dijous, 25 de novembre de 2021

Puigsallança (1.027 m) a la Serra de Finestres

21 de novembre de 2021

Ruta circular per la Serra de Finestres, des del Coll de Palomera (766 m), cap al Santa Maria de Finestres (877 m), el castell de Finestres (960 m), el Puigsallança (1.027 m) i el turó del Faig Rodó (1.020 m).

La Serra de Finestres està situada entre la Serra del Corb i la de Rocacorba. La seva altitud mitjana és de 800 metres. El Puigsallança és el cim més alt i el límit natural entre Santa Pau, Mieres -situats al N i NO respectivament- i Sant Aniol de Finestres -situat al S-. 

Aproximació: El punt de sortida se situa al Coll de la Palomera, on arribem per la carretera de muntanya que va de Mieres a Sant Aniol de Finestres. És una pista en força bon estat i sense asfaltar. Hi anem des de Mieres, ja que és més curt i està millor que des de Sant Aniol de Finestres.

Fageda camí del castell de Finestres

Itinerari: Sortim del coll de Palomera, per fer la volta en la direcció de les agulles del rellotge. El camí que puja a Finestres, segueix unes marques vermelles una mica velles (que ens acompanyaran bona part del recorregut) i està equipat amb uns cartells de fusta petits amb la informació necessària per saber on va cada camí amb què ens creuem (veure última fotografia). A més, hi ha unes quantes fites que ajuden a seguir el camí. Un bon tram de la tornada segueix Itinerannia.

Tot travessant un alzinar i per un camí paral·lel a la pista que tenim a sota, anem guanyant alçada, primer molt suaument i conforme ens acostem al santuari, més decididament. Poc abans d'arribar-hi, fem unes ziga-zagues i sortim al caire on hi ha l'església.

Santa Maria de Finestres, és una ermita d'origen romànic, datada de l'any 947 com a església del castell de Finestres. Al llarg dels anys ha sofert moltes modificacions i els improperis deguts als terratrèmols del segle XV. Es troba situada en un caire de la serra, amb molta vista cap a llevant: Puigsallança, els cingles d'Aiats, la Salut, el Far... el Montseny i el cingle de la Barroca i la vall del Llémena i Rocacorba. Un cop al santuari, passem per la Plaça de Finestres i pugem al castell per un camí amb uns graons antics i molt ben conservats. El castell es troba en un dels tres promontoris que caracteritzen la Serra de Finestres i que són tan visibles des d'altres indrets, concretament al del mig. Del castell, actualment se'n poden veure algunes parets i les restes d'una cisterna. És una bona miranda de l'Alta Garrotxa, del Pirineu i del Golf de Roses. 

Desfem camí fins a la Plaça de Finestres, espai que queda entre l'ermita i el petit refugi lliure, i anem cap a la dreta, passem pel costat de l'oratori i seguim en direcció E-NE, pel caire de la serra fins al Portell de l'Ovella, osca o tall a les roques de la carena. A partir d'aquí, el camí transcorre per un alzinar amb alguns blocs de pedra i es va enfilant pel vessant E del Puigsallança. Anem guanyant alçada i fem un gir que ens deixa al vessant nord del cim, on deixem enrere l'alzinar i entrem a una fageda frondosa i espessa amb uns bons grèvols. El camí s'acosta al caire, ara enmig d'alzines, amb petits sortints que ens fan de miradors i des d'on podem veure la Mare de Déu del mont, el Bassegoda, el  Comanegra i bona part de l'Alta Garrotxa, amb el Pirineu de fons. I arribem al Puigsallança, on hi ha un vèrtex geodèsic i una espectacular vista de tota la Serra de Finestres, amb la gran varietat cromàtica dels boscos que la cobreixen; sobre Mieres i Sant Miquel de Campmajor, l'Alta Garrotxa i el Pirineu, des de Sant Amanç fins al Canigó. 

