La Mollera d’Escalarre

Dimarts, 18 d’agost de 2020

La Mollera d’Escalarre és una zona humida situada en el curs de la Noguera Pallaresa, al Pallars sobirà, entre els pobles de la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu i Escalarre. Es troba inclosa dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

A la cua de l’embassament de la Torrassa, la Mollera d’Escalarre mai deixa de sorprendre per la gran quantitat de valors naturals que conflueixen en un espai tan reduït. La seva amable orografia facilita al visitant apropar-se al seu important patrimoni i a la seva singular natura, fent d’aquest espai, un indret òptim pel turisme familiar. Els seus boscos de ribera, els més extensos del Parc, les seves aigües clares o les seves esglésies ens acompanyen mentre ens perdem per la seva xarxa de senders, practiquem la pesca o observem la seva fauna ... (extret del Mapa-Guia La Mollera d’Escalarre, editat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu).

La nostra passejada consisteix en una volta circular amb sortida i arribada a Esterri, que passa pel poble d’Escalarre, per l’ermita de Sant Martí i s’acosta a la Mollera d’Escalarre, tot voltant-la passant per camins amples o pistes que transcorren enmig de salzedes, boscos de ribera, prats humits i pastures.

Freixes, pollancres, salzes i verns fan ombra a bona part del camí. Saulics, canyissos, romegueres i altres arbustos completen la diversitat vegetal.

Un mirador i dos aguaits ens poden ajudar a observar fauna. En dies de calma (no pas a l’agost), s’hi poden veure alguns exemplars de bernat pescaire, corb marí, cullerot, xarxet, polles d’aigua... i alguna llúdriga. Tot i les dures condicions de l’hivern, alguns ocells del Nord d’Europa passen l’hivern en aquest indret. Nosaltres només hem sabut veure ànecs collverds, algunes libèl·lules i papallones i alguna truita fent un salt ben visible, a més de les que hi estaven reintroduint a galletades, malgrat que s’hi practica la pesca sense mort.

La proximitat amb alguns elements constructius de defensa fa que durant el recorregut es puguin visitar restes d’una trinxera, un búnquer i un refugi per a canó, construïts pel govern franquista entre el 1944 i el 1957 que no es va fer servir mai.

Un altre element a destacar és la presa de la Torrassa (1955), construïda com a part de la infraestructura per produir energia elèctrica que va contribuir al desenvolupament de Catalunya al S. XX, alhora que va ser un motor socioeconòmic a la comarca.

Es tracta d’una caminada que no és gens exigent, d’11,14km -tot i que es pot fer més curta-, i 59m de desnivell, on hi ha elements per a tots els gustos. Hem caminat 2h 30 minuts.

Nosaltres fem la volta en el sentit de les agulles del rellotge (anada aigües avall per la riba esquerra i tornada aigües amunt per la riba dreta), però es pot fer en qualsevol dels dos sentits i començant-la en qualsevol punt del camí (Esterri, La Guingueta...).