dimecres, 25 d’agost de 2021

Estany Llauset – Estanys d’Angliòs – Refugi Cap de Llauset – Estany Llauset (Circular d’Angliòs, al sector Vallibierna)

18 d’agost de 2021

Es tracta d’una ruta propera a l’aproximació a cims tan elevats com el Vallibierna (3.054 m), el Culebres (3.049 m) o el Russel (3.206 m). Per situar-nos, es troba a l’extrem SE del Massís de la Maladeta que el culmina l’Aneto (3.404 m), el sostre del Pirineu.

En el nostre cas, però no farem l’accés a cap cim, sinó que ens mourem entre els 2.187 i els 2.521 metres d’altitud i farem una volta circular, passant per un seguit d’estanys i estanyols, de manera que n’arribarem a veure més de deu. És una ruta circular bonica i molt agraïda i, tal com consta a la web del Refugi Cap de Llauset, una de les rutes circulars més boniques i fàcils de l’entorn.

És una ruta de caràcter pirinenc que transcorre per terreny molt pedregós, sense arbres, però en alguns trams, molt herbat. Està marcada als mapes amb el codi S10.

Cotonera reflectida en un dels estanys d'Angliòs

Aproximació: per fer aquesta sortida hem d’anar a l’Estany o Embassament de Llauset. Per accedir-hi, des de la carretera N-230 (d’accés al túnel de Vielha), hem d’anar al poble d’Aneto, ja a la franja aragonesa, i seguir per la carretera que porta a l’Estany Llauset. Es tracta d’una carretera asfaltada, però de muntanya: estreta, en alguns trams amb força pendent i amb el paviment força malmès. La particularitat d’aquest accés és que acaba amb un túnel de prop de dos quilòmetres. A la sortida del túnel, hi ha un aparcament on hi caben una trentena de vehicles. Actualment, l’accés al túnel és obert als vehicles de juny a octubre (el túnel té unes portes i es pot tancar a l’hivern, de manera que només s’hi pot accedir a peu).

Itinerari: Fem la volta en el sentit invers a les agulles del rellotge. Comencem a caminar cap a la nostra dreta, travessant un curt túnel. A pocs metres de la sortida del túnel trobem una cartellera i unes indicacions. Nosaltres anem cap a la dreta. El camí de l’esquerra va directament al Refugi Cap de LLauset i és per on tornarem.

Aquest primer tram, fins al Coll d’Angliòs, és una pujada curta, però molt decidida; s’enfila pel vessant oest (O) per superar 240 m de desnivell en 1 km (uns 40 minuts). Hi ha un tram equipat amb un cable. Quan arribem al coll, se’ns obre una bonica vista al davant: el conjunt dels Estanys d’Angliòs. Baixem als estanys i poc abans de la cabana d’Angliòs (refugi lliure), trobem el GR11: si el seguíssim cap a la dreta,  aniríem al Refugi de Conangles; nosaltres el seguim cap a l’esquerra, per anar passant pels diferents estanys d’aquest circ. Després del darrer estany, ens espera una altra pujada forta i curta, entre blocs, per arribar al Coll dels Estanyets.

Al coll ja veiem l’Estany de Cap de Llauset, el següent objectiu, on baixem per entre grans blocs. A tocar del llac, girem cap a l’esquerra per anar al Refugi Cap de Llauset. Tenim pressa, volem arribar-hi tan aviat com puguem, ja que hem sentit uns muntanyencs que demanaven auxili i no hi ha cobertura per trucar al 112. Els hem fet saber que anàvem al refugi i donaríem l’avís. Sembla que tenien problemes, ens ha costat entendre’ns-hi, però demanaven ajuda repetidament.

El Refugi Cap de Llauset (2.425 m) és gairebé un hotelet. Podeu trobar-ne informació en aquest enllaç.

Busquem el guarda i li passem l’avís del possible accident de muntanya, que ell comunica per emissora. Amb la feina feta, reposem una estona i dinem a la terrassa. Poc després veiem passar l’helicòpter i pensem que el rescat deu estar en marxa.

