Puig Soleres (1.023 m) i Puigsespunya (1.041 m)

31 d’octubre de 2021

Tot buscant alguna caminada que passés pel sector de la Serrota i el Mas Espunya, pensant més aviat a gaudir d’alguna fageda a la tardor, vam trobar la ressenya dels Marmitons de muntanya del Puig Soleres i el Puigsespunya, que transcorre entre el Coll de la Serrota i el Coll de Coubet, anant pel Puig Soleres i el Puigsespunya i tornant pel Veïnat de Les Artigues i la Riba. Així que vam decidir resseguir el seu track per fer la passejada del darrer dia d’octubre.

Aproximació: Per fer aquesta caminada ens cal anar a la Serrota, un casa situada a l’antiga carretera d’Olot a Ripoll per Vallfogona, la N-260a. La Serrota es troba al Coll de la Serrota, al punt quilomètric 94. En aquest mateix punt, hi ha l’entrada a l’Espunya, on actualment hi ha el negoci “Cabanes entre valls”.

Itinerari: Per començar la ruta agafem un camí (antiga carretera amb restes d’asfalt) que hi al costat mateix d’on els vehicles que vénen de l’Espunya s’incorporen a l’N-260a. A uns 100 metres, a mà esquerra, agafem un corriol que s’enfila a trobar el caire i que és el camí que seguirem fins que arribem a Coll de Coubet. En aquest tram travessem un encreuament de pistes, però nosaltres seguim el camí que ressegueix el caire. És un camí que en alguns trossos puja de valent i que transcorre pel mig d’un alzinar humit amb força molsa. Llevat d’alguna clariana que ens permet veure Riudaura amb Santa Magdalena i el Puigsacalm de fons, tenim poca vista.

El Puig Soleres (així consta en el mapa topogràfic de l’ICGC), de 1.023 m, no és gaire visible. Al cim hi ha un gran pi i una petita bassa on els porcs senglars deuen fer la seva higiene. Ho deduïm per l’estat de l’escorça del pi.

Passat el Puig Soleres, trobem els primers faigs que, de mica en mica seran més abundosos i, en poca estona, arribem al Puigespunya, de 1.041 m. en plena fageda. Una baixada, curta i força dreta, per una roureda del solell d’aquesta petita serra, ens du fins al Coll de Coubet, de 1.010 m, situat a la mateixa N-260a . Aquest és un punt que costa suor i llàgrimes a alguns ciclistes que, des que es van obrir els túnels del Capsacosta, són els principals usuaris d’aquesta carretera.

Poc després del Coll de Coubet, arribem a la Cantina, antic hostal de parada obligatòria en temps de traginers, i on era habitual pujar en cotxe per veure les primeres o les grans nevades del Pirineu. De l’altre costat de carretera (pujant, a mà esquerra) en surt una pista que agafem per anar cap al veïnat de les Artigues, només habitat pel bestiar boví que hi pastura. Passem la casa del Bruc i, a l’altura del Mas Castanyer, trobem les marques grogues d’Itinerannia que seguim cap a l’esquerra, per un camí que havia estat empedrat i que travessa el veïnat. Arribem a una pista que seguim cap a l’esquerra, és el Camí de les Ribes. Deixem les marques grogues que van cap a la dreta. Ens acostem a una gran casa, les Ribes. Una part es veu arreglada, una altra està en obres i l’entorn amb moviments de terres. Travessem aquesta finca i seguim per la pista fins a un prat on hi ha una torre d’alta tensió. Aquí deixem la pista i enfilem un camí (NE) que va pujant enmig del bosc fins a sortir altra vegada a la carretera N-260a, que seguim uns 500 metres cap a la nostra dreta fins que arribem a la Serrota, on tenim el cotxe i on tanquem la volta circular d’avui.

Hem caminat 7,83 km i hem fet 348 metres de desnivell.

Hem caminat 2h 25 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí