec de Bugarag

Cim del Puig Neulós

Cap de Creus des del cim

Tot seguit ens endinsarem a la fageda per baixar i
gaudirem d'un espectacle cromàtic. Mireu:







Powered by Wikiloc

Matagalls (1.697 m) des del Coll de Bordoriol

17 d’octubre de 2021

El Matagalls és el tercer cim en altitud del Montseny, després del Turó de l’Home i Les Agudes. Al cim hi ha l’emblemàtica Creu del Matagalls i s’hi celebra un aplec anual.

En aquesta ocasió fem una volta circular des del Coll de Bordoriol, pujant pel sender SL-C82 i baixant pel camí de les fonts de Mosquits i de Llops, per tornar al punt de sortida.

Aproximació: Avui deixem el cotxe al Coll de Bordoriol, situat a la carretera GIV-5201. Per arribar-hi, al Coll de Revell sortim de l’Eix Transversal (C-25) i seguim en direcció a Viladrau (GI-543), de seguida deixem aquesta carretera i, seguint les indicacions de Sant Marçal i de Santa Fe, agafem la GIV-5201. Al km 3 d’aquesta carretera hi ha l’aparcament i punt d’informació del Coll de Bordoriol, situat a 1.090 metres d’altitud.

Al fons, el cim i la creu
del Matagalls


Itinerari
: Al Coll de Bordoriol agafem la pista que surt de darrere la caseta d’informació (SO). Durant tot el recorregut de pujada anirem trobant senyalització amb el codi de camí SL-C82. Aquest camí és una pista fins pràcticament el Coll Pregon.

Quan portem uns 800 m de camí, a Coll de Joan, trobem l’oratori de Sant Francesc i una pista a mà dreta, per on arribarem a la tornada. Continuem per la pista de l’esquerra i anem guanyant alçada tot fent llargues llaçades.

La tardor comença a tenyir els boscos i les blades són especialment visibles. A mida que guanyem alçada ens endinsem a la fageda on les fulles van canviant de color i mostren des del seu color verd fins a tota la gamma d’ocres. Els verd fosc d’alguns avets espectaculars destaca molt enmig dels faigs.

Quan portem uns 4,5 km arribem a Coll Pregon, on ens incorporem al camí que ve del Coll de Sant Marçal, el GR-5.2. El seguim, tal com vam fer en una altra ocasió (enllaç), tornant a entrar a la fageda que travessem fins que al Coll de l’Home Mort sortim del bosc. Acabem d’arribar al cim per una ampla i pelada carena.

El dia no és gaire clar i la boira va guanyant terreny, així que tenim poca vista: els pobles propers i les cingleres de Tavertet, Rupit i fins el Far. El que sí que veiem bé són els boscos més propers dels dos vessants ben acolorits.

Desfem camí fins a Coll Pregon i, quan retrobem la pista que hem fet de pujada, agafem un corriol cap a l’esquerra que passa per les fonts de Mosquits i de Llops. És un camí, en alguns trams molt dret, que va baixant enmig d’una frondosa fageda, encara molt verda, i que travessa una avetosa. Ja al pla, s’incorpora a una pista que seguim cap a la dreta, passem per la Font de Llop i arribem a Coll de Joan, on tanquem la volta. Seguim baixant, passem pel Corral de la Vila i arribem al Coll de Bordoriol.

Hem caminat  10,41 km i hem fet 603 metres de desnivell.

Hem caminat 1h i 45 min a la pujada i 1h i 10 min a la baixada. Total 2h 55 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí  

Blada (Acer opalus)

Ens endinsem a la fageda...

...on algunes fulles tenen un to més avançat

Fageda entre Coll Pregon i la Collada
de l'Home Mort

A la Collada de l'Home Mort sortim a la
carena per on arribarem al cim

Al cim del Matagalls

Faldes boscoses de diferents tonalitats

Com més amunt
més acolorida és la fageda

Conforme anem baixant
els faigs són molt més verds

Font de Llops

Corral de la Vila

Powered by Wikiloc

divendres, 22 d’octubre de 2021

Pantà de l'Alzina des del Miracle (Solsonès)

9 d’octubre de 2021

Ruta lineal d’anada i tornada, del Santuari del Miracle al Pantà de l’Alzina. És una ruta de descoberta de l’Espai Natural Protegit del Miracle i d’un paisatge totalment nou per a nosaltres, ja que caminem enmig de planes de conreu de secà, margedes, fenassars i entre varietat d’arbres: pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), pi roig (Pinus sylvestris), roure subpirinenc (Quercus subpyrenaica) i roure martinenc (Quercus pubescents). Caminada fàcil i pràcticament planera.