La tornada consisteix, principalment, a anar baixant. Passem per l’Estany de Botornàs, que ens queda a la nostra dreta, i pel Coll de Botornàs on trobem una gran fita. Poc després, les restes del que devia ser una cabana potser de pastors. Acabem de baixar fins a la vora de l’Estany de Llauset que anem vorejant al llarg de dos quilòmetres, deixant-lo a la nostra dreta, tot passant pel vessant sud de la Tuca de la Solana, mentre seguim un camí ben marcat i ben equipat (pontarrons i algun cable) que fa alguns puges-i-baixes, fins que arribem a la banderola on tanquem el cercle i, travessant el túnel curt, arribem a l’aparcament.  

Hem fet un recorregut de 9,55 km i 614 metres de desnivell. Si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç.


Horaris (al ritme de persona poc entrenada):

Estany Llauset – Coll d’Angliòs: .............................  40 min

Coll d’Angliòs – Estany del Mig: ............................  30 min

Estany del Mig – Coll dels Estanyets: .................  1h 20 min

Coll dels Estanyets – Refugi Cap de Llauset: ..........  20 min

Refugi Cap de Llauset – Estany Llauset .............  1h 10 min

Total: ....................................................................  4h hores

Acabem amb algunes fotografies.

 

Nota 1: el recorregut està tot senyalitzat amb marques de color blanc i vermell, ja que tot el camí coincideix amb el GR11, ja sigui amb el traçat principal o bé amb alguna variant.

Nota 2: aquesta volta està inclosa en l’espai protegit del Parc Natural de Posets i Maladeta.

Nota 3: segons quina sigui la cartografia emprada, podem trobar escrit Anglós, Anglòs o Angliòs, així com altres topònims escrits de formes diferents. 


Estany de Llauset amb el Massís del Vallibierna

Camí de pujada al Coll d'Angliòs

Curt tram equipat del camí de pujada

Estanys d'Angliòs des del Coll d'Angliòs

Cabana d'Angliòs (refugi lliure)

Ramat d'ovelles pasturant aquests vessants

Estanys de Cap d'Angliòs amb
el Coll dels Estanyets

Vallibierna des del Coll dels Estanyets

Estany i Refugi Cap de Llauset

Al cap d'una estona de passar l'avís, 
veiem passar l'helicòpter

Gran fita al camí de baixada, 
prop del Coll de Botornàs

Estany i embassament de Llauset. 
A tocar de la presa hi ha l'aparcament


dimarts, 24 d’agost de 2021

Estanys Llong i Redó, Vall de Sant Nicolau (Aigüestortes)

16 d’agost de 2021

La Vall de Sant Nicolau, més coneguda com la d’Aigüestortes, està solcada pel riu de Sant Nicolau, tributari de la Noguera Ribagorçana, que recull les aigües de diversos barrancs com ara Contraix, Peixerani, Corticelles o Serradé, entre altres. Aquests barrancs alhora, recullen les aigües de colls i vessants de cims propers als 3.000 m, alguns inclosos en la coneguda ruta dels Carros de Foc, majoritàriament dintre els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PN). El riu de Sant Nicolau travessa el planell d’Aigüestortes on les seves aigües, somes en aquest indret, ziga-zaguegen donant així nom a aquest pla.

La Vall de Sant Nicolau, en concret el Planell d’Aigüestortes, és una de les zones més concorregudes d’aquest parc nacional. I no és pas estrany, ja que el paisatge és preciós, ben cuidat i de fàcil accés.

Aproximació: per fer aquesta ruta, a l’anada ens servim dels Taxis de la Vall de Boí que ens porten fins al Planell d’Aigüestortes. La sortida dels taxis és al poble de Boí, tot i que també és possible pujar-hi a La Farga on hi ha el darrer aparcament i un punt d’informació del PN, indret on hem aparcat nosaltres.

Itinerari: Un cop al Planell d’Aigüestortes (1.825 m), on hem arribat en taxi, seguim el camí principal (una pista) que travessa el planell i es va enfilant en una pujada suau i continuada, fins al Refugi de l’Estany Llong. Per arribar-hi, haurem travessat el Pla de la Molina, el Planell Gran i els Prats d’Aiguadassi, passant per la Font del Planell Gran i la Font del Forn de la Pega.

