La Vall de Cardós es troba dintre els límits de l'actual Parc Natural de l'Alt Pirineu. És una vall orientada de sud a nord i està situada entre la Vall Ferrera i la Vall d'Àneu, junt amb les quals s'hi accedeix des de Llavorsí.
Els mots "Vall de Cardós", també donen nom a l'actual municipi Vall de Cardós, format pels pobles d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós i Surri. Ribera de Cardós exerceix de cap d'aquest municipi. Les altres agrupacions municipals d'aquesta vall són: Lladorre, que dóna nom al municipi format per Tavascan i Lladorre que, actualment n'és el cap, tot i que anys enrere era Tavascan qui ho feia, i Esterri de Cardós, format pels pobles d'Esterri, Arrós, Ginestarre i Benante.
Aquesta vall, d'origen glaciar, està solcada per la Noguera de Cardós que, a Llavorsí, desguassa a la Noguera Pallaresa. La Noguera de Cardós l'alimenten els rius de Tavascan i de Lladorre, les aigües dels quals conflueixen a Tavascan. El riu de Lladorre és el que es queda el nom de Ribera de Cardós, a la capçalera del qual hi trobem els rius Romedo, Broate, Sellente i Certascan. El Riu de Tavascan el constitueixen el riu de Noarre, el del Port i el de la Ribereta, com a principals. A les capçaleres d'aquests rius hi trobem nombrosos estanys, entre ells el de Certascan -el més gran del Pirineu català- el del Port i el de Mariola (de gran importància faunística) i circs coronats per cims que alguns arriben als 3.000 m.
Dintre de tot, la Vall de Cardós no és tant massificada com altres valls pirinenques i/o pallareses. Penso que hi ha dos aspectes que hi tenen molt a veure: 1. Malgrat que la Vall de Cardós és molt coneguda a nivell excursionista, l'accés als cims pallaresos de més de tres mil metres s'acostuma a fer des de la Vall Ferrera; 2. És una de les poques valls on no s'hi practica l'esquí alpí; només hi ha una estació a la Pleta del Prat (Tavascan) i és d'esquí nòrdic.
Si en altres ocasions havíem visitat aquesta vall i hi havíem fet alguna excursió (Estany del Port i Estany de Mariola), aquesta curta estada de finals de juliol ens ha tornat a servir com a descoberta d'aquest sector. En aquesta ocasió hem fet dues boniques passejades que tot seguit ressenyo:
1. Pla de Boavi - 29/07/2023
 |
| Pla de Boavi |
Per fer aquesta sortida, deixem el cotxe a la Presa de Montalto, situada a uns 6 km de Tavascan, seguint la vall de Lladorre per una pista per on es recomana un vehicle alt. Cal esmentar que a partir de la presa, hi ha una cadena a partir de la qual només els taxis 4x4 de Lladorre tenen accés a aquest tram que ens acosta als estanys de Naorte, Certascan i Romedo. De moment aquest incipient servei funciona sota demanda, motiu pel qual, el preu és una mica elevat.
A la presa de Montalto, comencem a caminar seguint una pista herbada (amb una altra barrera) que va pujant per la riba dreta del riu que, en alguns trams és molt plàcid i en d'altres més embravit. Passem per un primer pla herbós, el Pla de Castellassos. Travessem el riu Certascan i arribem al Pla de la Borda, deixant a l'esquerra, a l'altura de la Borda de Boavi, el camí que puja a l'Estany de Certascan (GR). A la dreta, hi tenim el Pont de la Borda, sobre la Noguera de Lladorre, que no ens cal travessar.
Continuem pel camí ample (o pista) i entrem en una gran esplanada; és el Pla de Boavi. Ens hem separat de la Noguera i ara ens hi tornarem a apropar en el punt en què la vall s'estreny i on hi ha el Pont de Boavi.
Fins aquí ha estat un passeig planer, de molt bon fer i apte per a tothom. Boscos de bedoll, avets i pins dominen l'espai arbrat, i unes bones extensions d'herba arranada que deu haver estat pasturada no fa gaire, domina aquest pla on avui no hi ha bestiar.
El Pla de Boavi és un lloc d'aquells on el temps s'atura. S'hi pot escoltar el silenci amb l'únic soroll de la remor de l'aigua. Val molt la pena anar-hi. S'hi respira una pau semblant a la del Pla de Boet, que tant m'agrada i del qual he parlat en diverses ocasions (enllaç).
