12 de desembre de 2021
Volta
circular des de Monteia cap al Pla de la Bassa, l’Oratori de Sant Jordi, el Pujant
de la Guilla, el Pla de la Calma, La Calma, el Pla de la Calma, Sant Miquel de
Monteia i Monteia.
La
Calma és un cim que sovint passa desapercebut ja que no destaca gaire en el paisatge,
tot i que, malgrat la seva moderada altitud (1.053 m), és una cim que ens
ofereix una fenomenal panoràmica a 360º.
Aproximació: El punt de
sortida se situa a tocar la casa de Monteia, en concret, en un racó que queda
entre la pujada a Sant Miquel i el camí que puja al Pla de la Bassa, on hi ha
un rètol que indica “Sant Jordi”. Hi arribem per la carretera de muntanya que
va a l’Orri, (de la que fem uns 6 km), que surt de Sales de Llierca. La major
part d’aquesta pista està cimentada, llevat dels darrers metres abans d’arribar
a Monteia.
Itinerari: Comencem a caminar per un camí
ample i pedregós, seguint la indicació d’un petit cartell de fusta que hi ha a
la mateixa pista (direcció S), a les proximitats de Monteia. Trobem una bifurcació
on prenem el camí de la dreta. Passem pel Pla de la Bassa on fem un gir en
direcció a ponent. Poc després trobem una bifurcació amb uns cartells i deixem
a la dreta un camí que va a Sant Miquel de Monteia. Anem vorejant la muntanya
de la Calma per un camí típicament altgarrotxí: aspre i de mala petja, pedregós
i per un alzinar.
Arribem al Coll de Montoriol, una bifurcació. El camí de la Calma
és el de la dreta, però ara ens desviem a l’esquerra per anar a l’oratori de
Sant Jordi. Quan portem pocs metres, trobem una altra bifurcació i deixem a la
nostra dreta el “Camí de la Pedrera” (amb marques d’Itinerannia). L’oratori de
Sant Jordi, sant que es venerava a Sales i se l’invocava per evitar les
pedregades, no està clar de quan data, però el 1997 va ser restaurat. Cada any
per sant Jordi, s’hi feia una processó i s’hi repartia pa fet amb el blat que
les masies de Sales havien donat per a l’ocasió. La vegetació ens tapa la
vista, però ja en tindrem més endavant.
Desfem camí i tornem a la bifurcació del Coll de Montoriol. Ara
seguim el camí que ens queda a l’esquerra (a partir d’aquest punt amb marques d’Itinerannia
a més de les vermelles que ja seguíem des del començament). En uns 10 minuts
arribem al Pujant de la Guilla, un grau atrevit que ens serveix per superar un
relleix de la cinglera. Sortim a un caire amb una vista espectacular, un tastet
de la que tindrem des del cim. Seguim avançant per un tram d’uns 12-15 min de
pujada considerable, en una de les moltes fites que anem trobant, ens separem
del camí que va a Sant Grau d’Entreperes (Itinerannia) i girem a la dreta
(direcció N) i en poc més de 20 minuts arribem al Pla de la Calma, per un camí
savi que va pujant sense pressa i sense pausa, amb moltes fites i algunes
marques vermelles.
Al Pla de la Calma, ens incorporem al camí que va de Monteia al
cim de la Calma (Itinerannia). A la baixada tornarem a passar per aquí on som. Ara
l’agafem cap a la nostra esquerra i en uns 7 o 8 minuts arribem al cim de La
Calma, de 1.053 m. Toca fer-hi parada i fonda per gaudir de la gran panoràmica
que ens ofereix.
La Calma és un cim rocallós que fa un pla allargassat. La part de
ponent, sense vegetació al davant, ofereix una bona panoràmica de l’Alta
Garrotxa: Sadernes, Sant Grau d’Entreperes i Can Pentinet, Santa Bàrbara,
Montpetit i Montmajor, Ferran, Bestrecà, Talaixà, Sant Marc, Pic de les Bruixes
i Comanegra, amb el Pirineu oriental i el Massís del Canigó ben blancs, al darrere.