Continuem resseguint la Serra de Finestres i passem per un collet amb un bonic i solitari faig (encreuament de camins que indica Collada del Grau). El següent turó és el Faig Rodó on hi ha dos faigs espectaculars que sobresurten d'aquesta preciosa fageda. 

Des del Faig Rodó, desfem el camí fet a l'anada tot passant pel Puigsallança i el Portell de l'Ovella, cap a la Fageda de Finestres. Així que hi entrem, trobem un encreuament de camins (pal Itinerannia G-991), agafem el camí que indica Santa Pau i Sant Aniol de Finestres en direcció est; poc després, arribem a una pista on trobem un altre encreuament (pal Itinerannia G-992), deixem un camí a l'esquerra que va a Santa Pau pels Arcs; nosaltres seguim per la pista (direcció Sant Aniol i Mieres), que ens porta a vorejar la Serra de Finestres per sota el castell, passant pel Clascar (avets, bassa i casa), situat a l'extrem més al nord de la volta d'avui. En aquest punt, sortim un moment de la fageda, per tornar-nos-hi a endinsar. Passem per la Iera de Reis, clariana des d'on tenim una bonica vista dels promontoris i els vessants de la Serra de Finestres. Finalment, arribem al Coll de Palomera (pal Itinerannia G-91) on tanquem la volta d'avui.

Hem caminat  7,24 km i hem fet 544 metres de desnivell. 

Hi hem estat en total: 2h 50 minuts. 

Per descarregar el track podeu clicar aquí 


Cadena en un pas una mica aeri


Santa Maria de Finestres: absis

Contraforts del Puigsallança.
Al fons, Aiats i la Salut

Puigsallança des del camí al castell de Finestres

Santa Maria de Finestres vista
des de prop del castell

Vista cap al Pirineu
des del castell de Finestres

Les escales camí del castell i,
al darrere, l'església de Santa Maria

Portell o Forat de l'Ovella

Des del Puigsallança: vista a llevant

Des del Puigsallança: Santa Pau, La Garrotxa, 
l'Alta Garrotxa i el Canigó nevat

Preciosa fageda prop del Faig Rodó

Faig Rodó

Serra de Finestres des de la Iera de Reis

Un altre tram de fageda amb una
paret de pedra seca

Diversos cartells trobats al llarg del camí,
molt útils i ben discrets

Powered by Wikiloc

dijous, 18 de novembre de 2021

Fageda i arbres monumentals de Gresolet

 14 de novembre de 2021

Situat a redós del Pedraforca, concretament de la l’obaga de la seva cara nord, el Bosc de Gresolet presenta unes condicions microclimàtiques d’elevada humitat i de temperatures baixes, que afavoreixen la presència del faig (Fagus sylvatica).

A la Fageda de Gresolet, a més, hi destaquen alguns arbres monumentals com ara els Faigs del Clot de l’Om, el Faig Gros de les Molleres o l’Avet de les Molleres. Aquest bosc està ubicat dintre el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca (1982) i en el Parc Natural del Cadí-Moixeró (1983).

El nom de Gresolet podria venir de “grèvol”, ja que alguns textos antics es refereixen a aquesta vall amb els noms de Grevolet o Agrevolet. Hi ha constància de l’existència d’un castell (s XII) i un poble (s XIII). Un i altre haurien estat destruïts pels terratrèmols de mitjans del segle XV.

Actualment al llogarret hi ha el Santuari de Gresolet, amb l’antic refugi adossat i una àrea de pícnic molt ben equipada, tot plegat propietat i gestionat pels Capmassats de Gresolet. A més, hi ha la Casa de Gresolet, refugi actual.

El Bosc de Gresolet fou cedit pels antics senyors de Bagà al municipi de Saldes. L’any 1843, la família Còdol va donar el Bosc de Gresolet als 112 Capmasats (caps de casa) de Saldes i Maçaners, els quals n’esdevingueren els copropietaris**.

