Val Thorens: Lac Blanc i Glacier de Péclet

7 d’agost de 2022

Geogràficament, Val Thorens és a tocar de la Maurienne, la vall on vam passar els primers dies. Per arribar-hi en cotxe, cal fer la volta al Massís de la Vanoise, o per Albertville o pel Col de l’Iséran, de 2.770 m i delícia dels ciclistes valents a l’estiu i dels esquiadors a l’hivern. Nosaltres vam optar per la segona opció.

Val Thorens és l’estació d’esquí més alta d’Europa (2.300 m) i, junt amb Courchevel i Méribel, forma part de les Tres Valls, el domini esquiable més gran d’Europa, que comprèn vuit estacions: Méribel, Courchevel, Val Thorens, Les Menuires, Brides Les Bains, La Tania, Saint Martin de Bellevie i Les Orelles.

En aquesta segona part de vacances, fem estada a Les Menuires, uns 10 km abans d’arribar a Val Thorens, i que és un llogarret prou tranquil i prou animat com per sentir-nos-hi bé durant la nostra curta estada.  

Aproximació: des de Les Menuires, ens cal pujar a l’estació de Val Thorens. Com la majoria d’estacions d’esquí del sector, a l’estiu posen en marxa alguns remuntadors i treuen profit de les instal·lacions com a estació de muntanya estival. Curiosament, a Val Thorens, els caps de setmana els remuntadors no funcionen. Això no ens afecta perquè per fer l’excursió que teníem prevista, no ens en refiàvem.

Vista de le Glacier i les Aiguilles de Péclet

Itinerari: situats a Val Thorens (2.300 m), deixem el cotxe a l’aparcament que queda més amunt del poble, l’Slalom. Des del pàrquing, hem d’anar pujant pels carrers del poble fins al capdamunt; on acaben els carrers i els serveis, comença el camí i hi la senyalització del recorregut fins al Lac Blanc (itinerari 18 de Val Thorens).

Per un camí savi que ens ajuda a esquivar les pistes, tot i que és força dret, anem pujant fins al final del telecadira Le Lac Blanc que es troba força prop del Lac Blanc (2.750 m). Es tracta d’un estany de muntanya d’aigües blanquinoses; aquest fet es repetirà en altres valls d’aquest sector i creiem que és degut al color gris clar dels fins sediments que transporta l’aigua en el seu curs. El llac s’alimenta de Le Doron de Belleville que anirà creixent, a mida que vagi tirant avall, alimentat pel desglaç de les geleres i pels torrents que li són tributaris.

Voltem el Lac Blanc i anem pujant fins a l’estació superior del telecabina de Péclet. Darrere aquesta estació, ens sorprèn un petit estany on hi suren blocs de gel del Glacier de Péclet, que queda uns metres damunt l’estanyol, on van a parar els blocs que se’n desprenen. Impressionen la proximitat i la verticalitat de la glacera i de les parets on s’aguanta, que corresponen al vessant O de l’Aiguille de Péclet i altres agulles properes, totalment inaccessibles -al menys caminant- i de més de 3.500 m d’altitud. Quedem embadalits contemplant-ho. Això és 100% alpí!

Som al punt més alt de la caminada d’avui (2.940 m), així que comencem a baixar tot vorejant la base de les Aiguilles de Péclet, baixant ara per les pistes, adés per un camí. Ens aturem -i ens desviem una mica- per pujar a la morrena del Glacier Face Ouest de Péclet on gaudim de vistes privilegiades d’aquesta altra gelera, tant o més impressionant que l’altra, tant pel que fa a dimensions, com per l’alçada. Ens sorprèn el color de la roca que surt de la llengua glacial, ja que és d’un to entre grana i morat.

Damunt d’aquest terreny àrid que sembla estèril hi descobrim dues flors que fins avui desconeixíem: Geum reptants o Sieversia reptants (no n’he trobat el nom comú), planta àrtico-alpina que viu en morrenes glaciars i roquissars de muntanya, i Ranuncle glacial (Ranunculus glacialis), una espècie àrtico-alpina que és la planta que floreix a més altitud als Alps i que creix en terrenys pedregosos, prop de congestes, glaceres i estanys de desgel (vegeu l’última fotografia).

Geleres, llacs, torrents i els sediments que arrosseguen, tots plegats són agents modeladors del paisatge que amb el pas del temps i, segons les condicions climatològiques de cada moment, afaiçonen el territori transformant-ne el paisatge. Avui n’hem gaudit.

Seguim baixant per terreny pedregós i àrid que, a mida que perdem alçària, guanya vegetació. La baixada és decidida i ens va mostrant altres vistes cap a la Pointe de Thorens (3.262 m) i cap al Mont Caron (3.195 m) cims que encerclen les pistes de Val Thorens. Arribem a Val Thorens on tanquem la volta circular d’avui.        

Recorregut d'11,40  km i 690 m de desnivell.

Temps de marxa efectiva:

Val Thorens – Lac Blanc...........................................  1 h 15 min

Lac Blanc – Glacier de Péclet......................................... 50 min

Glacier de Péclet – Glacier Face Ouest Péclet ............. 20 min

Glacier O Péclet – Val Thorens ................................ 1 h 00 min

Temps total de marxa efectiva:............................... 3 h 25 min

Per descarregar el track podeu clicar aquí.           

Així que ens comencem a enfilar, ja endevinem les geleres
que avui veurem més de prop

Vista de les geleres, ara amb Le Lac Blanc

Indicant la nostra direcció

Estany de desgel i morrena frontal

Le Mont Caron (3.195 m) on un remuntador
permet fer el canvi de vall amb l'estació d'Orelle

Glacier de Péclet face Ouest 

Tot baixant, mirem enrere i veiem que la méteo es complica.
Si els companys del pare sempre deien "el Pirineu és el Pirineu",
volent dir que en qualsevol moment el temps pot canviar,
ja m'hauria agradat sentir-los aquí!

Vista de la Pointe de Thorens (3.262 m)

Després de la tronada i pedregada de mitja tarda,
així es veu el terreny per on al matí hem caminat