UNA PASSEJADA PER LA VALL D’EINA (ALTA CERDANYA)

Dissabte 15 de juny de 2019

Aquesta sortida consisteix en una curta passejada per la part inferior de la Vall d’Eina. Com que pujarem i baixarem per allà mateix, es pot fer al gust del consumidor, segons les ganes i la condició física de cadascú; per tant és apta per a tots els públics.

La Vall d’Eina es troba situada entre el poble d’Eina, a la Cerdanya francesa o Alta Cerdanya i el Coll d’Eina (o de Núria). És una vall més aviat tancada, orientada al NO i té un microclima que afavoreix una flora especial, d’aquí ve que sigui coneguda com La Vall de les Flors. S’hi poden trobar espècies endèmiques i plantes amb interès medicinal i científic. La diversitat de flora afavoreix una gran varietat d’insectes. Va ser declarada Reserva Nacional per tal de protegir aquesta riquesa natural. En aquest enllaç podeu trobar més informació d’aquesta Reserva Nacional.

Des del punt de vista excursionista, aquesta vall comunica la Cerdanya Francesa amb la Vall de Núria i és una via d’accés al Pic d’Eina, al Torre d’Eina, al Pic de Finestrelles o al Noufonts. Cal dir que és una vall llarga (prop de 9 km i uns 1.100 m de desnivell fins al coll), per tant, es necessiten unes tres o quatre hores per arribar al Coll d’Eina.

Per accedir-hi, deixem el cotxe a l’aparcament, degudament senyalitzat, que trobem a la carretera D-33, que va de Sallagosa a Eina, passant per Llo i pel Port de Llo. Comencem a caminar, des de darrere la caseta, seguint les indicacions de la Vall d’Eina (hi ha una variant alternativa que és el Sender d’Interpretació de Prat d’en Sicardo que baixa al riu, fa una volta i torna al camí principal).

Primer passem entre camps d’herba de dall i de seguida trobem uns prats humits curulls de narcisos, Grandalla, Jonquill o Lliri blanc (Narcissus poeticus). El primer tram de camí transcorre entre freixes i bedolls. A tocar les parets de pedra que delimiten els camps, hi observem l’Aguilera, Badola, Bonets de capellà, Corniol, Corns blaus, Ocellets o Pelicans de camp (Aquilegia vulgaris).

Grandalla, Jonquill o Lliri blanc
(Narcissus poeticus)

Aguilera, Badola, Bonets de capellà,
Corniol, Corns blaus, Ocellets o
Pelicans de camp (Aquilegia vulgaris)

Seguim amunt per un camí antigament empedrat, que passa prop d’una canalització d’aigua i en alguns trams en fa de sobreeixidor. Travessem unes portelleres dels tancats per al bestiar; en un lloc o altre trobarem vaques o eugues que hi pasturen. Passem per una pineda frondosa i més endavant arribarem als prats on només vora el riu hi creix algun arbre.

A partir d’aquí el camí guanya alçada amb una pujada sostinguda, sempre per la riba esquerra del Riu d’Eina, tributari del Segre que, en aquesta època de l’any, baixa força cabalós. En els trams planers, l’aigua davalla suaument per unes grades naturals poc pronunciades i, de tant en tant, trobem algun saltant.

Els Nerets, Boix de Núria, Ganxet o Gavet (Rhododendron ferrugineum) tot just comencen a florir, fet que ens fa pensar que potser el moment de màxima esplendor de la Vall serà més endavant. Això no obstant déu n’hi do les flors que observem: Herba del mal d’ulls (Caltha palustres), Miosotis aplestre (Myosotis alpestris), Genciana pirinenca, Gençana o Gençana pirinenca (Gentiana pirenaica), Genciana vernal, Gencianeta, Pastorella o Gencianeta de tardor (Gentiana verna), Genciana acaule, Didaletes o Gençana acaule (Gentiana acaulis), Herba prima, Raïm de gat, Trenca-rocs o Saxífraga granulosa (Saxifrafa granulata), Agulles, Candelers, Forquetes, Herba dels talls o Gerani de bosc (Geranium sylvaticum), Orquídia de maig (Orchis majalis) i Orquídia de muntanya o Orquídia mascle (Orchis mascula) i Anemone alpina, Herba del vent o Pulsatil·la groga (Anemone alpina. subs. apifolia), entre altres.

Tot i que trobem força gent, la Vall d’Eina és un indret de pau on és possible descansar escoltant el silenci, trencat només per la remor de l’aigua. Això em fa pensar en una frase d’elaboració pròpia que sembla extreta d’un llibre d’autoajuda i que fa així: No ploris si no pots anar a tocar els cims; al peu de les muntanyes s’hi amaguen veritables joies. La Vall d’Eina, doncs, amaga vertaderes joies de la natura.

Una recomanació als visitants: a més de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla, tingueu en compte que la Vall d'Eina és molt assolellada i amb pocs arbres; per tant, cal que us protegiu del sol.

Per acabar, he de dir que, ja que no tinc coneixements de botànica, és probable que m’hagi equivocat en la identificació d’algunes de les flors observades. Acceptaré de bon grat les vostres correccions.