Aproximació: El punt de sortida se situa a l’aparcament que hi ha en un revolt de la carretera, sota el Santuari de Gresolet, a l’altura d’on hi ha una bassa d’aigua. Per arribar-hi, hem d’anar una pista de muntanya, d’uns 8 km i sense asfaltar, que surt de la carretera B-400, entre el pont de Saldes i una gasolinera. Tot i que no és estrictament necessari, sí que és molt recomanable un vehicle 4x4.

Itinerari: El recorregut que fem segueix el curs del Torrent de les Molleres. Ho fa pel “Camí de Gresolet al Collell”, una bona part del qual és una pista de muntanya.

Al punt de sortida hi ha les indicacions dels arbres monumentals. Val a dir que, a més de la distància, caldria informar del desnivell, ja que algun tros el camí és força dret.

Al començar a caminar, passem entre prats, possiblement antics camps de conreu. A mida que ens enfilem, ens anem endinsant al bosc, que va canviant segons guanyem altitud, començant per roures i acabant en avets, passant per una frondosa fageda, amb molt de boix, alguns pins i avets i algun freixe. Les blades aporten una nota de color ben característica.

A l’anada, quan portem 1,3 km, trobem un camí que baixa cap al torrent i un pal indicador que diu: Clot de l’Om (0,3 km), Faig Gros de les Molleres (1,5 km) i Avet de les Molleres (1,7 km). Deixem la pista i  seguim  el camí que ens duu a travessar el torrent i a caminar enmig de la fageda, per un sender -amb estaques que indiquen el traçat- fins els Faigs del Clot de L’Om. Aquests faigs, pares del bosc, són testimonis de l’antiga monumentalitat del Bosc de Gresolet*.

Continuem per aquest camí un quilòmetre més. Després, tornem a travessar el torrent i seguim uns 300 metres més per la pista que havíem deixat, fins que trobem una banderola que ens indica: Faig Gros de les Mollleres (0,6 km) i Avet Gros de les Molleres (0,8 km). En aquest punt, deixem la pista i anem cap a l’esquerra seguint un camí, també senyalitzat amb estaques, que s’enfila decididament per un vessant ombrívol, humit, cobert de fullaraca i una mica relliscós, que ens porta a l’Avet de les Molleres, passant pel Faig Gros de les Molleres.

El Faig Gros de les Molleres és l’arbre més gruixut de Catalunya i del PN del Cadí-Moixeró**. L’Avet de les Molleres (Abies alba) és un dels avets més alts de Catalunya i presideix la vall de Gresolet*.

Per tornar a Gresolet des de l’Avet de les Molleres, desfem camí fins a la pista, que seguim fins on hem començat a caminar.

Hem caminat  6,72 km i hem fet 384 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 25 min a l'anada i 55 min a la tornada. Total: 2h 20 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

*extret dels plafons informatius que es troben en aquests arbres monumentals.

**extret d’aquesta web (enllaç 

Cara Nord del Pedraforca
des de Gresolet

Travessem el Torrent de les Molleres per anar
cap als Faigs del Clot de l'Om

Plançó d'avet

Faigs del Clot de l'Om

El Faig Gran de les Molleres

L'Avet de les Molleres

Fageda de Gresolet

Saltant del Torrent de les Molleres

Santuari de Gresolet

Façana de l'església de Gresolet


Powered by Wikiloc

Cap del Verd (2.283 m), sostre de la Serra del Verd

13 de novembre de 2021

Feia temps que La Serra del Verd ens cridava l'atenció. Ens constava que era una serra de caràcter prepirinenc i que a l'hivern sovint queda coberta de neu, fet que la fa atractiva als practicants de l’esport de raquetes. Ens l'havíem mirat des de La Coma i La Pedra i ens va semblar que els camins pujaven per unes canals molt pedregoses, que actualment em convé evitar. Finalment, ens vam engrescar a anar-hi per Gósol, per un camí més platxeriós, ja que des del Coll de la Mola presenta poc desnivell.