Abans de travessar el Pont de Boavi, seguim uns 500 metres un sender, estret i dret, que s'enfila al marge esquerre i que segueix el riu de Romedo des d'una alçària considerable. Sentim el soroll de l'aigua en precipitar-se pels saltants i, aconstant-nos al caire, podem veure algun tram de riu a vista d'ocell. Desfem camí fins al Pont de Boavi.
 |
| Noguera de Cardós al Pont de Boavi |
Tot seguit travessem el pont i, a l'altra banda del riu, agafem el camí que s'endinsa a una avetosa. És un camí antic i molt ben traçat, amb unes vores de paret seca que fan possible que s'hagin conservat les ziga-zagues pronunciades per les quals es va enfilant. Passem a tocar alguns grans exemplars d'avet (Avies alba) mentre anem guanyant alçada còmodament. Estem resseguint el curs del Riu de Broate i en el darrer tram, el del Riu Sellente, que seguim fins a la palanca de Sellente on uns metres més enllà hi ha una bifurcació: cap a l'esquerra, aniríem als Estanys de Broate; cap a la dreta, a la Cabana de Sellente.
 |
| El camí per l'avetosa |
 |
| Palanca de Sellente |
 |
| Un senyor avet |
En aquesta bifurcació, després de descansar una estona vora el riu, emprenem la baixada pel mateix camí, a través de l'avetosa que ens preserva del sol i la calor. Ens entretenim amb el sota-bosc: molsa, nabiueres i petites flors: Melampyrum sylvaticum, Xuclador (Melampyrum pratense), Prenantes (Prenantes purpurea), Saxífragues... Abans d'arribar al Pont de Boavi, ens arribem fins a la llera del riu per contemplar com va baixant l'aigua per les grades que s'hi han format.
Emprenem la tornada del Pont de Boavi a la Presa de Montalto. Hi tardem uns 40 minuts.
El temps efectiu d'anar de Montalto al Pont de Boavi, sense córrer, és de 40 minuts d'anada i 40 de tornada.
Tal com he esmentat, nosaltres ho hem allargat. Hem caminat 10,75 km, amb 377 m de desnivell. Hi hem estat unes 3 hores.
Trobareu el track i més fotografies en aquest enllaç.
2. Bordes de Noarre - 30/07/2023
 |
| Les Bordes de Noarre |
Per fer aquesta altra passejada, a la part més alta del poble de Tavascan hem de seguir la carretera asfaltada que porta a les pistes d'esquí nòrdic de la Pleta del Prat, fins a les Bordes de Graus on deixem el cotxe.
Travessem el veïnat que formen les Bordes de Graus i, fent cas de les indicacions, baixem cap al riu de Noarre; el seguim uns metres aigües amunt, gairebé per la llera, i el travessem per un passallís. A l'altra banda del riu, trobem una bifurcació i seguim el camí de l'esquerra. Ens anem enfilant veient la presa de Graus cada vegada més a prop fins que hi passem pel costat. El camí, que transcorre entre avellaners i bedolls, és ombrívol i fresc i s'enfila per la riba esquerra del Riu de Noarre.
Quan portem aproximadament un quilòmetre i mig de camí (altitud 1.470 m), trobem un cartell que ens indica el canvi de vegetació: entrem a una avetosa. Seguim pujant fins que, havent sentit a la nostra esquerra una bona remor de l'aigua, arribem a tocar el Riu de Noarre que transcorre tranquil·lament per un pla. Uns 300 m més enllà trobem un pal indicador i travessem el riu.
A l'altra banda, per un camí que, entre murs de pedra, travessa uns prats herbats -antigues pastures-, ens anem enfilant i arribem a les Bordes de Noarre. Es tracta d'un paratge gairebé idíl·lic que recorda la seva funció primària, associada a la ramaderia del muntanya. A mida que ens hi acostem, ens adonem que l'ús ramader de les bordes ha estat substituït per l'ús turístic: són habitatges temporals i segones residències. Ara bé, continua essent un espai bucòlic i molt tranquil.
 |
| Vistes cap a l'estació de la Pleta del Prat |
 |
| Camí amb vestigis d'un passat ramader |
Un cop travessat el conjunt de bordes, comecem la baixada seguint les indicacions de la Cascada de Noarre on arribem en uns 15 minuts, després de passar per la Borda de Pubill.
El Querfony des Bots o la Cascada de Noarre és el saltant d'aigua responsable del soroll que hem sentit quan pujàvem per l'altra banda. Tot i que per anar-hi ens hem de desviar del camí, val molt la pena arribar-s'hi.
 |
| Querfony des Bots o Cascada de Noarre |
El camí planeja fins que arriba a l'enllaç amb el camí que hem fet a la pujada. A partir d'aquest punt desfem el camí d'anada passant per la presa de Graus, travessant el riu i arribant a les Bordes de Graus.
 |
| Bordes de Portells |
 |
| Bordes de Graus: prats dallats i maquinària agrícola |
Trobareu el track i més fotografies en aquest enllaç.
Adriana - agost de 2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Gràcies.