23 de gener de 2022
Pujada a Sant Miquel de Castelló des de
Joanetes. Sortim de la casa de turisme rural El Ferrés, a tocar la riera de
Joanetes, lloc des d’on altres vegades havíem fet aquesta ruta, seguint el camí
indicat amb unes banderoles de color verd que ara estan arrencades.
Sembla que actualment es recomana
sortir del nucli de Joanetes, seguint les marques d’Itinerannia, les quals
nosaltres hem trobat a partir de La Vila. D’aquesta manera, ens estalviaríem de
passar per un terreny on s’hi ajau un escamot de vaques i que en èpoques de
pluja ha de ser un bon fangueig.
Aproximació: El nostre
punt de sortida se situa en un petit aparcament que hi ha al costat de la casa
de pagès i de Turisme Rural El Ferrés. Vegeu el paràgraf anterior abans d’establir
el punt de sortida.
Itinerari: El primer tram, transcorre
entre la riera de Joanetes i les cases d’aquest veïnat: Cal Moreu, el Cabreró,
La Vila, La Vila Nova... i, encara al bac, travessa el Clot del Rei on comença
a enfilar-se dreturerament per un alzinar humit, travessa el bosc de Les
Comelles i arriba a una portellera metàl·lica per on entrem a una zona de
pastura. Un rètol ens recorda que cal dur els gossos lligats i respectar el bestiar.
Quin greu que ens ho hagin de recordar!
Aquest prats, on creixen roures esparsos, són molt bucòlics. Avui no
hi trobem bestiar; el veiem força més avall. Travessem aquests prats, el Serrat
del Fumàs, en diagonal mentre anem pujant suaument. Davant nostre, enfilat, veiem
el nostre objectiu, el Castelló d’en Bas, cada vegada més a prop.
Acabat el prat, passem per l’altra portellera metàl·lica i ens endinsem
al bosc per un camí on resten trams empedrats. La fageda va guanyant terreny i
els boixos sembla que van rebrotant, després de l’atac de la l’eruga del boix fa
un parell d’estius.
Arribem a un encreuament -pal Itinerannia G63- on trobem el camí que puja directament
dels Hostalets d’en Bas i on veiem els que hi arriben que bufen molt, ja que
aquell camí és força dret. Amb un parell de ziga-zagues arribem als Esqueis de
Sant Miquel, una portella natural. Passada la portella, girem a l’esquerra per salvar
el promontori on es troba el Castelló i l’ermita de Sant Miquel. El camí
principal que hem deixat ens portaria cap a Falgars o a Pibernat i la Serra dels
Llancers fins a Coll de Bracons.
L’ermita de Sant Miquel és el que queda de la capella d’un castell
amb molta història: del temps dels Íbers, del dels Remences o dels fets del 1936,
entre altres. L’any 1972, el Grup excursionista i esportista gironí (GEIEG) hi
va fer unes obres de restauració al refugi del grup.
La seva situació en una balconada natural, fa que sigui una bona
talaia: des del Puigsacalm a la Mare de Déu del Mont passant pel Bassegoda i
tota l’Alta Garrotxa; tot el Pirineu gironí i el Canigó; Olot i alguns dels
seus volcans, Les Preses amb la Serra de Xenacs i Sant Esteve d’en Bas amb la
Serra de Murrià, als nostres peus, Els Hostalets d’en Bas; més enllà, Finestres
i Rocacorba, i, davant nostre (al sud) Falgars, Puig de la Bastida i Aiats. Una
vista que no te l’acabes i un sol de gener tan agradable que hi fa de molt bon
estar.
Fem la tornada pel mateix camí.
Recorregut
de 8,37 km i 446 m de desnivell.
Hi hem estat 1 h 30 min a l’anada i 1h 05 min a la tornada. Total:
2h 35 minuts.
Per descarregar el track podeu clicar aquí.
Puig Tossell, Puigsacalm, Puig dels Llops i Puig Corneli |
Arribant a la primera portellera |
El Castelló des del Serrat del Fumàs |
El Bassegoda presideix la vista (NE) |
Entrem a la fageda |
Portella natural o Esqueis de Sant Miquel |
Sant Miquel, l'ermita del Castelló |
Una ermita amb molta història |
Del Puigsacalm al Canigó |
El Canigó i tota l'Alta Garrotxa |
Can Trona, Les Preses, Olot i l'Alta Garrotxa |
Sant Esteve d'en Bas i la Serra de Murrià |
Falgars i, a la dreta, Aiats i Puig de la bastida |
Uns camions de bombers van a inspeccionar un petit foc prop de Pibernat |
Viola de llop o Herba fetgera (Anemone hepatica) |
Boix marí o Galzeran (Ruscus aculeatus) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.