El Cap del Verd, es troba a la partió de tres comarques: Berguedà, Solsonès i Alt Urgell.

Aproximació: Sortim des del Coll de la Mola, situat a la mateixa Serra del Verd, als 1.820 metres d’altitud. Hi arribem des de Gósol pel camí de Gósol a Tuixén, una pista de muntanya sense asfaltar, en bon estat (almenys des de Gósol), que coincideix amb el GR-150. Aquesta pista, surt d'un carrer de Gósol, però la podem agafar des de la rotonda que hi ha abans d'entrar al poble, voltant el castell pel vessant S-SO. 

Itinerari: Es tracta d’un itinerari molt senzill i sense complicacions. El primer tram es fa seguint una pista: oberta al trànsit rodat 1,1 km fins al Portell de l'Ós, on hi ha una barrera i una petita zona per aparcar. Passada la barrera (només hi poden passar vehicles amb finalitats ramaderes), seguim per la pista 1,2 km més. En un gir de la pista cap a la dreta, nosaltres anem cap a l'esquerra seguint el torrent fins al Coll de la Font del Verd.

Si fins ara la vista es limitava als contraforts del Port del Comte i cap a Tuixén (O), en arribar al coll se'ns obre un gran ventall de muntanyes i valls, des del N al SE: Cadí, Pedraforca, Gallina Pelada i Serra d'Ensija, i els Rasos de Peguera. Al darrere, serralades del Berguedà i fins al Taga i Sant Amanç (Ripollès), amb la seva silueta tan característica. 

Des del coll ens arribem al Planell de la Font (en direcció N), des d'on tenim més vista de la Serra del Cadí. Tornem al Coll de la Font i anem cap al Sud 1,4 km, tot guanyant alçada per un camí ample que va pujant per uns prats herbosos amb algun pi. Arribem a una mena de planell, als 2.170 m d'altitud. A partir d'aquí, fem un gir a la dreta i, seguint les marques grogues sobre les pedres i algunes estaques, anem pujant pel Prat Nabiral els aproximadament 900 m de recorregut i poc més de 110 m de desnivell. Arribem a la carena, des d'on veiem un terme, partió de tres municipis: Gósol, La Coma i La Pedra, i Josa i Tuixén, i la caseta de fusta característica d'aquest cim, acompanyades de dos plafons de vista panoràmica, un dels quals totalment malmès. 

Ara sí que hem guanyat molta vista cap a ponent: Port del Comte, Montsec, Pirineu Central fins al Massís de la Maladeta; i cap al Sud, la Vall del Cardener: La Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, Mola de Lord (enllaç), La Llosa del Cavall, Serra de Busa (enllaç), Serra dels Bastets... Hi ha una mica de calitja, però això no ens priva de veure Montserrat que sobresurt de la Catalunya Central.

Després de contemplar tota aquesta vista, fem la tornada per allà mateix on hem pujat: Coll de la Font del verd, Portell de l’Ós i Coll de la Mola.

Hem caminat  10,36  km i hem fet 502 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 50 min a l'anada i 1h 20 min a la tornada. Total: 3h 10 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

 

Aspecte de la Serra del Verd on s'alternen
prats i boscos de pi


Port del Comte des del Portell de l'Ós

Serra del Cadí i Pedraforca

Serra del Cadí des del Planell de la Font

Pedraforca i Gallina Pelada, vista cap a llevant

Al Coll de la Font del Verd, amb el
Pedraforca a tocar

Camí cap al Prat Nabiral

Vista de Montserrat arribant al cim

Una altra vista del Pedraforca.
A la seva dreta, la Tossa d'Alp i el Puigllançada

Al cim (2.283 m). Al fons, Port del Comte

Vall del Cardener amb la Llosa del Cavall,
la Mola de Lord i la Serra de Busa

Cap de Prat d'Aubes i Cap d'Urdet
els altres dos cims de la Serra del Verd

Vista cap al Pirineu Central, amb el
Massís de la Maladeta

Powered by Wikiloc

dijous, 11 de novembre de 2021

Cabrera des de Sant Julià de Cabrera

6 de novembre de 2021

Volta circular: Sant Julià de Cabrera, Collet del Cal Vidrier (o de Sant Julià), la Serrica, Pla del Prat, Font de l’Osca, Osca de Cabrera, Castell i Santuari de Cabrera, les escales, Coll del Bram, Port de la Faja, Coll de la Freixeneda, Collet de Cal Vidrier i Sant Julià de Cabrera.

