Excursió del dia
19 d’abril de 2015
Participació
a la XXXVIII
Embardissada del Centre Excursionista d’Olot. Volta circular amb sortida de
Tortellà, cap a Sales de Llierca, Can Bosch, riu Borró, Monteia, cim de la
Calma, Sant Grau d’Entreperes i el camí dels Valencians per tornar a Tortellà.
23 km
que conformen un itinerari molt complert que ens ha permès recórrer una zona d’alzinars,
places carboneres, roques, baumes, torrents, escalers i parets de pedra, senyals
inequívocs que estem trepitjant aquesta nostra terra aspra i de mala petja que
anys enrere estigué plena de vida. Tot plegat i la bona organització han fet de
la 38a Embardissada una gran excursió.
Aproximació: El punt de
sortida se situa al poble de Tortellà.
Itinerari: Des de Tortellà, anem per la carretera, cap
a Sales de Llierca. Passada l’església de Sant Martí, continuem per la pista (seguint
la senyalització d’Itinerannia) i passem per can Tomet, a tocar l’espectacular
roure. Uns minuts més enllà, just abans que la pista per on caminem travessi el
riu Borró, agafem un camí que surt a mà esquerra i que ressegueix el Borró
aigües amunt, passant entre el riu i uns prats. Al final dels prats ens
incorporem a la pista que va a Coma de Roure, travessem el Borró i seguim la
pista que fa una bona pujada. Trobem un trencant, que deixem a l’esquerra, és
la pista de Can Bosch (l’anirem trobant més amunt). Després d’un revolt
pronunciat (avituallament) i abans d’arribar a les ruïnes de Can Servosa del
Racó, deixem la pista i agafem el camí que s’enfila cap a la nostra esquerra; és
l’antic Camí Ral de Lliurona.
Roure de Can Tomet |
Clarianes entre boires i núvols |
Blocs de roques al començament del camí a Lliurona |
Seguirem aquest camí i trobarem la pista de can Bosch
diverses vegades. L’obertura d’aquesta pista va fer caure grans blocs de pedra
al camí i això dificulta una mica la marxa. Després del primer tram, travessem
la pista, més enllà, la Creu d’en Servosa, la tornem a trobar i la seguim un
bon tros, uns 700 m, després dels quals el camí surt a mà esquerra i avall per
endinsar-se en un alzinar humit i seguir pel Bac del Clot Fosc, travessar el
torrent i passar per l’antic i prou ben conservat Escaler de Can Bosch, que hi
faré referència amb paraules del meu pare, Ramon: per guardar un
penya-segat, l'enginy dels homes de muntanya els portava a fer una paret seca
amb pedres ben ajustades, que servia de mur de contenció al pedruscall i terra
que acumulaven entre el cingle i la paret, de manera que formés un rost que
salvés el desnivell que l'espadat ocasionava. Com que aquests materials haurien
rossolat amb el trepig o les pluges, per sobre calia posar-hi pedres de força
pes i planeres tot formant escalons fortament acoblats amb pedregam, terra,
morter de calç i, més endavant, amb alguna paletada de ciment. Per aquests
escalers hi circulaven homes i atzembles, que s'evitaven marrades prou llargues.
Des d’aquí és impressionant la vista dels espadats que queden a banda i banda
del Borró i a sota de Monteia.
Cingles sobre el Borró |
L'Escaler de Can Bosch |
Continuem seguint per sota unes penyes i passem per la
Bauma del Birol. Unes ziga-zagues ens ajuden a pujar fins a Coll Sespera, on
tornem a sortir a la pista que la seguim uns 200 m. Som a tocar la casa de Can
Bosch i ens hi acabem d’acostar per la part inferior de les feixes poblades
d’oliveres, fent cas d’un cartellet que indica Lliurona. Fent algunes
ziga-zagues pel quintà, arribem a l’alçada de la casa, al Collet de Can Bosch on
travessem la pista i trobem un encreuament de camins: a la dreta aniríem a Coll
de Joncanat i a la Mare de Déu del Mont; nosaltres seguim recte pel camí que,
passant pels Trulls, va cap a Lliurona. El seguim fins a la Font de la Clau, on
deixem Itinerannia (que segueix cap a Lliurona) i comencem a baixar pels
paratges de la Clau, primer suaument i després per un camí dret i pedregós que
ens porta a travessar el Torrent dels Trulls i fins arribar la llera del Borró.
El quintà de Can Bosch amb oliveres i la casa al capdamunt |
Quan som al riu Borró, val la pena anar uns metres aigües avall per la llera del riu fins
al peu de l’impressionant Cingle de la Clau, que també es coneix com l’Estadi,
per la semblança de la seva part inferior amb una grada.
Cingle de la Clau |
L'Estadi |
Desfem aquests metres
fins a tornar al punt on érem i continuem el camí que ens ha de portar a
Monteia. Seguim la ruta pujant decididament, per l’altra banda del Borró, ara
sota la pluja, pel Bac de Canes, fins al Coll del Bac de Canes o Collet de Santa Maria on la
pujada se suavitza fins que arribem a l’Era d’en Marcé i sortim a la pista de
l’Orri que seguim uns 600 m avall (cap a la nostra esquerra) fins a la casa de Monteia
on l’organització del CEO ens ha preparat un bon esmorzar que prenem sota el
paraigua.
