Lac de l'Orceyrette

Aquesta sortida l'hem de situar al departament francès des Hautes-Alpes, a la regió Provença-Alpes-Côte d'Azur. Més concretament, es troba al municipi de Villar-Saint Pancrace, prop de Briançon, sector conegut com Briançonnais.

Situat a 1.927 metres, dins de la Reserve des Ayes, el Lac d'Orceyrette, al massís del Queyràs, es troba al bell mig d'un planell, en una vall d'origen glacial. El llac, envoltat de pastures, cabanes i alguns prats dallats, havia desaparegut i, als anys setanta del segle passat, s'hi va fer una pressa que va permetre recuperar-lo.

Des dels Chalets des Ayes, el camí va sempre per la vora del Torrent de l'Orceyrette. El primer tram, d'uns,,,, metres, és carretera asfaltada. Abans del primer pont que travessara el torrent, el camí deixa la pista i s'endinsa al bosc, i segueix riu amunt, amb uns marges amb una vegetació i un sotabosc rics i variats: des d'algunes orquídies fins a la genciana cruciada, passant per l'epilobi, la genciana groga, colquics, carlines, cards i tantes altres espècies. Tant, que és un bon jardí!

Quan portem una estona caminant, poc menys de 2 km, arribem a Plan Peyron (1.860 m), on hi ha un segon aparcament i força cotxes. Aquest planell, és un gran prat que es fa servir d'àrea d'esbarjo. Hi ha taules de pícnic (els francesos en són experts) i unes quantes barbacoes ara precintades per l'alt risc d'incendis d'aquest calorós estiu.

Travessant aquesta esplanada, després d'uns 1.200 m, arribem a la presa del llac. La vista és espectacular: tota la carena del fons, camb cims de 2.600 i 2.700 metres, es veu reflectida a l'aigua. Fem la volta al llac, entre boscos, pastures, alguna cabana i torberes alpines.

A mida que ens acostem al final del llac, anem veient millor els xalets ramaders de muntanya: els de l'Orceyrette, els d'Alp i els d'Orceire. De bestiar no en veiem, però sí que passen pastors (amb els seus pick-up) i es veuen filats i alguns prats dallats. Hem de suposar que els ramats són més amunt i que aquestes cabanes mantenen l'ús que havien tingut inicialmen: estada de pastors i ramaders durant l'estiu.

Als chalets des Ayes, on hem començat a caminar, tal com està passant a tants altres llocs, hem vist algunes cases tancades i abandonades, moltes que s'estan arreglant, i d'altres d'ús turístic. No sé si hi queden gaires pastors i ramaders que hi passin l'estiu per dur a terme in situ tot el procés formatger.

"Ayes" és el nom del Pi dels Alps o Pi suís (Pinus cembra). En aquest indret hi ha una reserva biològica dirigida, per protegir aquest tipus de pi, que pot arribar a viure uns cinc-cents anys i que fa una pinya amb pinyons comestibles. La convivència d'aquest pi amb els làrixs (Larix decidua), que hi són molt abundants, fa que aquest bosc d'unes 400 hectàrees, sigui un ecosistema únic "cembraie-mélézin" (pi dels alps - làrix europeu) amb boscos força antics de les dues espècies.

A més del Pi dels Alps o Pi suís (Pinus cembra) el llac està envoltat de Làrix europeu (Larix decidua), conífera de fulla caduca que, a la tardor, ha de tenyir aquests vessants d'un ocre intens.

La passejada sortint dels Chalets des Ayes (hi ha un aparcament abans d'arribar-hi), voltar el llac i tornar a baixar, és de 8,22 km i uns 222 m de desnivell i hem caminat 2 hores i 20 minuts.

Adjunto algunes fotografies.

El track el trobareu en aquest enllaç.

Adriana Llongarriu

agost de 2026

Santa Elisabeth als Chalets des Ayes.

Làrix europeu i epilobi a primer terme.

Torrent de l'Orceyrette, sempre al costat del camí.

Pi dels Alps o Pi suís (Pinus cembra).

Llac de l'Orceyrette amb el fons reflectit.

Aquí ja veiem els xalets de l'estiuatge dels pastors.

Genciana cruciada (Gentiana cruciata).

Colquic.

Un dels Chalets d'Ayes.

Teulat i campanar de l'ermita de Santa Elisabeth, als Chalets d'Ayes.