divendres, 22 d’octubre de 2021

Pantà de l'Alzina des del Miracle (Solsonès)

9 d’octubre de 2021

Ruta lineal d’anada i tornada, del Santuari del Miracle al Pantà de l’Alzina. És una ruta de descoberta de l’Espai Natural Protegit del Miracle i d’un paisatge totalment nou per a nosaltres, ja que caminem enmig de planes de conreu de secà, margedes, fenassars i entre varietat d’arbres: pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), pi roig (Pinus sylvestris), roure subpirinenc (Quercus subpyrenaica) i roure martinenc (Quercus pubescents). Caminada fàcil i pràcticament planera.

L'embassament de l'Alzina és un pantà artificial construït en el lloc on abans hi havia un petit estany, el toll del Taulís. L'aigua emmagatzemada s'utilitza per regar i donar de beure als animals. L'indret està envoltat per pinedes, petites rouredes i conreus de secà. Les peculiars característiques biogeogràfiques de l'embassament han propiciat l'existència de tot un seguit d'espècies de flora i de fauna que fan d'aquest lloc un indret d'alt valor natural. A l'observatori de fauna aquàtica podem observar diverses aus aquàtiques. (https://www.rutespirineus.cat)

La construcció d’aquest embassament es va iniciar l’any 1988. L’aigua que l’alimenta neix a la Font de les Hortetes. Es troba a 745 m d’altitud i dintre el que s’anomena el clima mediterrani subhumit. El nom li ve de la proximitat amb la casa Alzina.

Aproximació: El Santuari del Miracle està situat al municipi de Riner, al Solsonès. Això no obstant, l’accés per carretera es troba al quilòmetre 5 de la LV-3002, que s’agafa al quilòmetre 47 de la C-75, entre Solsona i Guissona.  

Itinerari: Els voltants del Santuari del Miracle són un espai per passejar, pensar, descansar... És un lloc on és fàcil desconnectar.

Deixem el llogarret del Miracle per un camí (GR-7)  que surt entre els edificis de Nostra Senyora i de Sant Benet (tots dos, actualment són allotjaments per a visitants).

Seguint les marques del GR, passem per les fonts del Miracle i del Bisbe. Tot seguit, travessem unes planes i arribem a la casa de l’Estany. De fet, passem a tocar la casa. Tot seguit, travessem (en sentit literal de la paraula) uns camps i arribem a la Plana de la Font del Borràs (font que no veiem), on neix un torrent. Passem per sota l’ermita de Sant Jaume i de Cal Canonge, arribem a una carretera asfaltada que travessem.

A l’altra banda de la carretera continuem i passem per l’Obaga i el Clot dels Tracs, fins que arribem al Pantà de l’Alzina. A l’altra banda de la presa hi ha una mena d’observatori de fauna, ja que diuen que hi ha molta fauna aquàtica.

Si continuéssim pel GR, aniríem cap a Solsona pel Camí dels Bons Homes. Nosaltres tornem al Miracle pel mateix camí per on hem vingut.

Nota: Les descripcions i la informació d’aquesta caminada, tant a Rutespirineus.cat com a la web oficial de Turisme del Solsonès Turismesolsones.cat són molt engrescadores. Un cop feta la ruta, val a dir que ens ha decebut una mica, tant pel fet que el GR-7 en aquest tram travessa camps sembrats, com perquè a l’embassament no hi havia fauna i perquè vam trobar a faltar indicacions d’indrets d’interès propers. Ens va servir com a ruta de descoberta i per fer-nos una idea del paisatge d’aquell indret. Això no obstant, no la posaria com a ruta recomanada a una web de turisme.

Hem caminat  7,39 km i hem fet 232 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat una hora a l’anada i una a la tornada.

Per descarregar el track podeu clicar aquí  


Conjunt del Miracle

Ombres allargassades als camps sembrats

Marques del GR a la vora dels camps...

... per seguir-lo cal trepitjar els camps

Pantà de l'Alzina

Ermita de Sant Jaume i Cal Canonge

Finestra amb llinda de l'Estany

Cau la tarda al Miracle

Aquesta excursió forma part d'una sortida de quatre dies al Solsonès. En aquest enllaç hi trobareu la descripció i l'accés a altes excursions. 

dijous, 21 d’octubre de 2021

La Mola i el Santuari de Lord (Vall de Lord)

12 d’octubre de 2021

Itinerari circular al Santuari i a la Mola de Lord des del Collet del Santuari. Pugem pel Grau de Lord i baixem pel de Solord, per acabar fent tota la volta a la Mola per la base de la seva cinglera.

