El Col d'Izoard (Queyràs)

L'últim dia de la nostra estada al Briançonnais, als Hautes-Alpes, en els Alps provençals, per treure'ns una mica l'espina de no haver visitat el Queyràs, tot i que el Lac d'Orceyrette ja forma part d'aquest sector, vam decidir fer-hi una incursió: visitaríem alguns poblets, recorreríem les carreteres que accedeixen al Col d'Izoard des d'un i altre sector, per fer-nos una mica la idea del paisatge del Queyràs i del mític Col d'Izoard, situat a 2.361 m.

La carretera que hi accedeix comunica Briançon i Arvieux. Es tracta d'una carretera asfaltada i en bon estat. A mida que es van guanyant metres d'altitud, es va estrenyent, desapareixen les marques i al tram final, tant per una com per l'altra banda, hi ha unes llaçades impressionants que converteixen els revolts en veritables "paelles".

Llaçades de la carretera que accedeix al Col d'Izoard des del Briançonnais. A sota, el Refugi Napoleon. A dalt, a la dreta, el cim és l'Arpelin, de 2.604 m.

El Coll d'Izoard és molt concorregut per ciclistes i és una de les mítiques escalades del Tour de França. Un fet que hem observat en aquest sector dels Alps i que, per mi, ha estat una novetat és que algun dia tanquen el pas de vehicles a la carretera d'accés a un dels mítics colls, per tal que les bicicletes puguin transitar-hi amb una normalitat "relativa".

El dia que vam decidir anar al Col d'Izoard vam veure que l'accés per la banda de Briançon estava tallat fins a les 2 del migdia, per una "marxa" ciclista. Vam pensar que si les bicicletes anaven per la banda de Briançon, anant pel costat del Queyràs, no les trobaríem. Quina va ser la nostra sorpresa en adonar-nos que la prova ciclista pujava justament pel Queyràs, compartint carretera amb els vehicles amb motor i convertint tant la conducció com el ciclisme en dos esports de risc.

Després de passar per Guillestre, vam decidir que el més assenyat era deixar passar la bicicletada i desviar-nos per una vall alternativa. Passades un parell d'hores, la multitud ciclista hauria desaparegut i la carretera es podria transitar amb faciliat i comoditat.

Ho vam ensopegar, perquè vam descobrir una vall verda i frondosa, tranquil·la i amb uns pobles força pintorescos. Era el dia de la Mare de Déu d'Agost i alguns poblets tenien mercats i fires, ja que a França, aquesta és una festa molt celebrada.

A la carretera de Col de Vars, als 1.987 m, hi ha el Lac du Refuge Napoleon.

Camí de Col de Vars, que es troba a 2.109 m, trobem el llac i el Refuge Napoleon (avui trobarem un altre Refuge Napoleon al Col d'Izoard). I és que quan un emperador s'ha d'idolatrar, si cal, es fa per partida doble!

Després de visitar Vars, que té tres nuclis (Saint Marcellin, Sainte Catherine i Sainte Marie) i passejar pel mercat artesanal i proveir-nos de dos dels licors típics d'aquesta zona, el de mélèze (làrix) i el génépi (d'artemisa), desfem camí i tornem cap a Guillestre, on agafem la carretera, ara sí, en direcció al Col d'Izoard.

Abans d'arribar al Fort Queyràs, en un espai amb un monument als morts [de la guerra], ens desviem una mica i, per la carretera D-947 anem fins a Château-Ville-Vielle, on avui també estan de celebració.

Fort Queyràs, a tocar Château-Ville-Vielle. Ara en procés de restauració.

Després de passejar pel mercat, i prendre un refrescant xarop, deixem enrere aquesta desviació que hem fet per tornar al monument als morts i agafar la carretera que, passant per Arvieux, ens portarà al Col d'Izoard.

Allò que crida l'atenció del Col de l'Izoard, més que si comunica dos sectors dels Alps de Provença, un poble i una ciutat, o si és un coll molt transitat per les bicicletes, és el canvi sobtat de paisatge a partir dels 2.100 metres d'altitud on, de sobte, el bosc frondós desapareix per donar pas a un terreny rocallós i desèrtic. El punt culminant d'aquest canvi és el Col de la Platriere (2.215 m) on, després d'un revolt cap a la dreta, la transformació és espectacular: s'entra de ple en un paisatge lunar. En diuen la Casse Déserte. En aquest punt, la carretera és una mica vertiginosa. Més endavant ja se suavitza.

Aquí es veu l'espai per on més tard passejarem per anar a veure formacions rocoses.

Al coll, encara amb ambient de la ruta ciclista (cotxe escombra i avituallament), fem una bona parada per observar tot aquest paisatge i per fer una curta i bonica passejada fins a unes formacions de roca ben curioses, en forma d'agulles, flautes, arcs o figures, que sobressurten de les grans i inacabables tarteres que s'estenen pels vessants dels cims que envolten el coll.