Ha estat una bona oportunitat per fer un bany de tardor, de sol i d’aire fresc, tot caminant pel Cabrerès, enmig de roures, faigs, avets, blades, aurons, freixes... ara que la natura ens ofereix aquesta gamma de colors. Ens hem ben delectat en la contemplació de l'entorn i hem fet moltes fotografies intentant captar-ne la bellesa. Al capdavall d'aquesta entrada, n'hi poso una selecció.

Aproximació: El punt de sortida i arribada d'aquesta excursió és al llogarret de Sant Julià de Cabrera, veïnat disseminat, format per masies aïllades i situat al peu de la Serra de Cabrera, que pertany al terme municipal de l'Esquirol. Per accedir a Sant Julià, al quilòmetre 21 de la carretera C-153, uns 3 km després de Cantonigrós (en sentit Cantonigrós-Vic), trobem la carretera d'accés a Sant Julià. És una pista cimentada i estreta, d'uns 5,5 km. Des de Sant Julià surten diferents camins cap a Cabrera. Hi ha dues o tres zones habilitades com aparcaments, per tant, si el pàrquing del costat de l'església és ple, es pot aparcar al Collet de Sant Julià o de Cal Vidrier, on hi ha una esplanada més gran. 

Itinerari: Sant Julià de Cabrera, data de l'any 1050, tot i que pels terratrèmols del 1428 va quedar malmesa i posteriorment va ser modificada, això no obstant, conserva dos absis de l'obra primitiva. Des de l'ermita veiem una gran cinglera, es tracta del recorregut que farem avui.

Tal com hem dit més amunt, des de Sant Julià surten diversos camins cap a Cabrera. Expliquem la ruta que hem seguit nosaltres. Des de Sant Julià, podem caminar per la pista en direcció NO cap a la casa de Cal Vidrier i el Collet de Sant Julià o de Cal Vidrier. Al collet, agafem el camí de la dreta, seguint les indicacions que anirem trobant de la Serrica, Pla del Prat i Cabrera. El corriol, que s'endinsa al bosc, puja decididament per un bosc humit amb algun tram pedregós i dret on uns cables ens són una bona ajuda.

Trobem un encreuament amb un indicador: a l'esquerra, Cabrera per la Baga; a la dreta, Cabrera per la Serrica. Agafem aquest segon i sortim a un replà-mirador que ens ofereix una gran panoràmica des del Cadí i Pedraforca fins al Montseny, passant per Montserrat i més propers a nosaltres, Bellmunt i la Plana de Vic. Tornem a endinsar-nos al bosc (roureda) i en poca estona arribem a la fageda del Pla del Prat, una preciositat de bosc amb un terra ple de fulles i uns exemplars de faigs sans, drets i molt alts. Val la pena aturar-s'hi a badar. Podem dir que aquí s'ha acabat la pujada. Ara planegem passant per una avetosa i, tot seguit la Font de l'Osca. Arribem a una balconada on tornem a tenir molt bona vista; ara se'ns hi afegeix el Santuari de Cabrera, a un tir de pedra. Deixem el mirador i tornem al camí. Per un petit grau arribem a l'Osca de Cabrera, pas estret i aeri, equipat amb una barana encastada a la paret que ofereix molta seguretat per superar aquest tram. Passem el tros estret de cinglera sense cap dificultat: barana aquí, graó allà. Trobem un camí a la nostra esquerra; és el que ve del Port de Faja i que vam fer en una ocasió (enllaç) i seguim fins arribar al Castell, on ens sorprèn que s'hi estan fent unes excavacions.