L'embassament de l'Alzina és un pantà artificial construït en el lloc on abans hi havia un petit estany, el toll del Taulís. L'aigua emmagatzemada s'utilitza per regar i donar de beure als animals. L'indret està envoltat per pinedes, petites rouredes i conreus de secà. Les peculiars característiques biogeogràfiques de l'embassament han propiciat l'existència de tot un seguit d'espècies de flora i de fauna que fan d'aquest lloc un indret d'alt valor natural. A l'observatori de fauna aquàtica podem observar diverses aus aquàtiques. (https://www.rutespirineus.cat)

La construcció d’aquest embassament es va iniciar l’any 1988. L’aigua que l’alimenta neix a la Font de les Hortetes. Es troba a 745 m d’altitud i dintre el que s’anomena el clima mediterrani subhumit. El nom li ve de la proximitat amb la casa Alzina.

Aproximació: El Santuari del Miracle està situat al municipi de Riner, al Solsonès. Això no obstant, l’accés per carretera es troba al quilòmetre 5 de la LV-3002, que s’agafa al quilòmetre 47 de la C-75, entre Solsona i Guissona.  

Itinerari: Els voltants del Santuari del Miracle són un espai per passejar, pensar, descansar... És un lloc on és fàcil desconnectar.

Deixem el llogarret del Miracle per un camí (GR-7)  que surt entre els edificis de Nostra Senyora i de Sant Benet (tots dos, actualment són allotjaments per a visitants).

Seguint les marques del GR, passem per les fonts del Miracle i del Bisbe. Tot seguit, travessem unes planes i arribem a la casa de l’Estany. De fet, passem a tocar la casa. Tot seguit, travessem (en sentit literal de la paraula) uns camps i arribem a la Plana de la Font del Borràs (font que no veiem), on neix un torrent. Passem per sota l’ermita de Sant Jaume i de Cal Canonge, arribem a una carretera asfaltada que travessem.

A l’altra banda de la carretera continuem i passem per l’Obaga i el Clot dels Tracs, fins que arribem al Pantà de l’Alzina. A l’altra banda de la presa hi ha una mena d’observatori de fauna, ja que diuen que hi ha molta fauna aquàtica.

Si continuéssim pel GR, aniríem cap a Solsona pel Camí dels Bons Homes. Nosaltres tornem al Miracle pel mateix camí per on hem vingut.

Nota: Les descripcions i la informació d’aquesta caminada, tant a Rutespirineus.cat com a la web oficial de Turisme del Solsonès Turismesolsones.cat són molt engrescadores. Un cop feta la ruta, val a dir que ens ha decebut una mica, tant pel fet que el GR-7 en aquest tram travessa camps sembrats, com perquè a l’embassament no hi havia fauna i perquè vam trobar a faltar indicacions d’indrets d’interès propers. Ens va servir com a ruta de descoberta i per fer-nos una idea del paisatge d’aquell indret. Això no obstant, no la posaria com a ruta recomanada a una web de turisme.

Hem caminat  7,39 km i hem fet 232 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat una hora a l’anada i una a la tornada.

Per descarregar el track podeu clicar aquí  


Conjunt del Miracle

Ombres allargassades als camps sembrats

Marques del GR a la vora dels camps...

... per seguir-lo cal trepitjar els camps

Pantà de l'Alzina

Ermita de Sant Jaume i Cal Canonge

Finestra amb llinda de l'Estany

Cau la tarda al Miracle

Aquesta excursió forma part d'una sortida de quatre dies al Solsonès. En aquest enllaç hi trobareu la descripció i l'accés a altes excursions. 

dijous, 21 d’octubre de 2021

La Mola i el Santuari de Lord (Vall de Lord)

12 d’octubre de 2021

Itinerari circular al Santuari i a la Mola de Lord des del Collet del Santuari. Pugem pel Grau de Lord i baixem pel de Solord, per acabar fent tota la volta a la Mola per la base de la seva cinglera.

Aquest cim, de 1.189 m, és un altre excel·lent mirador sobre la Vall de Lord i la Llosa del Cavall.

