El Triai és un prat situat als afores d'Olot, a l'extrem Sud - Sudest de la ciutat, proper a la carretera que porta a Santa Pau (GI-524). A més del prat, "El Triai" dóna nom a un barri de la ciutat d'Olot que s'estén als seus voltants, on hi ha un petit nucli i un disseminat amb una vintena de cases antigues, a les quals cal afegir les de nova construcció.
Al bell mig del prat, una creu de grans dimensions commemora els fets històrics que hi succeïren la matinada del 31 d'octubre del 1936. Segons explica Joan Barnadas en aquest altre article, la creu del Triai, existeix "des de temps immemorials", text que em dugué a indagar la història local explicada pel Dr. Joaquim Danés i Torras a Pretèrits oltoins. A la pàgina 127, hi trobem com a peu d'il·lustració el text següent: "L'estela del Camp del Triai, que recorda la guerra del 1793-1795, tal com era a començaments del present segle." El Dr. Danés es referia als voltants de l'any 1900 quan, cap als seus 12 anys en féu el dibuix que adjunto al final d'aquest escrit.
Aquest monument, que actualment forma part dels "Espais de Memòria", ha sofert algunes modificacions al llarg del temps i, sovint, és objecte de pintades i repintades. L'hem vist amb els colors de la bandera espanyola, amb els de la catalana, amb l'estelada, amb llaços grocs... i, des de fa un temps, lluu els colors de l'arc iris, els de l'orgull LGTBIQ+.
Més enllà de la simbologia ideològica que li puguem donar, tradicionalistes; però la immensa majoria són persones sense una significació política conel Triai és un espai obert que és i ha estat molt freqüentat per joves de tota mena que hi van a passar l'estona i a fer-hi algunes de les coses que, normalment, no es poden fer a casa.
Envoltat per la Costa de Pujou i la Pujada del Gegant, el Triai és a tocar de la Zona volcànica de la Garrotxa i molt a prop de la coneguda Fageda d'en Jordà.
Per als olotins, el Triai és una zona de passeig i d'esbarjo; un símil del que l'Estany de Banyoles és per als banyolins, ja que fer una volta al Triai és fer una caminada d'una horeta, que permet exercitar cos i ànima. És per això que, tant li fa l'hora en què hi passegem, sempre hi trobem gent que fan "un Triai", caminada que alguns olotins anomenen "la passejada cardíaca".
Si dies enrere publicada l'entrada "Passejant per la Moixina", avui em plau compartir aquest recull de cases que podem trobar al fer la volta al Triai, ja sigui en un o altre sentit de la marxa, per qualsevol dels itineraris possibles i des dels diversos punts de sortida o arribada.
M'hi acompanyeu?
Adriana Llongarriu, juliol de 2023
Can Baltasar, amb els seus defores sempre tan cuidats, i amb Olot i Sant Francesc al fons. 2020 |
La Coromina del Triai (Mas Corominola), allotjament de Turisme Rural. 2020 |
Mas Cadavall. |
Els "pisos del Triai" des del Rec de Revell amb un saule tocat per un llampec. Hivern de 2023 |
Mas La Fàbrega i, a l'esquerra, la Torre. 2023 |
Perfil característic de la volta al Triai, presidit per la muntanya de Santa Magdalena del Mont |
Cal tenir imaginació. Al veïnat del Triai, un petit habitacle convertit en allotjament de turisme rural. 2020 |
El Prat. 2022 |
Petits detalls que resten de l'antiga fàbrica de totxos. 2022 |
La Casanova en obres. 2020 |
Casa Sala. 2023 |
Cal Soc. 2022 |
Creu del Triai. Juliol 2023 |
Creu del Triai dibuixada per Joaquim Danés i Torras, cap a l'any 1900 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.