Ruta per Bianya: Sant Martí de Solamal, Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya

 14 de març de 2021

Volta per un sector de la Vall de Bianya que passa per tres ermites i per un seguit de cases, algunes força espectaculars.

La vall de Bianya és una plana agrícola que no ha estat mai abandonada. A diferència d’anys enrere en què hi havia moltes i petites explotacions ramaderes, actualment, la majoria de les cases són habitatges, segones residències o cases de turisme rural (TR) i les terres són menades per grans ramaders que arrenden aquests terrenys.

El punt de sortida i arribada és a l’Hostalnou de Bianya, a l’aparcament de l’Ajuntament.

Aproximació: L’Hostalnou de Bianya es troba al punt quilomètric 89 de la carreteraN-260.

Itinerari: Comencem a caminar per la vorera de l’Ajuntament de la Vall de Bianya, seguint la carretera N-260 en sentit a Camprodon. Després de passar per davant La Riba de Bianya, actualment Laboratoris Zoetis (divisió animal), seguim una pista cap a la dreta que baixa cap a la riera de Bianya. Quan ja hi som a tocar, sense travessar-la, girem cap a l’esquerra i, seguint la pista que ressegueix la riera aigües amunt, passem per darrere d’una hípica i a tocar l’explotació ramadera de Can Jordà. Continuem fins a Can Grèvol on  la pista fa un gir fort a l’esquerra per pujar a la carretera principal.

En aquest punt,  travessem la N-260 i la seguim uns 100-150 m en direcció a Camprodon fins a Cal Peó, on agafem la carretera secundària asfaltada, a la nostra esquerra, que va a Sant Pere Despuig. Passem pel Molí de Pladebeia i pel Casal de Rodon i ens acostem a l’entorn de Sant Martí de Solamal. Per arribar-hi, es pot passar per un passallís, però avui la riera de Santa Llúcia de Puigmal baixa amb força aigua i la travessem per un pontarró estret per a vianants, que hi ha una mica abans, a la nostra dreta.

Des que hem deixat la N-260 fins a Cal Marquès, l’itinerari transcorre per un bosc caducifoli i humit molt bonic: una roureda molt neta amb un sòl cobert de molses i líquens i amb violes d’olor i de llop, blanques i liles, i altres plantes pròpies d’aquesta comunitat.

Arribem a Sant Martí de Solamal per unes escales, que guanyen alçada per un pendent verd i que ens porten al cementiri, situat davant de l’església. L’església data del segle X i és d’estil romànic i d’una sola nau. Els edificis annexos priven de poder veure l’absis. Adosades a l’ermita hi ha la sagristia i la rectoria, ara totalment restaurades, no sabem si com a habitatge, com a segona residència o com negoci de turisme rural (TR). Poc en queda d’aquella rectoria esfotrassada que als anys vuitanta ens vam mirar per anar-hi a viure.

Desfem camí fins a la carretera, a l’alçada de cal Marquès. Anem cap a la nostra dreta i seguim la pista asfaltada, deixant a la dreta un camí veïnal que va cap a la Muntada i la Boada. Passem pel costat d’una esplanada on hi ha l’horta i un petit ramat d’ovelles ripolleses del Restaurant les Cols. Uns 400 metres més i arribem al Mas Carré.

Són les 12 del migdia i el repic de campanes ens indica la proximitat de Sant Pere Despuig. Abans d’arribar-hi, trobarem un encreuament: a la dreta, veiem les masies el Llac i la Bossa, i la pista que va al Molí d’en Solà, des d’on continua el camí a Santa Llúcia de Puigmal; a l’esquerra, el pujant a Sant Pere Despuig, i recte és per on seguirem després d’anar a Sant Pere.

Sant Pere Despuig, tal com indica el seu nom, està situada damunt d’un turó. L’església té els seus orígens al segle X, però ha estat modificada en diverses èpoques, per això queden ben poques restes de l’edifici original.

Desfem camí i tornem a l’encreuament que hem esmentat. Ara girem cap a l’esquerra i anem seguint aquesta carretera. A la nostra dreta, una mica lluny, hi veiem la Vila i, a tocar la carretera hi tenim la Coromina. Més endavant, a la nostra esquerra hi ha el trencant de la Cadamunt, una casa amb una gran explotació ramadera.

Carretera enllà, arribem a La Torre, antiga casa fortificada amb una torre de defensa (d’aquí li ve el nom). En aquest punt deixem la pista asfaltada per anar cap a la dreta, passem a  tocar de la casa i entrem al bosc. Trobem una bifurcació (pal Itinerannia BV14 “Roureda de la Torre”): el camí de la dreta ens portaria, en poc més d’una hora, a Sant Miquel del Mont; nosaltres seguim cap a l’esquerra fent cas de la indicació "Santa Margarida 10 min". Travessem una altra roureda humida amb alguns roures espectaculars, entre ells el Roure de la Torre. No és pas estrany que en diguin “Bosc terapèutic del Guitart i la Torre”. Per aquest bosc, arribem a la tercera església d’aquesta ruta, Santa Margarida de Bianya.

Santa Margarida també data del segle X. Els terratrèmols del 1427 la van malmetre molt i va sofrir nombroses modificacions; això no obstant, conserva part de l’arquitectura original. Manté la condició de parròquia.

A tocar de l’església, hi ha una casa de TR, La Ferreria. Una mica més cap a la Serra de Sant Miquel del Mont, el Guitart, una altra casa de TR. Des de Santa Margarida, seguim la pista fins a l’Hostalnou de Bianya, on tanquem la volta d’avui.

Cal esmentar que bona part del recorregut es fa per carretera asfaltada, fet que avui no ha suposat cap inconvenient, ja que havia plogut i tot era molt moll.

Hem fet una volta de 8,54 km, amb 82 metres de desnivell. El camí no té pèrdua, però si us voleu descarregar el track ho podeu fer en aquest enllaç

Temps de marxa efectiva

L’Hostalnou de Bianya – Sant Martí de Solamal: .......................... 40 minuts

Sant Martí de Solamal – Sant Pere Despuig: ..............................   20 minuts

Sant Pere Despuig – Santa Margarida de Bianya: ......................... 30 minuts

Santa Margarida – L’Hostalnou de bianya: .................................. 15 minuts

Total temps de marxa efectiva: ............................................  1h 45 minuts

Vaques pasturant prop
de la Riera de Bianya

Molí de Pladebeia

Sant Martí de Solamal

Pontarró d'accés a 
Sant Martí de Solamal

Sant Pere Despuig

La Torre

 

Santa Margarida de Bianya

Camp llaurat i el Colomer

 1. Lleteresa (Euphorbia helioscopia)

 2. Molsa de rosa (Rhodobryum roseum)

 3. Viola (Viola odorata)

 4. Consolda menor (Symphytum tuberosum)

 5. Gatassa (Ranunculus ficaria)

 6. Ortiga morta (Lamium purpureum)

Powered by Wikiloc