Esmorzar a Monteia. La pluja el desllueix una mica |
A Monteia,
continuem uns metres pista avall i anem a trobar el camí que puja en direcció a
ponent (ara a la nostra dreta) cap a Sant Miquel de Monteia on trobem el camí,
que surt al N-O de l’església, i comencem a enfilar-nos cap al Pla de la Calma;
un altre repetjó i arribem al cim de la Calma, situat a 1.053 m. En un dia serè
aquest cim té una vista imponent. No ha estat el cas d’avui que les boires i
els núvols ens n’han privat. De totes maneres, encara hem pogut veure el
Bassegoda, el Puig Escaleró i la serra de Corsavell i, a l’altra banda,
Sant Grau, La Quintana, Can Pentinet, Sadernes, Santa Bàrbara, els cingles de la Manllada, el Ferran... Els trons
amenacen de més pluja i no ens podem torbar. Continuem i ara baixem pel dret camí
de la cara N, avui fangós i relliscós, cap a Coll de Jou, des d’on seguim en
direcció a Coll Sabassa, però, abans d’arribar-hi, emprenem la baixada per
l’alzinar situat sota els cingles de Sant Grau fins que arribem a Sant Grau
d’Entreperes, església romànica del S. XII.
Sant Miquel de Monteia |
Des de la Calma, vista cap a Entreperes i Sadernes |
Sant Grau d'Entreperes |
Baixem cap a
les ruïnes de Can Diumenjó, un altre punt on en un dia clar gaudiríem d’una
fantàstica vista. Aquí retrobem la senyalització d’Itinerannia que seguirem
fins a Tortellà. Primer, cap a l’esquerra, anem uns 800 m per la pista que va a
la Quintana fins que, després d’unes ziga-zagues, a l’esquerra trobem el Camí
dels Valencians.
El camí dels Valencians |
El camí dels
Valencians es va obrir a començament del segle XX per fer possible l’explotació
forestal de la finca de Polí. El nom li ve del fet que els propietaris van
encarregar l’obra a una empresa de València. És un camí ample i de bon
transitar, construït sense grans desnivells i que, al llarg dels seus 4,2 km,
facilita el descens suau fins a la Pedrera dels Comuns. Primer trobem la Font
Espanyola (eixuta); més enllà les Tres Creus, gravades en una roca; poc després
comencem a tenir una mica de vista del Comanegra, els Cingles de Ferran, la
Manllada, Santa Bàrbara... Trobem unes termes amb la inscripció “Monte Publico"
i després la Creu de la Ripolla, que coincideix amb l’entrada al terme de Tortellà.
Uns metres més enllà, a mà dreta en surt el camí que ens portaria cap al Pont
del Llierca i que vam seguir en una altra ocasió. Nosaltres seguim per l’ample camí dels Valencians, veient,
primer el poble de Montagut, amb el Cos al damunt i a mida que baixem
descobrirem Tortellà, el nostre destí. Abans d’arribar-hi, però, passem per la
Pedrera dels Comuns. Ens queden uns 2 km de pla que fem per entre prats i
camps, a trocar de les primeres cases i acabem d’arribar a Tortellà, el punt
d’arribada d’aquesta XXXVIII Embardissada.
Les Tres Creus |
Senyalització: A més de la senyalització que hi havia
pel fet de tractar-se de l’Embardissada (senyals efímers de paper), aquest
recorregut coincideix en la seva major part amb la senyalització d’Itinerannia.
De Tortellà a Can Bosch, es passa pels pals G-50 (Tortellà), G-111 (Can Tomet)
i G-112 (Can Bosch). Entre Can Bosch i Sant Grau d’Entreperes no coincideix amb
la senyalització d’Itinerannia. A Sant Grau, concretament a les ruïnes de Can
Diumenjó, tornem a trobar Itinerannia, paI G-139, i el seguim fins a Tortellà,
pal G-164.
Temps de marxa
efectiva
Tortellà –
Can Bosch: .................................................................................. 1h 55 minuts
Can Bosch .
Monteia: ................................................................................... 1h
15 minuts
Monteia –
Sant Grau d’Entreperes: .............................................................. 1h
10 minuts
Sant Grau
d’Entreperes - Tortellà: ................................................................ 1h
40 minuts
Total temps
de marxa efectiva: ............................................................... 6
hores
Itinerari detallat: Tortellà (7.05) – Sales de Llierca (7.22) – Roure
de Can Tomet (7.30) – Camí i deixar la pista abans que travessi el Borró (7.35)
– Pista de Coma de Roure (7.45) – Cruïlla de Can Bosch (7.55 / 8.00) – Camí a
l’esquerra “Camí Ral” (8.02) – Creu d’en Servosa i pista (8.15) – Camí al Clot
Fosc i deixar pista (8.27) – Escaler de Can Bosch (8.35) – Coll Sespera (8.50)
– La Fontica (9.05) – Collet de Can Bosch (9.08) – Font de la Clau i deixar
Itinerannia (9.15) – Llera del riu Borró (9.25) – Collet del Bac de Canes
(9.55) – Era d’en Marcé i pista (10.15) – Monteia (10.20 / 10.45) – Sant Miquel
de Monteia (10.55) – Pla de la Calma (11.30) – Cim de la Calma (11.30 / 11.40)
– Sant Grau d’Entreperes (12.05 / 12.20) – Can Diumenjó (12.23) – Camí dels
Valencians (12.26) – Font Espanyola (12.40) – Les Tres Creus (12.50) – Creu de
la Ripolla (13.00) – Pedrera dels Comuns (13.30) – Tortellà (14.00).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.