30 de desembre de 2021
Passejada
pel promontori de Cap Norfeu, amb sortida i arribada a la Cala Pelosa.
El Cap
Norfeu és una gran massa rocosa, situada entre la badia de Montjoi i la de Jóncols,
que s’endinsa en el mar. És el conjunt de roca calcària més important de la
península de Cap de Creus i es troba al seu extrem sud-est. La seva naturalesa
calcària fa que en el seu perímetre s’hi hagin format nombroses coves, accessibles
des del mar. És un dels espais del PN del Cap de Creus de més valor mediambiental,
per això té el grau de protecció màxim: Reserva Natural Integral. Per tal de
protegir algunes espècies, entre el 15 de desembre i el 31 de maig el camí per
anar a la cova de les Ermites està tancat.
Cap Norfeu des de prop de Cala Montjoi |
Aproximació: El nostre
punt de sortida se situa a la Cala Pelosa. Per arribar-hi hem d’anar a Roses i
des d’allà per la carretera de Montjoi, anem fins a Cala Montjoi, fins on la carretera
és asfaltada. A partir d’aquí és una pista de bon fer i sense asfaltar que va a
Cala Jóncols passant per Coll de Canadell. Nosaltres la seguim fins al trencant
de Cala Pelosa i baixem a l’esplanada que hi ha abans de la platja on podem
aparcar fàcilment.
Itinerari: Comencem a caminar a la vora de
la platja, pel camí de ronda costa amunt (direcció S), per un tram de costa una
mica abrupte. A tocar de la Casa Raola trobem una bifurcació (poc marcada): el
camí de l’esquerra és per on arribarem a la tornada; ara seguim pel de la dreta,
més costaner, que es va enfilant cada vegada més decididament per portar-nos al
punt més alt del Cap Norfeu on hi ha la Torre de Norfeu.
La Torre de Norfeu, situada a 170 m d’altura, va ser construïda l’any
1598 com a torre de guaita i de defensa de les cales de Jóncols i La Pelosa, de
les incursions de pirates. La planta baixa era la cisterna i la primera planta principal
com a habitatge.
Seguim en direcció SE pel camí que ressegueix aquesta carena
arrodonida fins que trobem un encreuament amb una banderola. Continuem pel camí
de la dreta fins al Mirador de Norfeu i el Morro Gros (extrem SE), preciosa
talaia sobre la immensitat de la Mediterrània. Fa molt bon dia -molt calorós
per ser a finals de desembre- i la vista és fenomenal. Al vessant sud: Cap de Begur,
Les Medes, L’Escala, i tot el Golf de Roses, amb Empuriabrava, Roses, Cala
Montjoi i La Pelosa.
Tornem al Mirador i voregem la punta del cap, ara en direcció N.
Passem per la Barraca dels Palauencs, mostra de l’arquitectura en pedra seca i vestigi
de la vida rural d’antany, a base de subsistència i d’aprofitament dels
recursos naturals. Des de la barraca seguim fins a la Trona (extrem NE) des d’on
quedem encarats cap a Cap de Creus, que ens queda amagat darrere la Punta de Sa
Figuera. Tenim bona vista de Cala Jóncols i de Cala Canadell i tot el vessant
sud / sud-est del Pení (607 m).
Desfem camí fins a la barraca on hi ha una bifurcació: el camí de l’esquerra
és per on hem arribat; ara anem pel de la dreta que, entre garrics i carrascar,
ens tornarà a la bifurcació per on hem passat abans. Abans, però, deixem a la
nostra dreta el camí de les Coves Encantades (ara tancat per protegir espècies
amenaçades).
Quan arribem a la cruïlla, desfem camí per la carena arrodonida cap
a la Torre Norfeu i continuem fins a una placeta on hi ha una bifurcació: si
abans hem arribat de la costa pel camí de l’esquerra, ara anem pel de la dreta,
un camí ample que en uns 350 metres, ens porta a Coll de Canadell, encreuament
de pistes on hi ha un plafó informatiu del Parc Natural.
Des d’aquí, baixem per un camí-barranc, curt i força dret, que
voreja la Casa Raola, fins que arribem al camí de ronda per on tornem a la Cala Pelosa, d’on hem sortit.
Hem caminat 6,42 km i hem fet 266 metres de
desnivell.
Hem caminat aproximadament 2h 45 minuts.
Per descarregar el track podeu clicar aquí.
Més informació: a la web del PN del Cap de Creus hi ha un itinerari que transcorre per aquest paratge. El podeu trobar en aquest enllaç.
Restes d'antigues terrasses on una vegetació de maquis, vulnerable al foc, ha substituït els conreus abandonats |
Romaní (Rosmarinus officianlis), una aromàtica ben present |
La Torre de Norfeu |
La Figuera de moro (Opuntia ficus-indica) s'ha adaptat al litoral mediterrani |
Cap de la Barra, les Medes i Cap de Begur |
Vista des del Morro Gros |
Barraca dels Palauencs |
Penya-segat propi del Cap Norfeu, al sector de La Trona |
De La Trona mirant cap al Nord |
Badia de Jóncols. Al fons, el Pení, Coll del Pení i el Puig Alt |
De tornada cap a la Torre de Norfeu |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.