dilluns, 13 de desembre de 2021

La Calma (1.053 m) des de Monteia, per Sant Jordi i el Pujant de la Guilla

12 de desembre de 2021

Volta circular des de Monteia cap al Pla de la Bassa, l’Oratori de Sant Jordi, el Pujant de la Guilla, el Pla de la Calma, La Calma, el Pla de la Calma, Sant Miquel de Monteia i Monteia.

La Calma és un cim que sovint passa desapercebut ja que no destaca gaire en el paisatge, tot i que, malgrat la seva moderada altitud (1.053 m), és una cim que ens ofereix una fenomenal panoràmica a 360º.

Aproximació: El punt de sortida se situa a tocar la casa de Monteia, en concret, en un racó que queda entre la pujada a Sant Miquel i el camí que puja al Pla de la Bassa, on hi ha un rètol que indica “Sant Jordi”. Hi arribem per la carretera de muntanya que va a l’Orri, (de la que fem uns 6 km), que surt de Sales de Llierca. La major part d’aquesta pista està cimentada, llevat dels darrers metres abans d’arribar a Monteia.

Itinerari: Comencem a caminar per un camí ample i pedregós, seguint la indicació d’un petit cartell de fusta que hi ha a la mateixa pista (direcció S), a les proximitats de Monteia. Trobem una bifurcació on prenem el camí de la dreta. Passem pel Pla de la Bassa on fem un gir en direcció a ponent. Poc després trobem una bifurcació amb uns cartells i deixem a la dreta un camí que va a Sant Miquel de Monteia. Anem vorejant la muntanya de la Calma per un camí típicament altgarrotxí: aspre i de mala petja, pedregós i per un alzinar.

Arribem al Coll de Montoriol, una bifurcació. El camí de la Calma és el de la dreta, però ara ens desviem a l’esquerra per anar a l’oratori de Sant Jordi. Quan portem pocs metres, trobem una altra bifurcació i deixem a la nostra dreta el “Camí de la Pedrera” (amb marques d’Itinerannia). L’oratori de Sant Jordi, sant que es venerava a Sales i se l’invocava per evitar les pedregades, no està clar de quan data, però el 1997 va ser restaurat. Cada any per sant Jordi, s’hi feia una processó i s’hi repartia pa fet amb el blat que les masies de Sales havien donat per a l’ocasió. La vegetació ens tapa la vista, però ja en tindrem més endavant.

Desfem camí i tornem a la bifurcació del Coll de Montoriol. Ara seguim el camí que ens queda a l’esquerra (a partir d’aquest punt amb marques d’Itinerannia a més de les vermelles que ja seguíem des del començament). En uns 10 minuts arribem al Pujant de la Guilla, un grau atrevit que ens serveix per superar un relleix de la cinglera. Sortim a un caire amb una vista espectacular, un tastet de la que tindrem des del cim. Seguim avançant per un tram d’uns 12-15 min de pujada considerable, en una de les moltes fites que anem trobant, ens separem del camí que va a Sant Grau d’Entreperes (Itinerannia) i girem a la dreta (direcció N) i en poc més de 20 minuts arribem al Pla de la Calma, per un camí savi que va pujant sense pressa i sense pausa, amb moltes fites i algunes marques vermelles.

Al Pla de la Calma, ens incorporem al camí que va de Monteia al cim de la Calma (Itinerannia). A la baixada tornarem a passar per aquí on som. Ara l’agafem cap a la nostra esquerra i en uns 7 o 8 minuts arribem al cim de La Calma, de 1.053 m. Toca fer-hi parada i fonda per gaudir de la gran panoràmica que ens ofereix.

