UNA PASSEJADA PEL PLA DE LA CALMA (MONTSENY)

Divendres 31 de maig de 2019

Aquesta sortida consisteix en una ruta en cotxe des del poble de Tagamanent fins a Coll Formic, travessant el Pla de la Calma, un altiplà situat per damunt dels 1.200 m, a l’extrem occidental del Massís del Montseny. Durant el recorregut farem algunes parades per visitar i/o descobrir alguns indrets d’aquest paratge, desconeguts per nosaltres, que val molt la pena visitar.

A més del recorregut en cotxe per aquests rasos, farem dues passejades a peu: primer pujarem al Tagamanent i després visitarem la Barraca d’en Ramon, situada al Turó del Poniol i anirem fins al Puig del Suï. Tots dos són molt planers, fàcils i aptes per a tots els públics.

Comencem la ruta al poble de Tagamanent, on trobem ben indicat el camí cap al Pla de la Calma. Es tracta d’una carretera de muntanya, d’uns 8 km, asfaltada, estreta, amb revolts i pronunciat pendent, però de bon transitar.

Al començament del Pla hi trobem un petit aturador al peu del Tagamanent, és el Collet de Sant Martí. Des d’aquest punt fins a les ruïnes del Cafè, el recorregut que avui farem en cotxe coincidirà amb el GR-5. No ens aturem encara, seguim per la pista uns 400 metres més (allà diu 200) i arribem a un aparcament on deixem el cotxe.

Des d’aquest aparcament farem la primera passejada a peu per pujar al Tagamanent. Comencem a caminar seguint l’itinerari senyalitzat pel camí que s’enfila al Bellver, equipament del Parc Natural del Montseny (avui dia feiner tancat). La terrassa d’aquesta casa ens ofereix les primeres vistes de la Mola i el Massís de Montserrat i, a tocar, l’esvelt cim del Tagamanent. Des d’aquí, per un camí alternatiu a la carretera, ens anem acostant a la base d’aquest promontori, el Coll de Sant Martí, des d’on fem la pujada al cim, deixant a mà dreta les ruïnes de Sant Martí.

L'església de Santa Maria al cim del Tagamanent

Des de Bellver: La Mola, el Montcau i Montserrat

El Tagamanent

Les ruïnes de Sant Martí

Al cim del Tagamanent hi ha les restes d’un antic castell. Tot i que, de la construcció medieval que va ser, en queda ben poc, s’hi conserva l’antiga parròquia de Santa Maria, ara restaurada i la rectoria que s’hi construí al costat, aprofitant les parets de l’antic castell.

Després d’una visita ràpida als edificis i de gaudir de la vista que ens ofereix aquest promontori (la Mola, Montserrat, Pirineu, Puigsacalm...), desfem camí fins a l’aparcament. Tornem al cotxe i ens reincorporem a la pista per seguir en direcció a Coll Formic. Passem per l’Agustí, equipament del PN i museu etnològic (tancat) i per unes bones ziga-zagues (en aquest punt és on la carretera està més malmesa) en poc tros guanyem força alçada i arribem al Pla de la Calma. A mida que avancem travessem petits planells (Pla de la Llacuna, dels Trèmols, dels Pous...) fins que arribem a les Roques Blanques, encreuament de pistes (la de l’esquerra és la que seguirem més tard per anar a Coll Formic) i punt de parada.

L'Agustí. Museu etnogràfic

Ara farem la segona passejada a peu. Caminem seguint la pista de la dreta (Camí del Pi Novell o PRC-139) i en pocs minuts arribem al Pla de la Terma, el Coll i el Turó de Poniol on hi ha la Barraca d’en Ramon o Sitja del Llop. En aquest punt cal una explicació: a l’interior d’aquesta barraca hi ha un megalit que és una reproducció de l’original Sitja del Llop. En aquest enllaç ho trobareu ben explicat.