Poc després del refugi arribem a l’Estany Llong, situat als 2.000 metres d’altitud, que té una forma allargada d’uns 800 metres de longitud. Seguim pel camí que voreja l’estany i al final trobem una palanca de fusta per travessar el Barranc de Peixerani. Tot seguit trobem una bifurcació: el camí de la dreta ens portaria al Portarró d’Espot; el de l’esquerra és el que va a l’Estany Redó; el seguim durant aproximadament un quilòmetre i mig.   

L’Estany Redó, als 2.100 metres, recull les aigües d’estanys i barrancs que es troben més amunt. Com indica el seu nom, l’estany té una forma circular i es troba enclavat en un circ de parets més pedregoses que no pas herboses, sense camins marcats, tot i que s’hi veu alguna via d’escalada.

Després de menjar alguna cosa i contemplar el paisatge tot practicant il dolce fare niente, estirats mirant el cel, desfem camí fins al Planell d’Aigüestortes. Un cop al planell, passegem pel recorregut adaptat i arribem altra vegada a la caseta d’informació i punt d’arribada i sortida dels Taxis de la Vall de Boí.

Per tornar a La Farga, farem la baixada a peu, tot seguint un camí ben marcat amb estaques de fusta pintades de groc i banderoles informatives. Aquest camí ens permet gaudir encara de més indrets que anant en taxi només es veuen de passada: la cascada del Sant Esperit, l’Estany de Llebreta, prats i pastures i un camí enmig de boixos i bosc de ribera que, tot i que allarguen força la caminada (aproximadament uns 6 km), ens permeten acabar de fer-nos la idea d’aquest indret i adonar-nos dels canvis de vegetació i de paisatge a mida que anem perdent altitud.

Prop de l’Estany de Llebreta hi ha l’ermita de Sant Nicolau, que dona nom a aquesta vall. Sant Nicolau es venerava molt a muntanya, ja que es creia que protegia els seus fidels de les pedregades, la neu i el mal temps. D’aquí que els veïns aixequessin aquesta ermita on s’hi fa un aplec el primer diumenge de juliol.

El darrer tram de camí segueix el curs de l’aigua que, després del desguàs de l’Estany de Llebreta, baixa cap a la Noguera de Tor que, prop del Pont de Suert, desemboca a la Noguera Ribagorçana.

La “carretera d’Aigüestortes a l’Estany de Sant Maurici” es va fer per tal que el generalísimo pogués fer una visita al primer i únic Parque Nacional que hi ha a Catalunya. De manera que, l’any 1955, una comitiva de totterrenys van fer la travessia des d’Espot fins a Aigüestortes, per aquesta pista forestal que havien estat construint centenars de treballadors amb l’objectiu que el dictador pogués visitar aquesta zona que ell va anomenar “Aguas Tortas.” (vegeu Presència, núm. 1751)

Hem fet un recorregut de 19,91 km i 332 metres de desnivell. Si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç.


Horaris (al ritme de persona poc entrenada):

Planell d’Aigüestortes – Estany Llong: .................................  55 min

Estany Llong – Estany Redó: .................................................  45 min

Estany Redó – Planell d’Aigüestortes: ............................  1h 20 min

Volta pel Planell d’Aigüestortes: ..........................................  20 min

Planell d’Aigüestortes – Cascada del Sant Esperit ...............  25 min

Cascada – La Farga: .......................................................... 1h 15 min

Total: ...................................................................................  5 hores

Acabem amb algunes fotografies. 


L'Estany Llong

Barranc de Peixerani

A l'Estany Redó

L'Estany Llong baixant del Redó

Aigües somes al Planell d'Aigüestortes

Cascada de l'Esperit Sant

L'Estany de Llebreta

Borda vora l'Estany de Llebreta

Tram final del camí per arribar a La Farga



dijous, 19 d’agost de 2021

Estany i Estanyet de Bessiberri, des de Conangles

15 d’agost de 2021

Estanys de Bessiberri des del Refugi de Conangles (1.540 m).