Un cop al Castell ja som al Pla o Cim de Cabrera, de 1.311 m d'altitud. Davant nostre, el Santuari de Cabrera, construït al segle XVII on hi havia hagut l'església del Castell de Cabrera, ensorrada pels terratrèmols del 1428, i l'hostatgeria, d'on té molta nomenada l'arròs, ja que el fan molt bo. L'indret és un excel·lent mirador de la Garrotxa i d'Osona, així com del Pirineu Oriental i del Cadí-Pedraforca. 

El dia és molt clar i una mica ventat, l'aire és fred i s'agraeix l'escalforeta del sol. Avui a Cabrera hi ha molta gent. Després de les restriccions i amb l'arribada de la tardor, tots volem sortir a gaudir dels paisatges naturals ara que mostren aquesta gran bellesa cromàtica. Però l'espai és obert i prou ampli com perquè hi capiguem tots!

Acabada la visita i el bany de sol, anem cap a migjorn a buscar el camí de les escales que ens porta a Coll del Bram. Val molt la pena observar els colors dels boscos que tenim a la vista: cap al Pla de Falgars, el Puig de la Bastida i Pla d'Aiats, i cap a l'Agullola de la Tuta, ja que s'hi alternen faigs, roures, alzines, d'on destaquen els ataronjats de les blades i els groguencs dels aurons. Quina varietat!

Un cop a Coll del Bram, agafem la pista en direcció NE. Deixem a la nostra dreta el camí que va a tocar la Casa Nova de Racons (GR-151), casa que, amb el Puig de la Bastida i Aiats de fons, sembla ben bé treta d'un pessebre. Travessem el Quintà de la Faja, deixem a l'esquerra el camí que hem esmentat abans (que s'enfila pel vessant NE de la Serra de Cabrera) i arribem al Port de la Faja. Des d'aquí tenim una bona vista de la carena del Puigsacalm, des del Tossell Gros fins al Puig dels Llops i el Puig Corneli.

Seguim voltant la serra de Cabrera, ara cap al Coll de la Freixeneda, extrem N de la volta d'avui. Tornem a endinsar-nos a una pregona fageda que cobreix el vessant de l'obaga i arribem al Coll de Sant Julià o de Cal Vidrier, on tanquem la volta d'avui. Del coll cap a la nostra dreta en surt el camí que va cap a Coll de Bracons passant per la fageda de la Grevolosa (GR-151). 

Acabem d'arribar a Sant Julià per la pista, passant per Cal Vidrier. Encara tenim temps de tornar a contemplar la cinglera per on hem pujat i que hem voltat a la tornada, acolorida per alguna blada.

Hem caminat  9,33 km i hem fet 386 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 35 min a l'anada i 1h 20 min a la tornada. Total: 2h 55 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 


Panoràmica de la Serra de Cabrera, on
es veu la llargada del recorregut d'anada

Tram de camí equipat
amb algun graó metàl·lic

Fageda al Pla del Prat


Font de l'Osca

Santuari i boscos de Cabrera

El Pedraforca, entre la Gallina Pelada i el Cadí.
Al davant, Santuari de Bellmunt

Arribada a l'Osca de Cabrera

Clàssica vista del Santuari de Cabrera

Cabrera, Puig dels Llops, Pla d'Aiats i el Puig
de la Bastida

El Montseny destaca al fons.
En primer terme, l'Agullola de 
la Tuta

Vista cap al Nord i una blada
que acoloreix el paisatge

La Casa Nova de Racons, com en un pessebre

Puigsacalm i Puig dels Llops des del Port de la Faja

Sant Julià de Cabrera, amb llum de tarda

L'Osca de Cabrera des de Sant Julià

Powered by Wikiloc