La Calma és un cim rocallós que fa un pla allargassat. La part de ponent, sense vegetació al davant, ofereix una bona panoràmica de l’Alta Garrotxa: Sadernes, Sant Grau d’Entreperes i Can Pentinet, Santa Bàrbara, Montpetit i Montmajor, Ferran, Bestrecà, Talaixà, Sant Marc, Pic de les Bruixes i Comanegra, amb el Pirineu oriental i el Massís del Canigó ben blancs, al darrere. Al nord, el Bassegoda, seguit de la serra de Corsavell. Més a llevant, el Massís de les Salines, ben enfarinat, i al seu davant, la Serra de Bac Grillera i el Fau. Al fons, més a llevant, el Puig Neulós. A la banda de migjorn, la Vall del Fluvià (amb els pobles de Sales, Tortellà, La Canya i Olot, entre altres), encapçalada per Santa Magdalena i el Puigsacalm, les siluetes de Cabrera, Aiats i el Coll de la Cabra; el Puigllançada i Finestres, seguits de Rocacorba. Un xic més a l’esquerra, el llac de Banyoles i fins al Golf de Roses. Quan baixem, tancarem els 360º amb la vista cap a llevant.

Després d’aquest gaudi per a la vista, ens queda tornar al punt de sortida. Ho fem pel Pla de la Calma i Sant Miquel de Monteia, un camí net, ben definit i sense pèrdua, que alterna trams d’alzinar amb prats voltats de pins i que, entre les alzines, ens ofereix una bona vista sobre la vall del Borró: Els Trulls, Lliurona, Can Bosc, La Tossa i Espinau, Malveí i el Mont. Arribem a Sant Miquel de Monteia, església romànica ben conservada, amb un petit cementiri a tocar l’absis. Acabem de baixar seguint el camí que surt de darrere el cementiri, travessem la pista que va cap al Pla de la Bassa (deixem Itinerannia) i baixem cap a Monteia i arribem al punt on hem començat a caminar.

Senyalització: Les marques vermelles ens acompanyen durant tot el recorregut. Itinerannia, des del trencant de l’oratori de Sant Jordi (Coll de Montoriol) fins després del Pujant de la Guilla, i des del Pla de la Calma, al cim de la Calma i la baixada fins a Sant Miquel de Monteia. Cartells de fusta, al començament, fins al Pla de la Bassa i entorn de Sant Miquel de Monteia.

Hem caminat  6,32 km i hem fet 356 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 30 min a l’anada i 30 min a la tornada; en total: 2h.

Per descarregar el track podeu clicar aquí.

La volta d’avui, en realitat és una variant reduïda de la sortida que vam fer l’octubre de 2016 (enllaç), en què vam arribar a Sant Grau d’Entreperes i vam pujar per Coll Sa Bassa i Coll de Jou. Un altre itinerari que passa per La Calma és el de l’Embardissada del 2015, amb sortida i arribada des de Tortellà (enllaç).


Pla de la Bassa i el cim de La Calma

Terra aspra i de mala petja

Vista des del mirador passat el Pas de la Guilla

La Vall del Fluvià des del mateix mirador


Punt on deixem el camí que va a
Sant Grau d'Entreperes (Itinerannia)
i pugem cap al Pla de La Calma

Pirineu oriental des del cim

En primer terme, Santa Bàrbara de Pruneres i el
seu veïnat (Palomeres, el Pujol i la Sala), Montmajor
i Talló; més enrere Sant Amanç, Taga i Serra Cavallera
i al fons, a l'esquerra, el Pedraforca. 

Una altra amb el Pirineu des del cim. En primer terme
Sant Grau i Can Pentinet; Sadernes, Cingles de la
Manllada, el Ferran, Bestrecà, Comanegra i Sant Marc

Espinau, la Tossa, Malveí i el Mont

Lliurona amb el Puig Neulós de fons

Des del cim: Montagut, La Canya i Olot;
Coll de la Cabra, Aiats, Cabrera, Puigsacalm,
Puig Cubell, Puig Miralles i Santa
Magdalena de Cambrils

Part del camí de baixada que
fa com un grau

Sant Miquel de Monteia

Powered by Wikiloc

dilluns, 6 de desembre de 2021

Montmajor (1.074 m) des del Coll de Colldecarrera

6 de desembre de 2021

Ruta lineal, d’anada i tornada pel mateix camí, des del Coll de Colldecarrera, al cim del Montmajor.