Al nord, el Bassegoda, seguit de la serra de Corsavell. Més a llevant, el
Massís de les Salines, ben enfarinat, i al seu davant, la Serra de Bac Grillera
i el Fau. Al fons, més a llevant, el Puig Neulós. A la banda de migjorn, la Vall
del Fluvià (amb els pobles de Sales, Tortellà, La Canya i Olot, entre altres), encapçalada
per Santa Magdalena i el Puigsacalm, les siluetes de Cabrera, Aiats i el Coll
de la Cabra; el Puigllançada i Finestres, seguits de Rocacorba. Un xic més a l’esquerra,
el llac de Banyoles i fins al Golf de Roses. Quan baixem, tancarem els 360º amb
la vista cap a llevant.
Després d’aquest gaudi per a la vista, ens queda tornar al punt de
sortida. Ho fem pel Pla de la Calma i Sant Miquel de Monteia, un camí net, ben
definit i sense pèrdua, que alterna trams d’alzinar amb prats voltats de pins i
que, entre les alzines, ens ofereix una bona vista sobre la vall del Borró: Els
Trulls, Lliurona, Can Bosc, La Tossa i Espinau, Malveí i el Mont. Arribem a
Sant Miquel de Monteia, església romànica ben conservada, amb un petit
cementiri a tocar l’absis. Acabem de baixar seguint el camí que surt de darrere
el cementiri, travessem la pista que va cap al Pla de la Bassa (deixem
Itinerannia) i baixem cap a Monteia i arribem al punt on hem començat a caminar.
Senyalització: Les marques vermelles ens
acompanyen durant tot el recorregut. Itinerannia, des del trencant de l’oratori
de Sant Jordi (Coll de Montoriol) fins després del Pujant de la Guilla, i des
del Pla de la Calma, al cim de la Calma i la baixada fins a Sant Miquel de
Monteia. Cartells de fusta, al començament, fins al Pla de la Bassa i entorn de
Sant Miquel de Monteia.
Hem caminat 6,32 km i hem fet 356 metres de
desnivell.
Hi hem estat 1h 30 min a l’anada i 30 min a la tornada; en total: 2h.
Per descarregar el track podeu clicar aquí.
La volta d’avui, en realitat és una variant reduïda de la sortida
que vam fer l’octubre de 2016 (enllaç),
en què vam arribar a Sant Grau d’Entreperes i vam pujar per Coll Sa Bassa i
Coll de Jou. Un altre itinerari que passa per La Calma és el de l’Embardissada
del 2015, amb sortida i arribada des de Tortellà (enllaç).
Pla de la Bassa i el cim de La Calma |
Terra aspra i de mala petja |
Vista des del mirador passat el Pas de la Guilla |
La Vall del Fluvià des del mateix mirador |
Punt on deixem el camí que va a Sant Grau d'Entreperes (Itinerannia) i pugem cap al Pla de La Calma |
Pirineu oriental des del cim |
En primer terme, Santa Bàrbara de Pruneres i el seu veïnat (Palomeres, el Pujol i la Sala), Montmajor i Talló; més enrere Sant Amanç, Taga i Serra Cavallera i al fons, a l'esquerra, el Pedraforca. |
Una altra amb el Pirineu des del cim. En primer terme Sant Grau i Can Pentinet; Sadernes, Cingles de la Manllada, el Ferran, Bestrecà, Comanegra i Sant Marc |
Espinau, la Tossa, Malveí i el Mont |
Lliurona amb el Puig Neulós de fons |
Des del cim: Montagut, La Canya i Olot; Coll de la Cabra, Aiats, Cabrera, Puigsacalm, Puig Cubell, Puig Miralles i Santa Magdalena de Cambrils |
Part del camí de baixada que fa com un grau |
Sant Miquel de Monteia |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.