El Santuari de Lord, durant la Primera Guerra Carlina va ser un hospital. Les tropes liberals, l’any 1836, el van destruir. L’actual edifici data de l’any 1870. Actualment hi viu una comunitat religiosa i se’n pot visitar l’església.

El Santuari des de la Mola

Aproximació: A Sant Llorenç de Morunys agafem la carretera en direcció a Coll de Jou i al Port del Comte (LV-4241). Al km 31, en un revolt molt pronunciat cap a la dreta hi ha la pista (cap a l’esquerra) que va a Sant Serni i al Santuari de Lord. Passem per l’Ermita de Sant Serni i continuem fins a la base de la Mola de Lord, on deixem el cotxe, tot i que ja és força ple.

Itinerari: Des d’on hem deixat el cotxe, agafem el camí empedrat del via crucis o Grau de Lord. A mig aire hi ha el primer mirador que trobarem avui: el Mirador del via crucis, sobre la Llosa del Cavall i les serres de Busa i de Bastets. Al capdamunt d’aquest grau, a mà dreta hi ha la Capella de Sant Francesc d’Asís i, al darrere, el cable per pujar materials.

Seguim cap al cim de la Mola de Lord, un altre excel·lent mirador, que queda darrere una capella de fusta -final d’un altre via crucis-. Des d’aquí també tenim una bona perspectiva del santuari. L’edifici es veu ben conservat i l’entorn ben cuidat, segurament gràcies a les ovelles que hi pasturen. Acabem d’arribar al santuari i entrem a l’església en el moment en què comença la missa.  Ens sorprèn que la fan en castellà.

Per un portalet sortint de l’església, cap a l’esquerra, agafem el Camí de Sant Jaume que ressegueix la Mola en direcció SE fins a trobar el Grau de Solord, per on baixem. A mig aire, un altre mirador: el Mirador de Josep Cases, a tocar les Balmes del Verger. No ens arribem a les balmes, però suposem que són una altra miranda. Continuem baixant cap al nostre proper objectiu: la casa de Solord, una casa deshabitada, però arreglada de fa relativament poc.

Un cop a la casa, agafem la pista cap a la nostra dreta, que seguim, travessant primer els Camps de Solord i després la Baga de Solord, sempre per sota les cingleres que conformen la Mola de Lord, i caminant a una alçada d’entre 900 i 950 metres.

Quan som sota l’extrem O d’aquesta volta, trobem les ruïnes d’una casa. A partir d’aquí, el camí és més estret, eixorrancat i brut. Són els darrers 700 metres que ens separen del punt d’on hem sortit i on tanquem la volta d’avui.

Hem caminat  5 km i hem fet 332 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat en total poc menys de 2 hores.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 


Camí del Grau de Lord

Vista de la Llosa del Cavall amb la Serra
dels Bastets i part de la de Busa. Al fons,
la Serra d'Ensija

Corona de rei (Saxifraga longifolia)

L'església de Lord

Aquí agafem el Camí de Sant Jaume

El Santuari des del Camí de Sant Jaume

Una altra panoràmica, des del Mirador
de Josep Cases

La Presó i la Serra de Busa
des de Solord

Poc a poc la tardor s'estén pels boscos

Aquesta excursió forma part d'una sortida de quatre dies al Solsonès. En aquest enllaç hi trobareu la descripció i l'accés a altes excursions. 

diumenge, 17 d’octubre de 2021

El Capolatell o la Presó de Busa (Vall de Lord)

11 d’octubre de 2021

La Serra de Busa forma part de l’Espai d’Interès Natural Protegit de les serres de Busa, els Bastets i Lord. El seu cim més elevat és el Cogul, de 1.526 m. S’estén entre les valls del Cardener (O) i la de la Vall d’Ora. Malgrat les penyes i cingleres  que es veuen en observar aquesta serra, el Pla de Busa és un altiplà de molt bon fer. Per arribar a la Presó cal travessar una palanca de ferro estable, ferma i de bon passar.

La que fem nosaltres, és una caminada curta i fàcil al Capolatell, extrem occidental de la Serra de Busa. D’on li ve el nom de “Presó de Busa”?  La Serra de Busa va servir com a camp d’instrucció militar durant la Guerra del Francès (1804-1814). Així ho acaba demostrant la presó natural que hi ha a la zona coneguda com El Capolatell, lloc on deixaven els presos francesos aïllats (https://lavalldelord.com/ca/).