Aquest cim, de 1.189 m, és un altre excel·lent mirador sobre la Vall de Lord i la Llosa del Cavall.

El Santuari de Lord, durant la Primera Guerra Carlina va ser un hospital. Les tropes liberals, l’any 1836, el van destruir. L’actual edifici data de l’any 1870. Actualment hi viu una comunitat religiosa i se’n pot visitar l’església.

El Santuari des de la Mola

Aproximació: A Sant Llorenç de Morunys agafem la carretera en direcció a Coll de Jou i al Port del Comte (LV-4241). Al km 31, en un revolt molt pronunciat cap a la dreta hi ha la pista (cap a l’esquerra) que va a Sant Serni i al Santuari de Lord. Passem per l’Ermita de Sant Serni i continuem fins a la base de la Mola de Lord, on deixem el cotxe, tot i que ja és força ple.

Itinerari: Des d’on hem deixat el cotxe, agafem el camí empedrat del via crucis o Grau de Lord. A mig aire hi ha el primer mirador que trobarem avui: el Mirador del via crucis, sobre la Llosa del Cavall i les serres de Busa i de Bastets. Al capdamunt d’aquest grau, a mà dreta hi ha la Capella de Sant Francesc d’Asís i, al darrere, el cable per pujar materials.

Seguim cap al cim de la Mola de Lord, un altre excel·lent mirador, que queda darrere una capella de fusta -final d’un altre via crucis-. Des d’aquí també tenim una bona perspectiva del santuari. L’edifici es veu ben conservat i l’entorn ben cuidat, segurament gràcies a les ovelles que hi pasturen. Acabem d’arribar al santuari i entrem a l’església en el moment en què comença la missa.  Ens sorprèn que la fan en castellà.

Per un portalet sortint de l’església, cap a l’esquerra, agafem el Camí de Sant Jaume que ressegueix la Mola en direcció SE fins a trobar el Grau de Solord, per on baixem. A mig aire, un altre mirador: el Mirador de Josep Cases, a tocar les Balmes del Verger. No ens arribem a les balmes, però suposem que són una altra miranda. Continuem baixant cap al nostre proper objectiu: la casa de Solord, una casa deshabitada, però arreglada de fa relativament poc.

Un cop a la casa, agafem la pista cap a la nostra dreta, que seguim, travessant primer els Camps de Solord i després la Baga de Solord, sempre per sota les cingleres que conformen la Mola de Lord, i caminant a una alçada d’entre 900 i 950 metres.

Quan som sota l’extrem O d’aquesta volta, trobem les ruïnes d’una casa. A partir d’aquí, el camí és més estret, eixorrancat i brut. Són els darrers 700 metres que ens separen del punt d’on hem sortit i on tanquem la volta d’avui.

Hem caminat  5 km i hem fet 332 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat en total poc menys de 2 hores.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 


Camí del Grau de Lord

Vista de la Llosa del Cavall amb la Serra
dels Bastets i part de la de Busa. Al fons,
la Serra d'Ensija

Corona de rei (Saxifraga longifolia)

L'església de Lord

Aquí agafem el Camí de Sant Jaume

El Santuari des del Camí de Sant Jaume

Una altra panoràmica, des del Mirador
de Josep Cases

La Presó i la Serra de Busa
des de Solord

Poc a poc la tardor s'estén pels boscos

Aquesta excursió forma part d'una sortida de quatre dies al Solsonès. En aquest enllaç hi trobareu la descripció i l'accés a altes excursions. 

diumenge, 17 d’octubre de 2021

El Capolatell o la Presó de Busa (Vall de Lord)

11 d’octubre de 2021

La Serra de Busa forma part de l’Espai d’Interès Natural Protegit de les serres de Busa, els Bastets i Lord. El seu cim més elevat és el Cogul, de 1.526 m. S’estén entre les valls del Cardener (O) i la de la Vall d’Ora. Malgrat les penyes i cingleres  que es veuen en observar aquesta serra, el Pla de Busa és un altiplà de molt bon fer. Per arribar a la Presó cal travessar una palanca de ferro estable, ferma i de bon passar.