Aproximació: El Refugi de Conangles es troba al costat de la carretera N-230, prop de la boca sud del túnel de Vielha. Entre els punts quilomètrics 149 i 150 de la N-230, a mà dreta hi ha un aparcament per accedir al bosc de Conangles. A més del refugi, hi ha una àrea d’esbarjo i de pícnic a la vora de la Noguera Ribagorçana. Aquesta zona, tot i estar situada a la boca Sud del túnel de Vielha, ja pertany a Era Val d’Aran.

Estany gran de Bessiberri. Al fons: 
a l'esquerra, Vallibierna; a la dreta, Tuc de la Tallada

Itinerari: Comencem a caminar al mateix aparcament, en direcció al pont que creua la Noguera Ribagorçana. Allà mateix hi ha les indicacions “Refugi de Bessiberri”, “Estanys de Bessiberri” i “Vall de Bessiberri”.

El primer tram, pràcticament planer, es fa per una pista paral·lela al riu (aigües avall), que passa al costat de la zona de pícnic. Poc després, una barrera barra el pas als vehicles. Quan portem poc més d’un quilòmetre, trobem una bifurcació; deixem a la dreta el camí que va a Senet i seguim per la pista de l’esquerra. A pocs metres, una banderola ens indica que cal agafar un camí que s’enfila a la nostra esquerra.

El camí està molt fressat i compta amb una senyalització que consisteix en uns pals de fusta amb pintura de color groc que ens acompanyen tota l’estona. La primera part, fins al pontarró de ciment que travessa el Barranc de Bessiberri (km 2,9), puja de forma decidida i contínua per entre una frondosa fageda de muntanya, molt ombrívola i de molt bon fer.

El Barranc de Bessiberri és impressionant: des de la remor de l’aigua, passant per la bellesa dels diferents salts d’aigua, fins als estimberris que veiem a la part superior del camí.

A partir del pont el terreny és més d’alta muntanya, amb pendent més pronunciat, més inestable i més pedregós. Trobem els primers nerets i una vegetació més pròpia del Pirineu. Superat aquest segon tram, arribem a l’esplanada de l’Estany de Bessiberri que ens ofereix una gran vista del Circ de Bessiberri amb l’estany a primer terme. L’indret és d’una gran bellesa.

Voregem l’estany, que té una llargada d’uns 500 metres, per un camí pla amb molts blocs que fan que sigui força entretingut. Més endavant, el camí és de més bon fer.

La vista cap a l’est consisteix en aquest circ culminat pel Bessiberri Nord (3.008 m) i el Bessiberri del Mig (2.995 m). Cap a l’oest, els cims de Vallhibierna (3.067 m), Cap Llauset i Tuc de la Tallada. Als laterals, vessants pedregosos tanquen el circ.

Anem bé de temps i de forces, així que ens animem a continuar pujant fins a l’Estanyet, situat a 2.171 m, al peu de les parets rocoses del circ de Bessiberri. A partir del final de l’Estany de Bessiberri, el camí transita prop del rec que alimenta l’estany que discorre fent ziga-zagues i algun saltant per tota l’esplanada. Més a principi d’estiu, devia ser tot un espectacle de floració de nerets, orquídies i altra flora de muntanya. A mitjans d’agost, ja està pràcticament tot passat; ens queden alguns fruits com els gerds i els nerets que ens alegren la caminada.

Estem en plena onada de calor de la mare de déu d’agost de 2021 (la màxima d’ahir al Pont de Suert va ser 39º i la d’avui de 38º) i aquí fa un airet molt agradable, de manera que l’entorn convida a passar-hi una bona estona.

Fem la tornada pel mateix camí. De baixada no notem tant els diferents trams del camí i els petits recs tributaris del Torrent de Bessiberri ens permeten anar-nos refrescant. A mida que baixem, anem deixant la frescor enrere, tot i que a Conangles, les ombres són molt fresques i una bona remullada a l’aigua de la Noguera ens deixa com nous.

Hem fet un recorregut de 12,55 km i 720 metres de desnivell. Si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç.

Fageda de Conangles

Barranc de Bessiberri

Estany gran de Bessiberri. Al fons:
Bessiberri Nord i del Mig

Estanyet de Bessiberri

Vegetació de zones humides
de muntanya

Arnica montana, Dactilorhiza maculata, Colchicum montanum;
Streptopus amplexifolius, Pinguicula vulgaris
i cecidis del faig.

