Si llegiu aquestes línies és que heu
arribat al blog Vella Xiruca, la meva pàgina personal d’excursionisme. Les
entrades que hi publico estan elaborades a partir de les notes preses durant
les meves sortides a muntanya: anotacions escrites en un bloc petitó i amb un
llapis curt, que tot junt càpiga a la butxaca.
Tal com he explicat en alguna altra ocasió, vaig aprendre a estimar la muntanya
i el món de l’excursionisme de la mà del meu pare. El vaig seguir i el vaig observar
mentre parlava amb masoveres, propietaris, rectors, fotògrafs, excursionistes...
Era un home curiós i curós. D’ell en vaig heretar unes quantes coses: uns trets
facials que fan que cada vegada m’hi assembli més, un bon cap de cabells, l’antigen
HLAB27+, possible responsable d’alguns dels dolors físics que m’acompanyen...
Però, sobretot en vaig heretar la curiositat i la cura, en alguns aspectes que avui
venen al cas.
Fins al dia en què el pare va haver
de penjar les botes, la llibreta i el llapis els duia ell a la butxaca; a
partir d’aquell moment, van passar a formar part del meu equip d’excursionista.
Amb la pèrdua de la seva companyia i mestratge, als meus 14 anys vaig seguir
anant d’excursió, primer amb els seus amics i, uns mesos després, amb el Centre
Excursionista d’Olot (CEO). Quan arribava a casa, em quedaven algunes feines abans de
donar l’excursió per acabada: desfer la motxilla, tirar la roba a rentar,
netejar les botes de muntanya o passar l’itinerari a màquina per arxivar-lo a la
llibreta corresponent segons el sector geogràfic trepitjat. Però una de les
coses que feia primer era asseure’m al costat del pare i explicar-li, amb tant
detall com podia -o sabia-, l’excursió que havíem fet. No vaig ser mai
conscient de la vàlua que podia tenir per ell aquella estona. Ara reconec que
devia ser molt importat per ell, tant el fet de poder reviure la sortida, com
el de compartir aquella afició i aquells minuts amb la seva filla petita.
N’hi ha molts d’excursionistes que prenen notes de
l’itinerari. Alguns n’han publicat llibres, d’altres en fan ressenyes a alguna
pàgina web, hi ha qui se les guarda per a ús personal... i jo, gràcies a algun
suggeriment, vaig acabar creant aquest blog. La majoria d’entrades -o posts- que
hi ha, consten de l’horari i el temps efectiu de caminada, una descripció -més
o menys extensa- i algunes fotografies. En comptades ocasions hi ha un dibuix,
i es tracta només d’un mapa senzill. La poca traça a dibuixar també la vaig heretar
del pare, les coses allà on siguin.
En motiu del 50è aniversari del
Centre Excursionista d’Olot, aquesta entitat ha publicat el llibre 50
anys del Centre Excursionista d’Olot, 86 anys d’entitat excursionista.
Aquesta obra recull la història de l’entitat: èpoques, seccions, actes,
excursions, cursos, concursos... És un llibre molt treballat i llegir-lo és
molt interessant i agradable. Mirar-ne els sants -que en dèiem abans- és molt
entretingut, ja que hi ha moltes fotografies.
A les pàgines 28-29, 30-31 i 52-53,
hi ha unes reproduccions de l’Àlbum Records d’excursió, de Josep
M. Dou Camps, soci fundador de l’entitat precursora de l’actual CEO, una delegació
de la UEC. Dou va ser excursionista, cartellista, dibuixant, pintor, cronista...
És l’autor de Les arrels de l’excursionisme olotí, article publicat en el
llibre del CEO. Un home polifacètic.
Les imatges dels àlbums d’en Dou,
m’han recordat que el mes de maig del 2019, al Centre de Cultura i Natura de
la vall d’en Bas Can Trona, vam poder visitar l’exposició Fotografies i
mapes antics de l’excursionisme. A més de mapes i fotografies dels anys
vint - trenta, testimonis de l’època, s’hi mostrava una selecció de pàgines dels àlbums
d’aquest autor. Allò sí que eren unes ressenyes ben il·lustrades! Anotacions,
dibuixos i fotografies omplien els fulls d’aquells àlbums, que són una
meravella, veritables obres d’art. Crec que podem dir que són la joia de
l’excursionisme olotí.
I, com que una imatge val més que mil
paraules (o 669 que porto fins aquí), us deixo amb unes quantes fotografies
d’aquestes fantàstiques pàgines elaborades i il·lustrades per aquest artista
que fou, alhora, un gran excursionista.
Adriana, 16 de gener de 2021
Exposició a Can Trona, maig 2019 |
Antic Xalet Refugi d'Ull de Ter Exposició a Can Trona, maig 2019 |
Exposició a Can Trona, maig 2019 |
Exposició a Can Trona, maig 2019 |
Exposició a Can Trona, maig 2019 |
Exposició a Can Trona, maig 2019 |
Llibre del CEO pàg. 28 |
Llibre del CEO pàg. 31 |
Llibre del CEO pàg. 52 |
Fan,molt fan ,de la vella xiruca
ResponEliminaGràcies, Quim! Si mai tinc un club de fans, proposaré que en siguis president!
EliminaConyes a part, gràcies! ;)
Molt maques les teves paraules, Adriana. Les il·lustracions també. Són especials i molt ben fetes per algú que estima molt la muntanya. Segueixo amb interes les teves sortides.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies Jordi! Aquestes il·lustracions són molt boniques i els àlbums que feia, ho eren molt també.
EliminaAra no faig gaires sortides. O més ben dit, en faig de molt curtes i no faig la ressenya. Ara em fixo més en detalls que trobo pel camí i en penjo fotografies a l'Instagram.
Gràcies!