La que fem nosaltres, és una caminada curta i fàcil al Capolatell, extrem occidental de la Serra de Busa. D’on li ve el nom de “Presó de Busa”?  La Serra de Busa va servir com a camp d’instrucció militar durant la Guerra del Francès (1804-1814). Així ho acaba demostrant la presó natural que hi ha a la zona coneguda com El Capolatell, lloc on deixaven els presos francesos aïllats (https://lavalldelord.com/ca/).

Aproximació: per fer aquesta caminada anem en cotxe fins al Pla de Busa. Hi accedim per la carretera C-26. Al km 114 (de Solsona cap a Berga), hi ha un trencant a l’esquerra que indica Besora i Busa (uns 15 km). Seguim aquesta carretera de muntanya, pràcticament tota asfaltada. Quan ja arribem al pla, després del Coll de les Arques, voregem La Guàrdia i arribem al Pla de Busa. Poc abans d’arribar-hi, en un revolt cap a l’esquerra, en surt una pista cap a la dreta. Hi passarem a la tornada.

Itinerari: Hem deixat el cotxe al Pla de Busa, a les envistes del Rial de Busa, actualment l’única casa habitada d’aquesta serra.

Comencem a caminar en direcció a la casa. Nosaltres passem a tocar l’era, però abans hi ha unes marques vermelles que eviten passar per la casa. Als voltants de la casa és una mica embolicat pels filats dels prats de pastures, ja que hi ha moltes vaques pasturant. Els anem travessant tot respectant el bestiar.

Després de la casa, passem per la Font de l’Espedreguer, amb un bon abeurador, i per una pista, arribem a una bifurcació on hi ha un rètol indicador. Anem cap a l’esquerra i passem per la Casa Vila, abandonada i amb una de les cabanes o antic corral ben arreglat. Continuem en direcció NO primer per pista i després per camí, entre prats de pastura, entre boixos i pinedes, de planer o fins i tot baixant una mica.

Un petit repetjó ens porta a la carena. Poc abans d’arribar-hi, quan comença la pujada entre roques de conglomerats, trobem un aflorament de quars i mica. Un cop a la carena, a la Creu o el Mirador del Capolat, gaudim d’una vista espectacular: La Llosa del Cavall, el Santuari de Lord, el Mirador del Codó i Coll de Jou, el Port del Comte, la Serra del Verd, el Pedraforca, el Cadí i la Serra d’Ensija. Just a davant nostre, la Serra de Bastets, aquest conjunt de parets de roca tallada tan característica d’aquest indret. De fet aquestes roques tenen continuïtat a l’altra banda del pantà fins al mirador del Codó i Coll de Jou.

Ens tornem a apartar del caire i, per un camí que va vorejant el Capolat, que va de pla i més aviat avall, en uns 800 m, arribem a la palanca que ens serveix per travessar i arribar a la Presó o el Capolatell.

El Capolatell és un altre cim d’aquesta serra, totalment voltat de cingles i que queda aïllat. Caminant només s’hi accedeix per la palanca. Quan servia de presó, posaven un tauló que, un cop havien passat els condemnats era retirat, de manera que quedaven aïllats en aquell cul de mon. No és pas estrany que més d’un, en senyal de desesperació, es llancés cingles avall.

Aquí la vista és similar a la de la carena, però s’obre un xic més cap a ponent i és més aèria sobre La Llosa del Cavall. En aquest cim, a més de bones vistes, hi ha una cova, és l’Avenc del Capolatell. Es coneix on és perquè hi ha un diable dibuixat en una roca. Al costat s’hi veuen uns pitons d’escalada que suposem que són per encordar-s’hi i, fent un ràpel, baixar a l’avenc.

Després de veure el diable, seguim cap a la palanca i cap al Pla de Busa. Poc després de la Casa Vila, on hi ha els indicadors, seguim pel pla i anem fins a Sant Cristòfol de Busa, ermita on devien celebrar-se les cerimònies religioses d’aquest entorn i el cementiri. Desfem camí fins al trencant i acabem de voltar el Pla de Busa (a la tardor, sempre s’hi pot fer alguna bona troballa!) fins arribar al cotxe on tanquem la volta d’avui.

