Puig Estela (2.013 m)

8 d’agost de 2021

Clàssica anada al Puig Estela pel Refugi de Montserrat i la Gran Jaça.

El Puig Estela, de 2.013 m, situat entre els municipis d’Ogassa i Pardines, és el punt més alt de la Serra Cavallera, serralada prepirinenca, de la comarca del Ripollès, que es troba entre els municipis d’Ogassa, Pardines i Camprodon.

Aproximació: Per arribar al punt on hem deixat el cotxe, ens cal anar a Ogassa. Per arribar-hi, a Sant Joan les Abadesses deixem la N-260 i agafem la GIV-5211. Un cop a Ogassa, ens cal anar pujant per una pista cimentada. Sortint del poble, anem sempre cap a la dreta, deixant a la nostra esquerra el trencant que va a Sant Martí d’Ogassa, al Refugi de Sant Jordi i a Coll de Jou. Seguim les indicacions de Sant Martí de Surroca. Quan deixem enrere l’últim veïnat, trobem una bifurcació: hem d’anar a l’esquerra, seguint les indicacions de la Gran Jaça i el Refugi Montserrat i deixant a la nostra dreta la pista que va a Camprodon.

A la bifurcació comença un tram de pista més estret i amb més pendent, encara cimentat, fins a un canvi de rasant on continua la pista sense pavimentar. Anem en un vehicle tot terreny i seguim un tros més fins que trobem un lloc ample per aparcar sense fer nosa. Cal dir que hem trobat que han arranjat la pista recentment, cosa que s’agraeix, tot i així, en alguns trams és força dreta i en d’altres, estreta. Aparquem poc abans del Refugi Montserrat.

Itinerari: Comencem a caminar a una alçada d’uns 1.550 m, tot seguint la pista; quan portem uns 700 m de camí trobem a la nostra dreta el Refugi Montserrat. Nosaltres seguim la pista que va pujant per la Gran Jaça on pastura el ramat d’ovelles d’en Martí de Can Picola. Després de saludar-nos i intercanviar unes paraules, continuem per la pista fins a l’abeurador. Som a sota el Coll del Pal. Un tram dret i erosionat ens acaba de portar fins al mateix coll, situat als 1.779 m.

A la nostra dreta (E-NE) hi tenim la Serra de les Pasteres, amb els cims la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 m) i el Puig del Pla de les Pasteres (1.894 m). Al davant i a sota nostre, una gran esplanada de pastures, des del Pla del Gorg fins a la Collada Verda. A la nostra esquerra (O-SO), el camí que seguirem fins al Puig Estela.

Al Coll del Pal ens fixem en tres forats a la muntanya que semblen d’un búnquer. Segons la informació que consta al blog Marmitons de Muntanya, referint-se als búnquers que hi ha en aquestes serralades: [...] no van ser construïts durant la Guerra Civil, sinó entre els anys 1950 i 1952, aquests en concret. Formen part del “Centro de Resistencia 39”, dins de la “organización Defensiva de los Pirineos”, un sistema defensiu que es construeix entre el 1943 i el 1955, escampant uns 4.500 búnquers de diferents tipus entre El Port de la Selva i Hondarribia, per la serralada dels Pirineus. La finalitat de l’obra era evitar una invasió primer dels alemanys i després dels aliats durant i després de la Segona Guerra Mundial. El projecte complet mai s’acaba i mai va entrar en servei. (Transcripció del blog esmentat)

Des del Coll del Pal al Puig Estela, anem pujant al costat del filat que ressegueix la carena, línia divisòria de les pastures i dels termes municipals. La pujada és constant i directa i només ens podem entretenir observant flors, plantes, les vaques que trobem i poca cosa més, ja que la boira ens acompanya tota l’estona, malgrat els breus instants de claror que ens fan pensar equivocadament que acabarem podent gaudir de la vista que aquest cim i aquesta serralada ens ofereixen. Tot pujant, passem pel Pla de l’Arbat, el Pla Cobilar, on unes vaques netes i sanes jauen mentre remuguen, i per un primer cim, el Turó de la Parcel·la.

Al Puig Estela fem un mos mentre esperem si la boira s’aixeca i ens permetrà gaudir de bona vista, però no és així. En tota la caminada, hem vist el poble de Pardines, la Collada Verda i els plans de sota el Coll del Pal, el Puig de les Agudes (Abans Puig del Bac) i un moment el Puigmal. Ni el Taga ni la Serra de Montgrony ni tot el Pirineu, des del Cadí al Canigó.

Fem la baixada pel mateix camí. Quan ja som força més avall del Coll del Pal, la boira es va esvaint i acabem tenint vista cap a migjorn: la plana empordanesa, l’Alta Garrotxa (Puig Ou i Talló, Montpetit i Montmajor, Serra de Malforat...), Puigsacalm i Santa Magdalena... Ja tenia prou raó en Martí (el pastor) quan ens ha dit que creia que el dia s’aixecaria. El que passa és que la boira se n’ha anat quan ja havíem baixat.

Hem fet un recorregut de 7,46 km i 459 metres de desnivell. Si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç.

Hem caminat una hora i vint minuts d’anada i una hora de tornada; en total dues hores i vint minuts.

Acabem amb algunes fotografies.