29 de novembre de 2023
La Fageda d’en Jordà ofereix tantes possibilitats de passejar-hi que els olotins hi anem molt sovint; tant, que ni ens passa pel cap considerar com a excursions les nostres freqüents anades a La Fageda. És per això que, aquells que normalment, fem la ressenya de les nostres caminades, ni tenim per costum ressenyar les voltes per la Fageda ni acabem de saber per on hem passat. Tot ens sona, però a l’hora de situar-ho en un mapa, en som incapaços.
Pedra volcànica i faigs, el que més abunda a La Fageda d'en Jordà |
Contrallum: joc de llums i colors |
Vistes aquestes
circumstàncies, fa uns mesos vaig decidir que, quan sortís a caminar per La
Fageda, gravaria el recorregut, per prendre consciència dels llocs per on he passat,
i que seguiria algun track per descobrir nous camins i nous indrets (i
assegurar-me de saber tornar!).
En aquesta ocasió
sortim de l’església de Sant Cristòfol Les Fonts, parròquia d’una bona part d’Olot,
que dóna nom a un districte municipal, distribució geogràfica que a la nostra
ciutat només serveix per a les campanyes electorals i que, fins fa poc, constava
a la base de dades de l’INE com un nom una mica curiós. Ho podeu llegir enaquest enllaç.
Sant Cristòfol Les Fonts |
Situats a Les Fonts, iniciem
una volta per La Fageda que comença vorejant el Turó de Pujou pel vessant E i
SE, passant per Cal Cucut, La Rogenca, El Castanyer, el Clot dels Sants, els
Volcans Cabrioler i fins al Mas Cabrioler. Entrem al terme de Santa Pau i,
resseguint els límits del bosc de faigs, seguim cap al Pla de Sant Miquel del
Corb, deixant a la nostra dreta (S) la Serra del Corb, i continuant cap a La Sunyera.
Ara sí que entrem a La Fageda d’en Jordà pròpiament dita. Passem per Planissars, Cadabosc i passegem pel cor d’aquest bosc emblemàtic on els colors ocres i torrats i els jocs de llum que hi manté el sol ens ofereixen aquest noséquè tant especial que té aquest bosc de faigs situat damunt d’una colada basàltica. Camins, parets seques (de pedra volcànica) i tossols es combinen per configurar aquest paisatge únic. Cal tenir en compte que ens trobem a poc més de 500 m d’altitud i en un terreny amb poc pendent, per això un bosc de faigs aquí és tota una raresa. Si la influència atlàntica ha permès el creixement d’aquest bosc a tant poca alçada, la poca aptitud d’aquests terrenys per al conreu i les figures de protecció i gestió controlada n’han permès la conservació.
Passem a la vora de
la zona més transitada per turistes i visitants (proximitat de l’aparcament i
de la zona dels carros turístics), però de seguida ens n’allunyem. Agafem el
camí que torna cap al Triai i el seguim
parcialment. Entrem al terme municipal d’Olot i poc després, a la nostra dreta,
agafem el camí ombrívol que passa per la Font de la Rocassa i arriba a l’Avellaneda.
Continuem cap a les Fonts, passant per La Farigola, amb un entorn cobert de
molses i falgueres i un pontarró que és una meravella.
Passem per la vora
dels últims faigs que trobarem avui i d’aquí estant veiem el campanar de sant
Cristòfol, amb un caqui despullat de fulles i amb els fruits acolorits, talment
un arbre de Nadal. Voltem l’església i arribem al punt d’on hem sortit.
Hem fet 9,02 km amb
124 metres de desnivell. Hem caminat 2 h 15 minuts
Trobareu el track i
més fotografies en aquest enllaç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.