Horaris (al ritme de persona poc entrenada):

Conangles – Estany de Bessiberri (extrem O): ..... 1h 35 min

Estany – Estanyol de Bessiberrri: ......................... 1h 05 min

Estanyol – Estany de Bessiberri (extrem E): ............  35 min

Estany (extrem E) – Conangles: ..........................  1h 20 min

Total: ...................................................................  4h 35 min

dimecres, 11 d’agost de 2021

Roca Colom (2.506 m)

10 d’agost de 2021

Caminada al Roca Colom des de la Collada Fonda. Ruta: Collada Fonda, les Roques d’en Mercer, Font de Fra Joan, Coll del Pal, Fonts del Tec, Roca Colom, Coll del Pal, Pla de la Serra, Roques d’en Mercer i Collada Fonda.

Sortida molt agraïda pel que fa a vistes: Puig del Bac i Puig Sistra, Pastuira, Les Borregues, Gra de Fajol, Bastiments, Pic de l’Infern, Bacivers, Pic de la Dona i altres cims d’Ull de Ter... Massís del Canigó, La Vall del Tec, Serra de l’Ullat...

Cim del Roca Colom (2.506 m)


Aproximació: a la Collada Fonda s’hi accedeix per la pista de muntanya que comunica Espinavell amb Setcases; és un camí forestal de terra, transitable amb vehicles normals.

Ens estalvio -a vosaltres i a mi- la descripció de l’itinerari i us convido a llegir aquesta altra entrada d’una caminada força semblant per aquell sector.

Sí que penjo el track de la sortida que us el podeu descarregar en aquest enllaç, així com algunes fotografies.

Hem caminat 10,54 km, amb 610 m de desnivell. Hem anat a ritme de persona poc entrenada i hi hem esmerçat 2h i 15 min a l’anada i 1h i 15 min a la tornada. Total: 3h 30 min.


Els Gra de Fajol i el Bastiments

Rètol indicatiu de la font

Vista enrere: l'Alta Garrotxa camí del Coll del Pal

Costabona des del Coll del Pal

Esquerdes de Rojà i massís del Canigó

La jaça del Tec

Coixinets de vegetació en un mar de roca blanca

Al cim del Roca Colom

El circ de Concrós i els cims del sector
d'Ull de Ter al darrere

Genciana campestre (Gentiana campestris)




dilluns, 9 d’agost de 2021

Puig Estela (2.013 m)

8 d’agost de 2021

Clàssica anada al Puig Estela pel Refugi de Montserrat i la Gran Jaça.

El Puig Estela, de 2.013 m, situat entre els municipis d’Ogassa i Pardines, és el punt més alt de la Serra Cavallera, serralada prepirinenca, de la comarca del Ripollès, que es troba entre els municipis d’Ogassa, Pardines i Camprodon.

Aproximació: Per arribar al punt on hem deixat el cotxe, ens cal anar a Ogassa. Per arribar-hi, a Sant Joan les Abadesses deixem la N-260 i agafem la GIV-5211. Un cop a Ogassa, ens cal anar pujant per una pista cimentada. Sortint del poble, anem sempre cap a la dreta, deixant a la nostra esquerra el trencant que va a Sant Martí d’Ogassa, al Refugi de Sant Jordi i a Coll de Jou. Seguim les indicacions de Sant Martí de Surroca. Quan deixem enrere l’últim veïnat, trobem una bifurcació: hem d’anar a l’esquerra, seguint les indicacions de la Gran Jaça i el Refugi Montserrat i deixant a la nostra dreta la pista que va a Camprodon.

A la bifurcació comença un tram de pista més estret i amb més pendent, encara cimentat, fins a un canvi de rasant on continua la pista sense pavimentar. Anem en un vehicle tot terreny i seguim un tros més fins que trobem un lloc ample per aparcar sense fer nosa. Cal dir que hem trobat que han arranjat la pista recentment, cosa que s’agraeix, tot i així, en alguns trams és força dreta i en d’altres, estreta. Aparquem poc abans del Refugi Montserrat.