Hem caminat 7,91 km i hem fet 199 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat 55 min a l’anada i 1h 05min a la tornada: total 2h.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

El Rial de Busa



Casa Vila

Aflorament de quars i mica

Santuari i Mola de Lord

La Serra del verd des del mirador del Capolat

Serra dels Bastets, amb el Pedraforca
al fons, des del Mirador del Capolat

Passarel·la per arribar a la Presó de Busa

La Vall de Lord des de la Presó de Busa

Alguns voltors ens sobrevolen

Accés a l'Avenc de Busa

Sant Cristòfol de Busa

Troballa de tardor ;)


Aquesta excursió forma part d'una sortida de quatre dies al Solsonès. En aquest enllaç hi trobareu la descripció i l'accés a altes excursions.

dissabte, 16 d’octubre de 2021

Quatre dies d’octubre a la Vall de Lord i el Solsonès

Aprofitant l’avinentesa de disposar de quatre dies festius del pont d’octubre -sense res a celebrar-, ens proposem visitar un sector desconegut per nosaltres, que només havíem vist de passada en les nostres anades amb raquetes de neu al Port del Comte. Anades que fa cinc anys van quedar estroncades per un problema de salut llarg i tòrpid de qui us parla.

A l’avinentesa dels dies festius s’hi sumava la treva, que ja fa uns mesos que dura i que m’està permetent tornar, de forma més o menys continuada, a fer muntanya. De moment, puc fer excursions curtes i fàcils que és el que hem fet aquests dies, portant sempre a la motxilla algun medicament. Així doncs, hem buscat alguns recorreguts curts, encara que això hagi suposat allargar l’aproximació en cotxe. No sé fins quan durarà aquesta treva. De moment, vull aprofitar cada moment de benestar per passejar, caminar, observar i fer allò que m’agrada i em serveix per seguir omplint de vida la meva vida.

I com que, en aquest mig temps en què ja no fa calor i encara no fa fred, ve de gust viatjar, i descobrir nous indrets, seguint les passes i els consells dels que ho han fet abans que nosaltres, agafem el cotxe i ens n’anem cap al Solsonès.

Vista de La Vall de Lord

Per fer aquesta descoberta ens hem allotjat al Santuari del Miracle que disposa de dos edificis propers, però independents del santuari pròpiament dit, on han habilitat uns apartaments senzills, funcionals i acollidors que permeten fer una estada tranquil·la i gaudir d’un bon descans,  després d’una jornada de descoberta.

Ens va sorprendre la grandiositat del Santuari i de les seves dependències. Hi destaca el retaule d’estil barroc, obra del solsoní Carles Morató. Ens va sorprendre també que, a més de l’església que ja és molt gran, hi hagi una part d’església “inacabada” i és que la intenció era fer-la força més gran. Actualment, en un dels edificis propers a l’església hi ha l’ajuntament de Riner, on pertany el Miracle.

Els voltants del santuari són un espai per passejar-hi i desconnectar de tot allò que a hom li convé evadir-se. Hi ha hort, vinyes, arbres fruiters, jardins, bancs... En un lloc així és fàcil alliberar-se de preocupacions i deixar-se anar.

Pel que fa a gastronomia de la zona, no us faré cap recomanació, ja que, per motius de benestar físic (i econòmic), evito menjar fora de casa on els àpats són més abundosos i acostumen a provocar-me digestions pesades i malestar corporal (i algun forat a la butxaca). Sens dubte trobareu qui, amb molt de gust, us pugui recomanar on menjar. 

Casa de Sant benet.
Una part són apartaments


Retaule del Miracle

La Vall de Lord

La Vall de Lord és una vall prepirinenca situada al NE del Solsonès. Està formada pels municipis de Sant Llorenç de Morunys, La Coma i La Pedra, Guixers i una part de Navès (Serra de Busa i els Bastets). Els seus límits naturals són: la serra del Port del Comte (NO), la serra del Verd (NE), els Rasos de Peguera i les serres de Busa i els Bastets (S). Algunes d’aquestes serres presenten formes geològiques ben curioses que han estat i són objecte d’estudi a nivell mundial.

Nombrosos torrents solquen aquestes serres i alimenten els rius de la zona: el Cardener i el riu d’Aigua.

La variabilitat d’aquest terreny fa que s’hi trobi una vegetació ben diversa que allotja gran diversitat de fauna. Tot plegat fa de La Vall de Lord un punt d’interès per a excursionistes, naturalistes, boletaires...

