16 d’agost de 2021
La Vall de Sant Nicolau, més coneguda com la d’Aigüestortes,
està solcada pel riu de Sant Nicolau, tributari de la Noguera Ribagorçana, que
recull les aigües de diversos barrancs com ara Contraix, Peixerani, Corticelles
o Serradé, entre altres. Aquests barrancs alhora, recullen les aigües de colls
i vessants de cims propers als 3.000 m, alguns inclosos en la coneguda ruta
dels Carros de Foc, majoritàriament dintre els límits del Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PN). El riu de Sant Nicolau
travessa el planell d’Aigüestortes on les seves aigües, somes en aquest indret,
ziga-zaguegen donant així nom a aquest pla.
La Vall de Sant Nicolau, en concret el Planell d’Aigüestortes,
és una de les zones més concorregudes d’aquest parc nacional. I no és pas
estrany, ja que el paisatge és preciós, ben cuidat i de fàcil accés.
Aproximació: per
fer aquesta ruta, a l’anada ens servim dels Taxis de la Vall de Boí que ens porten
fins al Planell d’Aigüestortes. La sortida dels taxis és al poble de Boí, tot i
que també és possible pujar-hi a La Farga on hi ha el darrer aparcament i un punt
d’informació del PN, indret on hem aparcat nosaltres.
Itinerari: Un
cop al Planell d’Aigüestortes (1.825 m), on hem arribat en taxi, seguim el camí
principal (una pista) que travessa el planell i es va enfilant en una pujada suau
i continuada, fins al Refugi de l’Estany Llong. Per arribar-hi, haurem
travessat el Pla de la Molina, el Planell Gran i els Prats d’Aiguadassi,
passant per la Font del Planell Gran i la Font del Forn de la Pega.
Poc després del refugi arribem a l’Estany Llong, situat als
2.000 metres d’altitud, que té una forma allargada d’uns 800 metres de longitud.
Seguim pel camí que voreja l’estany i al final trobem una palanca de fusta per
travessar el Barranc de Peixerani. Tot seguit trobem una bifurcació: el camí de
la dreta ens portaria al Portarró d’Espot; el de l’esquerra és el que va a l’Estany
Redó; el seguim durant aproximadament un quilòmetre i mig.
L’Estany Redó, als 2.100 metres, recull les aigües d’estanys
i barrancs que es troben més amunt. Com indica el seu nom, l’estany té una
forma circular i es troba enclavat en un circ de parets més pedregoses que no pas
herboses, sense camins marcats, tot i que s’hi veu alguna via d’escalada.
Després de menjar alguna cosa i contemplar el paisatge tot
practicant il dolce fare niente, estirats mirant el cel, desfem camí
fins al Planell d’Aigüestortes. Un cop al planell, passegem pel recorregut
adaptat i arribem altra vegada a la caseta d’informació i punt d’arribada i
sortida dels Taxis de la Vall de Boí.
Per tornar a La Farga, farem la baixada a peu, tot seguint un
camí ben marcat amb estaques de fusta pintades de groc i banderoles
informatives. Aquest camí ens permet gaudir encara de més indrets que anant en
taxi només es veuen de passada: la cascada del Sant Esperit, l’Estany de Llebreta,
prats i pastures i un camí enmig de boixos i bosc de ribera que, tot i que
allarguen força la caminada (aproximadament uns 6 km), ens permeten acabar de
fer-nos la idea d’aquest indret i adonar-nos dels canvis de vegetació i de
paisatge a mida que anem perdent altitud.
Prop de l’Estany de Llebreta hi ha l’ermita de Sant Nicolau,
que dona nom a aquesta vall. Sant Nicolau es venerava molt a muntanya, ja que
es creia que protegia els seus fidels de les pedregades, la neu i el mal temps.
D’aquí que els veïns aixequessin aquesta ermita on s’hi fa un aplec el primer
diumenge de juliol.
El darrer tram de camí segueix el curs de l’aigua que,
després del desguàs de l’Estany de Llebreta, baixa cap a la Noguera de Tor que,
prop del Pont de Suert, desemboca a la Noguera Ribagorçana.
La “carretera d’Aigüestortes a l’Estany de Sant Maurici” es
va fer per tal que el generalísimo pogués fer una visita al primer i
únic Parque Nacional que hi ha a Catalunya. De manera que, l’any 1955, una
comitiva de totterrenys van fer la travessia des d’Espot fins a Aigüestortes,
per aquesta pista forestal que havien estat construint centenars de
treballadors amb l’objectiu que el dictador pogués visitar aquesta zona que
ell va anomenar “Aguas Tortas.” (vegeu
Presència, núm. 1751)
Hem fet un recorregut de 19,91 km i 332 metres de desnivell.
Si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç.
Horaris (al ritme de persona poc entrenada):
Planell d’Aigüestortes – Estany Llong: ................................. 55 min
Estany Llong – Estany Redó: ................................................. 45 min
Estany Redó – Planell d’Aigüestortes: ............................ 1h 20 min
Volta pel Planell d’Aigüestortes: .......................................... 20 min
Planell d’Aigüestortes – Cascada del Sant Esperit ............... 25 min
Cascada – La Farga: .......................................................... 1h
15 min
Total: ................................................................................... 5 hores
Acabem amb algunes
fotografies.
 |
| L'Estany Llong |
 |
| Barranc de Peixerani |
 |
| A l'Estany Redó |
 |
| L'Estany Llong baixant del Redó |
 |
| Aigües somes al Planell d'Aigüestortes |
 |
| Cascada de l'Esperit Sant |
 |
| L'Estany de Llebreta |
 |
| Borda vora l'Estany de Llebreta |
 |
| Tram final del camí per arribar a La Farga |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.