Orquídies silvestres de la Garrotxa

Les orquídies pertanyen a la família botànica de les orquidàcies (Orchidaceae), que compta amb unes 20.000 espècies, de les quals a Europa se n’hi fan unes 400. Si a Catalunya n’hi creixen al voltant de 70 espècies, a la Garrotxa n’hi podem trobar unes 40, principalment a l’Alta Garrotxa. És per això que podem dir que ens trobem en una comarca amb una gran riquesa orquidiològica.

Tot i que comparteixen família botànica amb les orquídies tropicals, exemplars més grans que aquí han de viure a l’interior, les orquídies silvestres són molt diferents de les del exòtiques, tant de forma i color, com de mida.

Sense voler mostrar uns coneixements botànics que no tinc, us n’explicaré algunes característiques. Aquestes orquídies creixen en prats, boscos, camps abandonats i mulladius. És freqüent trobar-ne en marges i vores de camins. Defugen dels ambients degradats i dels terrenys adobats amb productes orgànics o químics. Són plantes menudes i discretes que poden formar petites colònies. Cada peu té una sola tija amb un nombre més o menys gran de flors, situades a la part superior.

La seva forma de supervivència i reproducció és complexa i presenta algunes curiositats. La germinació de les seves llavors només és possible amb l’ajuda d’un fong. Algunes èpoques de l’any es mantenen gràcies a la seva part subterrània (bulbs, rizomes o arrels gruixudes entrellaçades). La seva pol·linització es fa majoritàriament a través d’insectes. És per això que, en alguns casos, la flor s’assembla a un insecte femella. La flor, amb la seva vistositat, atrau l’insecte pol·linitzador mascle que, en posar-s’hi al damunt per copular amb la suposada femella, se li enganxen els pol·linis al cos i, quan visita una altra flor per intentar una nova còpula, hi diposita els grans de pol·len de la primera flor. Aquesta estratègia l’han adoptat les orquídies del gènere Ophrys que reben el nom comú d’abelleres.

Les flors de les orquídies silvestres són d’una gran bellesa. Acostumen a tenir uns trets característics que permeten diferenciar-les entre elles, però també tenen molta facilitat a hibridar-se, de manera que a vegades es fa difícil saber ben bé davant de quina espècie ens trobem.

Les orquídies boscanes són tan boniques com fràgils. Cal respectar-les, evitant tocar-les o exercir gaire pressió al seu voltant. Algunes espècies estan legalment protegides.

Les persones que hi estem aficionades anem al darrere d’aquestes petites plantes per tal d’observar-les, identificar-les i fotografiar-les. És fàcil veure’ns enmig d’un prat, ajupits o estirats al terra, observant alguna cosa que de lluny pot semblar insignificant i que, vista de prop, és una autèntica meravella. A casa nostra, la temporada d’orquídies comença a mitjans de febrer i acaba a primers d’octubre, sempre depenent de les condicions meteorològiques.

Hi ha associacions de bons coneixedors i estudiosos de les orquídies silvestres. Són persones que duen a terme treballs de camp per fer-ne censos de poblacions, buscar varietats rares, perdudes o híbrides, geolocalitzar-les i fer-ne estudis.

Als que tingueu interès en les orquídies silvestres, em permeto recomanar-vos la Guia d’Orquídies de l’Alta Garrotxa, editada pel Consorci de l’Alta Garrotxa (juliol de 2008), amb textos, fotografies i dibuixos de Xavier Collmalivern i Banal. Es tracta d’un llibret molt visual que pot ser una bona ajuda per iniciar-se en el món de les orquídies silvestres de la Garrotxa.

Ara que ja sabem alguna cosa més d’aquestes petites plantes, passem a veure alguns dels exemplars observats a la nostra comarca, entre els 350 i els 1.300 metres d’altitud, les darreres temporades. Espero que gaudiu amb l’observació i la descoberta.

Adriana Llongarriu Castanyer