Cabana de l’Ullat des del Refugi de les Conques

Dissabte, 1 d'agost de 2020

Es tracta d’una ruta lineal, d’una hora i mitja d’anada i una hora de tornada (8,22 km i 286 m de desnivell), que comunica el Refugi de les Conques amb la Cabana de l’Ullat.

El Refugi de les Conques, situat a 1.580 m, forma part de l’antic projecte d’estacions d’esquí que havia d’unir diversos pobles del Vallespir. El projecte no es va dur a terme de forma global i només va tirar endavant l’estació d’Els Forquets, de la qual formava part l’actual refugi. Un cop l’estació va quedar en desús per manca de neu i poca viabilitat, va ser desballestada i el refugi, rehabilitat, forma part de la xarxa de refugis del Canigó -o Tour del Canigó- i actualment de la Gran Volta al Costabona.

Al Refugi de les Conques s’hi arriba per una pista asfaltada que comença poc abans d’arribar a la Presta des de Prats de Molló. És una carretera de muntanya, però transitable en qualsevol vehicle.

La Cabana de l’Ullat està situada en un dels contraforts del Costabona que baixa, en direcció a N-E, cap a Prats de Molló-La Presta, a la riba dreta del riu Tec. El conjunt de l’Ullat està format per l’antiga cabana, una construcció de planta rodona i coberta piramidal, força curiosa (amb una llar de foc i un espai per passar-hi la nit o aixoplugar-se en cas de mal temps), i un refugi, de construcció més moderna, per a ús dels pastors.

Aquest nostre itinerari és una petita part del que es coneix com La Gran Volta al Costabona, una ruta de 31 km i un desnivell de 1.481 m, pensada per fer la volta al Costabona en dues jornades, fent nit al Refugi de Les Conques o als Estudis d’Espinavell (antigues escoles), segons en quin sentit es faci la volta.

El recorregut, que va fent petits puges i baixes, en la seva major part recorre per fagedes frondoses, amb alguns exemplars de faigs molt grossos, i travessa prats alpins i antigues pastures on actualment creixen matollars i on es poden veure restes d’antigues construccions que suposem que eren d’ús ramader. Les fagedes són solcades per petits torrents que tots duien aigua. Finalment, ja a tocar la Cabana de l’Ullat, el camí travessa el Tec que, amb les seves aigües gèlides ens permet fer-nos-hi un bon bany de peus que ens reconforta per a la tornada.

El Costabona presideix el nostre camí d’anada. A mida que ens acostem a la Cabana de l’Ullat, anem veient (a la nostra dreta) les Crestes de Rojà. A la tornada, caminem encarats a la pista que pujava a Pla Guillem.

Vora els torrents hem trobat tres plantes que vull esmentar i remarcar-ne la seva toxicitat: la Tora blava (Aconitum napellus), la Tora blanca (Aconitum vulparia) i el Veladre o El·lèbor blanc (Veratum album); d’aquesta última se’n nota la proximitat per la forta mala olor que desprèn.

Cal remarcar, que el recorregut està molt ben senyalitzat, tant amb cartells grocs ben visibles com per senyals amb pintura molt ben conservades i situades en llocs ben visibles; en això els francesos en són experts. Com que el Coll Baix, situat a uns 500 metres del Refugi de les Conques és un encreuament de camins, hi conflueixen senyals de pintures de diferents colors. Per seguir el nostre recorregut, hem de fer cas de les marques de color groc.

Finalment, vull dir que es tracta d’un recorregut molt agraït i de poca distància i desnivell, apte per a persones que no es troben en la millor forma física.