Una pinzellada històrica. Des del S. IX en què Guifré el Pelós intentava repoblar i reorganitzar la Catalunya Central, a La Vall de Lord s’han succeït nombrosos episodis històrics fins arribar a seva configuració actual. La majoria de les prop de quaranta ermites que hi ha daten dels S. XI i XII.

La Serra de Busa va servir com a camp d’instrucció militar durant la Guerra del Francès (1804-1814). Així ho acaba demostrant la presó natural que hi ha a la zona coneguda com El Capolatell, lloc on deixaven els presos francesos aïllats. Tanmateix, Busa també va ser el primer lloc, després de Cadis, en proclamar la Constitució de 1812. El santuari de Lord va ser destruït per la Primera Guerra Carlina. Durant la Guerra Civil del 1936 van ser destruïts molts dels seus ponts, així com obres d’art religiós.

El Santuari de Lord

Detall de la Serra de Busa. A la dreta, La Presó

Embassament de la Llosa del Cavall. L’any 1989, per la necessitat d’augmentar els recursos segons el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya es va aprovar el projecte d’embassament de la Llosa del Cavall. Això comportà la construcció de la C-462, l’actual carretera que uneix Solsona i Sant Llorenç de Morunys passant per la presa. Aquest pantà ha tingut un paper molt important en l’actual configuració del paisatge d’aquesta vall.

Solsona. És una petita ciutat de pedra vella, tradicions i cultura artesanal. Qui hi posa els peus queda seduït per la pau dels seus carrers, els edificis solemnes i els plaers d’una gastronomia lligada a la terra. Tot i que ja n’havíem trepitjat els carrers en una altra ocasió, passejar per Solsona té el seu encant: portals de l’antiga muralla, places, carrers, fonts i edificis singulars conformen un nucli ben interessant.

A part de ser el municipi amb més gegants per metre quadrat, Solsona és una ciutat històrica. Val a dir que bona part de la seva història – com la de tants altres llocs- té un origen religiós. Solsona acull un bisbat. En aquests moments sense bisbe en cap, ja que -com ja deveu saber- ara mateix “el bisbe” té altres interessos. La veritat és que em carrega una mica sentir-ne parlar a les notícies; em sembla que tot plegat hauria de ser més fàcil i si plega, doncs plega. En fi, ja s’ho faran. Doncs això, que Solsona té un munt d’edificis d’ús religiós com la catedral o el palau episcopal amb museu inclòs, però també s’hi poden veure altres llocs d’interès: restes de la muralla, tres portals de la muralla, un pou de glaç, cases senyorials on han nascut persones il·lustres... Visitar Solsona és fàcil: el casc antic és un espai relativament petit i força ordenat.

Sant Pere de Graudescales

Cementiri modernista d'Olius

En aquesta descoberta, hem fet un recorregut en cotxe i tres excursions curtes i assequibles per a qualsevol persona a qui li agradi caminar i no tingui cap contraindicació per a fer-ho. En els propers dies, aniré posant els enllaços d’aquestes sortides, amb la descripció, algunes fotografies i la ruta (track) per si us ve de gust seguir-les.

Espero que us agradin i que en gaudiu tant com ho hem fet nosaltres!

Adriana, octubre de 2021



Rutes (properament hi haurà els enllaços):

1.       👉  Pantà de l’Alzina des del Miracle 

2.     👉   Presó de Busa o el Capolatell i Sant Cristòfol de Busa des del Pla de Busa

3.      👉     Mola i Santuari de Lord, volta circular

4.       Recorregut, en cotxe, per pobles de la Ribera Salada i visita al Salí de Cambrils.


dijous, 30 de setembre de 2021

Pic de la Dona (2.702 m)

26 de setembre de 2021

Matinal al Pic de la Dona sortint des de Vall Ter 2000, pujant pel Coll de la Geganta i baixant per la Portella de Mentet. Es tracta d’una volta semblant a la que havíem fet en altres ocasions (enllaç), però en sentit invers.

