Collfred – La Freixeneda – Escletxes de la Freixeneda

30 de gener de 2022

Anada de Collfred a la casa de la Freixeneda, passant per la Cabana de l’Anglès. Tornada per les Escletxes de la Freixeneda o Escletxes de l’Euga.

El veïnat de Collfred, a 1.251 m d’altitud, es troba a la subcomarca o comarca natural del Bisaura. Actualment està adscrit a Osona, tot i que abans de l’any 1990 ho estava al Ripollès. Està format per la Casa Vella, la Casa Nova i el Cabanyot.

Aproximació: El nostre punt de sortida se situa al veïnat de Collfred. Hi arribem per la carretera de muntanya, estreta, atrevida i asfaltada, que comunica Sant Privat d’en Bas amb Vidrà.

Escletxes de la Freixeneda o de l'Euga

Itinerari: el recorregut d’anada consisteix a seguir la pista que comunica el veïnat de Collfred amb la casa de la Freixeneda. Per aquesta pista travessem el Torrent de Santa Magdalena, que baixa de la Font de Collfred i que avui és una pista de gel. Continuem per la Fageda de la Marranera. Travessem el Clot del Molí, un altre torrent també glaçat, i arribem a la Barraca de Collfred o Cabana de l’Anglès, una construcció de fusta molt característica perquè no és gens corrent a la zona.

Abans d’arribar a la cabana, ens fixem en un faig molt gran i esvelt i en un trencant a la dreta (pista de fer bosc) per on arribarem a la tornada.

Després de visitar la barraca, seguim per la pista. Avui, amb la secada que portem, és de molt bon transitar, ja que normalment, en aquesta obaga s’hi forma molt de fang i el pas per la pista és més dificultós. Sortim del bosc i arribem als Plans de la Carrejada, on ens hi espera un altre faig ben vistós. Els avellaners estan al pic de la floració. A la nostre esquerra (N) tenim una bona vista de la masia dels Plans, amb el Canigó al darrere, mig amagat pel Puig de l’Ofrena. A la seva dreta, tenim una fantàstica panoràmica dels cims de l’Alta Garrotxa, des del Comanegra fins a la Mare de Déu del Mont.

Una fita a la dreta ens indica el camí per anar a les Escletxes de la Freixeneda o de l’Euga. Hi anirem a la tornada; ara continuem fins a la casa de la Freixeneda, on arribem pel quintà i pels freixes que donen nom a la casa on hi ha algun exemplar monumental. La casa està força malmesa, amb parts de teulat i sostres ensorrades. La cabana, amb les seves arcades de pedra i l’entrada ben característica, també té part del sostre enfonsat. L’era és un bon mirador de la muntanya de Santa Magdalena i el Puigsacalm. Amb el sol destaca la brillantor dels aïsais o allisais (allisalls) que deuen ser ben glaçats i prou de mal passar.

Emprenem la tornada desfent camí fins a la fita esmentada on ara trenquem a l’esquerra, seguim el camí de pujada suaument i, en uns 500 m, arribem a les Escletxes de la Freixeneda. Quan hom arriba en aquest indret queda fascinat per l’entramat laberíntic i les parets de roca que s’aixequen davant dels seus ulls [...] És un fenomen natural, una curiositat geològica [...]

El fenomen geològic que explica la formació d’aquestes escletxes -també esmentades com a cavorques o correjades- és la diàclasi. La capa més superficial del terreny està formada per gresos (compactes i durs). A sota hi ha una capa de margues (roca més fràgil). L’origen de les escletxes de Freixeneda es deu a la inclinació i el trencament (diàclasi) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi va haver a la zona durant la formació dels pirineus, fa uns 40 milions d’anys. Més tard, l’acció erosiva fa separar i obrir-se les diàclasis. Alhora, la inclinació de les capes provoca que l’estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Aquests gresos són una roca compactada formada bàsicament per sorres d’una antiga platja existent en aquesta zona fa 40 milions d’anys [...] Aquestes platges formaven part d’una conca oberta al mar Cantàbric. [text en cursiva: Llorenç Planagumà en el llibret de la XXIX Lletissonada, any 2008]

Ens hi passegem travessant algunes de les escletxes per dins i veient-ne d’altres per sobre. Una vegada les donem per vistes, continuem en direcció O i, baixant pel bosc, sense un camí gaire clar, arribem a la carretera, a l’altura de la pista de fer bosc que abans hem esmentat. A partir d’aquest punt, tornem a Collfred pel mateix camí que hem fet a l’anada.

Recorregut d’11,17 km i 322 m de desnivell.

Hi hem estat 1 h 10 min a l’anada i 1 h 45 min a la tornada. Total: 2 h 55 minuts.

Per descarregar el track podeu clicar aquí.