Itinerari: Comencem a caminar a una alçada d’uns 1.550 m, tot seguint la pista; quan portem uns 700 m de camí trobem a la nostra dreta el Refugi Montserrat. Nosaltres seguim la pista que va pujant per la Gran Jaça on pastura el ramat d’ovelles d’en Martí de Can Picola. Després de saludar-nos i intercanviar unes paraules, continuem per la pista fins a l’abeurador. Som a sota el Coll del Pal. Un tram dret i erosionat ens acaba de portar fins al mateix coll, situat als 1.779 m.

A la nostra dreta (E-NE) hi tenim la Serra de les Pasteres, amb els cims la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 m) i el Puig del Pla de les Pasteres (1.894 m). Al davant i a sota nostre, una gran esplanada de pastures, des del Pla del Gorg fins a la Collada Verda. A la nostra esquerra (O-SO), el camí que seguirem fins al Puig Estela.

Al Coll del Pal ens fixem en tres forats a la muntanya que semblen d’un búnquer. Segons la informació que consta al blog Marmitons de Muntanya, referint-se als búnquers que hi ha en aquestes serralades: [...] no van ser construïts durant la Guerra Civil, sinó entre els anys 1950 i 1952, aquests en concret. Formen part del “Centro de Resistencia 39”, dins de la “organización Defensiva de los Pirineos”, un sistema defensiu que es construeix entre el 1943 i el 1955, escampant uns 4.500 búnquers de diferents tipus entre El Port de la Selva i Hondarribia, per la serralada dels Pirineus. La finalitat de l’obra era evitar una invasió primer dels alemanys i després dels aliats durant i després de la Segona Guerra Mundial. El projecte complet mai s’acaba i mai va entrar en servei. (Transcripció del blog esmentat)

Des del Coll del Pal al Puig Estela, anem pujant al costat del filat que ressegueix la carena, línia divisòria de les pastures i dels termes municipals. La pujada és constant i directa i només ens podem entretenir observant flors, plantes, les vaques que trobem i poca cosa més, ja que la boira ens acompanya tota l’estona, malgrat els breus instants de claror que ens fan pensar equivocadament que acabarem podent gaudir de la vista que aquest cim i aquesta serralada ens ofereixen. Tot pujant, passem pel Pla de l’Arbat, el Pla Cobilar, on unes vaques netes i sanes jauen mentre remuguen, i per un primer cim, el Turó de la Parcel·la.

Al Puig Estela fem un mos mentre esperem si la boira s’aixeca i ens permetrà gaudir de bona vista, però no és així. En tota la caminada, hem vist el poble de Pardines, la Collada Verda i els plans de sota el Coll del Pal, el Puig de les Agudes (Abans Puig del Bac) i un moment el Puigmal. Ni el Taga ni la Serra de Montgrony ni tot el Pirineu, des del Cadí al Canigó.

Fem la baixada pel mateix camí. Quan ja som força més avall del Coll del Pal, la boira es va esvaint i acabem tenint vista cap a migjorn: la plana empordanesa, l’Alta Garrotxa (Puig Ou i Talló, Montpetit i Montmajor, Serra de Malforat...), Puigsacalm i Santa Magdalena... Ja tenia prou raó en Martí (el pastor) quan ens ha dit que creia que el dia s’aixecaria. El que passa és que la boira se n’ha anat quan ja havíem baixat.

Hem fet un recorregut de 7,46 km i 459 metres de desnivell. Si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç.

Hem caminat una hora i vint minuts d’anada i una hora de tornada; en total dues hores i vint minuts.

Acabem amb algunes fotografies. 

 

El Refugi Montserrat


Vista cap al Coll del Pal

Ramat pasturant a la Gran Jaça

Sota les penyes, s'hi veuen els búnquers esmentats

Vista enrere: la banderola del Coll del Pal

Al cim del Puig Estela

Vista cap al Puig del Bac

La Serra de les Pasteres
treu el nas entre la boira

Pimpinela dels prats
(Sanguisorba officinalis)

De baixada s'ha anat asserenant:
la banderola del Coll del Pal i jo mateixa
fotografiant alguna flor

Centaurea jacea, Carlina sp,
Eryngium bourgatii Gouan i Gentiana cruciata

Ramat a la Gran Jaça. 
Ara sí, amb vista al fons!

Tora blava
(Aconitum napellus)