Es tracta de la mateixa excursió que vam fer a la primavera del 2015, de la qual, al seu moment vaig publicar-ne la descripció en aquest mateix blog. Com que al 2015 anava a muntanya sense GPS, als itineraris d’aquell moment no hi podia incloure el track. Així doncs, aquesta publicació d’avui -amb track i sense descripció- i la del 2015 -amb descripció i sense track- es complementen, malgrat la diferència en l’època de l’any, tal com es pot veure en les fotografies i el fet que en aquella anada, teníem interès a veure florida la Polygala Vayredae.

Per tant, després de fer una ullada a les fotografies i la ruta d’avui, us convido a llegir la descripció de l’itinerari en aquest enllaç.

Avui hem tingut un cel molt clar i molt bona vista, tot i que hi bufava un vent fresc i fort.

Hem caminat  6,3 km i hem fet 449 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 20 min a l’anada i 1h 05 min a la tornada; en total: 2h 25 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí

Vista cap a ponent, amb la Vall del Bac, el Talló,
Serra Cavallera, Taga i Sant Amanç i més lluny,
la Serra d'Ensija i cims del Berguedà

Faig característic abans d'encarar
l'última pujada al cim

Sector d'Ull de Ter molt ventat on el torb deu
haver apretat molt fort

En primer terme, el llogarret de Pera, al darrere,
Comanegra i Pic de les Bruixes

El Bassegoda presideix aquesta vista del Ferran,
Talaixà, els contraforts de Sant Marc i el Peirer

El Massís del Canigó destaca entre el sector més
occidental de la Serra de Monars i el Montfalgars

Vista cap al SE amb la Vall de Carrera, Begudà,
Sant Julià del Mont, Finestres i Rocacorba, entre altres

Colldecarrera des del camí al Montmajor

Coll de Reverter o de Toralloles

Mirant enrere, de tornada, veiem el Montmajor 

Llibreta i llapis sempre a punt per
prendre nota, complementats pel GPS


Powered by Wikiloc

diumenge, 5 de desembre de 2021

Santa Bàrbara de Pruneres des d’Oix, per Aiguabella

4 de desembre de 2021

Volta circular des d’Oix a Santa Bàrbara, pujant per Aiguabella i baixant pels camps de la Sala i el Pla d’en Pei.

Santa Bàrbara és una ermita del S XII, situada estratègicament al cim que porta el mateix nom i que ens ofereix molt bona vista de molts cims i valls de la Garrotxa i, si el dia és clar, de l’Empordà fins al Montgrí.

Avui a Santa Bàrbara s’hi celebra l’aplec anual que, des de fa uns quants anys organitzen els Amics de l’Alta Garrotxa i l’Associació Cultural Terra Aspra. L’any 2020, en motiu de la pandèmia de la CoViD19 no es va poder celebrar i enguany hem estat molt contents de poder-hi tornar a ser, tot i que s’hi ha deixat de fer alguns actes com el dinar.

Aproximació: El punt de sortida se situa al poble d’Oix, una de les principals portes d’entrada a l’Alta Garrotxa.

Itinerari: Per sortir d’Oix és recomanable anar al capdavall de la zona verda i agafar el camí cap a l’esquerra que segueix la riera aigües avall i que ens porta al Pont d’Oix. Actualment, aquest és el traçat assenyalat per Itinerannia. Fa uns anys en motiu de la cursa Trepitja Garrotxa (segona edició, any 2015), es va netejar i senyalitzar un caminet que va de l’extrem SE del poble directament al Pont d’Oix. Avui l’hem volgut seguir i malauradament ens hem trobat que ni està senyalitzat ni és transitable i que, per passar, hem hagut de vorejar un camp sembrat, saltar una tanca de ferro rodó corrugat (rea) i seguir pel desaigua del clavegueram del poble fins a trobar el camí que va al pont. Sembla que el problema és el clavegueram d’Oix. En realitat, però és la manca d’una depuradora d’aigües residuals d’aquest petit poble, que de moment van a parar a la Riera d’Oix. Per aquesta riera hi baixen les mateixes aigües que a la Vall del Bac formen el Lliercó o Riera de la Vall del Bac i que, passat el Pont Trencat s’ajuntaran amb la Riera d’Hortmoier per formar la Riera d’Escales, que alhora, a Castell Sespasa rebrà les aigües de la de Sant Aniol per acabar essent el Llierca. Per tant, és urgent el tractament d’aquestes aigües residuals, més encara si tenim en compte que el poble està ubicat a l’àrea protegida de l’Alta Garrotxa.

