Serra de les Medes: Coll Sa Rella – Volcans Puig Rodó, Les Medes i Llacunagra, fins al mirador de Roca Llarga. Sant Joan de les Medes - Pont del Diable i tornada pel Clot de Matabous

6 de febrer de 2022

Nota prèvia: ens els topònims d’aquest sector, hi ha una mica d’embolic, ja que segons quin mapa es consulta, hi consten uns o altres noms. Davant d’aquest fet, he optat per fer servir els topònims que consten al mapa topogràfic de l’IGCC^*.

Hem fet una volta circular amb inici i final a Coll Sa Rella, a tocar el Volcà de Can Tià. Hem passat pels volcans Puig Rodó, Les Medes i Llacunagra. Hem anat al mirador de Roca Llarga i hem tornat pel Pla de les Medes i Sant Joan de les Medes. Hem anat fins el Pont del Diable, al Torrent de Les Medes, i hem tornat per La Plana i pel Clot de Matabous.

Aproximació: per fer aquesta ruta, deixem el cotxe al Coll Sa Rella, a tocar la casa i el Volcà de Can Tià, situat al capdamunt de la vall de Sant Iscle de Colltort. Hi arribem per la carretera asfaltada (cimentada l’últim tram) que comença a la C-63, a l’alçada de Sant Miquel de Pineda i que passa pel nucli de Sant Iscle, la casa de colònies de Colltort i va cap a Fontpobra. Passat el nucli de Sant Iscle, cal seguir les indicacions de Mas Ventós, tot i que no hi hem d’arribar. A Coll Sa Rella hi ha espai per a pocs vehicles.

Itinerari: a Coll Sa Rella hi ha una banderola d’Itinerannia, pal “G86 – Volcà de Can Tià”. Situats en aquest punt, d’esquenes a la pista, agafem un camí ample/pista que s’enfila cap a la nostra dreta (seguim l’itinerari 19 del PNZVG i el GR-83). Quan hem caminat uns 300 metres, arribem a un serrat on trobem una banderola del PNZVG amb el text “Coll de la Serrella”. Deixem el camí de la dreta per on baixa l’itinerari 19 i el GR-83 (van cap al Volcà Traiter) i seguim per la pista principal, de planer i amb lleugera baixada, fins al Coll de Velló (aquí deixem les marques d’Itinerannia). Ara tenim dues opcions; totes dues ens portarien al Collet de Llacunagra. Nosaltres agafem el camí de l’esquerra, passem per la Casa Nova de les Medes i voltem tres volcans: Puig Rodó, Les Medes i Llacunagra i arribem al Collet de Llacunagra (el camí que hem deixat, s’ajunta al nostre).

Continuem per la Serra de les Medes, seguint la línia divisòria dels termes municipals de Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres. Deixem una pista a l’esquerra. Poc després trobem una fita (ens indica el camí per on més tard baxarem) i arribem a la punta d’un serrat on hi ha una placa que recorda un excursionista que hi va morir. Som en un bon mirador, a 777 m. N’hi diré el Mirador de Roca Llarga.

Des d’aquest mirador, sota nostre mateix hi veiem la vall de Cogolls, darrere seu, el Castell d’Hostoles, Sant Salvador de Puig-Alder i l’Estanyol de Baix. Més enllà, Les Planes d’Hostoles, el Far, Coll de Condreu, la Salut, Aiats i Cabrera, Falgars, Sant Miquel de Castelló i la Tossa de Pibernat. Coll de Bracons, Serra de Curull, Puig Tosell i, darrere un núvol, el Puigsacalm i el Puig dels Llops. Més enllà, el Pirineu. Més a prop, la Serra de Marboleny i, seguint més cap on som, s’endevinen el Castell de Colltort i Fontpobra.

Després de gaudir de la vista, reculem uns 300 metres, fins a la fita esmentada, i per un camí prou fresat, baixem pel Pla de les Medes (en direcció E-SE). Al fons distingim clarament la muntanya de Rocacorba amb les antenes i la forma del vaixell. Les cases del Pla de les Medes són: La Cadavall i la Gubert. Són cases amb més passat que no pas futur (al menys, immediat), tot i que hem pogut veure molts marges d’aquest vessant netejats i cremats. Ens sorprèn la grandària d’aquesta vall i de les cases d’aquest veïnat. Arribem a l’Aulina de la Cabanya, un exemplar monumental, i a la Cabanya del Serrat, vestigi d’una ramaderia prou important. El camí ens porta a passar per l’església de Sant Joan de les Medes, modesta i ben voltada de bardissa.

