dissabte, 16 de gener de 2021

Ressenyes excursionistes il·lustrades

Si llegiu aquestes línies és que heu arribat al blog Vella Xiruca, la meva pàgina personal d’excursionisme. Les entrades que hi publico estan elaborades a partir de les notes preses durant les meves sortides a muntanya: anotacions escrites en un bloc petitó i amb un llapis curt, que tot junt càpiga a la butxaca.

Tal com he explicat en alguna altra ocasió, vaig aprendre a estimar la muntanya i el món de l’excursionisme de la mà del meu pare. El vaig seguir i el vaig observar mentre parlava amb masoveres, propietaris, rectors, fotògrafs, excursionistes... Era un home curiós i curós. D’ell en vaig heretar unes quantes coses: uns trets facials que fan que cada vegada m’hi assembli més, un bon cap de cabells, l’antigen HLAB27+, possible responsable d’alguns dels dolors físics que m’acompanyen... Però, sobretot en vaig heretar la curiositat i la cura, en alguns aspectes que avui venen al cas.

Fins al dia en què el pare va haver de penjar les botes, la llibreta i el llapis els duia ell a la butxaca; a partir d’aquell moment, van passar a formar part del meu equip d’excursionista. Amb la pèrdua de la seva companyia i mestratge, als meus 14 anys vaig seguir anant d’excursió, primer amb els seus amics i, uns mesos després, amb el Centre Excursionista d’Olot (CEO). Quan arribava a casa, em quedaven algunes feines abans de donar l’excursió per acabada: desfer la motxilla, tirar la roba a rentar, netejar les botes de muntanya o passar l’itinerari a màquina per arxivar-lo a la llibreta corresponent segons el sector geogràfic trepitjat. Però una de les coses que feia primer era asseure’m al costat del pare i explicar-li, amb tant detall com podia -o sabia-, l’excursió que havíem fet. No vaig ser mai conscient de la vàlua que podia tenir per ell aquella estona. Ara reconec que devia ser molt importat per ell, tant el fet de poder reviure la sortida, com el de compartir aquella afició i aquells minuts amb la seva filla petita.

N’hi ha molts d’excursionistes que prenen notes de l’itinerari. Alguns n’han publicat llibres, d’altres en fan ressenyes a alguna pàgina web, hi ha qui se les guarda per a ús personal... i jo, gràcies a algun suggeriment, vaig acabar creant aquest blog. La majoria d’entrades -o posts- que hi ha, consten de l’horari i el temps efectiu de caminada, una descripció -més o menys extensa- i algunes fotografies. En comptades ocasions hi ha un dibuix, i es tracta només d’un mapa senzill. La poca traça a dibuixar també la vaig heretar del pare, les coses allà on siguin.

En motiu del 50è aniversari del Centre Excursionista d’Olot, aquesta entitat ha publicat el llibre 50 anys del Centre Excursionista d’Olot, 86 anys d’entitat excursionista. Aquesta obra recull la història de l’entitat: èpoques, seccions, actes, excursions, cursos, concursos... És un llibre molt treballat i llegir-lo és molt interessant i agradable. Mirar-ne els sants -que en dèiem abans- és molt entretingut, ja que hi ha moltes fotografies.

A les pàgines 28-29, 30-31 i 52-53, hi ha unes reproduccions de l’Àlbum Records d’excursió, de Josep M. Dou Camps, soci fundador de l’entitat precursora de l’actual CEO, una delegació de la UEC. Dou va ser excursionista, cartellista, dibuixant, pintor, cronista... És l’autor de Les arrels de l’excursionisme olotí, article publicat en el llibre del CEO. Un home polifacètic.

Les imatges dels àlbums d’en Dou, m’han recordat que el mes de maig del 2019, al Centre de Cultura i Natura de la vall d’en Bas Can Trona, vam poder visitar l’exposició Fotografies i mapes antics de l’excursionisme. A més de mapes i fotografies dels anys vint - trenta, testimonis de l’època, s’hi mostrava una selecció de pàgines dels àlbums d’aquest autor. Allò sí que eren unes ressenyes ben il·lustrades! Anotacions, dibuixos i fotografies omplien els fulls d’aquells àlbums, que són una meravella, veritables obres d’art. Crec que podem dir que són la joia de l’excursionisme olotí.

I, com que una imatge val més que mil paraules (o 669 que porto fins aquí), us deixo amb unes quantes fotografies d’aquestes fantàstiques pàgines elaborades i il·lustrades per aquest artista que fou, alhora, un gran excursionista.

Adriana, 16 de gener de 2021

 

Exposició a Can Trona, maig 2019


Antic Xalet Refugi d'Ull de Ter
Exposició a Can Trona, maig 2019


Exposició a Can Trona, maig 2019


Exposició a Can Trona, maig 2019


Exposició a Can Trona, maig 2019


Exposició a Can Trona, maig 2019


Llibre del CEO pàg. 28


Llibre del CEO pàg. 31


Llibre del CEO pàg. 52


4 comentaris:

  1. Fan,molt fan ,de la vella xiruca

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Quim! Si mai tinc un club de fans, proposaré que en siguis president!
      Conyes a part, gràcies! ;)

      Suprimeix
  2. Molt maques les teves paraules, Adriana. Les il·lustracions també. Són especials i molt ben fetes per algú que estima molt la muntanya. Segueixo amb interes les teves sortides.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Jordi! Aquestes il·lustracions són molt boniques i els àlbums que feia, ho eren molt també.
      Ara no faig gaires sortides. O més ben dit, en faig de molt curtes i no faig la ressenya. Ara em fixo més en detalls que trobo pel camí i en penjo fotografies a l'Instagram.
      Gràcies!

      Suprimeix

Pots deixar el teu comentari. Gràcies.