Quatre dies d’octubre a la Vall de Lord i el Solsonès

Aprofitant l’avinentesa de disposar de quatre dies festius del pont d’octubre -sense res a celebrar-, ens proposem visitar un sector desconegut per nosaltres, que només havíem vist de passada en les nostres anades amb raquetes de neu al Port del Comte. Anades que fa cinc anys van quedar estroncades per un problema de salut llarg i tòrpid de qui us parla.

A l’avinentesa dels dies festius s’hi sumava la treva, que ja fa uns mesos que dura i que m’està permetent tornar, de forma més o menys continuada, a fer muntanya. De moment, puc fer excursions curtes i fàcils que és el que hem fet aquests dies, portant sempre a la motxilla algun medicament. Així doncs, hem buscat alguns recorreguts curts, encara que això hagi suposat allargar l’aproximació en cotxe. No sé fins quan durarà aquesta treva. De moment, vull aprofitar cada moment de benestar per passejar, caminar, observar i fer allò que m’agrada i em serveix per seguir omplint de vida la meva vida.

I com que, en aquest mig temps en què ja no fa calor i encara no fa fred, ve de gust viatjar, i descobrir nous indrets, seguint les passes i els consells dels que ho han fet abans que nosaltres, agafem el cotxe i ens n’anem cap al Solsonès.

Vista de La Vall de Lord

Per fer aquesta descoberta ens hem allotjat al Santuari del Miracle que disposa de dos edificis propers, però independents del santuari pròpiament dit, on han habilitat uns apartaments senzills, funcionals i acollidors que permeten fer una estada tranquil·la i gaudir d’un bon descans,  després d’una jornada de descoberta.

Ens va sorprendre la grandiositat del Santuari i de les seves dependències. Hi destaca el retaule d’estil barroc, obra del solsoní Carles Morató. Ens va sorprendre també que, a més de l’església que ja és molt gran, hi hagi una part d’església “inacabada” i és que la intenció era fer-la força més gran. Actualment, en un dels edificis propers a l’església hi ha l’ajuntament de Riner, on pertany el Miracle.

Els voltants del santuari són un espai per passejar-hi i desconnectar de tot allò que a hom li convé evadir-se. Hi ha hort, vinyes, arbres fruiters, jardins, bancs... En un lloc així és fàcil alliberar-se de preocupacions i deixar-se anar.

Pel que fa a gastronomia de la zona, no us faré cap recomanació, ja que, per motius de benestar físic (i econòmic), evito menjar fora de casa on els àpats són més abundosos i acostumen a provocar-me digestions pesades i malestar corporal (i algun forat a la butxaca). Sens dubte trobareu qui, amb molt de gust, us pugui recomanar on menjar. 

Casa de Sant benet.
Una part són apartaments

Retaule del Miracle

La Vall de Lord

La Vall de Lord és una vall prepirinenca situada al NE del Solsonès. Està formada pels municipis de Sant Llorenç de Morunys, La Coma i La Pedra, Guixers i una part de Navès (Serra de Busa i els Bastets). Els seus límits naturals són: la serra del Port del Comte (NO), la serra del Verd (NE), els Rasos de Peguera i les serres de Busa i els Bastets (S). Algunes d’aquestes serres presenten formes geològiques ben curioses que han estat i són objecte d’estudi a nivell mundial.

Nombrosos torrents solquen aquestes serres i alimenten els rius de la zona: el Cardener i el riu d’Aigua.

La variabilitat d’aquest terreny fa que s’hi trobi una vegetació ben diversa que allotja gran diversitat de fauna. Tot plegat fa de La Vall de Lord un punt d’interès per a excursionistes, naturalistes, boletaires...

Una pinzellada històrica. Des del S. IX en què Guifré el Pelós intentava repoblar i reorganitzar la Catalunya Central, a La Vall de Lord s’han succeït nombrosos episodis històrics fins arribar a seva configuració actual. La majoria de les prop de quaranta ermites que hi ha daten dels S. XI i XII.

La Serra de Busa va servir com a camp d’instrucció militar durant la Guerra del Francès (1804-1814). Així ho acaba demostrant la presó natural que hi ha a la zona coneguda com El Capolatell, lloc on deixaven els presos francesos aïllats. Tanmateix, Busa també va ser el primer lloc, després de Cadis, en proclamar la Constitució de 1812. El santuari de Lord va ser destruït per la Primera Guerra Carlina. Durant la Guerra Civil del 1936 van ser destruïts molts dels seus ponts, així com obres d’art religiós.

El Santuari de Lord

Detall de la Serra de Busa. A la dreta, La Presó

Embassament de la Llosa del Cavall. L’any 1989, per la necessitat d’augmentar els recursos segons el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya es va aprovar el projecte d’embassament de la Llosa del Cavall. Això comportà la construcció de la C-462, l’actual carretera que uneix Solsona i Sant Llorenç de Morunys passant per la presa. Aquest pantà ha tingut un paper molt important en l’actual configuració del paisatge d’aquesta vall.

Solsona. És una petita ciutat de pedra vella, tradicions i cultura artesanal. Qui hi posa els peus queda seduït per la pau dels seus carrers, els edificis solemnes i els plaers d’una gastronomia lligada a la terra. Tot i que ja n’havíem trepitjat els carrers en una altra ocasió, passejar per Solsona té el seu encant: portals de l’antiga muralla, places, carrers, fonts i edificis singulars conformen un nucli ben interessant.

A part de ser el municipi amb més gegants per metre quadrat, Solsona és una ciutat històrica. Val a dir que bona part de la seva història – com la de tants altres llocs- té un origen religiós. Solsona acull un bisbat. En aquests moments sense bisbe en cap, ja que -com ja deveu saber- ara mateix “el bisbe” té altres interessos. La veritat és que em carrega una mica sentir-ne parlar a les notícies; em sembla que tot plegat hauria de ser més fàcil i si plega, doncs plega. En fi, ja s’ho faran. Doncs això, que Solsona té un munt d’edificis d’ús religiós com la catedral o el palau episcopal amb museu inclòs, però també s’hi poden veure altres llocs d’interès: restes de la muralla, tres portals de la muralla, un pou de glaç, cases senyorials on han nascut persones il·lustres... Visitar Solsona és fàcil: el casc antic és un espai relativament petit i força ordenat.

Sant Pere de Graudescales

Cementiri modernista d'Olius

En aquesta descoberta, hem fet un recorregut en cotxe i tres excursions curtes i assequibles per a qualsevol persona a qui li agradi caminar i no tingui cap contraindicació per a fer-ho. En els propers dies, aniré posant els enllaços d’aquestes sortides, amb la descripció, algunes fotografies i la ruta (track) per si us ve de gust seguir-les.

Espero que us agradin i que en gaudiu tant com ho hem fet nosaltres!

Adriana, octubre de 2021

Rutes (properament hi haurà els enllaços):

1.       👉  Pantà de l’Alzina des del Miracle 

2.     👉   Presó de Busa o el Capolatell i Sant Cristòfol de Busa des del Pla de Busa

3.      👉     Mola i Santuari de Lord, volta circular

4.       Recorregut, en cotxe, per pobles de la Ribera Salada i visita al Salí de Cambrils.