El Pont d’Oix, d’origen medieval, actualment ben conservat gràcies a la restauració que hi van fer els Amics de l’Alta Garrotxa l’any 1991, té un sol arc de mig punt i era de gran importància per travessar la riera quan baixava plena. Un arc secundari i molt més petit, permetia agafar el camí a Pruneres o a Castellfollit de la Roca. Hi ha un cartell que diu “Pont medieval que, segons diu la llegenda, utilitzava el senyor de la Quera de Talaixà, el baró, per fer ús del dret de cuixa a donzelles del veïnat de Santa Bàrbara de Pruneres.” Tant de bo aquesta llegenda no sigui veritat i les donzelles d’antany haguessin pogut viure lliures d’abusos!

Després del pont, el camí fa un gir a l’esquerra i va a parar a una pista que seguim també cap a l’esquerra i que travessa el Clot de la Moixina. Ben aviat la pista es converteix en un camí que, en direcció E-NE, passa pel límit entre els camps de cultiu, on ara neixen els sembrats, i el bosc. Quan s’acaben els camps i a les envistes del Pla d’en Pei, deixem les marques d’Itinerannia per on arribarem a la tornada. Seguim cap a la nostra dreta, tot acostant-nos al Torrent d’Aiguabella que de seguida travessem. Ens comença a tocar el sol i avui s’agraeix. Fem un pujant pedregós i tornem a travessar el torrent en un lloc planer i amb més amplada. A la dreta ens hi queda un saltant on l’aigua llisca per un pendent de tosca i cau a una gorga que a l’estiu -si hi ha prou aigua- és deliciosa.

Entrem en un bosc de pi on, en altres moments de l’any, s’hi escauria la dita que diu ensuma nas que en tastaràs; ara, però ja fa massa fred. El camí comença a ser més dret i força xorrancat i en poca estona arribem a la casa d’Aiguabella, restaurada fa poc i on han indicat el camí que la voreja per evitar passar pel mig de les construccions. Cal anar en compte que, després de voltar la casa, s’ha de deixar el camí de l’esquerra que va cap al clot (on tornaríem a trobar el torrent d’Aiguabella) i anar a la dreta fins gairebé a tocar la casa on retrobem el camí que puja al Coll de Palomeres. És un camí assolellat que, a mida que guanyem alçada, ens oferirà més vistes al nostre voltant -proper i no tant proper-. Quan som a uns 100 m per sobre dAiguabella distingim Santa Magdalena i Puigsacalm (SO), Pineda, Montpetit i Montmajor (O), Talló, Puig Ou, Serra Cavallera, Balandrau i Pastuira (NO); el Peirer i la Serra de Bestrecà (davant nostre (N) i que amaguen la Vall d’Hortmoier) i el Comanegra.

Gairebé planejant, travessem dos filats, uns marges pedregosos que ens indiquen que som en unes antigues feixes, passem per una bassa i arribem a la pista de Santa Bàrbara (que ve del Collet de Camporiol). Busquem per on travessar aquest altre filat i seguim la pista cap a la nostra esquerra. Som a tocar la casa de Palomeres. En aquest punt, hem guanyat molta vista: Bassegoda, Gitarriu -cingles i ermita-, la Calma i Malveí... la plana empordanesa i fins a la Mediterrània. Una mica més endavant, els Gra de Fajol i el Bastiments treuen el nas darrere el Coll de Bestrecà i, visualment, queden ben a prop de l’ermita de Sant Andreu on la setmana passada s’hi va celebrar l’aplec que des de fa uns anys s’ha recuperat.