Aproximació: per fer aquesta caminada anem en cotxe fins al Pla de Busa. Hi accedim per la carretera C-26. Al km 114 (de Solsona cap a Berga), hi ha un trencant a l’esquerra que indica Besora i Busa (uns 15 km). Seguim aquesta carretera de muntanya, pràcticament tota asfaltada. Quan ja arribem al pla, després del Coll de les Arques, voregem La Guàrdia i arribem al Pla de Busa. Poc abans d’arribar-hi, en un revolt cap a l’esquerra, en surt una pista cap a la dreta. Hi passarem a la tornada.

Itinerari: Hem deixat el cotxe al Pla de Busa, a les envistes del Rial de Busa, actualment l’única casa habitada d’aquesta serra.

Comencem a caminar en direcció a la casa. Nosaltres passem a tocar l’era, però abans hi ha unes marques vermelles que eviten passar per la casa. Als voltants de la casa és una mica embolicat pels filats dels prats de pastures, ja que hi ha moltes vaques pasturant. Els anem travessant tot respectant el bestiar.

Després de la casa, passem per la Font de l’Espedreguer, amb un bon abeurador, i per una pista, arribem a una bifurcació on hi ha un rètol indicador. Anem cap a l’esquerra i passem per la Casa Vila, abandonada i amb una de les cabanes o antic corral ben arreglat. Continuem en direcció NO primer per pista i després per camí, entre prats de pastura, entre boixos i pinedes, de planer o fins i tot baixant una mica.

Un petit repetjó ens porta a la carena. Poc abans d’arribar-hi, quan comença la pujada entre roques de conglomerats, trobem un aflorament de quars i mica. Un cop a la carena, a la Creu o el Mirador del Capolat, gaudim d’una vista espectacular: La Llosa del Cavall, el Santuari de Lord, el Mirador del Codó i Coll de Jou, el Port del Comte, la Serra del Verd, el Pedraforca, el Cadí i la Serra d’Ensija. Just a davant nostre, la Serra de Bastets, aquest conjunt de parets de roca tallada tan característica d’aquest indret. De fet aquestes roques tenen continuïtat a l’altra banda del pantà fins al mirador del Codó i Coll de Jou.

Ens tornem a apartar del caire i, per un camí que va vorejant el Capolat, que va de pla i més aviat avall, en uns 800 m, arribem a la palanca que ens serveix per travessar i arribar a la Presó o el Capolatell.

El Capolatell és un altre cim d’aquesta serra, totalment voltat de cingles i que queda aïllat. Caminant només s’hi accedeix per la palanca. Quan servia de presó, posaven un tauló que, un cop havien passat els condemnats era retirat, de manera que quedaven aïllats en aquell cul de mon. No és pas estrany que més d’un, en senyal de desesperació, es llancés cingles avall.

Aquí la vista és similar a la de la carena, però s’obre un xic més cap a ponent i és més aèria sobre La Llosa del Cavall. En aquest cim, a més de bones vistes, hi ha una cova, és l’Avenc del Capolatell. Es coneix on és perquè hi ha un diable dibuixat en una roca. Al costat s’hi veuen uns pitons d’escalada que suposem que són per encordar-s’hi i, fent un ràpel, baixar a l’avenc.

Després de veure el diable, seguim cap a la palanca i cap al Pla de Busa. Poc després de la Casa Vila, on hi ha els indicadors, seguim pel pla i anem fins a Sant Cristòfol de Busa, ermita on devien celebrar-se les cerimònies religioses d’aquest entorn i el cementiri. Desfem camí fins al trencant i acabem de voltar el Pla de Busa (a la tardor, sempre s’hi pot fer alguna bona troballa!) fins arribar al cotxe on tanquem la volta d’avui.

Hem caminat 7,91 km i hem fet 199 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat 55 min a l’anada i 1h 05min a la tornada: total 2h.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

El Rial de Busa



Casa Vila

Aflorament de quars i mica

Santuari i Mola de Lord

La Serra del verd des del mirador del Capolat

Serra dels Bastets, amb el Pedraforca
al fons, des del Mirador del Capolat

Passarel·la per arribar a la Presó de Busa

La Vall de Lord des de la Presó de Busa

Alguns voltors ens sobrevolen

Accés a l'Avenc de Busa

Sant Cristòfol de Busa

Troballa de tardor ;)


Aquesta excursió forma part d'una sortida de quatre dies al Solsonès. En aquest enllaç hi trobareu la descripció i l'accés a altes excursions.