Al final d’aquest quintà, després l’ermita, el camí esdevé pista i arribem a una placeta / encreuament: deixem la pista de la dreta. La de la nostra esquerra, que és Itinerannia, serà el camí de tornada cap a Can Tià. De moment, però, continuem baixant fins que trobem uns rètols clavats en un arbre, al costat d’una marca groga d’Itinerannia. Els rètols indiquen: cap avall, Sant Aniol de Finestres; amunt, Les Medes (d’on venim); a l’esquerra, Serra de Finestres pel camí de la Suca. Agafem aquest últim i el seguim fins que el camí travessa el Torrent de les Medes; una mica abans d’arribar al torrent, una fita a la dreta ens indica un baixant per anar al Pont del Diable, a uns 30 metres de la pista. Es tracta d’una roca encastada en un estret de les penyes que conformen les dues ribes del torrent i que comunica els dos costats fent de pont. El torrent en aquest punt té una gran profunditat. Avui no hi baixa aigua, però la seva fondària impressiona.

Desfem camí fins a l’encreuament esmentat on prendrem la pista cap a la nostra dreta (Itinerannia). Quan portem uns 600 o 700 metres, se’ns obre a la dreta un gran quintà; és el Quintà de la Plana, casa que trobem a la nostra esquerra, una mica enfilada, abandonada i força malmesa. A jutjar pel terreny que té i per la mida de les construccions, havia de tenir molt de rem.

Poc després, entrem en una fageda; fem un gir pronunciat cap a l’esquerra i deixem un trencant a la dreta (camí de les Medes a Finestres). Som a la Serradora. Per aquesta pista, que transcorre per una frondosa fageda, ens endinsem al Clot de Matabous. És un indret molt fresc i, malgrat la sequera actual, força humit. Anem avançant seguint el curs del torrent (eixut) aigües amunt. Hi ha un punt en què travessem el torrent i deixem a la dreta un camí que va a Mas Ventós; ens queden menys de 2 km de pujada sostinguda per arribar al cotxe. Quan arribem al pla i a la pista cimentada, deixem a la dreta l’entrada a la finca i l’accés de vehicles al Mas Ventós. Seguim cap a l’esquerra i en uns 200 metres arribem a Coll Sa Rella, el punt d’on hem sortit.

Senyalització:

Itinerari 19 del PNZVG (i GR-83): els primers 300 metres, fins que trobem un indicador que diu “Coll Serrella”. Itinerannia: del pal “G86 - Volcà de Can Tià” fins al Coll de Velló. Més endavant, tornem a trobar les marques d’Itinerannia més avall de Sant Joan de les Medes, a tocar el Pont del Diable, i les seguirem fins al cotxe, final de l’itinerari.

Recorregut de 10,35 km i 296 m de desnivell.

Temps de marxa efectiva:

Coll Sa Rella - mirador de Roca Llarga (confirmar)...................................... 1 h 05 min

Mirador – Cabana del Serrat – Sant Joan de les Medes - Pont del Diable ....... 40 min

Pont del Diable – La Plana – Torrent de Matabous – Coll Sa Rella ............. 1 h 05 min

Per descarregar el track podeu clicar aquí.

*topònims amb confusió:

Inici: segons el PNZVG i Itinerannia (pal G86 – Volcà de Can Tià) és el Volcà de Can Tià, però segons els mapes de l’IGCC, és Coll Sa Rella.

Coll Sa Rella, segons la senyalització del PNZVG, és uns 300 m més endavant en el punt on l’itinerari 19 comença a baixar, junt amb el GR-83, cap a Sant Feliu de Pallerols, passant per l’Estanyol, el Volcà Traiter i la Vall del Vallac.

Volcà de Conagra, de Puig Rodó o Volcà Llacunagra; Coll de Llacunagra o Coll de Conagra.

El mirador on hem anat: segons alguns mapes és el Puig Rodó; segons l’IGCC és Roca Llarga.

La Casa Nova de les Medes

Volcà de Puig Rodó

Volcà de les Medes

Volcà de Llacunagra

Sant Salvador de Puig-Alder i l'Estanyol de Baix.
Falgars i Tossa de Pibernat. Coll de Bracons,
Serra de Curull, Puig Tossel i, darrere el núvol,
Puigsacalm, Puig dels Llops i Sta. Magdalena.