Abans de continuar amb aquesta ressenya, voldria parlar dels canvis de noms dels topònims muntanyencs, ja que, en les reedicions de mapes, actualitzacions de les cartografies digitals o senyalitzacions diverses, ara és més freqüent que mai que canviïn el nom dels topònims. D’aquest fet, en vaig parlar en una entrada a l’altre blog meu (enllaç). Tot seguit esmento topònims de la caminada d’avui que, o bé han canviat de nom, o bé tenen més d’un nom. Això pot portar confusions tant a l’hora d’orientar-se com a l’hora de localitzar persones que necessitin ajuda, confusió aquesta darrera que podria ser més seriosa.   

El Trident de tota la vida, al mapa digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) hi consta com a Torre del Trident, mentre que al mapa de l’Alpina, com a Xemeneies. El Pic d’Ombriaga (ICGC) és Les Xemeneies al de l’Alpina. El Pic de la Dona de tota la vida, de 2.702 m, consta com a Cim de Bacivers a l’ICGC i com a Pic de la Dona o de Bacivers al mapa de l’Alpina. Un promontori que no sé si arriba a tenir categoria de cim i que es troba a mig camí entre la Portella de Mentet i el Pic de la Dona (o el que abans es deia així), que consisteix en unes pedres blanques i que té 2.568 m d’altitud, l’ICGC s’hi refereix com a Pic de la Dona i l’Alpina com a Pic de la Dona segons Setcases. Si en una ruta de menys de 7 km hi trobem 4 punts amb diversos topònims (repetits i confusibles), imaginem què ens podem trobar en una llarga travessia.

Aproximació: Sortim de l’estació d’esquí de Vallter 2000, on s’accedeix des de Camprodon, passant per Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases.

Itinerari: Des de l’estació d’esquí de Vallter 2000 ens anem enfilant per la vora dreta de les pistes d’esquí, en direcció al Trident (les Xemeneies). Abans d’arribar-hi, trobem un camí a l’esquerra que ens porta al Coll de la Geganta, deixant més avall i a la nostra esquerra, la Font de la Perdiu i la bassa que proporciona aigua a les pistes d’esquí. A mida que ens enfilem anem guanyant en vistes: Gra de Fajol, Coll de la Marrana, Bastiments, Pic de la Dona, Pic de la Llosa, Roca Colom, Costabona...

Al Coll de la Geganta, deixem el Bastiments a l’esquerra i el Bacivers al davant nostre i fem un gir a la dreta (NE) i, seguint la carena, passem pel Puig d’Ombriaga i pel Pla d’Ombriaga i arribem al Pic de la Dona, de 2.702 m.

El dia va deixant de ser clar com era al matí, però encara veiem el Pic Gallinàs, amb alguns cims de la Cerdanya al fons; el Canigó, Costabona, Plans de Calm Magre, Pic de la Llosa i Coma Ermada, a més dels que ens queden al sud i que hem anat veient a la pujada.

Després de picar quatre ganyips, fem la baixada cap a la Portella de Mentet i des d’allà, seguint el GR anem resseguint el Torrent de la Portella, fins a l’Estació de Vallter 2000. A mitja baixada, trobem a la nostra esquerra, el camí (GR) que va a la Portella de Morens.

Hem caminat 6,73 km i hem fet 544 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat 1h 50 min. a l’anada i 50 min. a la tornada: total 2h 40 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí

Vista del Pic de la Dona tot pujant al Coll de la Geganta

Indicadors a Vallter 2000

Al Coll de la Geganta, darrere meu, 
l'Esquena d'Ase, camí de Bastiments

El Pic Gallinàs i la Coma de Bacivers

A mida que el matí avança, la boira guanya terreny

Pic de la Dona 2.702 m

La Portella de Mentet

Tot pujant hem anat trobant restes òssies
d'un isard jove i, a la carena, unes penyes
ensangonades. No sabem com ha anat,
però segurament aquest rapinyaire (trencalòs?)
hi té alguna cosa a veure

Linària alpina (Linaria alpina) i
Safrà bord de muntanya (Crocus Nudiflorus)


Powered by Wikiloc

dissabte, 18 de setembre de 2021

La Torre del Mir des de Coll d’Ares

18 de setembre de 2021

Excursió planera i plaent que ens porta a la Torre del Mir des de Coll d’Ares. En un dia clar, el recorregut ofereix molt bona vista del Pirineu, des del sector d’Ull de Ter fins al Massís del Canigó; de l’Alta Garrotxa, i de l’Alt Vallespir o la Vall del Tec.