Des d’aquest cim ja tenim vistes de les Agudes i el Turó de l’Home. A la seva dreta i més a prop nostre, el Puig de Drau, amb una antena al cim, i en direcció a SO el Puig de Suï on anirem nosaltres, seguint la pista, travessant els Plans de Vallfornès, el Turó del Socarrat i el Pla de Suï. Un ramat d’ovelles, ja esquilades, pastura tranquil·lament per aquest indret. El fort sol i la calor d’aquest migdia fa que ja es comencin a amorriar. El Puig del Suï es troba a 1.319 m d’altitud. Des del cim se’ns obre la vista cap a Llevant fins al mar (avui encalitjat). Nosaltres desfem camí fins a les Roques Blanques on seguirem, Pla de la Calma enllà, amb el nostre recorregut en cotxe.

Aspecte del Pla de la Calma

Vistes a llevant, des del Turó del Poniol

Barraca d'en Ramon o Sitja del Llop

Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home

Ramat pasturant al Puig del Suï

Més vista dels cims del Montseny des del Puig del Suï

Travessem el Pla de la Ginesta fins al Pla del Cafè on trobem les ruïnes del Cafè, antic hostal de parada obligada per als traginers. Una bonica alzina amb un sotabosc farcit de farigola i altres varietats florals acompanyen les ruïnes. En aquest punt, el GR-5 deixa la pista i continua cap al poble de Montseny, i la variant GR-5.1 segueix la pista cap a Coll Formic.

Des d’aquest punt, de parada obligada, ens queden encara més visibles (de dreta a esquerre) el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls. Aquí, comencem a trobar els primers camps conreats.

Ruïnes del Cafè amb Les Agudes i el Turó de l'Home de fons

Alzina als prats del Cafè

Farigola (Thymus vulgaris)

Farigola (Thymus vulgaris)

Lli, Lli blau o Lli de Narbona (Linum narbonense)

Lliri blanc (Narcissus poeticus)

Pensament del Montseny (Viola bubanii)

Després de gaudir d’aquest paratge, tornem al cotxe i seguim per la pista, travessant el Collet de Terrús, el Pla del Llamp Dret i el Collet de la Teuleria i arribem al Pla de l’Ase Mort, on comença la baixada cap a Coll Formic (1.142 m.).

Tot i haver fet la travessa en cotxe, cal dir que el Pla de la Calma és molt freqüentat també per excursionistes que fan la travessa del Montseny a peu. Sigui quin sigui el mitjà utilitzat, es tracta d’un indret molt recomanable: la seva altitud fa que sigui ben airejat i permet gaudir de molt bones vistes i d’una gran sensació d’amplitud. Val a dir que m’ha sorprès que aquesta carretera estigui oberta al trànsit rodat, ja que el Massís del Montseny està qualificat com a Parc Natural i Reserva de la Biosfera i, en caps de setmana i èpoques de vacances, si hi ha gaire trànsit, ha de ser un caos i una molèstia per als excursionistes.

Finalment, vull afegir un ingredient que m’ha ajudat a gaudir d’aquesta sortida: he pogut observar unes quantes orquídies. Això ha estat la cirereta del pastís.

Pentecosta (Orchis morio) de diferents tonalitats.

  

Orquídia de muntanya, Abellera de muntanya grossa (Orchis mascula) de diferents tonalitats.

Orquídia cremada o Orchis socarrat (Orchis ustulata).

Abellera catalana o catalàunica (Ophrys bertolonii)

Una recomanació als visitants: a més  de respectar la flora i la fauna i no deixar cap deixalla,  tingueu en compte que el pla és molt obert i no hi ha gens d’ombra, per tant, cal que us protegiu del sol. 

PS: davant la dificultat de diferenciar la Pentecosta (Orchis morio) i l'Orquídia de muntanya, orquídia mascle o Abellera de muntanya grossa  (Orchis mascula) és probable que m'hagi equivocat. Si és així, agrairé la vostra ajuda per tal de diferenciar-les.