Seguim la pista uns 500 metres i arribem a Can Joandillo (r.) on hi ha una bifurcació: pel brancal de la dreta, aniríem a Coll Sitrelles i al Pujol, mentre que el de l’esquerra va a la Sala, passant per la font, i a Santa Bàrbara. També hi ha un pal d’Itinerannia (G186 – Mirador de Palomeres). Després de Can Joandillo, la pista passa per un filat; en aquest punt deixem la pista i agafem el camí (hi ha una fita) que s’enfila al capdamunt del monticle on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres. El camí puja decididament pel vessant de solell, entre ginebrons, càdec, alzines i bruguerola, enmig de pedres i algunes antigues feixes. Arribem al pedró que fa pocs anys es va reconstruir, des d’on sentim l’acordió d’en Manelic de Pera que amenitza la festa, i la remor de les enraonies dels aplegats.

Santa Bàrbara de Pruneres és un conjunt format per l’església romànica de finals del segle XII, restaurada en diverses ocasions, i la casa, actualment habitada. Es tracta d’un conjunt arquitectònic situat al cim de la muntanya que porta el mateix nom i que és un fantàstic mirador. De ponent cap a llevant, la vall d’Oix tancada pel tàndem que formen Montpetit i Montmajor, el Talló, Bestracà, Ferran, Bassegoda, la Manllada, Gitarriu, Entreperes i La Calma; cap a migjorn, les valls del Llierca i del Fluvià i, si el dia hi acompanya, fins al Montgrí.

L’aplec d’enguany, en format reduït, consisteix en: rebuda i esmorzar (pa, embotit, xocolata, vi i begudes per a tothom), missa en honor a Santa Bàrbara i cant dels goigs. No hi falten les ganes que en l’edició de l’any que ve es puguin fer els encantaments de coca, la sardana, el dinar de costum i la sobretaula amenitzada per en Manelic.

Un any més, la muntanya de Santa Bàrbara s’ha omplert de vida per unes hores, recordant el temps en què a cada casa hi havia foc i que els boscos eren plens de gent que intentava guanyar-s’hi la vida. Després d’esmorzar i fer petar la xerrada, ens acomiadem per tornar cap a Oix. Ho fem per la pista que arriba a l’ermita des de la Sala, però la deixem en el primer revolt fort cap a la dreta, d’on surt un camí-drecera que ens porta als prats de damunt la Sala, punt on retrobem la pista que seguim fins a l’encreuament: a la dreta va cap a la Sala, a l’esquerra, cap al Collet de Camporiol, i de dret, cap on volem anar nosaltres, Oix pel Pla d’en Pei. Hi ha un pal d’Itinerannia (AG15 – Mirador de la Sala). Seguim la pista herbosa que va baixant pels antics camps de la Sala on hi ha algunes alzines disperses; al final del prat, fa un gir fort cap a la dreta, s’endinsa a un alzinar net i espès i el camí, que ja no és una pista, va baixant (direcció E), passa per una bassa on el senglars deuen fer la seva higiene corporal i segueix fins que surt als prats ja a les envistes del Pla d’en Pei on trobem un altre pal d’Itinerannia (AG14 – Pla d’en Pei) i enllaç amb el camí que va d’Oix al Pont Trencat, pas obligat per anar a Escales o a Hortmoier.

Del Pla d’en Pei, anem cap al camí per on al matí hem arribat al Torrent d’Aiguabella. Un cop al camí, el seguim tot vorejant els camps, creuant la Riera d’Oix pel Pont d’Oix i, ja per la riba esquerra, acabem d’arribar al poble passant per la zona verda (pal d’Itinerannia G980 – Oix zona infantil) fins que arribem al petit aparcament que hi ha a tocar el poble, on hem començat a caminar.

Hem caminat  8,92 km i hem fet 344 metres de desnivell. 

Hi hem estat 1h 30 min a l’anada i 1h 10 min a la tornada; en total: 2h 40 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí 

Glaçada als sembrats amb
el Ferran al fons

Torrent d'Aiguabella

Santa Bàrbara, el nostre objectiu

La casa d'Aiguabella

Palomeres

Pedró i casa de Santa Bàrbara

Vistes a l'Oest: la vall d'Oix tancada pel
Montpetit i Montmajor. Al fons, el Pirineu

Ambient d'aplec a Santa Bàrbara

El Bassegoda presideix la vista que
tenim des de Santa Bàrbara

Baixant pels camps de la Sala

Can Pei, el castell i Oix

El Pla d'en Pei

Pont medieval d'Oix

Powered by Wikiloc