Aproximació: per fer aquesta caminada ens cal anar a Coll d’Ares, situat pràcticament al quilòmetre 28 de la carretera C-38 que va de la rotonda que hi ha a la sortida del túnel de Collabós fins a Coll d’Ares.

Nosaltres deixem el cotxe uns metres abans d’arribar al Coll, ja que hi ha molts boletaires i els aparcament són plens.

Itinerari: al mateix Coll d’Ares, agafem el camí que s’enfila al marge esquerra (molló fronterer 519) que, vorejant pel bac el Puig de Montesquiu, ens porta a Coll de Pixadors, des d’on ens cal anar seguint la tanca de fil espinós que indica la línia fronterera, tot passant pel Puig de les Forques, el Coll de les Boires, el Turó del Pla d’en Xanau, el Puig dels Miquelets, el Puig Pedrissa, fins a la Collada de Prats (molló 516), travessat per una pista (accés restringit a personal autoritzat). La pista que deixem a la dreta (Camí de la Collada de Prats), és per on farem la tornada.

A la Collada de Prats trobem el GR i Itinerannia que vénen del veïnat de Fabert i segueixen cap a Coll Pregon. Nosaltres només els seguirem fins a les Basses de Puig Sec, passant pel Puig del Pla de Meians i el Puig de les Basses de Fabert.

A les Basses de Puig Sec girem cap a la nostra dreta (E) i, travessant uns prats anem a trobar la pista que mena a la Torre del Mir. La senyalització, al darrer tram, ens fa deixar la pista i voltar per una boixeda on deixem a la dreta el camí que va a Prats de Molló i acabem d’arribar a la Torre.

Aquesta torre, situada en un punt estratègic, a 1.520 metres d’altitud, és d’origen medieval i havia estat torre de guaita i de senyals. Es troba al terme de Prats de Molló i la Presta, a l’Alt Vallespir, a la Catalunya Nord. L’any 2009 va ser restaurada i s’hi pot pujar; a dalt hi ha un excel·lent mirador.

Té molt bona vista del Pirineu del sector d’Ull de Ter i fins el Canigó, muntanyes que avui queden amagades darrere els núvols i les boires. Aprofitem per prendre una miqueta el sol -ara que en fa- i gaudir de la vista cap a l’Alta Garrotxa i l’Alt Vallespir i, sense torbar-nos gaire, emprendrem la tornada abans no s’acabi aquesta treva meteorològica i torni a ploure.

Fem la tornada seguint la pista retolada als mapes com a Camí de la Collada de Prats, que va en paral·lel a la carena que hem seguit a l’anada, fins que a nivell del Puig de les Forques, després d’un abeurador, agafem un caminoi que ens porta a Coll de Pixadors, des d’on tornem, desfent el camí de l’anada, fins a Coll d’Ares on arribem sota un bon ruixat.

Pel camí hem trobat uns bons escamots de vaques, amb uns vedells nets i sans. També alguns exemplars de bestiar equí, algun pollí que deurà ser venut properament a les fires de tardor: Espinavell, Camprodon, Ripoll o Olot.

De l’herba humida en sobresurten alguns cama-secs, apagallums i altres bolets no comestibles. De rovellons no en busquem, ja que hi havia tres o quatre boletaires per cada rovelló. Potser tindrem sort i acabarem el matí degustant algun cep. No se sap mai!

Hem caminat 11,51 km i hem fet 290 metres de desnivell.

Hi hem esmerçat 1h 30min. a l’anada i 1h 20min. a la tornada: total 2h 50 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí


Així és la carena que seguirem bona part de la sortida

Puig de Montesquiu i Coll d'Ares
des de Coll de Pixadors

La Torre del Mir surt de la boira

Un filat fronterer separa els dos colors de l'herba

Marques del primer tram del camí. 
Entre boires, gairebé veiem el Costabona!

Vista del Puig Sec, amb les vaques pasturant

Les Basses de Puig Sec

Cel força cobert damunt la bassa

La Torre del Mir amb vistes cap a l'Alta Garrotxa.
En sobresurten Comanegra, el Mont, Bassegoda
i cims de l'Alt Vallespir.

La Torre del Mir

On hi ha aquests núvols, podríem
veure-hi el Canigó

Última vista de la Torre, ja prop de Coll de Pixadors

Safrà bord
(Crocus nudiflorus)


 
Powered by Wikiloc